{"id":3319,"date":"2014-01-19T03:22:58","date_gmt":"2014-01-19T01:22:58","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=3319"},"modified":"2014-01-22T20:50:32","modified_gmt":"2014-01-22T18:50:32","slug":"joan-granen-i-rosell-un-quinto-del-bibero-vii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2014\/01\/19\/joan-granen-i-rosell-un-quinto-del-bibero-vii\/","title":{"rendered":"Joan Gra\u00f1\u00e9n i Rossell: un “quinto del biber\u00f3” (i VII)"},"content":{"rendered":"

Cap\u00edtol VII:<\/span><\/h2>\n

El montrasenc Gra\u00f1\u00e9n, Joan Gra\u00f1\u00e9n<\/strong><\/span><\/h2>\n

Amb m\u00fasica de fons, tot escoltant el Tema de Lara (Doctor Zhivago)<\/em> d’un arranjament molt especial, per a mi, a c\u00e0rrec del bon amic i m\u00fasic Xavier Juanals que interpretant piano a\u00a0capel\u00b7la<\/em>\u00a0i enregistrat en un CD al qual hi ha afegit, sempre acaronant nom\u00e9s les tecles del seu piano: Sobre l’arc de Sant Mart\u00ed; L’hombre del teu somriure; Yesterday; Wonderful world; Misty i Love Story<\/em>, vaig a intentar mantenir la sensibilitat amb la qual en Xavier transmet les seves notes, perqu\u00e8 del teclat del meu ordinador un servidor en s\u00e0piga treure les paraules justes que en aquesta tarda grisa de dissabte han de servir per tancar el seguit de cap\u00edtols dedicats al montrasenc Gra\u00f1\u00e9n, Joan Gra\u00f1\u00e9n.
\n\"94anyssiluetajatnegre\"<\/a><\/p>\n

I \u00e9s que arrodonir el que podria ser el perfil d’aquest home de 94 anys quina humanitat i saber fer i saber estar \u00e9s d’elevat nivell, no s\u00e9 si haur\u00e9 sabut explicar-ho de manera prou entenedora i amb la sensibilitat que requereix. \u00a0Sortosament en aquest nostre Pa\u00eds encara hi ha persones com ell, que de manera senzilla i potser passant una mica desapercebudes (que no vol dir de puntetes) \u00a0fan una gran feina de conviv\u00e8ncia sociocultural i ens ajuden a creure que encara es poden trencar moltes de les coses que avui s\u00f3n (o considerem) utopies.<\/p>\n

En aquest espai que hi ha entre el n\u00e9ixer i el morir, conegut per vida, en Joan, malgrat les dificultats i cops dur\u00edssims que ha hagut d’afrontar\u00a0–E<\/strong>l pitjor per uns pares \u00e9s la mort d’un fill<\/strong><\/em>\u00a0diu quan recorda que la seva filla gran, l’Anna, va morir amb nom\u00e9s 49 anys d’edat la tardor del 1998–<\/strong><\/em>\u00a0i amb el dolor\u00a0 fruit d’una estimaci\u00f3 que al mateix temps l’acompanya\u00a0sempre el bon record, sap trobar-hi i transmetre el sentit de tirar endavant sense descuidar mai preguntar-se moltes coses.<\/p>\n

Persona de mirada i tarann\u00e0 noble i de clarivid\u00e8ncia excepcional encara que mermat en la mobilitat f\u00edsica i amb dificultats pel que fa a la vista i l’o\u00efda, fa just quatre dies, com aquell qui diu, que di\u00e0riament feia un parell de quil\u00f2metres (entre anada i tornada) per arribar-se a buscar el diari a la llibreria de Mont-ras que regenta un dels seus n\u00e9ts. Val a dir que, fa uns anys, el recorregut sempre fent-lo a peu, era fins a la llibreria l’Esquitx, de Palafrugell (carrer De la Font). Dels vuit quil\u00f2metres diaris com a m\u00ednim, no se’n escapava pas. \u00a0I encara, assenyalar que pel cam\u00ed aprofitava el temps per comen\u00e7ar a fer una tria del que, de manera tranquil\u00b7la, llegiria en arribar a casa seva, al final del carrer De la Font, per\u00f2 de Mont-ras.<\/p>\n

\"al'ortdelacasadeMontras\"<\/p>\n

Del Liceu de Barcelona \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 <\/span>a La Torre Ferrera de Mont-ras<\/span><\/h3>\n

\"excursionista01\"<\/p>\n

\"excursionista\"<\/p>\n

\"excursionista02\"<\/a><\/p>\n

No \u00e9s gens estrany que la gent que el veia caminar cada dia fent el mateix trajecte qued\u00e9s admirada en veure que una persona amb m\u00e9s de quatre vints al damunt ho fes al ritme decidit en qu\u00e8 ho feia. Fins no deu fer ni un any, o sigui amb noranta tres a l’esquena, encara se’n anava -i tornava- \u00a0fins el CAP de Palafrugell. No hi havia ning\u00fa que el fes creure per fer-ho diferent. Ell, tossut de mena, mentre ha pogut, ha seguit el ritme i h\u00e0bit al qual estava acostumat en el seu temps de lleure: practicar l’excursionisme. Ell, que quan vol no hi ha manera que baixi del burro, menava l’hort de casa seva fins encara deu fer uns tres anys. En Joan, amb alguns coneixements t\u00e8cnics d’agricultura, una vegada a casa seva a Mont-ras, primer amb el seu sogre al front, tenien cura de l’hort i van plantar una bona colla de fruiters. Posteriorment, ell sol es va haver de fer c\u00e0rrec no nom\u00e9s de l’hort, sin\u00f3 ocupar-se tamb\u00e9 de l’olivar, amb oliveres centen\u00e0ries.<\/p>\n

A part d’haver sigut\u00a0excursionista de talla pujant i baixant muntanyes i pics, en Joan tot fomentant les sortides i caminades, va presidir La Uni\u00f3 Excursionista de Catalunya de Gr\u00e0cia uns deu anys. I aixoplugat en associacions esportives va impulsar, malgrat la por a la repressi\u00f3 franquista, la cultura i la llengua catalanes. Fou cap de la revista d’excursionisme anomenada primer “Senderos” i uns anys despr\u00e9s “Excursionisme”.<\/p>\n

\"excursionista03\"<\/a>\"amblafamiliaenunparc03\"<\/a>\"ballantsardanes\"<\/p>\n

\"escolaigualada\"<\/p>\n

Dit aix\u00f2, nom\u00e9s per anar situant la seva activitat, cal aclarir que en Joan sempre ha estat acostumat a combinar feina, fam\u00edlia, voluntariat i aficions de lleure. Per aix\u00f2 tampoc ha fet estrany que des del dia que amb la seva dona, la Maria Merc\u00e8, es van establir a Mont-ras de manera definitiva, es convert\u00eds en un ferm col\u00b7laborador o hagi sigut l’iniciador, dinamitzador o revulsiu, d’algunes activitats de caire sociocultural.<\/p>\n

\"coral02\"<\/a>\"coral04\"<\/a>De petit havia fet estudis de solfeig, de cant i de m\u00fasica. De gran i durant molts anys va formar part de la Coral N\u00faria de la Uni\u00f3 Excursionista de Catalunya. Era un bon tenor amb unes qualitats \u00a0prou apreciades. Dies enrere comentant el cap\u00edtol IV en el qual en parlar dels seus tres amics (Mira, Capella i Gonz\u00e1lez) vaig jugar<\/em> amb el fet que “els tres mosqueters eren quatre”, \u00a0li vaig tornar fer la broma en aquesta ocasi\u00f3 diguent-li que ell era el quart tenor. Va posar cara de no saber d’on venia i li vaig aclarir que era el quart, tenint en compta que “els tres tenors” popularitzats en el seu dia, eren Luciano Pavarotti, Pl\u00e1cido Domingo i Josep Carreras. Es va posar a riure i va donar-li en certa manera una possible veracitat al que inicialment era una meva broma: Doncs mira, no et pensis, al Teatre del Liceu hi he fet m\u00e9s d’un centenar d’actuacions. A part d’haver-hi participat en alguna ocasi\u00f3 amb la Coral N\u00faria, resulta que la Coral Vict\u00f2ria, amics meus gaireb\u00e9 tots ells, tenien l’exclusiva de les actuacions al Liceu quan feia falta i ells sempre em cridaven a mi per tal de fer m\u00e9s n\u00famero<\/strong>. I aix\u00f2 durant m\u00e9s de vint anys. P<\/strong><\/em>er cert, val a dir que pagaven molt b\u00e9<\/strong><\/em>\u00a0hi afegeix tot cofoi i orgull\u00f3s d’haver pogut cantar en escenari tan prestigi\u00f3s la major part d’obres de Wagner com les conegudes Mestres cantaires <\/em>(en la qual amb els seus amics cantants sempre\u00a0hi feien el rol del gremi de forners) o Parsifal<\/em>, per exemple, o des de Cavalleria Rusticana<\/em> de Leoncavello fins a R\u00e8quiem<\/em> de Verdi, Passant per Guillermo Tell<\/em> de Rossini, La Gioconda<\/em> de Ponchelli<\/em> o Il Piccolo Marat<\/em> de Mascagni.<\/p>\n

\"OLYMPUS<\/a><\/p>\n

En Joan porta establert a Mont-ras de manera definitiva, des que es va jubilar l’any 1985. Amb tot, sempre se l’ha considerat un montrasenc m\u00e9s. Coneix el poble i la majoria de la seva gent, com pocs aut\u00f2ctons en saben ets i uts. Home de formaci\u00f3 religiosa cristiana, \u00a0creient i practicant, des del primer dia va comen\u00e7ar a col\u00b7laborar amb les lectures en la missa dels diumenges i va ser pe\u00e7a clau en la recuperaci\u00f3 dels cants lit\u00fargics. Al cap de poc temps ja formava part del Consell Parroquial encarregant-se de la feina de comptable que va complir amb fidelitat, rigor i pulcritud fins fa tot just un parell o tres d’anys. D’altra banda, a la Parr\u00f2quia hi havia formada la Coral Sant Esteva que feia les seves cantades en els moments puntuals de les misses m\u00e9s celebrades com ara Nadal i la Festa Major. El cas \u00e9s que en Joan un bon dia els va fer a mans una partitura d’una can\u00e7\u00f3 per si la volien afegir al seu repertori. Els membres de la Coral li van acceptar amb la condici\u00f3 que s’afeg\u00eds a la colla. I \u00e9s que els integrants de la Coral, d’orella fina, ja havien sentit la bona i educada veu d’en Joan, en el decurs dels cants en les misses dels diumenges. I com no t\u00e9 mai un no per resposta quan es tracta de col\u00b7laborar i participar en la vida sociocultural del poble, de llavors en\u00e7\u00e0 que cada dilluns \u00e9s dels primers en arribar als assajos. Val a dir que des de fa un temps, un dels integrants de la colla el va a buscar -i tornar- a casa seva, en cotxe.<\/p>\n

\"torreferrera02\"<\/a>En una altra de les diverses col\u00b7laboracions en les quals ha intervingut o incentivat a tirar endavant, en destaca el fet de ser amb la seva habitual persist\u00e8ncia, l’art\u00edfex del naixement d’una de les revistes montrasenques. Resulta que un bon dia, en veure que no li feien arribar els textos que normalment corregia de la revista El Crit, se’n va anar a l’Ajuntament a veure qu\u00e8 passava. El va atendre la Merc\u00e8 Catal\u00e0 que en aquell per\u00edode era l’alcaldessa. Sembla ser que la colla de El Crit s’havia agafat un temps sab\u00e0tic o de reflexi\u00f3. En Joan, que quan est\u00e0 conven\u00e7ut d’una cosa no para fins que se’n surt, tenia clar que el municipi no es podia quedar sense cap publicaci\u00f3 local i que s’havia de posar fil a l’agulla. L’alcaldessa li va proposar que si ell se’n feia c\u00e0rrec de liderar una revista, ja trobarien la manera de posar-hi soluci\u00f3. Pam endavant, pam endarrere, aix\u00ed va comen\u00e7ar que pel Nadal del 2007 arrib\u00e9s a cada casa del municipi de Mont-ras la revista La Torre Ferrera. De llavors en\u00e7\u00e0 que n’\u00e9s el director i no ha deixat mai de dedicar-hi esfor\u00e7os i un munt d’hores perqu\u00e8 cada semestre de manera puntual entri a totes les cases. Amb to ferm, consens, m\u00e0 esquerra i professionalitat en Joan condueix les reunions les quals sovint s’acaben amb bosses de carquinyolis sobre la taula. \u00c9s una aportaci\u00f3 m\u00e9s d’aquest home. S\u00f3n uns carquinyolis deliciosos elaborats pel mateix Joan i que ning\u00fa sap fer com ell. De tot plegat en puc donar fe, perqu\u00e8 he col\u00b7laborat en alguna edici\u00f3 de La Torre Ferrera i he assistit en algunes de les reunions.<\/p>\n

\"pais01\"<\/a>B\u00e9, com a pinzellada dedicada al montrasenc Gra\u00f1\u00e9n, Joan Gra\u00f1\u00e9n i Rossell, nom\u00e9s afegir-hi que si be aquell llavors soldat republic\u00e0 figurava en els fitxers franquistes com a “desafecto al r\u00e9gimen”, avui en dia encara ho deu ser at\u00e8s continua sent persona compromesa amb el seu i nostre Pa\u00eds, havent participat en nombrosos actes i sent un ferm defensor i divulgador de la cultura i llengua catalana. Va participar a la Via Catalana de l’11 de setembre proppassat -era al tram 714, a La Jonquera- i s’espera amb candeletes el proper 9 de novembre per poder votar S\u00cd i S\u00cd!<\/p>\n

Ah!, i si algun dels possibles lectors algun dia sent a dir que en Joan m’ha renyat per algunes de les coses que he posat negre sobre blanc en aquests cap\u00edtols, nom\u00e9s feu-li cas si els arguments fan refer\u00e8ncia a alguna imprecisi\u00f3. Per\u00f2 mai, que hi he bolcat afalagaments. Perqu\u00e8 tal i com he dit en reiterades ocasions, sempre he procurat, i n’estic plenament conven\u00e7ut, que els reconeixements sempre s’han de fer en vida si \u00e9s possible. Nom\u00e9s \u00e9s el que intento posar en pr\u00e0ctica. Sobretot de persones que no sovintegen a les planes dels diaris o en els espais radiof\u00f2nics o televisius. Encara que, en honor a la veritat, si en teniu l’oportunitat, no deixeu de llegir Cartes des del front<\/em>, del periodista Eloi Vila. En aquest llibre, en Joan n’\u00e9s un dels protagonistes com a “quinto del biber\u00f3”.<\/p>\n

Espero i desitjo que aquesta esperan\u00e7a que sovint comenta en Joan des de l’endem\u00e0 de la Via Catalana Encara veur\u00e9 la independ\u00e8ncia<\/strong><\/em> es pugui complir despr\u00e9s d’haver pogut fer \u00fas del nostre dret a decidir.<\/p>\n

Fins la setmana vinent amb: El Baix Empord\u00e0, pentagrama de Vampirs<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cap\u00edtol VII: El montrasenc Gra\u00f1\u00e9n, Joan Gra\u00f1\u00e9n Amb m\u00fasica de fons, tot escoltant el Tema de Lara (Doctor Zhivago) d’un arranjament molt especial, per a mi, a c\u00e0rrec del bon amic i m\u00fasic Xavier Juanals que interpretant piano a\u00a0capel\u00b7la\u00a0i enregistrat en un CD al qual hi ha afegit, sempre acaronant nom\u00e9s les tecles del seu […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3319","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3319","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3319"}],"version-history":[{"count":251,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3319\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3559,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3319\/revisions\/3559"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3319"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3319"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3319"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}