{"id":3145,"date":"2013-12-14T17:40:50","date_gmt":"2013-12-14T15:40:50","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=3145"},"modified":"2013-12-16T13:07:31","modified_gmt":"2013-12-16T11:07:31","slug":"joan-granen-i-rossell-un-quinto-del-bibero-iv","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2013\/12\/14\/joan-granen-i-rossell-un-quinto-del-bibero-iv\/","title":{"rendered":"Joan Gra\u00f1\u00e9n i Rossell, un \u201cquinto del biber\u00f3\u201d (IV)"},"content":{"rendered":"

Cap\u00edtol IV:<\/span><\/h3>\n

Fusell, baioneta, cartutxeres i municions<\/span><\/h3>\n

En el recorregut cap el Front d\u2019Arag\u00f3, cada nova situaci\u00f3, de fet, els anava apropant\u00a0 cada vegada m\u00e9s al que era la guerra en primera l\u00ednia. Al mateix temps pel cam\u00ed en Joan Gra\u00f1\u00e9n consolidava l\u2019amistat \u00a0amb tres companys m\u00e9s: en Capella, en Mira (que es veu era una mica caparrut tal i com comprovarem m\u00e9s endavant) i en Gonz\u00e1lez. Des del primer dia que anaven plegats i van esdevenir inseparables. Junts havien constru\u00eft la seva primera xavola<\/i> que els aixoplugava durant les hores de descans.<\/span><\/p>\n

A primers de maig d\u2019aquell 1938, els soldats enrolats en la 13 Brigada Internacional, els biberonets<\/i>, es van haver de vacunar contra el tifus:\u00a0<\/i>tots en filera \u00edndia, amb el dors nu i un rere l\u2019altre, an\u00e0vem passant per tal que el practicant an\u00e9s buidant a l\u2019esquena de cada un de nosaltres un xic del contingut de la gran xeringa<\/strong><\/em>, recorda en Joan. I concretament el dia 9 de maig, dos mesos despr\u00e9s d\u2019haver estat mobilitzats i amb nom\u00e9s un mes i mig de prec\u00e0ria instrucci\u00f3, el t\u00e9 gravat a la mem\u00f2ria perqu\u00e8 a Almatret ens carreguen amb fusell, baioneta, cartutxeres i municions<\/strong><\/em>. Aquell dia, s\u2019assabentaven que la lleva del 41\u00a0havia sigut cridada a files.\u00a0Per diferenciar-los una mica de la lleva del 40, la d’en Joan,\u00a0als novinguts entre els quals s’hi trobava el meu pare amb nom\u00e9s disset anys, els anomenaren\u00a0xumets.<\/i>
\n<\/span><\/p>\n

Descuidava precisar que els fusells lliurats als biberons<\/em> (lleva del 40) eren russos amb una llarga baioneta d\u2019uns 40 cent\u00edmetres; de base quadrangular, estriada i acabada en una respectuosa punta<\/strong> <\/em>segons descripci\u00f3 precisada per en Joan que ho amplia concretant: en preguntar el per qu\u00e8 dels profunds solcs de l\u2019arma, ens aclariren amb tota naturalitat que era per tal que en clavar-la a algun enemic, entr\u00e9s l\u2019aire en la ferida i aix\u00ed gangren\u00e9s de seguida<\/strong><\/em>. No havien entrat en batalla, per\u00f2 s\u2019adonaven que all\u00e0, s\u2019havien acabat les contemplacions. L\u2019endem\u00e0 al mat\u00ed arribaven al front: El riu Ebre. M\u00e9s que mai, havien d\u2019encap\u00e7alar les seves cartes posant \u201cZona de guerra\u201d, d\u2019acord a les ordres que havien rebut encara que, tal i com havia explicat anteriorment, en Joan amagava, escrit sota el segell que s\u2019enganxava al sobre, el lloc on es trobava.<\/span><\/p>\n

Els tres mosqueters eren quatre<\/span><\/p>\n

\"soldat02b\"<\/a>Les Brigades Internacional, en general, estaven formades per polonesos, hongaresos, americans, anglesos, alguns voluntaris catalans i espanyols, a m\u00e9s a m\u00e9s dels \u201cnostres\u201d biberons<\/i>.<\/span><\/p>\n

La companyia d\u2019en Joan era comandada per un polon\u00e8s aix\u00ed com tots els soldats veterans que la formaven. Els biberons<\/i> veien de la manera que es movien aquells veterans quan es “flairaven un aire diferent al d\u2019altres dies<\/strong>\u201d i es posaven a repassar fusells i a canviar corretges. Era la preparaci\u00f3\u00a0 per anar a sorprendre l\u2019enemic, sense fer soroll. En un moment determinat, el sergent demana voluntaris entre la lleva d\u2019en Joan. El silenci dels biberons<\/em> sembla declinar la \u201cinvitaci\u00f3\u201d per\u00f2… tot d\u2019una, en Mira, un dels amics de la colla, surt dient \u201cJo m\u2019hi apunto<\/strong>\u201d. Malgrat els esfor\u00e7os de la resta de companys (Joan, Capella i Gonz\u00e1lez) per fer-lo desistir, no hi va haver manera. Li vam dir de tot<\/strong>, comenta en Joan. Que t\u2019has begut l\u2019enteniment, que t\u2019has tornat boig?, ets un mal amic, que aquest no era el pacte que hav\u00edem fet d\u2019anar sempre junts… El cas \u00e9s que no hi va haver res a fer, en Mira impassible, amb els ulls baixos va deixar que ens an\u00e9ssim esbravant<\/strong>.<\/em> Li demano a en Joan com ho van solucionar i continua amb aquella viv\u00e8ncia: Una vegada calmats i pensarosos, impotents per fer-li canviar la decisi\u00f3, ens mirem tots tres, i tots tres est\u00e0vem pensant el mateix: Pod\u00edem, a consci\u00e8ncia, deixar-li anar tot sol? Si et mataran com a un conillet!<\/strong><\/em> \u00a0I jo li pregunto, com manant-li la pressa per saber-ne el desenlla\u00e7:\u00a0 i com ho vareu arreglar? Doncs qu\u00e8 volies que f\u00e9ssim… Encara que en Gonz\u00e1lez era qui m\u00e9s es resistia, al final va claudicar com en Capella i jo. En resum, recuperem cartutxeres i bossa de costat i, ben poc despr\u00e9s, emprenem cam\u00ed cap a la concentraci\u00f3 de voluntaris per al \u201ccop de m\u00e0\u201d<\/strong>.<\/em> <\/span><\/p>\n

Com si fossin els tres mosqueters, que eren quatre, com en Joan, en Mira, en Capella i en Gonz\u00e1lez, i de moment sense una por definida, es posen a la cua on repartien galetes, xocolata i conyac. Per\u00f2 la cosa anava canviant, at\u00e8s que despr\u00e9s, els hi van donar granades de m\u00e0 a dojo, i els expliquen, amb tota minuciositat, l\u2019assalt projectat: travessar el riu sense fer soroll ni ser descoberts. I val a dir que per travessar el riu, continuava aquella precarietat que ja s\u2019havia manifestat en la migrada instrucci\u00f3 rebuda feia un parell de mesos: i \u00e9s que nom\u00e9s hi havia una barca per poder passar a l\u2019altre riba i en cada viatja nom\u00e9s hi podien anar tres soldats. Van fer falta, per tant, un munt de viatges fins haver traslladat totes les forces a l\u2019altre costat. Una vegada all\u00ed, un escamot ja escollit d\u2019antuvi, aniria al davant per tal de sorprendre qualsevol patrulla o gu\u00e0rdia…<\/span><\/p>\n

Tot plegat, no era cap joc de joventut. Era la guerra, un tema que els nostres pares que la van sobreviure ben poca cosa ens en van explicar at\u00e8s era tema silenciat a les cases de la postguerra. Amb la dist\u00e0ncia del temps, els nets, o persones privilegiades com ara em trobo amb l\u2019amistat d\u2019en Joan, puc reconstruir, de primera m\u00e0,\u00a0el que va passar a tants i tants joves\u00a0biberons<\/em>\u00a0i\u00a0xumets <\/em>i per tant,<\/em>\u00a0el que va haver de passar tamb\u00e9 el meu pare \u00a0al qual van ferir en una m\u00e0 en ser bombardejada la seva companyia en el seu pas per Balaguer.<\/span><\/p>\n

Fins la setmana vinent.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cap\u00edtol IV: Fusell, baioneta, cartutxeres i municions En el recorregut cap el Front d\u2019Arag\u00f3, cada nova situaci\u00f3, de fet, els anava apropant\u00a0 cada vegada m\u00e9s al que era la guerra en primera l\u00ednia. Al mateix temps pel cam\u00ed en Joan Gra\u00f1\u00e9n consolidava l\u2019amistat \u00a0amb tres companys m\u00e9s: en Capella, en Mira (que es veu era […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3145","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3145","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3145"}],"version-history":[{"count":56,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3145\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3186,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3145\/revisions\/3186"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3145"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3145"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3145"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}