{"id":2139,"date":"2011-12-21T01:22:41","date_gmt":"2011-12-20T23:22:41","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=2139"},"modified":"2011-12-21T19:59:54","modified_gmt":"2011-12-21T17:59:54","slug":"els-quatre-vints-dun-artista-de-cap-a-peus-i-els-seus-amics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2011\/12\/21\/els-quatre-vints-dun-artista-de-cap-a-peus-i-els-seus-amics\/","title":{"rendered":"Els quatre vints d’un artista de cap a peus, i els seus amics"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Fa aproximadament un mes, mes i mig m\u00e0xim, vaig tenir l’honor de poder tornar a compartir vetllada amb una colla que, pam endavant, pam en darrera, estan de ple en la maduresa dels quatre vints.<\/p>\n

Uns quatre vints molt ben portats i administrats. S\u00f3n una colla que es reuneix cada dissabte al vespre, al voltant de la taula. Es troben en una mena de porxo; sense arcades, sense que hi hagi peces per assecar o esteses, per\u00f2 si una taula que, segons el nombre de comensals, s’estira o s’arronsa per a configurar sempre: una gran i ben parada taulada. All\u00e0 nom\u00e9s hi ha ganes de compartir xerrada, records, tamb\u00e9 present i futur, degustar un bon arr\u00f2s, per exemple, i una mostra molt i molt gran del que \u00e9s realment haver arribat a l’equilibri de la maduresa.<\/p>\n

I jo que, quan vaig fer els quaranta, em pensava que l’equilibri de la maduresa estava en posar el quatre al davant… Quan vaig fer els cinquanta, vaig dir-me que no, que l’equilibri de la maduresa estava en el mig segle… Per\u00f2 res, quan ara fa un any i mig vaig entrar a can seixanta, em vaig tornar adonar que no, que l’equilibri de la maduresa \u00e9s en arribar als seixanta anys. Amb tot, els dels quatre vints aviat em van posar “les peres a quartU”. I \u00e9s que veient-los, en una vetllada a la qual em van convidar, llarga i agradable vetllada, de cop i volta, tots aquests arguments que m’he anat autofabricant en el decurs de tres d\u00e8cades -quan he anat entrant en cadascuna d’elles en veure que encara estic ple d’il\u00b7lusi\u00f3 i amb una dosi important d’experi\u00e8ncia pensava que ja hi era…-\u00a0 ara en aquesta ocasi\u00f3, vaig dir-me rotundament que no, que encara me’n falten vint -com a m\u00ednim- per a l’equilibri de la maduresa. O sigui que estic en la fase d’aprenentatge final, per\u00f2 aprenent al cap i a la fi. I \u00e9s que fins ara, he anat tirant de la rifeta permetent-me una visi\u00f3, equivocada, per\u00f2 d’automotivaci\u00f3, que m’havia arribat el moment d’aix\u00f2 que m’he acostumat a dir i pensar, de l’equilibri de la maduresa.<\/p>\n

Ca l’Esteve dels barcos, a Mont-ras<\/h3>\n

L’Esteve Ferrer \u00e9\"\"<\/a>s l’amfitri\u00f3, el creador, animador, cuiner, xerraire i persona de tarann\u00e0 obert i gener\u00f2s, d’aquestes trobades setmanals dels quatre vints. Aix\u00f2, per a comen\u00e7ar. L’Esteve, com la majoria dels comensals habituals, freguen o han superat lleugerement els quatre vints. Dels 80 en dic quatre vints, perqu\u00e8 els que encara ens vam educar amb la influ\u00e8ncia de la cultura francesa i aprenent com a segona llengua el franc\u00e8s… Doncs res, que vet-ho aqu\u00ed… \"\"<\/a><\/p>\n

L’Esteve, en aquestes trobades setmanals, ha recuperat vells amics de la inf\u00e0ncia i\/o de la joventut, i tamb\u00e9 hi d\u00f3na cabuda a persones m\u00e9s joves que es compenetren perfectament amb la colla de la primerenca primera meitat del segle vint. En aquestes trobades, s’hi aplega gent de totes les capes socials. De quan, a Palafrugell, igualment com per aquelles \u00e8poques devia passar en moltes viles, el teatre era una bona excusa i motiu de relacionar-se la joventut d’aquells temps dif\u00edcils quan encara vailets van haver de viure una guerra i, no oblidem tampoc, una molt dif\u00edcil postguerra.<\/p>\n

\"\"<\/a>Al gra:<\/p>\n

El teatre d’en Puig<\/h3>\n

En aquest porxo de ca l’Esteve, a Mont-ras, a m\u00e9s del que m\u00e9s o menys he resumit, de quan en quan, tamb\u00e9 s’hi fan estrenes “mundials”. Com en aquesta ocasi\u00f3 que es va representar una nova obra original del polifac\u00e8tic artist\u00e0s Josep Puig i Clausell (Jos P. Claus, havia arribat a signar en curts de la millor \u00e8poca cineasta del cinema amateur de Catalunya i part de l’estranger…) que el propassat mes de juny en va complir VUITANTA! I est\u00e0 en plena forma. Vaja, qui no t\u00e9 un “all, t\u00e9 una ceba”, havia sentit a dir als meus avis quan els demanaven per la salut… Per\u00f2 b\u00e9, va per les seves pr\u00f2pies cames, clarivident i cr\u00edtic i creatiu com sempre. No us el creieu pas, si en preguntar-li com est\u00e0, ell us respon: “esperant la mort…” Perqu\u00e8 en Puig, en Josep Puig i Clausell, \u00e9s la seva manera de dir que ja ha fet moltes coses… Que relativitza… Que… no el sorpr\u00e8n gaireb\u00e9 res… Que \u00e9s un posat de provocaci\u00f3… Que vol generar debat… Que vol que es reaccioni i es deixi la passivitat… Que veu com els humans continuem ensopegant amb la mateixa pedre… Que l’individualisme… Que la creativitat… Que el poder sempre l’exerceixen els mateixos… Que… Es pregunta tantes i tantes coses encara… Perqu\u00e8 la veritat \u00e9s que continua al peu del can\u00f3 i exercint del Puig m\u00e9s aut\u00e8ntic i de sempre. Com ha de ser!<\/p>\n

Els actors de les obres d’en Puig formen part de la colla dels quatre vints com els anomeno, i la majoria d’ells, sortits de la “factoria” del Casal Popular de Palafrugell; de les \u00e8poques d’Acci\u00f3 Cat\u00f2lica, de quan moss\u00e8n Bas -diuen, i de fet encara en vaig poder ser testimoni presencial del que se’ns negava “presenciar”- que tapava amb una ma (o feia tapar) l’objectiu del projector de la “m\u00e0quina de fer cine” quan en algun moment “atrevit” els protagonistes (noi\/noia) es feien (s’anaven a fer) un d’aquells petons que s’anomenaven “de cine”.<\/p>\n

En Puig, sempre ha sigut el que m\u00e9s endavant vam con\u00e8ixer i es va anomenar com a “progressistes”. Va ser un jove d’idees avan\u00e7ades, autodidacta, amb pocs estudis donades les circumst\u00e0ncies, per\u00f2 que es va anar cultivant i de gran talent tal i com ha demostrat i demostra al llarg i ampla de la seva vida. Potser, malgrat el seu geni i personalitat, mancat a vegades, d’una poca autoestima i\/o seguretat. El cas \u00e9s que en aquells anys el Casal, a en Josep Puig, se li feia petit. Es discutia, no es conformava mai i sempre, amb un afany de superar esculls, improvisava i creava amb imaginaci\u00f3, tot all\u00f2 que no podia resoldre per falta de recursos econ\u00f2mics.<\/p>\n

Com veig que comen\u00e7o a excedir-me en espai, per avui, deixem-ho fins aqu\u00ed. La setmana vinent, espero, nova entrega de buguenv\u00edl\u00b7lia dedicada a “els quatre vints d’un artista de cap a peus, i els seus amics”.<\/p>\n

Fotos<\/span>: <\/span><\/p>\n

1: En Josep Puig, un dia de les moltes vegades (i espero que siguin moltes m\u00e9s) que hem fet petar la xerrada.<\/span><\/p>\n

2: L’Esteve Ferrer remanant sa cassola; en aquest cas, un arr\u00f2s bon\u00edssim que sap fer… entre moltes altres coses que tindrem ocasi\u00f3 d’anar descubrint…<\/span><\/p>\n

3: Detall de la vista general del porxo de ca l’Esteve “dels barcos”, el dia de “l’estrena mundial”, fa un parell de mesos…<\/span><\/p>\n

4: Detall d’un dels assajos de l’obra de Josep Puig, all\u00e0 al porxo de ca l’Esteve, just arribat el primer de setembre… D’esquerra a dreta: Josep Puig (d’esquena), Josep Cubiny\u00e0, Pere Pag\u00e8s (al fons), Joan Boix, i Esteve Ferrer.
\n<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fa aproximadament un mes, mes i mig m\u00e0xim, vaig tenir l’honor de poder tornar a compartir vetllada amb una colla que, pam endavant, pam en darrera, estan de ple en la maduresa dels quatre vints. Uns quatre vints molt ben portats i administrats. S\u00f3n una colla que es reuneix cada dissabte al vespre, al voltant […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[35],"class_list":["post-2139","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-societat"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2139","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2139"}],"version-history":[{"count":108,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2139\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2250,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2139\/revisions\/2250"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2139"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2139"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2139"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}