El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/jordicamps
Articles
Comentaris

El ciclista francès Jérôme Chiotti va guanyar el campionat del món de BTT que es va disputar l’any 1996 a Cairns (Austràlia). Si miren el palmarès de la competició, però, veuran que és el suís Thomas Frischknecht, el que figura com a campió d’aquella edició. I Chiotti? El francès va confessar l’any 2000 que havia pres EPO al llarg de la seva carrera, i concretament en aquell campionat, i la Unió Ciclista Internacional (UCI) li va retirar el títol. L’any 2001, Chiotti va explicar totes les seves vivències en un llibre que va titular “De mon plein gre” (De bon grat).
Chiotti va compaginar el BTT, el ciclocròs i la carretera durant la seva vida esportiva. El 1994 va ser professional amb l’equip Catavena i el 1995 amb el Groupement, i els anys 1996 i 1997 va formar part de l’equip Festina, en què va conèixer els mètodes de treball de l’equip que es van descobrir just abans del Tour del 1998 i que van obrir la veda en la lluita contra el dopatge en el ciclisme. Chiotti va ser reconegut com a corredor de ciclocròs i de BTT. El 1990 va ser subcampió mundial júnior de ciclocròs, el 1995 va ser campió de França i el 1996 va sorprendre tothom amb la victòria en el mundial de BTT. Aquell dia Chiotti va batre Thomas Frischknecht d’1:57, i de 2:06 el noruec Rune Hoydal. L’any 1998 Chiotti va ser subcampió del món de BTT, i el 1999, vuitè.
L’abril de l’any 2000, Jérôme Chiotti va dir prou i va confessar que es dopava en una entrevista a la revista Vélo Vert. El francès va explicar que no havia tingut mai problemes per aconseguir EPO, ni tan sols en els moments més durs del cas Festina, i que el seu pressupost per dopar-se era de 40.000 francs anyals. «No em fareu creure que productes com l’EPO, l’hormona de creixement, no poden ser detectats, o si més no comptabilitzats», es preguntava Chiotti, que també va afirmar que «en els Jocs i en els mundials, els cinc o deu primers estan lluny de la netedat». L’excampió mundial també deia en aquella entrevista l’any 2000: «Què n’hauria tret, de dir-vos llavors que havia estat campió del món gràcies a l’EPO? Tota la premsa se m’hauria tirat a sobre, m’haurien fet fora de l’equip i no tindria contracte per l’any següent. Ara això ja ha passat i puc parlar lliurement.» Havent confessat, Chiotti va ser suspès sis mesos pel Tribunal d’Arbitratge de l’Esport. Va tornar l’any 2001 i va ser campió francès de BTT, i l’any 2002, subcampió. Ja no va tornar a competir ni en mundials ni en la copa del món, i es va retirar a finals de l’any 2003, als 31 anys.
L’any 2001 Chiotti explicava que s’havia decidit a escriure un llibre per explicar la seva experiència, però també per denunciar la hipocresia de la Federació Francesa de Ciclisme i dels organitzadors del Tour. Chiotti deia que el que va passar en el Tour del 1998 havia instaurat «la por del gendarme», i sobre Armstrong, que no creia en miracles. Respecte dels sis mesos de sanció que li van imposar, el francès interpretava que volia dir «tingues la boca tancada». Chiotti explicava que es va començar a adonar de la perillositat de l’EPO parlant amb la dona del també corredor Dominique Arnould, que era biòloga i li va explicar els efectes de l’EPO en uns experiments que feia amb vegetals, i que l’any 2000, quan a la seva dona li van fer la primera ecografia de la seva filla, estava segur que hi hauria algun problema, i que es consolava pensant que segur que no era el primer que prenia hormona de creixement i després tenia una filla.
(Article publicat a El 9 Esportiu el 16 de maig del 2007)