El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

Manolo Martínez va guanyar el títol mundial de pes en pista coberta com els grans campions. Al límit de la competició, amb tota la pressió a sobre, en el darrer intent i contra l’home que defensava el títol. Aquest or és seu, del seu entrenador i de la feina que han pogut fer, gràcies a les generoses beques de la federació i de l’ADO, en unes instal·lacions lamentables a Lleó. L’or de Supermanolo no és fruit de cap més planificació que la personal. Rere seu no hi ha ningú -el segon del rànquing té 18,01 i és el llançador de disc Mario Pestano- i un llançador no es fa tan fàcilment com sembla que es fan els corredors de mig fons. Espanya té un campió mundial de pes. També el va tenir Suïssa. Werner Gunthor va guanyar el 1989 el mateix títol que ara ha guanyat Manolo. També en va conquerir tres a l’aire lliure, del 1987 al 1993. El millor llançador suís de pes aquest hivern ha fet 16,17. El millor del 2002 va llançar 16,68. Gunthor va guanyar títols, però darrere seu no hi ha hagut ningú que, com a mínim, entrés en una final. D’això se’n diu gegant amb peus de fang.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 16 de març del 2003)