{"id":1094,"date":"2011-03-30T11:05:01","date_gmt":"2011-03-30T09:05:01","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=1094"},"modified":"2011-03-30T11:05:01","modified_gmt":"2011-03-30T09:05:01","slug":"castor-perez-un-estudios-de-la-cultura-de-les-havaneres-capitol-iii-els-origens","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2011\/03\/30\/castor-perez-un-estudios-de-la-cultura-de-les-havaneres-capitol-iii-els-origens\/","title":{"rendered":"C\u00e0stor P\u00e9rez, un estudi\u00f3s de la cultura de les havaneres Cap\u00edtol III: Els origens"},"content":{"rendered":"

La primera vegada que ens vam trobar amb en C\u00e0stor, en un escenari, va ser a Pals, a la sala de can Barris, l’any 1973…\u00a0Amb una colla d’amics de la vila de les muralles i arrossars, hav\u00edem posat en marxa una associaci\u00f3 d’esbarjo cultural. Una de les activitats era, per exemple, de quan en quan muntar una mena d’espectacle. El cas \u00e9s que\u00a0a\u00a0les diferents actuacions locals, que ja estaven refor\u00e7ades per\u00a0la participaci\u00f3\u00a0del conjunt palafrugellenc El Vampirs, calia aportar-hi una m\u00fasica que en aquells moments s’anava consolidant als escenaris: l’havanera. M’havia posat en contacte amb l’Ernest Morat\u00f3 amb el qual hi mantenia una bona relaci\u00f3, per exposar-li el projecte i la finalitat del “muntatge”.\u00a0 Aquelles tres veus pioneres de la cantada d’havaneres de Calella, Morat\u00f3, Xicoira i Mir,\u00a0no nom\u00e9s no van fallar, sin\u00f3 que van compar\u00e8ixer acompanyats per en Xiqui i en C\u00e0stor que van enriquir encara m\u00e9s la seva brillant actuaci\u00f3. En aquells moments, tot just eren els inicis d’en Xiqui i en C\u00e0stor amb l’Ernest, en Pitu i en Carles, per\u00f2\u00a0ambd\u00f3s ja mostraven el seu talent musical. En C\u00e0stor, a m\u00e9s a m\u00e9s, tenia la total i plena confian\u00e7a dels cantaires perqu\u00e8 dirig\u00eds musicalment el grup, a\u00a0banda d’acompanyar-los amb la guitarra. Crec que aquells inicis i estreta relaci\u00f3 amb els tres vells del grup Port Bo, de tarann\u00e0 especial i humil,\u00a0va ser clau en el desenvolupament de la ja\u00a0formada\u00a0personalitat d’en C\u00e0stor que de seguida es va interessar i identificar amb un g\u00e8nere que malgrat l\u2019impacta assolit, encara estava considerat de segon ordre. Ara fa 10 anys, en C\u00e0stor mateix, aix\u00ed ho recordava: “Actualment l’havanera es continua considerant un g\u00e8nere de segon ordre. I cal que els cantaires d’avui intensifiquin el seu nivell d\u2019autocr\u00edtica per arribar a oferir un treball m\u00e9s acurat. Cal deixar pas a una `quarta generaci\u00f3\u00b4 que ens aporti una proposta m\u00e9s elaborada i vigorosa. Perqu\u00e8 l’havanera \u00e9s una manifestaci\u00f3 musical de la cultura catalana, que forma part de la nostra tradici\u00f3<\/em><\/strong>.”<\/p>\n

\"\"<\/a>Ell mateix, en C\u00e0stor, just entrats a l’any 2000, ens explicava: “A Catalunya, l’havanera va arribar -amb mariners, soldats i indianos- cap a finals del segle XIX, i va trobar aixopluc al costat d’altres g\u00e8neres de marcat car\u00e0cter mariner dins d\u2019ambient acollidor de les tavernes, especialment a la zona del litoral giron\u00ed. Els textos de la can\u00e7\u00f3 de taverna,<\/em><\/strong> continuava explicant-nos en C\u00e0stor, giraven a l’entorn d’un triangle molt concret: la mar, la dona i el mariner. L’havanera es feia estimar per les seves melodies f\u00e0cils de recordar, i pel fet d’utilitzar un llenguatge planer i clar, amb un missatge molt directe. I feia volar la imaginaci\u00f3 dels presents amb paisatges c\u00e0lids i acollidors i amb dones encisadores de pell bruna<\/em><\/strong>.”<\/p>\n

I \u00e9s que els or\u00edgens de l’havanera, deixant de banda les llegendes segons les quals va ser portada pels emigrants catalans que tornaven de Cuba, van coincidir amb el retorn\u00a0 dels soldats, dels mariners o dels negociants per la p\u00e8rdua de les col\u00f2nies. No hi ha dubte que l’origen de l’havanera cal buscar-lo a Cuba durant el segle XIX, ja que els cubans van ser els primers m\u00fasics que van compondre i interpretar les peces que avui entenem com a havaneres. Amb tot, la primera llavor cal situar-la una mica m\u00e9s enrere, quan a l’illa va arribar-hi un ritme de ball europeu anomenat contradansa, nascut ja a Anglaterra amb el nom de country-dance<\/em> i passat a Fran\u00e7a un segle despr\u00e9s. Entre els historiadors no hi ha acord un\u00e0nime sobre quin va ser el pont de transmissi\u00f3 d’Europa cap el Carib, per\u00f2 si que hi ha dades que assenyalen que a mitjan segle XVIII -i possiblement abans- a Cuba ja es coneixia aquest ritme europeu, amb influ\u00e8ncies musicals espanyoles per\u00f2 tamb\u00e9 franceses i angleses a trav\u00e9s, precisament, dels dominis colonials. Cal tenir present que Cuba, en aquells moments, encara era una col\u00f2nia espanyola i, per tant, estava estretament vinculada a tot el que hi arribava d’Europa, ritmes musicals inclosos.<\/p>\n

Foto: C\u00e0stor al Casal Catal\u00e0 de l’Havana. (Arxiu Neus Mart\u00ednez)<\/span><\/p>\n

Proper cap\u00edtol (IV): Agermanament de cultures<\/strong><\/span>
\n<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La primera vegada que ens vam trobar amb en C\u00e0stor, en un escenari, va ser a Pals, a la sala de can Barris, l’any 1973…\u00a0Amb una colla d’amics de la vila de les muralles i arrossars, hav\u00edem posat en marxa una associaci\u00f3 d’esbarjo cultural. Una de les activitats era, per exemple, de quan en quan […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[204],"tags":[7658],"class_list":["post-1094","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","tag-musica-i-musics"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1094","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1094"}],"version-history":[{"count":49,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1094\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6658,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1094\/revisions\/6658"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1094"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1094"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1094"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}