{"id":2909,"date":"2013-11-30T02:11:27","date_gmt":"2013-11-30T00:11:27","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=2909"},"modified":"2013-11-30T14:27:26","modified_gmt":"2013-11-30T12:27:26","slug":"joan-granen-i-rossell-un-quinto-del-bibero-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2013\/11\/30\/joan-granen-i-rossell-un-quinto-del-bibero-2\/","title":{"rendered":"Joan Gra\u00f1\u00e9n i Rossell, un “quinto del biber\u00f3” (II)"},"content":{"rendered":"

Cap\u00edtol II: Un home de conviccions i comprom\u00eds<\/span><\/h2>\n

Avui he anat a veure en Joan. No perqu\u00e8 \u201ctocava\u201d, sin\u00f3 perqu\u00e8 ambd\u00f3s ens hi sentim a gust fent-la petar una estona,\u00a0fent rep\u00e0s a\u00a0diferents temes. Fins i tot el futbol\u00edstic. Intento dir que ho “arreglem tot\u201d sense que, de fet, es mogui res. Com si f\u00f3ssim alguns dels tertulians d\u2019algun d\u2019aquests programes ja siguin radiof\u00f2nics o de televisi\u00f3; que discursegen sobre tot, i entenen de gaireb\u00e9 tot per\u00f2\u00a0 sovint poques solucions aporten. A en Joan, i a mi tamb\u00e9, ens agradaria veure\u2019n algun d\u2019aquests amb un c\u00e0rrec de responsabilitat havent de decidir i mullar-se realment i no nom\u00e9s des de la teoria o all\u00f2 que es deia (es diu encara?) de “veure els toros des de la barrera”. En el que \u00e9s la vida de les decisions, es carregarien el sistema i el poder econ\u00f2mic existent, per exemple, o tamb\u00e9 hi passarien de puntetes sense molestar ning\u00fa?<\/p>\n

En fi, que a m\u00e9s a m\u00e9s, avui hi he anat perqu\u00e8 ja ahir volia (havia de) redactar el segon cap\u00edtol dedicat a aquest home exemple practicant dels seus principis. En Joan \u00e9s molt exigent en les q\u00fcestions de feina, t\u00e9 el seu car\u00e0cter i tamb\u00e9 s\u2019enxarina<\/em> \u00a0a vegades, o mostra, tamb\u00e9, la seva tossuderia en alguna situaci\u00f3 puntual particular. No us penseu que tot s\u00f3n roses i flors, eh? He de deixar const\u00e0ncia, amb tot, que est\u00e0 de manera plena en all\u00f2 que en dic l’equilibri de la maduresa: il\u00b7lusi\u00f3, per\u00f2 sense presses encara que sense pauses, quan conv\u00e9; consens, reflexi\u00f3 i raonament. B\u00e9, el cas \u00e9s que avui, tenint previst fer un segon cap\u00edtol, volia il\u00b7lustrar-ho amb alguna fotografia seva, perqu\u00e8 qui no el coneix f\u00edsicament, pugui fer-ho.<\/p>\n

M\u2019he emportat la \u201cm\u00e0quina de retratar\u201d, i mentre xerr\u00e0vem l\u2019hi he fet tres o quatre fotografies.\"OLYMPUS<\/a> Al mateix temps, li he demanat si en tenia alguna de quan va estar al front i me n’ha deixat no del front ben b\u00e9, per\u00f2 si vestit de soldat corresponent a l\u2019\u00e8poca, m\u00e9s o menys. I \u00e9s que la setmana passada, quan em vaig trobar davant l\u2019ordinador escrivint sobre aquest home al qual Mont-ras algun dia haur\u00e0 de dedicar (en parlarem del perqu\u00e8, en propers cap\u00edtols) algun carrer o pla\u00e7a, no vaig il\u00b7lustrar-ho amb cap fotografia. I \u00e9s que, tal i com vaig explicar, no tenia res preparat; vaig escriure a raig per situacions meves personals. En resum, a vegades, els periodistes, com a humans que som, tamb\u00e9 tenim les nostres febleses.<\/p>\n

Q\u00fcesti\u00f3 de principis<\/h3>\n

Tot i que en diferents i posteriors cap\u00edtols podr\u00e0 traspuar (espero saber-ho transmetre) que en Joan \u00e9s un home que creu fermament en all\u00f2 que pensa,\u00a0en voldria fer unes pinzellades concretes. Per exemple: \u00a0En Joan \u00e9s persona religiosa i practicant. A Mont-ras, a m\u00e9s a m\u00e9s de ser un fidel que no falta a la missa dels diumenges ni de diades assenyalades, en les quals col\u00b7labora amb els cants i les lectures, forma part de la coral de la parr\u00f2quia de Sant Esteve i fins no fa massa portava la comptabilitat\u00a0sent un dels components\u00a0del consell parroquial. Amb en Joan s\u2019hi pot parlar dels \u201ctemes\u201d d\u2019esgl\u00e9sia. No defuig res, ni pret\u00e9n, mai, conv\u00e8ncer de res. \u00c9s creient, per\u00f2 cr\u00edtic en molts aspectes i, sobretot, com deia, mai intenta anar m\u00e9s enll\u00e0 i fer apologia de res. Ell fa les seves aportacions, argumentacions i admet les del\/s contertuli\/s. Es pot generar debat i de ben segur que enriquidor. Res m\u00e9s, mai la sang arriba al riu. Al contrari, tan amics com sempre. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 ben entesa del respecte.<\/p>\n

Quan tenia uns onze anys, durant la Rep\u00fablica, es va introduir l\u2019assignatura del catal\u00e0 a l\u2019escola i en Joan va poder iniciar-se a con\u00e8ixer la gram\u00e0tica del que era i \u00e9s la seva llengua. Persona acurada com \u00e9s, no estranya gens ni mica que als seus noranta quatre anys encara conservi el\u00a0 primer llibre de gram\u00e0tica que li van donar a l\u2019escola. Anteriorment els seus estudis havien estat en castell\u00e0. Posteriorment, els estudis, malauradament, despr\u00e9s amb la guerra i amb la dictadura franquista, es van tornar estroncar. \u00a0Tot i aix\u00ed, ell, en Joan, sempre redactava les seves cartes en catal\u00e0 i mai ha deixat de polir el nivell que ha anat assolint. Redacta molt b\u00e9 i amb un coneixement de la\"postal01b\"<\/a><\/span> llengua extraordinari.<\/p>\n

En la seva etapa de quinto del biber\u00f3<\/em>, fins i tot des dels camps de concentraci\u00f3 \u201cpels meus antecedents com<\/strong> a soldat de la Rep\u00fablica em consideraven desafecto al r\u00e9gimen<\/em><\/strong>\u201d explica en els seus apunts dels moments viscuts, escrits peri\u00f2dicament en una llibreta que encara guarda. En aquells camps de concentraci\u00f3 \u201cens van dir que la<\/strong>\"postal03\"<\/a><\/span> correspond\u00e8ncia que pod\u00edem enviar s\u2019havia de limitar a targetes postals<\/strong>\u201d. En Joan, per\u00f2, en aquella situaci\u00f3 va ser partidari de fer \u00fas d\u2019all\u00f2 tan tradicional de sempre: feta la llei, feta la trampa. El cas \u00e9s que escrivia targetes com les que queden aqu\u00ed reprodu\u00efdes, amb una lletra min\u00fascula tal i com es pot veure.<\/p>\n

En Joan mai ha deixat de polir i perfeccionar ni la gram\u00e0tica ni l\u2019estima per la nostra llengua \u00a0i el pa\u00eds. Ara mateix, quan tot just faltava un mes i mig per complir els noranta quatre anys,\u00a0 en aquest Onze de Setembre passat, va ser un dels integrants del mili\u00f3 sis-centes mil persones que van conformar la Via Catalana cap a la Independ\u00e8ncia. Va estar al tram 714<\/strong>. \u201cNo pot fallar, Joan<\/em>\u201d li deia pocs dies despr\u00e9s. I li afegia: \u201caix\u00f2 \u00e9s una molt bona premonici\u00f3 at\u00e8s que tu ets persona preparada, que n\u2019ha vist d<\/em>e tots colors i creus de manera ferma que veur\u00e0s la independ\u00e8ncia<\/em>\u201d.<\/p>\n

Com hem pogut \u00a0comprovar ratlles amunt \u00a0en Joan \u00e9s home de recursos. Estant al front, sempre va tenir informats els seus familiars en quina part geogr\u00e1fica es trobava. \u00a0Com a bon estratega que ja era en aquells divuit anyets, en no poder encap\u00e7alar les seves cartes posant el lloc on estaven combatent en aquell moment, nom\u00e9s la data i prou, resulta que detallava sota el segell, el lloc on es trobava. Fins que un bon dia se li va acabar ja que, per casualitat, un comissari va descobrir \u201caquella estrat\u00e8gia\u201d. Val a dir que en Joan va passar fluix doncs nom\u00e9s va ser renyat per la seva \u201clleugeresa\u201d que podia haver perm\u00e8s \u00a0l\u2019enemic descobrir, si el segell s’hagu\u00e9s desenganxat, per exemple, \u00a0la posici\u00f3 i recorregut de la seva companyia: el 50\u00e8 Batall\u00f3 d\u2019Infanteria de la 13ena Brigada Internacional.<\/p>\n

Fins la setmana vinent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cap\u00edtol II: Un home de conviccions i comprom\u00eds Avui he anat a veure en Joan. No perqu\u00e8 \u201ctocava\u201d, sin\u00f3 perqu\u00e8 ambd\u00f3s ens hi sentim a gust fent-la petar una estona,\u00a0fent rep\u00e0s a\u00a0diferents temes. Fins i tot el futbol\u00edstic. Intento dir que ho “arreglem tot\u201d sense que, de fet, es mogui res. Com si f\u00f3ssim alguns […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2909","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2909","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2909"}],"version-history":[{"count":125,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2909\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3015,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2909\/revisions\/3015"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2909"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2909"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2909"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}