![\"\"](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2011\/03\/carme3-226x300.jpg\")
Fa aproximadament un mes, amb motiu de la signatura de la carta fundacional de la Fundaci\u00f3 Josep Pallach, una fundaci\u00f3 que ja en parlarem quan toqui, engegada pel professor Josep Maria Soler, em vaig retrobar amb una bell\u00edssima persona i excel\u00b7lent professora d\u2019hist\u00f2ria: la Carme G\u00fcell Parnau.<\/p>\n
Feia almenys uns deu anys que no ens veiem. La vaig con\u00e8ixer a primers de la d\u00e8cada de 1990, a l\u2019IES Baix Empord\u00e0 de Palafrugell. Ella era professora al centre palafrugellenc, i jo en aquells moments vivia for\u00e7a intensament el m\u00f3n educatiu en participar, com a pare, en diferents actes i reivindicacions necess\u00e0ries d\u2019aquells moments. Vam viure tot el proc\u00e9s de la reforma educativa, amb la implantaci\u00f3 de l\u2019ESO.<\/p>\n
Vam ser un col\u00b7lectiu de pares, a nivell de Catalunya, que ens vam preocupar per fer pedagogia del nou sistema educatiu, per comptes de continuar polititzant una situaci\u00f3 que mantenia enfrontat una bona part de la comunitat educativa (que som tots) i \u00e9s clar, els enrenous acabaven perjudicant els alumnes. Era quan semblava que els problemes generats per l’ESO quedaven centralitzats i redu\u00efts al transport i el menjador, sense parlar, gaireb\u00e9, de quin era el contingut, i qu\u00e8 ens oferia el nou sistema educatiu.\u00a0 Molts mestres i professors tamb\u00e9 van lluitar per tirar endavant i sobretot, que tots aquells aldarulls no afectessin l’alumnat. La Carme G\u00fcell va ser una de les\u00a0 persones del \u00a0professorat que, fugint de demag\u00f2gies, continuava treballant pel que era i \u00e9s la seva feina vocacional: ensenyar dins el concepte del que \u00e9s l\u2019ensenyament d\u2019ensenyar educar. Mai va perdre la il\u00b7lusi\u00f3 per tirar endavant.<\/p>\n
En veure\u2019ns, ara fa un mes, despr\u00e9s de saludar-nos i interessar-nos per com ens havien anat les coses, no me\u2019n vaig poder estar de dir-li que en el fons, tot i haver passat gaireb\u00e9 vint anys d\u2019aquells moments viscuts, els problemes en l\u2019ensenyament continuaven sent els mateixos… “S\u00ed<\/em>, <\/strong>em va dir, penso que no hem resolt el problema, d\u2019acord a la mesura que les expectatives ens ho havien posat al davant: el repte de millorar la qualitat dels alumnes que surten i aproven l\u2019ESO. No n\u2019hem sabut prou, i la falta de mitjans… \u00c9s un c\u00famul de coses i circumst\u00e0ncies, Josep<\/em><\/strong>, em deia… Ha canviat molt la societat en tot aquest temps i el sistema de valors no hi ha manera que entre tots haguem sabut transmetre\u2019l en la seva mesura. Sembla que hem estat vivint en una bombolla, no nom\u00e9s la immobili\u00e0ria, sin\u00f3 de vida, que no pertocava. El nivell, fins i tot, sociocultural, ha canviat. Havia arribat un moment que ning\u00fa volia ser aprenent… Trobo b\u00e9 l\u2019ESO, per\u00f2 penso que amb la seva entrada s\u2019havia d\u2019haver potenciat encara molt i molt m\u00e9s la formaci\u00f3 professional. Aqu\u00ed \u00e9s un dels aspectes on hem errat<\/em>.<\/strong>”<\/p>\n En el poc temps que vam tenir, recordo perfectament la seva pinzellada cap a la situaci\u00f3 social del moment: “Hi ha una certa apatia general. Moltes vegades no dic que sigui amb ra\u00f3, eh? Jo penso que la gent que es dedica a la pol\u00edtica de grans volades ha fet que hi hagi desenc\u00eds. En aquest m\u00f3n nom\u00e9s existeix el Bar\u00e7a, la Generalitat, el govern central i Barcelona. I no dic que no sigui important, per\u00f2 estem perdent una mica l\u2019ess\u00e8ncia de petites coses com sortir a passejar, poder tenir temps de fer el badoc, de fer el xafarder en el bon sentit de la paraula. De preguntar a la gent: com et trobes? Estem en uns nivells d\u2019individualitzaci\u00f3 molt elevat. Per diferents motius, actualment, costa molt de transmetre els valors a la mainada.<\/strong> <\/em>A la nostra \u00e8poca<\/em> <\/strong>(la Carme va n\u00e9ixer l’any 1956) realment ens faltaven moltes coses, per\u00f2 ten\u00edem quelcom essencial: molta il\u00b7lusi\u00f3. La il\u00b7lusi\u00f3 de millorar, la il\u00b7lusi\u00f3 de saber,\u00a0 la il\u00b7lusi\u00f3 de ser xafarder en el bon sentit de la paraula. I nosaltres hem actuat i no hem sabut transmetre aquesta bona xafarderia. Hem volgut donar tant, en global, que potser hem donat massa sense saber-ho administrar com calia. I per contra, no hem sabut dir que no. Saber dir que no costa molt. A tots nivells, a la mainada, als m\u00e9s grans… Saber dir que no de manera fonamentada, raonada, i conseq\u00fcent, \u00e9s molt dif\u00edcil<\/em>.<\/strong>”<\/p>\n A aquesta pinzellada r\u00e0pida i improvisada que a alg\u00fa li pot semblar pessimista, la Carme de seguida hi enfoca el seu to m\u00e9s positiu de sempre: “Malgrat el mirall d\u2019alguns programes de televisi\u00f3, sortosament en cada poble encara hi ha un grup de joves que van amb empenta, amb ganes, que per exemple s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019anar amb els avis, ajudar-los i escoltar-los, de participar en festes ja sigui estant en l\u2019organitzaci\u00f3 o gaudint-la de manera col\u00b7lectiva, amb educaci\u00f3. Per\u00f2 en general, a aquests joves, la societat no els premia per m\u00e9s que siguin practicants de la cultura de l’esfor\u00e7. Amb tot, s\u00f3n persones amb il\u00b7lusi\u00f3, i ens en sortirem. Perqu\u00e8 hi ha molts joves que lluiten per fer-se cam\u00ed a trav\u00e9s de l’educaci\u00f3, el sacrifici, el treball i la preparaci\u00f3<\/em>.<\/strong>”<\/p>\nFe pels joves, i Cor\u00e7\u00e0, el seu poble<\/h3>\n
![\"\"](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2011\/05\/carme.jpg\")
<\/a>A la Carme sempre li ha agradat, i agrada, fer historia oral recollint dades a la gent gran, la mem\u00f2ria hist\u00f2rica… T\u00e9 llibretes i llibretes plenes d\u2019apunts.\u00a0 “A mi sempre m\u2019ha agradat Cor\u00e7\u00e0. Hi tinc la millor gent, els millors companys… \u00c9s un luxe anar pel carrer i poder-te aturar cinc minuts. I sin\u00f3, com a m\u00ednim, en cas de pressa, aixecar el bra\u00e7 i dir: ei!, ja ens veurem<\/em><\/strong>“, m’ha explicat a vegades.\u00a0 I vet aqu\u00ed que aquesta seva admiraci\u00f3 i estima pel seu poble la va portar, durant vuit o deu estius, a recollir dades sobre el municipi de Cor\u00e7\u00e0: els noms, les cases, qu\u00e8 feia la seva gent, les inundacions que hi ha hagut, el canvi d\u2019arquitectura… Ha tingut la sort que tot aquell treball de recerca sobre Cor\u00e7\u00e0 ha quedat recollit en un llibre publicat el 2007 per Quaderns de la Revista de Girona, editat per la Diputaci\u00f3.<\/p>\n