El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

El secretari d’estat per a l’Esport, Juan Antonio Gómez Angulo va parlar de dopatge dimarts al Congrés dels Diputats. Va donar xifres i més xifres que demostren que Espanya és un dels llocs on es fan més controls i va concloure que el fet que hi hagi positius aïllats no ha de posar en dubte el sistema. Els socialistes van demanar que els esportistes passin un control a Espanya abans de competir a l’estranger, «para que al menos no nos saquen los colores». Cal pensar que si els que governen fossin a l’oposició i viceversa, haurien dit pràcticament el mateix, al revés és clar. El que trobo a faltar és que aquesta compareixença i aquestes preguntes s’haguessin produït quan els atletes espanyols es van afartar de guanyar medalles en tots els campionats. Que algú hagués preguntat: «Segur que no hi ha res d’estrany, en tantes medalles?» En canvi, quan a França es posaven en dubte els èxits espanyols, es recorria a un element tan científic com l’enveja. El dopatge és com santa Bàrbara. Només hi pensem quan trona. I en el cas d’Alberto García el tro és molt gros.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 29 de maig del 2003)