{"id":2345,"date":"2012-01-07T15:23:12","date_gmt":"2012-01-07T13:23:12","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=2345"},"modified":"2012-01-14T15:22:18","modified_gmt":"2012-01-14T13:22:18","slug":"els-quatre-vints%e2%80%a6-capitol-iii-parcel%c2%b7les-de-cel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2012\/01\/07\/els-quatre-vints%e2%80%a6-capitol-iii-parcel%c2%b7les-de-cel\/","title":{"rendered":"Els quatre vints\u2026 (Cap\u00edtol III: Parcel\u00b7les de cel…)"},"content":{"rendered":"

En les quatre ratlles on feia esment de l’obra “S\u00f3n molts anys…”, de Josep Puig, explicava: El sainet \u00e9s una cr\u00edtica a la societat (que som tots), per tocar els `cataplins\u00b4<\/em>, passar-ho b\u00e9 i fer-ho passar b\u00e9, i provocar debat i\/o tert\u00falia. Gira a l\u2019entorn d\u2019un rector que volia fer negoci venent parcel\u00b7les de cel, amb l\u2019aparici\u00f3 de diferents personatges que a trav\u00e9s de gags ben \u201crecuperats\u201d i\/o actuals encara, xarloteixen, en el bon sentit de la paraula<\/em>.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, ara intentar\u00e9 fer cinc c\u00e8ntims de cada personatge…<\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>\"\"<\/a>En obrir cortines, el moss\u00e8n (Esteve Ferrer) est\u00e0\u00a0 agenollat al reclinatori, resant i amb el breviari a les mans.<\/p>\n

La primera visita que reb el rector \u00e9s la d’un viatjant que es diu Benet (Josep Puig), un home estrafolari\u00a0 que porta una grossa maleta plena d’objectes que vol encolomar al moss\u00e8n. El rector li argumenta que en aquesta ocasi\u00f3 no li comprar\u00e0 res, doncs la crisi… Per\u00f2 el viatjant insisteix, i li ofereix “material de primera classe” com ara\u00a0 una creu que per demostrar-li al rector que est\u00e0 feta de fusta d’olivera “aut\u00e8ntica” amb un treball de talla de qualitat, comen\u00e7a a donar-hi cops sobre la taula… Davant la negativa del moss\u00e8n el viatjant li va oferint qualitats inferiors, fins arribar a la de pi “que \u00e9s m\u00e9s senzilleta”… Aix\u00f2 s\u00ed, tornant a picar amb la creu corresponent sobre la taula, per mostrar que tampoc es trenca…\u00a0 Despr\u00e9s li ofereix una capsa en la qual hi van cent h\u00f2sties “b\u00e9, vull dir de Sagrades Formes”, li aclareix el viatjant tot destacant que “s\u00f3n l’\u00faltim crit” at\u00e8s que n’hi ha de color rosa amb gust de maduixa… Depenent del color, els gustos s\u00f3n diferents, com ara en groc, t\u00e9 gust de llimona; tamb\u00e9 n’hi ha amb gust de canyella… El rector li diu al viatjant que no es pot jugar amb aquestes coses i si \u00e9s que ha perdut els trucs…\u00a0 El cas \u00e9s que el viatjant no es rendeix, i li vol encolomar alguna cosa, perqu\u00e8 necessita “quartus” per poder fer bollir l’olla, i li ensenya patenes, calzes… Que, per cert, n’hi ensenya un que es veu que \u00e9s de “cer\u00e0mica, fet a La Bisbal”… Finalment per treure’s de sobre el viatjant, el rector li diu que amb aix\u00f2 de la visita del Sant Pare a Barcelona, totes les parr\u00f2quies han de retallar despeses per poder contribuir als costos que generar\u00e0 la seva passejada “vista i no vista”…<\/p>\n

B\u00e9, tampoc es tracta ara i aqu\u00ed de fer un resum m\u00e9s o menys engrunat de cada esquetx… necessitaria un altra cap\u00edtol… I tampoc \u00e9s aix\u00f2… Per tant…<\/p>\n

La majordoma, la Rita (Miquel Esteve), \u00e9s una dona una mica voluminosa que deixa entreveure la “bona relaci\u00f3” amb el rector…<\/p>\n

El sacrist\u00e0, en Cintet\u00a0 (Pere Pag\u00e8s), \u00e9s un home que diu les veritats de manera diplom\u00e0tica (que si els diners de la bacina sap qui \u00e9s que n’agafa i\/o es fa canvi a la seva manera…), o fins i tot les que s\u00f3n a nivell de rumor cert -diu en Cintet- (en els quals hi surten involucrats l’alcalde i la dona de l’alcalde…), les explica al rector per\u00f2, passant pel confessionari, sota secret de confessi\u00f3…<\/p>\n

L’home de negocis i protector de la parr\u00f2quia (Eduard Bossacoma) que va a portar el donatiu mensual “per ajudar el rector en les seves bones obres”… Per\u00f2 el moss\u00e8n, que encara no en t\u00e9 prou, vol espr\u00e9mer una mica m\u00e9s el promotor i, sabent la falera que t\u00e9 comprant i venent terrenys, li posa sobre l’escriptori un pl\u00e0nol del cel aparcel\u00b7lat… Amb l’argument de “qui t\u00e9 guanyat el cel t\u00e9 la gl\u00f2ria eterna assegurada”, el rector li ofereix la possibilitat que l’home de negocis, benefector de la parr\u00f2quia, pugui comprar un tros de cel per quan D\u00e9u el cridi, tenir un bon lloc…\u00a0 El rector li argumenta que els diners de la “recol\u00b7lecta” es destinen a les bones obres aqu\u00ed a la terra… El cas \u00e9s que com el moss\u00e8n explica que depenent de la donaci\u00f3 el tros de cel \u00e9s m\u00e9s petit o m\u00e9s gran, el benefector se’n va tot content pensant amb la quantitat que vol invertir-hi per poder tenir una bona parcel\u00b7la. O qui sap si dues, tres, o les que facin falta; encara que sigui per revendre-les a bon preu, \u00e9s clar…<\/p>\n

En Xicu, \u00e9s un “jove” (Josep Cubi\u00f1\u00e1) que ja ha superat la cinquantena, qualificat com una mica “esternucat”\u00a0 al qual la seva mare li fa portar patates, cebes, pebrots… vaja, productes de l’hort… El cas \u00e9s que en Xicu, \u00e9s un “vailet de mig segle” que tot fent-se (essent?) el tontet va cantant les veritats, tal i com els burros fan els pets.\u00a0 En el cas d’en Pepe Polo (Josep Cubi\u00f1\u00e1), cal assenyalar que per a la majoria de p\u00fablic va ser tot una troballa at\u00e8s que queda entre mig dels tres i quatre vints i que no havia fet mai teatre al Casal Popular. Nom\u00e9s, fa uns anyets, havia sortit a Els Pastorets de Pals. Entre altres coses, amb el rector parlen de la xicota que es diu Cinta, i del festeig… del que hauria de fer la mare d’en Xicu per poder fer rutllar la casa…<\/p>\n

El botiguer (Albert Sabater), \u00e9s un comerciant que no est\u00e0 d’orgues i molt enfadat perqu\u00e8 el rector l’obliga a beneir el seu establiment abans no el pugui obrir al p\u00fablic. Pujant de to, i per m\u00e9s que el rector li argumenta que aix\u00f2 s\u00f3n tradicions, costums que v\u00e9nen de molt lluny, el botiguer li recrimina el tracta discriminat\u00f2ri\u00a0 en no ser “missaire” i que tot plegat s\u00f3n bestieses per nom\u00e9s fotre-li els “quartus”…<\/p>\n

\"\"<\/a>Finalment, despr\u00e9s de les diferents situacions amb cadascun dels variats personatges, quan el rector es queda sol, treballant al seu despatx, apareix el dimoni. Li fa el serm\u00f3 “que t’aprofites dels\u00a0 homes de bona fe, dels ignorants, que els enganyes”… El moss\u00e8n es justifica que ell el que fa \u00e9s ajudar la gent, als inv\u00e0lids, als pobres… El dimoni desapareix, i el rector “s’adorm” -mor- sobre l’escriptori del seu despatx…<\/p>\n

A grans trets, una pinzellada del sainet “S\u00f3n molts anys…” de Josep Puig. Una obra divertida, ir\u00f2nica sempre, en el qual l’autor fa pal\u00e8s una vegada m\u00e9s la seva preocupaci\u00f3 social i la “lluita entre el b\u00e9 i el mal”. Tot plegat, representat pels quatre vints d’un artista de cap a peus, i els seus amics.<\/p>\n

\"\"<\/a>Com a final de festa, i despr\u00e9s de sopar, el porxo de ca l’Esteve es retroba amb\u00a0 l’escenari. En aquesta ocasi\u00f3, de la manera m\u00e9s informal, per\u00f2\u00a0 d’una gran professionalitat tamb\u00e9. Arriben les can\u00e7ons, el divertimento musical de la m\u00e0 de l’amfitri\u00f3 Esteve Ferrer amb la guitarra i el seu quartet familiar: els seus fills Toni i Marta, i el gendre Rosendu. Havaneres, boleros, can\u00e7ons d’ahir, d’avui i de sempre, i tamb\u00e9 alguna de picantona. La nit doncs, s’acaba a les petites i amb cants de sobretaula interpretats per la fam\u00edlia de ca l’Esteve “dels barcos”, acompanyats per tots els comensals.<\/p>\n

Tot plegat, \u00e9s la manifestaci\u00f3 d’una gent que encomana il\u00b7lusi\u00f3, seny i rauxa. S\u00f3n els quatre vints d’una gent que mica en mica hi va incorporant els que els han d’anar agafant el relleu…<\/p>\n

Fotos<\/span>:<\/span><\/p>\n

1.- El rector al reclinatori, interpretat per l’Esteve Ferrer.<\/span><\/p>\n

2.- El rector\u00a0 i el viatjant Benet (Josep Puig).
\n<\/span><\/p>\n

3.-\u00a0 El sacrist\u00e0 (Pere Pag\u00e8s) i la majordoma (Miquel Esteve).<\/span><\/p>\n

4.- El rector\u00a0 i el sacrist\u00e0 (Pere Pag\u00e8s, l’actual Jutge de Pau de Mont-ras).<\/span><\/p>\n

5.- El rector i l’home de negocis i benefactor de la parr\u00f2quia (Eduard Bossacoma).<\/span><\/p>\n

6.- El rector i la majordoma (Miquel Esteve).<\/span><\/p>\n

7.- El rector i en Cintet (Josep Cubi\u00f1\u00e1).<\/span><\/p>\n

8.- El rector i el botiguer (Albert Sabater).<\/span><\/p>\n

9.- El rector i el dimoni (Josep Puig).<\/span><\/p>\n

10.- La mort del rector (Esteve Ferrer).<\/span><\/p>\n

11.- El quartet musical de l’Esteve. D’esquerra a dreta: Marta -filla de l’Esteve, una veu dol\u00e7a i acurada-; l’Esteve Ferrer, mans a la guitarra i sempre una per dir, a m\u00e9s de cantar, i b\u00e9; Rosendu, la bona i educada veu del gendre de l’Esteve; i en Toni -el fill gran de l’Esteve- amb la guitarra sempre a punt per acompanyar el grup, i plegats, arrodonir una nit socio-l\u00fadico-cultural per recordar.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En les quatre ratlles on feia esment de l’obra “S\u00f3n molts anys…”, de Josep Puig, explicava: El sainet \u00e9s una cr\u00edtica a la societat (que som tots), per tocar els `cataplins\u00b4, passar-ho b\u00e9 i fer-ho passar b\u00e9, i provocar debat i\/o tert\u00falia. Gira a l\u2019entorn d\u2019un rector que volia fer negoci venent parcel\u00b7les de cel, […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[35],"class_list":["post-2345","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-societat"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2345","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2345"}],"version-history":[{"count":60,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2345\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2395,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2345\/revisions\/2395"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2345"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2345"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}