{"id":3211,"date":"2013-12-23T23:08:16","date_gmt":"2013-12-23T21:08:16","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=3211"},"modified":"2013-12-28T22:57:34","modified_gmt":"2013-12-28T20:57:34","slug":"joan-granen-i-rossell-un-quinto-del-bibero-v","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2013\/12\/23\/joan-granen-i-rossell-un-quinto-del-bibero-v\/","title":{"rendered":"Joan Gra\u00f1\u00e9n i Rossell, un \u201cquinto del biber\u00f3\u201d (V)"},"content":{"rendered":"

Cap\u00edtol V:<\/span><\/h3>\n

Desembarcament frustrat<\/span><\/h3>\n

El dia que em vaig posar a escriure per dedicar unes ratlles a en Joan Gra\u00f1\u00e9n i Rosell, no pensava pas que aniria fent cap\u00edtols. Amb tot, per fer-ne una pinzellada m\u00e9s acurada i, d’altra banda aprofitant la seva excel\u00b7lent mem\u00f2ria, les dades precises que t\u00e9 anotades en llibretes escrites \u201cin situ\u201d i documentaci\u00f3 i fotografies que m’havia facilitat sobre les viv\u00e8ncies patides en el decurs de la guerra civil, ha servit per recordar tots aquells joves biberons<\/i> ahir, pares, avis o besavis avui. Amb tot, tampoc he pret\u00e8s fer una ressenya m\u00e9s o menys engrunada d’un temps de guerra, sin\u00f3 aprofitar unes situacions determinades que, al meu entendre, poden ajudar a perfilar el tarann\u00e0 i personalitat d’aquest home que entre moltes altres coses, fa uns carquinyolis de c…. Molt bons, vaja.<\/p>\n

Un parell de lectors m’han demanat si explicaria qu\u00e8 va passar quan, amb la barca, van fer el desembarcament a l’altra riba… Doncs b\u00e9, tot i que hi hauria material per redactar-ne un cap\u00edtol\u00a0-llarg, molt llarg- d’aquell fet, procurar\u00e9 resumir-ho:<\/p>\n

A l’hora de la veritat, el desembarcament va ser un frac\u00e0s. I \u00e9s que els primers en arribar a l’altra costat de riu van ser un sergent i els soldats Joan Gra\u00f1\u00e9n i un dels seus amics, en Capella. El cas \u00e9s que en baixar de la barca i just els dos soldats l’estaven amarrant a un arbre i el sergent ja \u201ctocava de peus a terra\u201d, senten uns trets que de manera seguida i cada vegada m\u00e9s a prop en veien passar les bales. Davant aquella rebuda en ser descoberts per l’enemic, el sergent els deixa pal plantats, i encara corre. Resultat, els dos amics biberons<\/i> van haver de tornar pujar a la barca com van poder, i remant com si fossin campions d\u2019olimp\u00edades, tornar on hi havia la seva tropa \u201croja\u201d. El sergent, encara deu c\u00f3rrer…<\/p>\n

Anotacions de la llibreta del front\u00a0<\/span><\/p>\n

\"soldat03b\"<\/a>Sense entrar doncs en m\u00e9s detalls del que va ser el front d\u2019Arag\u00f3 en el cas d\u2019en Joan i els seus amics, enrere queden viv\u00e8ncies: Mentre camin\u00e0vem les explosions i el crepitar de les metralladores era ara m\u00e9s perceptible, m\u00e9s proper, m\u00e9s carregat<\/strong><\/em> \/ Notem que s\u2019han generalitzat els combats en els diversos llocs on s\u2019ha d\u2019haver romput el front<\/strong><\/em> \/ El Capit\u00e0 que ens havia fet tantes recomanacions va morir els primers dies de la batalla, en recollir de terra una bomba abandonada que li va esclatar a les mans \/ Els ferits s\u00f3n retirats a reraguarda<\/strong>. Un amic nostre ajagut en un baiard ens diu ad\u00e9u amb un somriure als llavis i ens desitja sort<\/strong><\/em> \/ Els meus quatre companys i amics havien resultat ferits i ja els havien evacuat \/ Ben poca estona havia passat, quan un esgarrif\u00f3s bombardeig d\u2019aviaci\u00f3 i artilleria destrueix Corbera. Tot es va esfondrant a la nostra vista i s\u2019omple de fum i de pols. Estem esparverats i sembla que no s\u2019hagi d\u2019acabar mai<\/strong><\/em> \/ Pels carrers de Corbera plens de runa i de cases esventrades, corren espaordits conills, gallines i fins i tot algun porc. Ens prove\u00efm d\u2019aviram que ens permet recuperar forces<\/strong><\/em> \/ …mentre un cavall desbocat corre en direcci\u00f3 a nosaltres. Ja el tenim al damunt. Sento un cop com d\u2019una pedra, al baix ventre, que em produeix un dolor molt fort, i el cavall rebotat contra terra al meu costat cau, mort, a sobre d\u2019un company que de seguida \u00e9s evacuat. Poca estona despr\u00e9s comen\u00e7o a sentir un dolor m\u00e9s intens i persistent on he rebut el cop, m\u2019assec al peu d\u2019una paret i suposo que all\u00ed em vaig desmaiar…<\/strong><\/em> \/ Ara els meus pensaments no s\u00f3n tan concrets sobre el moment que estem vivint. Penso en Barcelona i els pares. Potser no tornarem a veure\u2019ns mai m\u00e9s <\/strong>\/ El dia 12 de novembre el nostre batall\u00f3 (amb els altres tres batallons de la XIII Brigada) vam rebre l’ordre de retirada sense perdre contacte amb l’enemic. Anir\u00edem retirant ordenadament protegint la retirada de totes les forces de l’Ex\u00e8rcit Republic\u00e0. L’ordre era de no acceptar cap combat per\u00f2 amb la nostra pres\u00e8ncia dificultar tot el possible l’avan\u00e7 de l’enemic <\/strong>\/ A la XIII Brigada i en \u00faltim terme el nostre Batall\u00f3 i al final la nostra Companyia, els cap l’honor \u00a0d’haver protegit la retirada de totes les forces de l’ex\u00e8rcit republic\u00e0 <\/strong>\/ El pont de ferro de Flix, l’\u00fanic que quedava per a la retirada va ser volat pels artificiers gaireb\u00e9 a les 5 de la matinada del 16 de novembre, cinc minuts despr\u00e9s que, per ell, nosaltres hi travess\u00e9ssim el riu.<\/strong><\/em><\/p>\n

Per\u00f2 en Joan, capturat pels feixistes a mitjans de gener del 1939, va passar per diferents camps de concentraci\u00f3 (proper cap\u00edtol) i despr\u00e9s, en sortir mitjan\u00e7ant avals d\u2019un familiar del seu amic Capella, va haver de fer la \u201cmili\u201d tal i com va succeir als nostres pares, avis o besavis que van sobreviure als horrors de la guerra.<\/p>\n

Avui en Joan, als seus noranta quatre anys, cada dilluns assaja amb la colla de la Coral de la Parr\u00f2quia de Sant Esteve de Mont-ras i amb els quals, aquesta nit de Nadal, canten a la Missa del Gall.<\/p>\n

Bon Nadal a tothom, i fins la setmana vinent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cap\u00edtol V: Desembarcament frustrat El dia que em vaig posar a escriure per dedicar unes ratlles a en Joan Gra\u00f1\u00e9n i Rosell, no pensava pas que aniria fent cap\u00edtols. Amb tot, per fer-ne una pinzellada m\u00e9s acurada i, d’altra banda aprofitant la seva excel\u00b7lent mem\u00f2ria, les dades precises que t\u00e9 anotades en llibretes escrites \u201cin […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3211","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3211","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3211"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3211\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3227,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3211\/revisions\/3227"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3211"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3211"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3211"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}