{"id":2253,"date":"2011-12-28T01:35:32","date_gmt":"2011-12-27T23:35:32","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=2253"},"modified":"2011-12-28T21:30:38","modified_gmt":"2011-12-28T19:30:38","slug":"els-quatre-vints-capitol-ii-son-molts-anys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2011\/12\/28\/els-quatre-vints-capitol-ii-son-molts-anys\/","title":{"rendered":"Els quatre vints… (Cap\u00edtol II: S\u00f3n molts anys…)"},"content":{"rendered":"

Deia ahir… En Puig, sempre ha sigut el que m\u00e9s endavant vam con\u00e8ixer i es va anomenar com a \u201cprogressistes\u201d…<\/em><\/p>\n

Quatre vints, s\u00f3n molts anys… I per aix\u00f2, potser per a resumir l’anunciat del seu \u00faltim llibret teatral, en Josep Puig va titolar: “S\u00f3n molts anys”. I tal com ja explicava en el primer cap\u00edtol buguenv\u00edl\u00b7lero, l’obra, com a “estrena mundial”, es va representar el proppassat 5 de novembre a la sala de teatre “Els barcos”, de l’Esteve Ferrer de Mont-ras.<\/p>\n

El sainet \u00e9s una cr\u00edtica a la societat (que som tots), per tocar els cataplins<\/em>, passar-ho b\u00e9 i fer-ho passar b\u00e9, i provocar debat i\/o tert\u00falia. Gira a l’entorn d’un rector que volia fer negoci venent parcel\u00b7les de cel, amb l’aparici\u00f3 de diferents personatges que a trav\u00e9s de gags ben “recuperats” i\/o actuals encara, xarloteixen, en el bon sentit de la paraula. En Puig en la major part de les seves obres, ja sigui a trav\u00e9s del dibuix, pintura, murals, escultures,\u00a0 guions i realitzacions de teatre o f\u00edlmiques, xerrades… sempre deixa traspuar la lluita entre el b\u00e9 i el mal, la ironia, la sensibilitat… Una cr\u00edtica a tot, com a inconformista de mena que \u00e9s.<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>“S\u00f3n molts anys” es va estrenar fa un mes i mig i, segons m’he enterat, davant l’allau de peticions es tornar\u00e0 a posar en escena al mateix teatre “Els barcos”, el proper dia 28 de gener del 2012. Es veu que hi ha alg\u00fa que vol tornar a veure l’obra, i molts que per diferents motius no van poder assistir a “l’estrena mundial”, ja estan en llista d’espera per poder gaudir d’una obra interpretada per diferents actors que havien pujat a l’escenari del Casal Popular entre la meitat de 1940 i primers de 1960…<\/p>\n

S\u00f3n vells coneguts de la societat palafrugellenca-montrasenca com ara el mateix Josep Puig; l’amfitri\u00f3 Esteve Ferrer; l’actual jutge de Pau de Mont-ras, en Pere Pag\u00e8s que als seus quatre vints encara continua al peu del can\u00f3 com a pessebrista i fent els diorames que per aquestes diades s’instal\u00b7len a la parr\u00f2quia de Sant Esteve de Mont-ras i cantant amb el cor Mont-ras; l’exgestor i seri\u00f3s home de negocis i agradable tertuli\u00e0 Eduard Bossacoma; en Miquel Esteve que sempre s’apunta al que faci falta fins a un “bombardeig” i li agradi o no, li sol tocar representar senyores fetes i ben alimentades…; l’excarrossaire i gran pessebrista que en cada temporada nadalenca deixa veure les seves creacions, l’Albert Sabater… i el gran descobriment com a actor: en Josep Cubi\u00f1\u00e0 (Pepe Polo) de Pals que anteriorment nom\u00e9s havia fet algun petit paper com a pastor, als Pastorets de Pals. Com apuntador, no podia ser d’altra manera, una persona que tot i havent interpretat algun personatge, m\u00e9s aviat sempre s’ha quedat entre bambolines: Joan Boix. A tot plegat, cal tenir en compta que l’exlampista Josep Tulla que avui en dia nom\u00e9s exerceix d’avi i va amunt i avall amb na Rosita, viatjant amb l’Imserso, va tenir cura de la tramoia i la lluminot\u00e8cnia. I en Llibert Puignau, l’antic retratista de “tota la vida” a Palafrugell,\u00a0 ho va enregistrar tot en v\u00eddeo. Tots els dem\u00e9s, fins arribar a una seixantena, ens ho vam mirar molt complaguts. I despr\u00e9s, va venir el sopar, la sobretaula i el final de festa amb una actuaci\u00f3 immillorable: El quartet de l’Esteve. En parlarem…<\/p>\n

De tot plegat, intentar\u00e9 aprofundir-hi una mica m\u00e9s, despr\u00e9s d’haver fet una pinzellada a la vida i miracles de l’artist\u00e0s, Josep Puig i Clausell, que fa pocs dies ja em va explicar de qu\u00e8 va el nou llibret que ha enllestit per representar la primavera vinent…. I aix\u00f2 que encara han de fer la segona representaci\u00f3 del “S\u00f3n molts anys”…<\/p>\n

L’ombra inacabada del campanar de Palafrugell<\/h3>\n

\"\"<\/a>Permeteu-me cinc c\u00e8ntims…<\/p>\n

En Josep Puig i Claussell va n\u00e9ixer a l’ombra inacabada del campanar de la vila del peix fregit. Sempre he pensat que, en el transc\u00f3rrer de la seva vida, en Josep no s’ha pogut desfer de la influ\u00e8ncia d’aquest s\u00edmbol, un dels signes representatius de la vila de Palafrugell. A la seva explosiva inquietud sempre s’hi ha vist involucrada una falta de const\u00e0ncia -es deia-, fruit d’un tarann\u00e0 bohemi que li havia valgut, durant molts anys, el sobrenom de “l’artista” per ressaltar les seves qualitats innates i unes sensibilitats que no sempre han estat ben rebudes ni reconegudes, com tampoc ho ha estat sovint una manera molt especial de fer i de viure. Controvertit i pol\u00e8mic, darrera tota aquesta imatge de “voler-s’ho carregar tot” s’hi amaga una falta de valentia motivada per una autocr\u00edtica exegerada, juntament amb una part poc coneguda: la seva solidaritat i col\u00b7laboraci\u00f3 en obres ben\u00e8fiques o iniciatives com ara la que acaba de n\u00e9ixer a Palafrugell, la Fundaci\u00f3 Pallach. Una fundaci\u00f3 que amb vocaci\u00f3 de Pa\u00eds es posa en marxa amb l’intent de coordinar i enlla\u00e7ar els diferents \u00e0mbits educatius. Una fundaci\u00f3 quin lema \u00e9s “tothom educa; s’educa tothom, fem xarxa”. En parlarem, d’aquesta fundaci\u00f3, at\u00e8s que la presentaci\u00f3 es fa el proper 13 de gener al Teatre Municipal de Palafrugell…<\/p>\n

En Josep, en Josep Puig, conegut arreu de les comarques gironines sobretot en ambients art\u00edstics (teatre, cinema, pintura, pessebres, cartellisme…) baixempordanesos, abans d’entrar al que en el primer cap\u00edtol en deia l’equilibri de la maduresa at\u00e8s que encara conserva una gran dosi d’il\u00b7lusi\u00f3\u00a0 que conviu amb l’experi\u00e8ncia acumulada, en un bufarut de tramuntana la seva alegria del moment a vegades es podia transformar en un bolet de cosses.<\/p>\n

Com a carrossaire, Josep Puig \u00e9s un dels pioners i, alhora, un dels m\u00e9s importants de la hist\u00f2ria del Carroussel Costa Brava; ha guanyat premis amb curtmetratges en l’\u00e8poca daurada dels hist\u00f2rics festivals de cinema amateur que es celebraven a Catalunya, i a l’estranger, com per exemple el de Sant Sebasti\u00e0 (Donostia), i va ser un innovador en la creaci\u00f3 dels pessebres de categoria art\u00edstica, i encara pinta algun quadre que li treuen de les mans sense esperar que la pintura s’hagi secat…<\/p>\n

Als seus 80 anys, en Puig continua sent una persona que no deixa indeferent ning\u00fa. Tant pel que fa a la seva obra com a les seves qualitats humanes. Prova de tot plegat, \u00e9s que aquestes obres de teatre que representa aquesta colla dels quatre vints al porxo de ca l’Esteve dels barcos, est\u00e0 conformada per “joves” que en un moment o altre, per all\u00e0 el Casal de la postguerra civil, no sempre havien estat d’acord, precisament… Per\u00f2 tots, persones assenyades, amb el pas del temps s’adonen que aquelles disconformitats nom\u00e9s havien sigut per l’ampenta a vegades mal aplicada de quan nom\u00e9s s’est\u00e0 en el primer vint.\u00a0 I \u00e9s que aquesta gent dels quatre vints s\u00f3n… la pera! perqu\u00e8 saben que cal respectar-se i entendre’s m\u00fatuament encara que a vegades puguin mantenir discrep\u00e0ncies…<\/p>\n

\"\"<\/a>I per a final… com si fos un conte d’aquests ensucrats de Nadal en qu\u00e8 es parla de\u00a0 l’amistat, la solidaritat, la conviv\u00e8ncia, la toler\u00e0ncia, el passar-ho b\u00e9 sense fer mal ning\u00fa… Vaja, el tarann\u00e0 dels quatre vints, l’hem d’aprendre i aplicar-lo. Perqu\u00e8 ells, s\u00f3n una representaci\u00f3 de les moltes persones que a un vint d’arribar al segle, continuen amb l’il\u00b7lusi\u00f3 del seu primer vint i han de ser el nostre mirall i\u00a0 exemple a seguir. I d’en Puig, en particular, nom\u00e9s puc afegir-hi que continua sent l’amic que tots volem tenir, i els que tenim la sort de con\u00e8ixe’l i haver-hi treballat en algun projecte (estiguem o no als quatre vints), us puc ben assegurar que hem apr\u00e8s a estimar-lo tal com \u00e9s, amb les seves virtuts i els seus defectes. I aix\u00f2, us ho diu un que encara n’hi falten vint i espera arribar-hi amb la for\u00e7a, salut i inquietuts de la colla dels quatre vints. Bon Nadal, bona entrada de 2012, i que per a molts anys puguem fer-la petar!<\/p>\n

En el tercer i \u00faltim cap\u00edtol dedicat a els quatre vints d’un artista de cap a peus, i els seus amics<\/strong>, intentar\u00e9 fer cinc c\u00e8ntims de… “S\u00f3n molts anys”… Una obra al voltant d’un rector que volia fer negoci venent parcel\u00b7les de cel…<\/p>\n

Fotos<\/span>: <\/span><\/p>\n

1, 2, 3 i 4: Diferents detalls d’un assaig de “Son molts anys”, a primers de setembre del 2011.<\/span><\/p>\n

5: El Quijot, Josep Puig, en el decurs del Carroussel Costa Brava de l’any 1964.<\/span><\/p>\n

6: Detall del porxo de ca l’Esteve Ferrer, en el decurs del sopar del dia 5 de novembre d’aquest 2011.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Deia ahir… En Puig, sempre ha sigut el que m\u00e9s endavant vam con\u00e8ixer i es va anomenar com a \u201cprogressistes\u201d… Quatre vints, s\u00f3n molts anys… I per aix\u00f2, potser per a resumir l’anunciat del seu \u00faltim llibret teatral, en Josep Puig va titolar: “S\u00f3n molts anys”. I tal com ja explicava en el primer cap\u00edtol […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[35],"class_list":["post-2253","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-societat"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2253","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2253"}],"version-history":[{"count":79,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2253\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2336,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2253\/revisions\/2336"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2253"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2253"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2253"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}