En Joan \u00e9s una persona de les millors que he conegut mai. I aix\u00f2 que nom\u00e9s deu fer uns tres, quatre anys m\u00e0xim, que he tingut la sort de tractar-lo establint una amistat prou forta i amb el qual, a m\u00e9s a m\u00e9s, he de dir que hi estic aprenent en cada nova trobada que fem com a m\u00ednim un parell o tres de vegades al mes. \u00c9s un home que ens ha ajudat molt a l\u2019Adela i a mi, sobretot en els tres mesos i mig de la malaltia de la meva dona. Va estar al nostre costat fins el dia de l\u2019enterrament \u00a0i\u00a0 posteriorment, \u00a0amb el seu exemple, em continua donant forces i \u00e0nims per a superar un dolor quines emocions, generades pel sentiment d\u2019estimaci\u00f3, s\u00f3n molt dif\u00edcils de controlar i anar-hi fent front. \u00c9s un estat d\u2019\u00e0nim que gr\u00e0cies en Joan i persones com ell que em continuen fent costat vaig recuperant all\u00f2 que en la teoria sempre es diu de \u201cs\u2019ha d\u2019anar superant, la vida continua\u201d. El cas \u00e9s que avui, 21 de novembre, en veure al diari El Punt+Avui la carta d\u2019en Joan \u201cL\u2019Ebre, un riu per a una batalla\u201d, i despr\u00e9s de trucar-lo per felicitar-lo i xerrar un moment, resulta que em trobo davant l\u2019ordinador intentant recuperar comentaris, situacions viscudes, que fins l’agost de l’any passat havia anat posant negre sobre blanc sota la buguenv\u00edl\u00b7lia<\/i>.<\/p>\n
Nascut a Vallfogona de Riucorb, a la Conca de Barber\u00e0, el 4 de novembre del 1919, en Joan Gra\u00f1\u00e9n va formar part del que s\u2019ha popularitzat com a quinta del biber\u00f3<\/i> i per tant, fa ben pocs dies va complir els 94 anys. He de dir que moltes coses que explica i m\u2019explica de la guerra civil, m\u2019ajuden a entendre m\u00e9s encara el que el meu pare (tamb\u00e9 de la quinta del biber\u00f3<\/i> com en Joan) amb molta precauci\u00f3 ens apuntava al meu germ\u00e0 Eduard i a mi, d\u2019un temps de guerra, camps de concentraci\u00f3 i posterior servei militar.<\/p>\n
Es pot dir, d\u2019altra banda, i abans no em posi a explicar-ne ets i uts de la seva personalitat, que \u00e9s un montrasenc de soca-rel\u00a0encara que, de fet, \u00e9s des del 1947\u00a0quan\u00a0va comen\u00e7ar a establir la seva vinculaci\u00f3 amb la vila de Mont-ras.<\/p>\n
Per acabar de justificar com \u00e9s que aquest home que provinent del poble on moss\u00e8n Francesc Vicent Garc\u00eda (un clergue de tarann\u00e0 molt peculiar m\u00e9s conegut pel sobrenom de Rector de Vallfogona quines an\u00e8cdotes parodiant-lo han circulat de boca en boca per tot Catalunya) va acabar establint-se a Mont-ras, us he de dir que va ser en posar-se a festejar amb la Maria Merc\u00e8 Bosch i Colomer. Jove amb la qual va contraure matrimoni en la primavera del 1948. I \u00e9s que tot i que la Maria Merc\u00e8 vivia i treballava a Barcelona, els seus pares s\u2019havien\u00a0 establert a Mont-ras \u00a0tot just acabada la guerra civil.\u00a0 Amb tot, malgrat que en Joan i la Maria Merc\u00e8 una vegada casats passaven alguns \u00a0caps de setmana, i els per\u00edodes de vacances de setmana santa i tot l\u2019estiu a Mont-ras, val a dir que no va ser fins que en Joan es va jubilar, l\u2019any 1985, que primer van passar llargues temporades a la casa que tenen mirant cap a Cucala, a peu de les Gavarres, fins que s\u2019hi van establir de manera definitiva a finals d\u2019aquella d\u00e8cada.<\/p>\n
En Joan \u00e9s un home cultivat i sempre ple d\u2019activitat. Als seus noranta quatre anys, t\u00e9 dificultats amb la vista, l\u2019o\u00efda, i camina amb dificultats. Ara, les seves passejades es redueixen a transitar per l\u2019hort i jard\u00ed de casa seva, \u00a0per\u00f2 continua llegint molt i est\u00e0 m\u00e9s alerta que ning\u00fa. Vegeu la \u00a0seva carta al diari El Punt+Avui, plana 24. \u00c9s una mostra del que acabo de comentar, afegint que \u00e9s ell mateix qui es posa a escriure-ho a l\u2019ordinador i passar el corresponent correu electr\u00f2nic. A vegades, per\u00f2, s\u2019enfada amb el seu ordinador perqu\u00e8 li fa malifetes: \u201cara ves per on, resulta que em diuen que no han rebut l\u2019adjunt. Aquest ordinador hi ha vegades que no va prou b\u00e9. Haur\u00e9 de dir al Pol<\/strong> (un dels seus nets) que se\u2019l miri, doncs jo els ho poso, per\u00f2 no ho reben<\/strong>.\u201d En Joan, per\u00f2, torna enviar el correu, assegurant-se que ell si que ho fa tot de manera correcte i, en la segona oportunitat, l\u2019ordinador no li fa cap mala jugada. Les seves ratlles arriben a dest\u00ed tal i com, des de l\u2019Ebre, en el llavors “anomenat correu ordinari”, van arribar sempre a la seva fam\u00edlia i persones estimades.<\/p>\n En Joan \u00e9s una persona entranyable,\u00a0 i em sembla que tot i que sempre m\u2019ha dit que quan no hi sigui faci el que cregui convenient sobre documents i dades que m\u2019ha anat facilitant, com s\u00f3c persona conven\u00e7uda que els reconeixements, a poder ser, sempre s\u2019han de fer en vida, sense el seu consentiment per\u00f2 espero que amb la seva aprovaci\u00f3 quan ho llegeixi, anir\u00e9 dedicant-li algun cap\u00edtol sota la buguenv\u00edl\u00b7lia<\/i>.<\/p>\n En Joan \u00e9s el mirall de la fortalesa, il\u00b7lusi\u00f3, predisposici\u00f3 i \u00e0nims (\u201cencara veur\u00e9 la independ\u00e8ncia<\/strong>\u201d, em diu tot esperan\u00e7at-conven\u00e7ut) aix\u00ed com del saber escoltar quan toca i saber-se comunicar sempre que se\u2019l vol escoltar. Als seus noranta quatre anys, en Joan Gra\u00f1\u00e9n i Rossell \u00e9s una persona que encara t\u00e9 moltes coses a dir i\u00a0a fer, i de la qual, moltes en podem explicar. Espero, mica en mica, saber-ho fer com es mereix.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En Joan \u00e9s una persona de les millors que he conegut mai. I aix\u00f2 que nom\u00e9s deu fer uns tres, quatre anys m\u00e0xim, que he tingut la sort de tractar-lo establint una amistat prou forta i amb el qual, a m\u00e9s a m\u00e9s, he de dir que hi estic aprenent en cada nova trobada que […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2869","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2869","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2869"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2869\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2903,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2869\/revisions\/2903"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2869"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2869"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2869"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}