{"id":1151,"date":"2011-04-05T06:45:30","date_gmt":"2011-04-05T04:45:30","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=1151"},"modified":"2011-04-05T06:45:30","modified_gmt":"2011-04-05T04:45:30","slug":"castor-perez-un-estudios-de-la-cultura-de-les-havaneres-capitol-iv-agermanament-de-cultures","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2011\/04\/05\/castor-perez-un-estudios-de-la-cultura-de-les-havaneres-capitol-iv-agermanament-de-cultures\/","title":{"rendered":"C\u00e0stor P\u00e9rez, un estudi\u00f3s de la cultura de les havaneres Cap\u00edtol IV: Agermanament de cultures"},"content":{"rendered":"

A Catalunya, despr\u00e9s del proc\u00e9s espontani de transplantament a la sarsuela (els set n\u00fameros m\u00e9s populars, sobretot els que es cantaven en castell\u00e0, eren els que triomfaven als caf\u00e8s, barrejats amb altres can\u00e7ons de diversa proced\u00e8ncia), l’havanera \u00e9s la manera de cantar dels pescadors. I, m\u00e9s concretament, com a can\u00e7\u00f3 tavern\u00e0ria de pescadors. L’havanera havia arribat a la costa catalana a finals del segle passat, i va ser considerada un cant de taverna, juntament amb els valsets i les sardanes.\u00a0 I \u00e9s que l’havanera va barrejar-se des del primer moment amb valsets, mesurques, tangos, pericons, sardanes i can\u00e7ons. D’altra banda, a Cuba, la gent no s’explicava com podia ser que un cant que ells consideren seu i elitista estigu\u00e9s tan arrelat a l’altra banda del mar. Perqu\u00e8 la l\u00ednia popular de l’havanera al nostre pa\u00eds divergeix totalment de la cubana, que est\u00e0 inclosa dins del g\u00e8nere l\u00edric.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Arribats a aquest punt, en C\u00e0stor, en aquella ocasi\u00f3 esperonat per la il\u00b7lusionant idea\u00a0de la Neus Mart\u00ednez, va (amb la mateixa Neus, l’Enric Canada i posteriorment la incorporaci\u00f3 d’en Xiqui) fer pedagogia amb un projecte (Cubacant, 2008)\u00a0que recuperava les havaneres primerenques del segle XIX que van ser fetes per ser cantades per veu de dona i, d’altra banda, les havaneres l\u00edriques, situant i argumentant cadascuna de les peces que interpretaven.<\/p>\n

\"\"<\/a>Anteriorment, a primers del 2000, en C\u00e0stor ens deixava pinzellades de l’agermanament de cultures a partir i\/o a l’entorn de l’havanera. “El joc de comparances ens pot ser molt \u00fatil. D’una banda, ens demostrar\u00e0 la sorprenent capacitat d’adaptaci\u00f3 d’aquest g\u00e8nere a cultures molt diferents. D’una altra, es tornar\u00e0 de cop i volta un nexe d’uni\u00f3 entre totes elles. I per acabar-ho d’arrodonir, a l’hora d’establir les difer\u00e8ncies, ens permetr\u00e0 identificar els matisos que atorguen un car\u00e0cter aut\u00f2cton a cada indret. A Catalunya,<\/em><\/strong> continuava explicant Castro, l’havanera primerenca es presenta amb una proposta absolutament espartana: tres veus d’home -tenor, bar\u00edton, baix- i res m\u00e9s. Com a molt, marcaven el ritme picant amb els dits sobre la taula. La segona generaci\u00f3 hi afegeix la guitarra com a suport instrumental: podem considerar-la com la proposta t\u00edpicament calellenca. M\u00e9s tard vindran l’acordi\u00f3 i el contrabaix. La tercera s’atrevir\u00e0 amb les percussions. I s’ent\u00e9n com a cant de sobretaula, com a cant de lleure.<\/em> L’espontane\u00eftat d’aquesta proposta s’assembla a la de Valladolid, redu\u00efda a les trobades familiars, per\u00f2 queda molt lluny de la complexitat i la contund\u00e8ncia dels `atxotes\u00b4 del Cant\u00e0bric o de la proposta de Llevant. Tot i aix\u00ed, les funcions cobertes s\u00f3n semblants: com a can\u00e7\u00f3 de treball, de ronda… i fins i tot, com a can\u00e7\u00f3 de bressol. A m\u00e9s, el seu origen antill\u00e0 deixa entreveure que el nostre mestissatge no \u00e9s exclusivament mediterrani. Els edificis aixecats amb diners dels `indianos\u00b4ens poden ajudar a veure-ho tot clar.<\/em><\/strong>”<\/p>\n

M’agradaria dir que en un treball de recerca dels professors Josep Alabau, Anna Brunet, Pere Font, Jordi Tormo i Josep Vives, que est\u00e0 incorporat a La maleta pedag\u00f2gica<\/em>, una brillant idea que em sembla que no ha sigut prou aprofitada, assenyalen que existeix gaireb\u00e9 tota la seguretat que els m\u00fasics cubans van incorporar el ritme de la contradansa europea, per\u00f2 no en estat pur, sin\u00f3 modificat amb aportacions ancestrals de la m\u00fasica africana. La barreja no es limita nom\u00e9s al ritme, sin\u00f3 que les melodies de les primeres contradanses cubanes poden arribar tamb\u00e9 de l’\u00c0frica i de l’Estat espanyol. Aquest anar i venir \u00e9s el que ha perm\u00e8s emmarcar l’havanera dins dels anomenats cants d’anada i tornada<\/em>.<\/p>\n

Foto 1: La formaci\u00f3 Cubacant en una cantada a Tamariu, l’estu de 2010 (d’esquerra a dreta, Enric Canada, Xiqui Ramon, Neus Mart\u00ednez i C\u00e0stor P\u00e9rez. \/<\/span> i 2: Concert al Casal Catal\u00e0 de l’Havana. En C\u00e0stor, amb la pantalla de fons en la qual hi ha projectada la diapositiva d’Eduardo S\u00e1nchez, l’autor de l’havanera Tu<\/em>, coneguda i popularitzada a casa nostra com a Tecla<\/em>. (Arxiu Neus Mart\u00ednez)<\/span><\/p>\n

Proper cap\u00edtol (V): Una manera de ser, una manera de fer<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Catalunya, despr\u00e9s del proc\u00e9s espontani de transplantament a la sarsuela (els set n\u00fameros m\u00e9s populars, sobretot els que es cantaven en castell\u00e0, eren els que triomfaven als caf\u00e8s, barrejats amb altres can\u00e7ons de diversa proced\u00e8ncia), l’havanera \u00e9s la manera de cantar dels pescadors. I, m\u00e9s concretament, com a can\u00e7\u00f3 tavern\u00e0ria de pescadors. L’havanera havia […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[204],"tags":[7658],"class_list":["post-1151","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","tag-musica-i-musics"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1151","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1151"}],"version-history":[{"count":51,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1151\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1411,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1151\/revisions\/1411"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1151"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1151"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1151"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}