El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

L’hoquei sobre patins és un dels esports que ha donat més èxits a l’esport català i espanyol des de fa trenta anys, però això no ha impedit que hagi estat considerat pel gran públic com un esport minoritari, avorrit i en el qual sempre guanyaven els mateixos. Aquest menyspreu per l’hoquei sobre patins encara es veu quan es fa broma amb el recompte de títols que fa el president del FC Barcelona Josep Lluís Núñez perquè hi inclou els de l’hoquei com si fossin de segona categoria.
Aquesta situació, però, ha estat canviant en les dues últimes temporades. El moment actual de l’hoquei és molt diferent de quan el Reus Esportiu i el FC Barcelona acaparaven tots els títols i els blaugrana guanyaven vuit vegades consecutives la Copa d’Europa. El Liceo de la Corunya va agafar el relleu del Barcelona quan va formar un equip fet a base de milions i va guanyar tres vegades la lliga, i va fer que Galícia es convertís en el segon focus de l’hoquei sobre patins estatal. Es va arribar a dir que el centre de l’hoquei es desplaçava de la Mediterrània cap a l’Atlàntic i que començava una època de domini gallec. Des de fa tres anys, el Liceo no guanya la lliga.
Les victòries de l’Anoia i l’Igualada en el campionat de lliga de divisió d’honor de les dues últimes temporades han fet molt a favor de la popularitat de l’hoquei sobre patins. Els esclats de joia que hi va haver a Sant Sadurní d’Anoia i a Igualada quan els seus equips van conquerir el títol van fer descobrir aquest esport a molta gent. La varietat, tant en el sistema de competició —instauració del play-off— com de campions, ha revolucionat aquest esport tan com ho han fet les retransmissions televisives, que han redescobert l’hoquei.
L’hoquei sobre patins està tenint un segon naixement, que té com a mirall el segon naixement que va protagonitzar el bàsquet fa algunes temporades. La televisió també va tenir una part important en la seva difusió i la competitivitat va portar l’expectació. Tot això va fer incrementar considerablement els pressupostos dels equips, que van incorporar a les seves plantilles més jugadors estrangers i tots els jugadors es van anar professionalitzant.
L’hoquei està en aquest camí. Aquí no es porten americans sinó portuguesos, argentins o italians i tots els jugadors de la divisió d’honor estan camí del professionalisme, al qual ja han arribat els dels millors equips. Els patrocinadors han entrat de ple en el món de l’hoquei, de la mà de la major presència de l’esport en els mitjans d’informació, i han afavorit que els clubs hagin pogut incrementar considerablement els seus pressupostos. Tots els equips de la divisió d’honor i quasi tots els de la primera divisió tenen patrocinador i alguns han entrat en el procés de perdre el nom propi en benefici del del que paga.
La gran diferència de l’hoquei respecte del bàsquet és que és un esport de pobles. Dels setze equips que aquesta temporada han jugat a la divisió d’honor, només dos —FC Barcelona i Santo Domingo, d’Oviedo— pertanyen a ciutats que tenen un equip de futbol a la primera divisió i només un —el Barcelona—, a una ciutat amb equip de bàsquet a la primera divisió. Igualada, Sant Sadurní d’Anoia, Tordera, Piera, Mollet, Voltregà són pobles que destaquen en l’hoquei i que és quasi inimaginable que ho poguessin fer en un altre esport al mateix nivell amb què ho fan en aquest.
A les comarques gironines el boom de l’hoquei no ha passat de llarg, com tampoc no hi va passar el del bàsquet. L’ascens del CHP Blanes a la divisió d’honor i els posibles ascensos de l’Estrumetal SHUM, el GEiEG i el Lloret Rosamar fan que sigui un esport que està més de moda que mai a les comarques gironines. Els nombrosos títols estatals de categories de promoció aconseguits en els últims anys pels equips gironins fan que el futur es pugui esperar amb optimisme: hi ha base per intentar arribar a dalt de tot. Si Igualada pot guanyar una lliga i Tordera una competició europea, per què no pot fer el mateix Blanes, Maçanet, Lloret o Girona? Potser tot és qüestió de tenir diners a més de jugadors. Si no, només cal veure els títols aconseguits en altres equips per jugadors de Tordera i els aconseguits pel primer equip del seu poble.
(Article publicat a Tot l’Esport el 9 de maig del 1989)