{"id":3600,"date":"2014-02-26T22:10:46","date_gmt":"2014-02-26T20:10:46","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=3600"},"modified":"2014-02-27T13:21:55","modified_gmt":"2014-02-27T12:21:55","slug":"pentagrama-de-vampirs-cinc-decades-des-del-1963","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2014\/02\/26\/pentagrama-de-vampirs-cinc-decades-des-del-1963\/","title":{"rendered":"Pentagrama de Vampirs, cinc d\u00e8cades des del 1963"},"content":{"rendered":"

Per anar agafant el to, cada vegada que surti el nom Vampirs en maj\u00fascules, cal llegir-ho com si la a port\u00e9s un accent obert. M\u00e9s endavant explicar\u00e9 el motiu pel qual s’ha de pronunciar donant for\u00e7a a la primera s\u00edl\u00b7laba.<\/strong><\/p>\n

\"ElsVampirs02\"<\/p>\n

Amb l’intent de fer un reconeixement al conjunt musical Els Vampirs que ens va fer ballar i gaudir de les seves bones versions de temes del moment (d\u00e8cades de 1960 a primers de 1980), procurar\u00e9 fer, al mateix temps, una pinzellada per alguns locals sobretot baixempordanesos (sales de ball, night club’s, discoteques) de la d\u00e8cada dels seixanta, primers de 1970. I que tot plegat, sigui un reconeixement tamb\u00e9, per a tots aquells m\u00fasics, cobles, orquestres i conjunts que ens han fet i fan ballar. Formacions musicals que no sovintegen als mitjans de comunicaci\u00f3 per\u00f2 que \u00a0per cadascun de nosaltres s\u00f3n, o poden ser, punt de refer\u00e8ncia.<\/p>\n

Els Vampirs va ser un grup palafrugellenc nascut el 1963. \u00a0Per tant, \u00e9s un record, despr\u00e9s de cinc d\u00e8cades, no nom\u00e9s a un grup, sin\u00f3, com deia, a l’\u00e0mbit musical perqu\u00e8 mai s’ha vist una festa sense m\u00fasica.\u00a0Fent una mica de mem\u00f2ria, ser\u00e0 una pinzellada a una \u00e8poca que no era f\u00e0cil fer coses. La falta de llibertat quan encara havien de passar dotze anys per acabar amb la dictadura de Franco, era ben palesa. Amb tot, les ganes de canviar les coses (en el ben ent\u00e9s que “la autoridad competente permitia…”) feia que la imaginaci\u00f3 despert\u00e9s la creativitat i a vegades, fins i tot, es feia \u00fas d’all\u00f2 que es diu de “feta la llei, feta la trampa”.<\/p>\n

\"Carroussel<\/p>\n

Per acabar de situar-nos: era un temps que, per exemple, nom\u00e9s per escriure carnaval en un programa per festejar les diades de Carnestoltes, i nom\u00e9s que alg\u00fa present\u00e9s una den\u00fancia (vaja, tal i com ara mateix passa, cinquanta anys despr\u00e9s, amb la imposici\u00f3 del castell\u00e0 a l’escola…) \u00a0ja es podia prohibir la festa de la gresca, el “paganisme i frivolitats”, les disfresses, la disbauxa i la ironia. A Palafrugell, aix\u00f2 va passar el 1963. Va ser quan es van “inventar” les Festes de Primavera, encara que a mi, particularment, m’agrada m\u00e9s dir-ne Carroussel. I \u00e9s que els palafrugellencs no es van voler quedar amb els bra\u00e7os plegats i, d’esclat popular, va n\u00e9ixer, per la primera Pasqua d’aquell mateix any, la desfilada de carrosses i comparses que a partir de la segona edici\u00f3, el 1964, ja es va donar a con\u00e9ixer com Carroussel Costa Brava.<\/p>\n

Los Cheyenes, uns m\u00fasics “peluts” que no van voler passar per la perruqueria abans d’actuar a l’Arlequ\u00edn de Palafrugell<\/span><\/h3>\n

Per acabar de situar l’\u00e8poca, encara que per Europa les coses anaven diferent (com ara) i a les nostres contrades es comen\u00e7aven a flairar uns temps de canvis, fins a cert punt, cal recordar el que forma part del “Celtiberia show” palafrugellenc d’un fet ocorregut un d’aquells 1960, s’expliqui posant-hi m\u00e9s o menys pa, \u00a0per la Festa Major.
\n\"Los<\/a>El grup musical Los Cheyenes, qualificats per la gent gran com “uns joves que rascaven guitarres” i segons cr\u00f2niques que han quedat per a la hist\u00f2ria musical, eren els que portaven els cabells m\u00e9s llargs de l’\u00e8poca i que feien rhythm and blues<\/em> sense concessions i, d’altra banda, de m\u00e9s atrevits en posar negre sobre blanc hi afegien que a m\u00e9s de ser els m\u00e9s trencadors, eren els que m\u00e9s s’oposaven a la doctrina del “nacional catolicismo imperante”. Doncs b\u00e9, aquest grup de joves m\u00fasics que va aterrar a Palafrugell en ser contractats pel Night Club Arlequ\u00edn, resulta que es van trobar amb l’alcalde de la vila del campanar inacabat.<\/p>\n

Joan Gich (l’alcalde) en veure’ls i saber eren els integrants del conjunt que havia d’actuar hores despr\u00e9s en un local del poble, els va aturar tot amena\u00e7ant-los que si no s’anaven a tallar els cabells, aquella nit no actuarien a la vila del peix fregit. Els components de Los Cheyenes, tossuts de mena i fidels als seus principis, van preferir marxar de Palafrugell sense tocar. Igualment com van fer en altres ocasions en diferents pobles per circumst\u00e0ncies similars o, fins i tot, quan es van negar a tallar o recollir-se els cabells per actuar a la televisi\u00f3 (TVE, at\u00e8s que en aquells moments no n’hi havia cap m\u00e9s). Anys m\u00e9s tard, a finals de 1970, un dels seus components, Jesolin Vercher, amb m\u00fasics amics seus del barri de sempre, va fundar La Salseta del Poble Sec.<\/p>\n

Una mica entrats en el “t\u00fanel del temps”, en els propers cap\u00edtols,\u00a0amb Els Vampirs agafats de la m\u00e0, anirem de Las Vegas i Cliper de Sant Feliu de Gu\u00edxols fins La Raqueta de Tamariu, passant pel Marinada, el Savoy o l'”Arboleda” de Palam\u00f3s, o “Los Almendros”, Can Gabriel i Arlequ\u00edn de Palafrugell, o Can Met i Long John de La Bisbal o b\u00e9 per Platja d’Aro amb referents com Maddox, Tifannys o Paladium. I tamb\u00e9, farem una pinzellada biogr\u00e0fica musical de Els Vampirs, de la seva primera \u00e8poca fins a l’\u00faltim dia, incl\u00f2s el revival<\/em> de fa tres o quatre anys.<\/p>\n

Fins la setmana vinent amb:<\/p>\n

A Sant Feliu, Els Sherpas, la fam\u00edlia Recolons i Las Vegas<\/span><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per anar agafant el to, cada vegada que surti el nom Vampirs en maj\u00fascules, cal llegir-ho com si la a port\u00e9s un accent obert. M\u00e9s endavant explicar\u00e9 el motiu pel qual s’ha de pronunciar donant for\u00e7a a la primera s\u00edl\u00b7laba. Amb l’intent de fer un reconeixement al conjunt musical Els Vampirs que ens va fer […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[204,1],"tags":[],"class_list":["post-3600","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3600","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3600"}],"version-history":[{"count":81,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3600\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3680,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3600\/revisions\/3680"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3600"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3600"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3600"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}