{"id":3235,"date":"2014-01-04T02:00:37","date_gmt":"2014-01-04T00:00:37","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=3235"},"modified":"2014-01-22T21:02:49","modified_gmt":"2014-01-22T19:02:49","slug":"joan-granen-i-rossell-un-quinto-del-bibero-vi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2014\/01\/04\/joan-granen-i-rossell-un-quinto-del-bibero-vi\/","title":{"rendered":"Joan Gra\u00f1\u00e9n i Rossell, un \u201cquinto del biber\u00f3\u201d (VI)"},"content":{"rendered":"

Cap\u00edtol VI:<\/h3>\n

Camps de concentraci\u00f3<\/strong><\/h3>\n

En els diferents cap\u00edtols ja he intentat explicar que nom\u00e9s pretenia fer una pinzellada sobre en Joan Gra\u00f1\u00e9n i Rossell; del seu tarann\u00e0, guerra, i la proposta que algun dia se li reconegui la feina feta com activista cultural que \u00e9s des de sempre, i tamb\u00e9 en aquest petit poble de Mont-ras. Mirar\u00e9 d’argumentar-ho tot el millor que s\u00e0piga en el proper i \u00faltim cap\u00edtol d’aquesta s\u00e8rie.<\/p>\n

\"enJoanambgrupdesoldats01\"<\/a>\"desoldataSaragossa\"<\/a>De fet, per\u00f2, en el decurs d’aquestes setmanes, quan m’he assegut davant l’ordinador, no he pas pogut deixar de banda alguna de les moltes coses que m’ha explicat i explica encara, com tampoc podia deixar al calaix alguns episodis patits durant la seva estada al front d’Arag\u00f3 com a “quinto del biber\u00f3”. Per aix\u00f2, potser, ha resultat que, sense premeditaci\u00f3, he anat donant un cert protagonisme a situacions que en Joan va viure en la guerra civil, i les ratlles han anat omplint els cap\u00edtols en una mena de cr\u00f2niques viscudes. Viscudes per en Joan, \u00e9s clar. Un servidor, nom\u00e9s estic procurant fer una mica de transmissor d’alguns fets que li van succeir al seu pas pel front, camps de concentraci\u00f3 i “de postres” mili. I si em permets fer una mica de broma, Joan, he de dir que tot i la meva jubilaci\u00f3 oficial com a periodista, a trav\u00e9s d’aquesta espont\u00e0nia oportunitat de poder narrar aquestes teves viv\u00e8ncies al front d’Arag\u00f3, em fan sentir com el teu particular “corresponsal de guerra”. Una etapa, aquesta, que podr\u00e9 afegir al meu curr\u00edculum en premsa escrita.<\/p>\n

\"CAMPdeCONCENTRACI\u00d3San<\/a>\"CAMPdeCONCENTRACI\u00d3SanJuandeMozarrifar02\"<\/a>B\u00e9, bromes a part i tot anant cara “barraca” en el que hauria de ser el cap\u00edtol d’avui, he de dir \u00a0que em puc apropar a “veure” una mica com podia ser un dels camps de concentraci\u00f3 en el qual va estar empresonat en Joan El primer, ja que vaig estar en tres m\u00e9s, va ser a San Juan de Mozarr\u00edfar, a la prov\u00edncia de Saragossa, on vam arribar despr\u00e9s de tres dies de marxa a peu i en tren. En ple hivern hi feia un fred que pelava; totes les parets del local on f\u00e8iem estada eren plenes d’escrits que es referien a la gelor ant\u00e0rtica que s’hi havia d’aguantar. Per sort, van ser nom\u00e9s sis o set dies; despr\u00e9s en tren, ens van portar a Santo\u00f1a a la prov\u00edncia de Santander<\/strong><\/em>. (Aquestes dues fotos, extretes d’internet, s\u00f3n un parell de detalls del camp de concentraci\u00f3 de San Juan de Mozarrifar, durant la guerra civil)<\/p>\n

San Juan de Mozarrifar i tres m\u00e9s<\/span><\/strong><\/h4>\n

Si dic que quan en Joan em va explicar que el primer camp de concentraci\u00f3, San Juan de Mozarrifar, m’hi podia “apropar a veure” com devia ser aquella situaci\u00f3, \u00e9s perqu\u00e8 trenta quatre anys despr\u00e9s, el mes d’abril del 1972, un tren “borreguero” ple de reclutes vam arribar a l’estaci\u00f3 d’aquell barri rural de Saragossa, encara que for\u00e7a allunyat de la ciutat, a “negres nits” i bufant de valent no s\u00e9 si era el Cierzo o el Moncayo. A l’estaci\u00f3 (avui abandonada at\u00e8s Renfe la va tancar a primers del 2000), un parell de bombetes de 25 en prou feines il\u00b7luminaven el r\u00e8tol en el qual ben justet s’hi podia llegir on ens havien “descarregat”. D’all\u00e0, en filera una mica informal “de a tres”, controlats per soldats veterans i algun sergent, v\u00e8iem passar jeeps i algun cami\u00f3 ple “d’estrelles” (tinents, capitans…) que per moments “il\u00b7luminaven” el nostre trajecte. Nosaltres, reclutes encara de “pais\u00e0”, carregats amb el sac petate que ens havien lliurat a la caserna del Bruc, a Barcelona, i els “controladors”, a peu, hav\u00edem iniciat una caminada d’uns cinc o sis quil\u00f2metres. Recorregut que a les fosques, i amb el vent que ens feia trontollar i suposo tamb\u00e9 amb una mica de cangueli pel que ens pod\u00edem trobar despr\u00e9s d’aquells camins desconeguts i interminables: el campament San Gregorio que deien era “un matadero de reclutas”.<\/p>\n

A San Juan de Mozarrifar, en el decurs de la guerra civil,\u00a0les naus d’una antiga paperera s’havien convertit en camp de concentraci\u00f3 i m\u00e9s tard en pres\u00f3, on igualment que en Joan, milers de republicans hi eren empresonats. Amb tot, en Joan Gra\u00f1\u00e9n nom\u00e9s hi va estar uns sis o set dies at\u00e8s que \u00a0va ser traslladat al camp de concentraci\u00f3 de Santo\u00f1a un poble pescador de la riba del Cant\u00e0bric, a la prov\u00edncia de Santander. \u00a0Aquest, era un quarter de cavalleria sense cavalls on ens hi havien encabit m\u00e9s de dos mil presoners. All\u00ed nom\u00e9s d’arribar, hi vaig tenir dues alegries: la primera, que hi vaig trobar l’amic Capella que hi havia arribat uns dies abans. La segona, que el carter em va avisar que havia rebut un gir postal de 25 pessetes (que aleshores era un gran capital)<\/strong><\/em>. Li pregunto a en Joan com \u00e9s que havia rebut un gir postal si tot just acabava d’arribar al nou “dest\u00ed”… Jo tamb\u00e9 m’ho vaig preguntar i va resultar que el benefactor va ser un fill del Forn del Cigne on jo havia treballat a Barcelona, que era soldat franquista i estava destinat en aquell quarter i cada dia, llegia la llista de presoners que hi arribaven i em va fer aquest obsequi tan oport\u00fa com inesperat i tan d’agrair<\/strong><\/em>.<\/p>\n

Per\u00f2 aquelles inesperades alegries no van durar massa at\u00e8s que a partir d’haver estat fet presoner, vaig contraure una malaltia a la pell, una “piodermitis” al colze del bra\u00e7 esquerre que em supurava molt i cada dia anava a la consulta m\u00e8dica on em curaven i embolicaven un aparat\u00f3s embenat, que a mi em servia i aprofitava per no haver de fer cua a les hores de menjar<\/strong><\/em>. Un menjar, per cert, que tal i com ja tamb\u00e9 ens havia explicat el meu pare al meu germ\u00e0 i a mi, era molt dolent. El temps<\/strong><\/em>, explica en Joan, el pass\u00e0vem matant polls i<\/strong><\/em> de tant en tant, per grups, ens portaven a la platja per tal que els equips de desinfecci\u00f3, neteja i “desparasitaci\u00f3”, hi poguessin treballar sense destorbs. Ja pots comptar, febrer i mar\u00e7 en ple hivern i a la platja, el fred que hi hav\u00edem de passar.<\/strong><\/em> Ostres, li dic… I ell hi afegeix: Doncs mira, asseguts dins l’aigua, no s’hi estava del tot malament<\/strong><\/em>.<\/p>\n

Com es pot comprovar una i altra vegada, tot i les precarietats, duresa, i saber que no els deixarien en llibertat, mai va perdre el \u00a0coratge, fortalesa, conviccions, il\u00b7lusi\u00f3 ni la ferma predisposici\u00f3 de sortir-se’n. Aix\u00ed va ser que tres mesos despr\u00e9s d’haver arribat al camp de concentraci\u00f3 de Santo\u00f1a, una cosina del seu amic Capella que tamb\u00e9 tenia un germ\u00e0 presoner al camp, els va avalar a tots tres i en van poder sortir. Mil perip\u00e8cies abans no van poder tocar terra barcelonina i, una vegada a la Ciutat Comtal, en Joan, tal i com els havien indicat, havien d’esperar que ens cridessin per entrar a l’exercit com a soldat. Els nois de la meva lleva, soldats franquistes, encara estaven fent el servei militar, per aquest motiu era natural que d’un moment a l’altre em fessin tamb\u00e9 incorporar. Aix\u00ed vaig estar esperant gaireb\u00e9 un any<\/strong><\/em>.<\/p>\n

Per\u00f2 el dia va arribar encara que no tal i com es pensava perqu\u00e8 es veu que pels meus antecedents com a soldat de la Rep\u00fablica em consideraven “desafecto al r\u00e9gimen” i per aix\u00f2 em van fer entrar en un altre camp de concentraci\u00f3, a Reus, aquesta vegada<\/strong><\/em>. \u00a0A la ciutat del General Prim (Reus, 1814-Madrid, 1870) va ser quan van comunicar als presoners que no podien escriure res m\u00e9s que una targeta postal per enviar als familiars i en Joan se les va enginyar per explicar moltes coses en un espai redu\u00eft, escrivint amb una lletra min\u00fascula tal i com es pot veure en el cap\u00edtol n\u00famero II. Tres mesos m\u00e9s tard nou trasllat per passar uns pocs dies al seu tercer camp de concentraci\u00f3: el Dep\u00f3sito de Prisioneros Miguel de Unamuno a Madrid i d’all\u00ed en un viatge de dos dies de tren, tancats en uns vagons de mercaderies, vam arribar a l’estaci\u00f3 de Lugones (Ast\u00faries) i d’all\u00ed a peu, dos o tres quil\u00f2metres, a Llanera, un consell que agrupava quatre pobles<\/strong><\/em>. Les targetes postals en Joan les havia d’encap\u00e7alar amb la nova adre\u00e7a: “Batall\u00f3n Disciplinario de Soldados Trabajadores”. \u00a0Les coses a Llanera no li van pas anar malament del tot, doncs va ser assistent d’un alferes fins que… un dia, regirant papers a les oficines del camp es veu que van trobar algun document que m’afavoria com a “desafecto al r\u00e9gimen” i em van donar de baixa com a “soldado disciplinario trabajador” i em traslladaren al “Regimiento Milan n\u00famero 32 de guarnici\u00f3n en Oviedo”<\/strong><\/em>.<\/p>\n

\"casament\"<\/a>\"fam\u00edliaalcomplet\"<\/a>Uns mesos m\u00e9s tard la mili i, entre una cosa i altre, era l’any 1945 quan en Joan Gra\u00f1\u00e9n i Rossell podia retornar a una vida civil “normalitzada”.<\/p>\n

A buscar feina, que en va trobar, i els primers dies de primavera del 1948 va contraure matrimoni amb la Maria Merc\u00e8 Bosch i Colomer. Del seu matrimoni en van n\u00e9ixer tres fills: l’Anna, en Xavier i la Merc\u00e8.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Dels tres mosqueters que eren quatre, nom\u00e9s queda en Joan, doncs en Gonz\u00e1lez va morir al front en la defensa d’una posici\u00f3 a les envistes de Corbera; el caparrut Mira moria a les darreries dels anys de 1980 i en Capella va morir el 2002. La relaci\u00f3 i estima d’aquests quatre amics biberons<\/em> ha continuat mentre la vida ho ha perm\u00e8s.<\/p>\n

Proper i \u00faltim cap\u00edtol (VII): El montrasenc Gra\u00f1\u00e9n<\/strong><\/p>\n

Fins la setmana vinent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cap\u00edtol VI: Camps de concentraci\u00f3 En els diferents cap\u00edtols ja he intentat explicar que nom\u00e9s pretenia fer una pinzellada sobre en Joan Gra\u00f1\u00e9n i Rossell; del seu tarann\u00e0, guerra, i la proposta que algun dia se li reconegui la feina feta com activista cultural que \u00e9s des de sempre, i tamb\u00e9 en aquest petit poble […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3235","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3235","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3235"}],"version-history":[{"count":79,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3235\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3296,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3235\/revisions\/3296"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3235"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3235"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3235"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}