{"id":2424,"date":"2012-06-28T02:05:43","date_gmt":"2012-06-28T00:05:43","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=2424"},"modified":"2012-07-01T00:09:44","modified_gmt":"2012-06-30T22:09:44","slug":"la-porta-principal-de-can-mario-perd-pistonada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2012\/06\/28\/la-porta-principal-de-can-mario-perd-pistonada\/","title":{"rendered":"La porta principal de Can Mario perd pistonada"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Tot i el molt que representa l\u2019obertura de la nova seu del Museu del Suro de Palafrugell, val a dir que l’antiga f\u00e0brica de Can Mario ha deixat de tenir porta principal encara que continu\u00ef emmarcada a la fa\u00e7ana.<\/strong><\/p>\n

Com en aquesta edici\u00f3 digital del diari El Punt\/Avui encara es pot trobar la informaci\u00f3 publicada en l’edici\u00f3 de paper d’ahir sobre el treball acurat que ha convertit l’antiga f\u00e0brica modernista de can Mario en el nou Museu del Suro, \u00a0des d’aqu\u00ed em permeto afegir-hi un contrapunt (com a m\u00ednim):<\/span><\/p>\n

I \u00e9s que aquesta porta<\/strong> que va veure entrar i sortir riuades de personal i\u00a0un anar i venir constant de carretes i camions de petit i gran tonatge, ha quedat convertida en una portalada d\u2019acc\u00e9s a un cancell. \"\"<\/a>O sigui que amb la porta oberta, des del carrer, ja no es podr\u00e0 veure la magn\u00edfica perspectiva del pati i\/o jard\u00ed de l’antiga f\u00e0brica de suro que culminava amb la torre que va ser declarada d\u2019inter\u00e8s cultural l\u2019any 2000. Era un atractiu que, no ja nom\u00e9s pels que som de la vila, sin\u00f3 pels forasters, es convertia en el reclam tur\u00edstic-cultural per a fer-los decidir a interessar-se per una ind\u00fastria quina estrella ha sigut i \u00e9s el tap.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s que des del pati interior del mateix \u00a0Museu, una vegada entrat per un munt de ferralla inventada ara com a porta principal en un lateral secundari de la finca, tampoc es pot contemplar la majestuositat de la torre de Can Mario que juntament amb el campanar inacabat \u00e9s el s\u00edmbol de la vila del peix fregit.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Com deia, \u00a0aquesta torre que tot just fa tres anys era anunciada com el nou mirador de Palafrugell, tamb\u00e9 queda amagada des del pat\u00ed interior del Museu per una paret sobreposada i enlairada de ferro rovellat. Una paret que tal i com est\u00e0 incorporada al projecte, trenca de manera total el que podria ser de manera visual, la integraci\u00f3 no nom\u00e9s de la torre del dip\u00f2sit, sin\u00f3 de tot l’entorn que era realment l’antiga f\u00e0brica de suro de Can Mario.<\/p>\n

La torre de Can Mario que a m\u00e9s de s\u00edmbol d’un poble ha esdevingut no nom\u00e9s un monument al taper sin\u00f3 a tota una ind\u00fastria surera que tant havia reivindicat en Bepes, \u00e9s inadmisible que no s’hagi sabut integrar, a nivell visual en no poder ser d’altra manera, dins aquest museu que de ben segur \u00e9s i\/o ser\u00e0 el referent muse\u00edstic mundial de la ind\u00fastria del suro.<\/p>\n

Per m\u00e9s explicacions que m’han donat en el que va ser jornada de portes obertes als mitjans de comunicaci\u00f3, s\u00f3c un dels palafrugellencs dur de mollera i se’m fa molt dif\u00edcil d’entendre que amb la gran preparaci\u00f3 que tenen els arquitectes d’avui en dia, la soluci\u00f3 per a l’acolliment dels visitants hagi quedat resolta substituint la feina que feia la porta principal i natural, pel m\u00f2dul monstru\u00f3s<\/em> de ferro rovellat. Pel gran impacte que en patim des del primer moment que ens el van encolomar, i perqu\u00e8 ha desdibuixat el que els t\u00e8cnics municipals, per exemple, sempre ens han venut que els edificis catalogats no es poden malmetre ni modificar. En aquest cas, a alg\u00fa l’hi han fet un gol… i pel mig de les cames… I tots els pol\u00edtics que hi han passat en el decurs d’aquests anys que es va aprovar el projecte, n’han sigut els espectadors signants de primera fila.<\/p>\n

Sense entrar en m\u00e9s detalls, que es podria, tot i la patxoca que fa aquest Museu del Suro i que plegats n’hem d’estar orgullosos, s’ha d’admetre que el Palafrugell que hauria de gestionar i administrar no ha sabut reeixir l’oportunitat de posar en marxa un projecte d’envergadura que ha durat deu anys, s’hi han destinat molts diners i hi han intervingut diversos t\u00e8cnics. I \u00e9s que tots aquests, \u00a0potser no han acabat d’estar a l’al\u00e7ada de les moltes il\u00b7lusions i hores de treball i saber fer del personal del Museu.<\/p>\n

Fotos<\/span>: <\/span><\/p>\n

1: Portalada fa\u00e7ana principal antiga f\u00e0brica de Can Mario.<\/span><\/p>\n

2: Fa\u00e7ana principal antiga f\u00e0brica de Can Mario.<\/span><\/p>\n

3: Torre de Can Mario, declarada d’inter\u00e8s cultural l’any 2000, i s\u00edmbol des del 1905, juntament amb el campanar inacabat de l’esgl\u00e9sia parroquial de Sant Mart\u00ed, de la vila de Palafrugell.<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>4: Aquesta \u00e9s la vista que es pot veure des del pati interior del Museu del Suro, a Can Mario, just enfront la porta principal d’entrada de l’antiga f\u00e0brica. Una vidriera tanca el cancell (i una alzina surera ja al pati) que hom es trobar\u00e0 si treu el nas pel carrer Pi i Margall. En les \u00faltimes d\u00e8cades de la f\u00e0brica, a l’esquerra de la foto hi havia l’economat; i a la dreta, hi havia l’entrada a les oficines.<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>5: Amb el sup\u00f2sit que la vidriera del cancell deix\u00e9s veure la torre, aquesta possibilitat queda anul\u00b7lada -tal i com es pot comprovar en aquesta fotografia- per la barrera de ferro rovellat i un parell m\u00e9s d’alzines sureres que s’hi han plantat.<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

6: Si des de l’entrada principal que tindr\u00e0 el Museu ens quedem en aquell nivell, ens trobarem amb un passad\u00eds-“mirador” des del qual, a esquena de la paret de ferro rovellat, hi ha una gran vidriera. Si ens hi acostem, a morro, podrem veure la torre del dip\u00f2sit i les naus de la Fundaci\u00f3 Vila Casas.<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>7: Ara b\u00e9, si nom\u00e9s passem, sense tocar amb el nas la vidriera, de la torre nom\u00e9s en veurem la meitat o poc m\u00e9s.<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n


\n<\/span><\/p>\n

Nota<\/span>: Em sap greu haver tornat sota la buguenv\u00edl\u00b7lia fent-ho amb aquesta mena de contrapunt relacionat amb la informaci\u00f3 de la inauguraci\u00f3 del Museu del Suro. Per\u00f2 m\u00e9s greu em sap que amb la quantitat de persones que s’han estat esfor\u00e7ant per fer realitat el Museu del Suro, els projectes t\u00e8cnics de rehabilitaci\u00f3 i adequaci\u00f3 d’espais hagin fet marso. <\/em><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n

<\/em>Si alg\u00fa, de manera despectiva ens ve a \u00a0dir que a Palafrugell continuem sent la vila del campanar inacabat, ens haurem d’aguantar. “Tu ja m’entens…” deia la Trinca… I s’ha acabat el br\u00f2quil.<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot i el molt que representa l\u2019obertura de la nova seu del Museu del Suro de Palafrugell, val a dir que l’antiga f\u00e0brica de Can Mario ha deixat de tenir porta principal encara que continu\u00ef emmarcada a la fa\u00e7ana. Com en aquesta edici\u00f3 digital del diari El Punt\/Avui encara es pot trobar la informaci\u00f3 publicada […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[204,1],"tags":[7671],"class_list":["post-2424","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general","tag-museu-del-suro"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2424","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2424"}],"version-history":[{"count":154,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2424\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2590,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2424\/revisions\/2590"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2424"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2424"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2424"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}