{"id":1087,"date":"2011-03-23T01:06:04","date_gmt":"2011-03-22T23:06:04","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=1087"},"modified":"2011-03-26T13:28:11","modified_gmt":"2011-03-26T11:28:11","slug":"castor-perez-un-estudios-de-la-cultura-de-les-havaneres-capitol-ii-de-la-taverna-als-escenaris","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2011\/03\/23\/castor-perez-un-estudios-de-la-cultura-de-les-havaneres-capitol-ii-de-la-taverna-als-escenaris\/","title":{"rendered":"C\u00e0stor P\u00e9rez, un estudi\u00f3s de la cultura de les havaneres Capitol II: De la taverna als escenaris"},"content":{"rendered":"

De mica en mica, en passar als escenaris i popularitzar-se, l’havanera va deixar de ser un lleure tavernari de pescadors de la Costa Brava, encara que segueix sent de Blanes a Portbou o al litoral maresmenc on se celebren m\u00e9s cantades al llarg de l’any. En C\u00e0stor va tenir la sort de viure l’\u00e8poca que\u00a0alguns anomenen com a “autenticitat de l’havanera”, atesa la posterior excessiva comercialitzaci\u00f3 en passar de la taverna a l’escenari i, sobretot, despr\u00e9s\u00a0de l\u2019impacta popular que va representar\u00a0la can\u00e7\u00f3\u00a0El meu Avi<\/em> (1969) del mestre Ortega Monasterio. Com a estudi\u00f3s de l’havanera, en C\u00e0stor tenia en compta totes aquelles situacions, i\u00a0de les seves explicacions i en gran part a trav\u00e9s dels seus treballs de recerca, segurament\u00a0podrem entendre moltes coses relacionades no nom\u00e9s\u00a0amb l’havanera com a can\u00e7\u00f3 d’anada i tornada, sin\u00f3 que ens aproparem cap a la cultura de les havaneres.<\/p>\n

\"\"<\/a>Per a\u00a0endinsar-nos a aquells inicis i evoluci\u00f3 de la can\u00e7\u00f3 d’amors i desamors\u00a0en C\u00e0stor en\u00a0feia una introducci\u00f3 sociocultural:\u00a0“Els pescadors que fugien del mal temps, i els vilatans que havien pujat al carro de la incipient revoluci\u00f3 industrial (suro i terrissa) es deixaven bressolar per aquelles melodies en el seu temps de lleure, amb un glop de canya o d’aiguardent quan la butxaca els ho permetia. Potser alg\u00fa de vosaltres<\/em><\/strong> -deia- ha tingut el privilegi d’haver gaudit de les veus d’aquells cantaires i d’unes trobades inoblidables. Ja no en queden gaires d’aquella colla de cantaires, perqu\u00e8 el temps -malauradament- no perdona. Els pocs representants d’aquesta `primera generaci\u00f3\u00b4 encara avui ens recorden la seva manera d’interpretar l’havanera, tan peculiar: sentida a flor de pell, amb una espontane\u00eftat m\u00e0gica.<\/em><\/strong>”<\/p>\n

I despr\u00e9s, comen\u00e7ava a engrunar\u00a0el que havia estat el full de ruta de l’havanera al nostra litoral: “Cap a la meitat del segle XX, el turisme va portar aires de bonan\u00e7a econ\u00f2mica a casa nostra, per\u00f2 va capgirar\u00a0 sobtadament els h\u00e0bits de la gent del litoral, i la cultura tradicional se’n va ressentir. La can\u00e7\u00f3 de taverna es precipitava a l’oblit. Per sort, la reacci\u00f3 no es va fer esperar, i una colla de corferits per la cultura popular van prendre l’havanera com a estendard per iniciar un proc\u00e9s de recuperaci\u00f3. Mai els agrairem prou la seva valentia, perqu\u00e8 cal ser agosarat per enfrontar-se a un grup d\u2019ortodoxos endormiscats que s’oposaven a traslladar l’havanera des de la taverna fins a dalt dels escenaris. Aquesta transici\u00f3 traum\u00e0tica corria el perill de deixar pel cam\u00ed el caliu i l\u2019espontane\u00eftat de l’entorn originari de l’havanera primerenca, per\u00f2 calia arriscar-s’hi.<\/em><\/strong>” En C\u00e0stor continuava argumentant “aquell atreviment” dels cantaires, en passar de la taverna a l\u2019escenari: “En resposta a aquest moviment reivindicatiu, els que havien viscut com a espectadors aquelles trobades a les tavernes, els que havien gaudit de la calidesa i la intensitat d’aquelles veus, van atrevir-se a pujar dalt de l\u2019escenari per mirar de revitalitzar una tradici\u00f3 amena\u00e7ada.\u00a0 Van ser anys dif\u00edcils. Obligats a cantar a sobre de quatre taulons mal sirgats, recordaven la proximitat dels companys al voltant d’una taula. Sortosament, aquesta `segona generaci\u00f3\u00b4 rep avui el reconeixement de qui estima l’havanera.<\/em><\/strong>”<\/p>\n

A primers del 2000, com si de fet fos ara mateix, en C\u00e0stor ens ho arrodonia dient: “A partir dels anys vuitanta apareix una `tercera generaci\u00f3\u00b4 que descobreix l’havanera des del pati de butaques, que no ha tingut l’oportunitat ni tan sols d’ensumar l’ambient de la can\u00e7\u00f3 de taverna, per\u00f2 que reconeix aquest g\u00e8nere com a una manifestaci\u00f3 musical de la nostra cultura, i que ha fet que avui en dia l’havanera gaudeixi d’una popularitat que cap d’aquells cantaires primerencs podia arribar-se a imaginar.<\/em><\/strong>”<\/p>\n

Foto: Els components del grup L’Empordanet (d’esquerra a dreta: C\u00e0stor P\u00e9rez, Pere Molina, Lluis Bofill i Xavier Jonama) en una taverna basca, despr\u00e9s d’una cantada al Pa\u00eds Basc. (Arxiu L’Empordanet)<\/span><\/p>\n

Proper cap\u00edtol (III): Els or\u00edgens<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

De mica en mica, en passar als escenaris i popularitzar-se, l’havanera va deixar de ser un lleure tavernari de pescadors de la Costa Brava, encara que segueix sent de Blanes a Portbou o al litoral maresmenc on se celebren m\u00e9s cantades al llarg de l’any. En C\u00e0stor va tenir la sort de viure l’\u00e8poca que\u00a0alguns […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[204],"tags":[7658],"class_list":["post-1087","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","tag-musica-i-musics"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1087","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1087"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1087\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6657,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1087\/revisions\/6657"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1087"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1087"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1087"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}