{"id":2795,"date":"2012-08-30T00:22:59","date_gmt":"2012-08-29T22:22:59","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=2795"},"modified":"2012-08-30T00:22:59","modified_gmt":"2012-08-29T22:22:59","slug":"a-llafranc-un-seductor-a-lombra-de-tom-sharpe","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2012\/08\/30\/a-llafranc-un-seductor-a-lombra-de-tom-sharpe\/","title":{"rendered":"A Llafranc, un seductor a l’ombra de Tom Sharpe"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>En Pere Costa i Pag\u00e8s, que \u00e9s i fa de mestre, va n\u00e9ixer a Palafrugell l\u2019any 1965. Va ser dos anys despr\u00e9s de la primera desfilada de carrosses del Carroussel Costa Brava i, ironies del dest\u00ed (per a ell), en vig\u00edlia de la cantada d\u2019havaneres de Calella<\/strong> (com Llafranc<\/strong>, de Palafrugell<\/strong>, \u00e9s clar).<\/p>\n

Amb tot, en Pere, des de fa for\u00e7a anys est\u00e0 instal\u00b7lat a Llafranc que, com encara no li han concedit l\u2019independ\u00e8ncia, a Llafranc, forma part del municipi de Palafrugell malgrat alguns torrecullons de la gresca i la ironia que de temps immemorial els agrada jugar<\/em> aportant la tercera opci\u00f3 que el nucli costaner palafrugellenc esmentat \u00e9s una col\u00f2nia barcelonina…<\/p>\n

Aix\u00f2 podria ser un debat a\u00a0fons<\/em> per all\u00f2 de saber de qui \u00e9s aquest mar…, no pass\u00e9s com amb Les Formigues -illes- que els de Palam\u00f3s en reclamen la propietat…, i tamb\u00e9 un debat “apassionant” \u00a0at\u00e8s que en Pere n\u2019\u00e9s un agradable provocador d\u2019aquest tema en concret i un agradable polemista ironitzador de tot el que es posi sobre la taula en general. Per\u00f2 b\u00e9, fent refer\u00e8ncia al llibre que acabava de publicar ara fa just un any \u201cAmor, hem de parlar\u201d, \u00a0aix\u00ed s’explicava el mes de desembre del 2011: Jo he fet tres llibres. Del primer se\u2019n van vendre 250 exemplars, del segon 400 i del tercer que, ja posats, aprofitar\u00e9 per promocionar m\u00e9s tard, a dia d\u2019avui en tinc comptats 125. D\u2019aquest \u00faltim, poden veure que els en proporciono una xifra m\u00e9s exacta. Deu ser per la crisi per\u00f2, en tot cas, en els dos primers llibres, d\u2019hist\u00f2ria local, vaig cedir els drets d\u2019autor \u2013i ho tornaria a fer tantes vegades com m\u2019ho demanessin, amb crisi o sense- a dues entitats que vertebren d\u2019una manera important la meva vinculaci\u00f3 amb la vila de Palafrugell. Els estic parlant del Club Handbol Garb\u00ed i de l\u2019escola Vedruna. El tercer llibre \u00e9s el que la premsa local ha anomenat \u201cel primer llibre de creaci\u00f3 de Pere Costa\u201d. El meu primer llibre de creaci\u00f3 no \u00e9s cap altra que \u201cAmor, hem de parlar\u201d, un volum de vint-i-cinc narracions breus per al p\u00fablic adult que tracten, des de diferents angles, el tema de les relacions humanes i la poca tra\u00e7a que tenim per portar-les a terme.<\/em><\/strong> En aquest comentari, en Pere hi afegia que en llegir-lo, els lectors Passaran una bona estona i jo tindr\u00e9 una paga extraordin\u00e0ria…<\/em><\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/em><\/strong><\/p>\n

B\u00e9, la veritat \u00e9s que ja fa molts i molts dies que em vaig llegir el llibre… i, com s\u00f3c amic d\u2019en Pere i fins i tot hem treballat colze a colze en algun projecte, em sembla que no seria just em pos\u00e9s a cantar-ne lloances. No seria ben interpretat per alguns, malgrat ens coneguin als dos. I menys seria ben interpretat, per alguns altres, si fes el contrari. Per aix\u00f2, fent l\u2019\u00fas perfectament l\u00edcit de solucions salom\u00f2niques, em limito a informar que en Pere Costa i Pag\u00e8s, diplomat en magisteri per la UdG i mestre de llengua anglesa de l\u2019escola Vedruna de Palafrugell, ha escrit un llibre: Amor, hem de parlar, publicat en primera edici\u00f3 per Edicions de la Doctora Lowenstein de Llafranc (faltaria m\u00e9s…!)<\/p>\n

A la contraportada del llibre, des de l\u2019editorial o el mateix autor, se’n fa una sinopsi: \u201cAmor, hem de parlar\u201d \u00e9s un recull de vint-i-cinc contes amb les relacions humanes com a fil conductor. Escenes quotidianes en les quals es barregen estrelles com Robert Redford, Richard Gere, Harrison Ford, Sylvester Stallone, Wynona Ryder, Shakira, Mick Jagger o Keith Richards amb personatges corrents als quals sovint no prestem atenci\u00f3 com Laura Tutusaus, M\u00f2nica Graziani, Sadurn\u00ed Rif\u00e9 o l\u2019an\u00f2nima noia del paraigua taronja. Tot hi cap per\u00f2 amb un denominador com\u00fa: els hom\u00ednids fa segles que intentem relacionar-nos, per\u00f2 tenim poca tra\u00e7a a l\u2019hora d\u2019entendre\u2019ns i, en canvi, una facilitat incre\u00efble a l\u2019hora d\u2019espatllar-ho tot fins al punt que la reconciliaci\u00f3 es fa impossible.<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/em><\/p>\n

En Pere diu que el distreu gargotejar, i ho aclareix:\u00a0sobretot d\u2019en\u00e7\u00e0 que, conscient de les meves limitacions, vaig creure que em podia dedicar a l\u2019escriptura de creaci\u00f3 i, malgrat no ser una jove promesa, seguir aprenent cada vegada que comen\u00e7o un nou text<\/em><\/strong>…<\/p>\n

Aquest jove de 47 anys, com he explicat, viu a Llafranc. I all\u00e0, a ell que tant li agrada estar-se esterrossat a la platja cara (i esquena) el sol… resulta que viu a l\u2019ombra de Tom Sharpe. No, no m\u2019invento res, ell mateix ho ha explicat p\u00fablicament: S\u00f3c el segon escriptor m\u00e9s venut de Llafranc. El primer \u00e9s Tom Sharpe, que ven una mica m\u00e9s que jo. S\u00f3n les casualitats de la vida. Si Tom Sharpe s\u2019hagu\u00e9s instal\u00b7lat a Palam\u00f3s, jo tindria l\u2019honor d\u2019apar\u00e8ixer al capdavant dels escriptors m\u00e9s llegits de Llafranc. Per\u00f2 va tenir bon gust i es va quedar a Llafranc.<\/em><\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 com en Pere necessita els raigs de l\u2019estrella m\u00e9s brillant de la terra, acaba fent pacte amb l\u2019ombrera gegantina de l\u2019escriptor brit\u00e0nic creador del professor Henry Wilt que sempre acaba ficat en un embolic, i es mostra conciliador: Portem b\u00e9 la compet\u00e8ncia. El 2010 ell va treure llibre, \u201cL\u2019her\u00e8ncia de Wilt\u201d, i jo no. El 2011, jo he tret \u201cAmor, hem de parlar\u201d i ell m\u2019ha cedit tot l\u2019ampli mercat de Llafranc i rodalies per promocionar la meva obra. No ens fem la compet\u00e8ncia i portem b\u00e9 el tema de la rivalitat liter\u00e0ria.<\/strong><\/em><\/p>\n

<\/em><\/strong><\/p>\n

Com va dir el seu \u201cprotegit\u201d Schuster, \u201cNo hase falta desir nada m\u00e1s\u201d.<\/p>\n

Fotos<\/span>: <\/span><\/p>\n

– 1 i 3, en Pere Costa i Pag\u00e8s.<\/span><\/p>\n

– 2, portada del llibre “Amor, hem de parlar”.<\/span><\/p>\n

– 4: Tom Sharpe, l’escriptor brit\u00e0nic que des de fa vint-i-tres anys viu a Llafranc (Palafrugell) i fa ombra<\/em> al mestre i escriptor palafrugellenc que tamb\u00e9 viu al nucli costaner del municipi baixempordan\u00e8s de la vila del peix fregit.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En Pere Costa i Pag\u00e8s, que \u00e9s i fa de mestre, va n\u00e9ixer a Palafrugell l\u2019any 1965. Va ser dos anys despr\u00e9s de la primera desfilada de carrosses del Carroussel Costa Brava i, ironies del dest\u00ed (per a ell), en vig\u00edlia de la cantada d\u2019havaneres de Calella (com Llafranc, de Palafrugell, \u00e9s clar). Amb tot, […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[7673],"class_list":["post-2795","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-cultura-llibres-i-escriptors"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2795","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2795"}],"version-history":[{"count":65,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2795\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2865,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2795\/revisions\/2865"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2795"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2795"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2795"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}