{"id":3907,"date":"2014-04-07T00:38:29","date_gmt":"2014-04-06T23:38:29","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=3907"},"modified":"2014-04-07T11:07:12","modified_gmt":"2014-04-07T10:07:12","slug":"pentagrama-de-vampirs-cinc-decades-des-del-1963-capitol-v-els-vampirs-i-el-1963-palafrugellenc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2014\/04\/07\/pentagrama-de-vampirs-cinc-decades-des-del-1963-capitol-v-els-vampirs-i-el-1963-palafrugellenc\/","title":{"rendered":"Pentagrama de Vampirs, cinc d\u00e8cades des del 1963 (Cap\u00edtol V: Els Vampirs i el 1963 palafrugellenc)"},"content":{"rendered":"

En aquests cap\u00edtols fent pinzellada, de la m\u00e0 dEls Vampirs, a uns anys viscuts en el decurs dels quals no era f\u00e0cil fer coses, en aquesta ocasi\u00f3 ens situem al 1963. Encara faltaven dotze anys per acabar amb la dictadura franquista, i la falta de llibertats era ben palesa. Amb tot, les ganes de canviar les coses feia que la imaginaci\u00f3 despert\u00e9s la creativitat i a vegades, fins i tot, es feia us d’all\u00f2 que es diu: feta la llei, feta la trampa.<\/p>\n

\"VAM<\/a>Mentre arreu el panorama musical s’anava consolidant amb els temes de The Beatles i el 1963 els m\u00edtics John Lennon, Pol MacCartney, George Harrison i Ringo Starr col\u00b7locaven als primers llocs de les llistes d’\u00e8xit el senzill<\/em>\u00a0(disc) Please Please Me publicat el gener d’aquell any, i The Rolling Stones comen\u00e7aven la seva carrera que competiria amb la Beatleman\u00eda<\/em>, a Palafrugell naixia el conjunt Els Vampirs (a la fotografia, d’esquerra a dreta, Ribas, Sir\u00e9s, Fontfreda i Moret). Un grup (amb renovacions corresponents que anirem veient en els propers cap\u00edtols) que no nom\u00e9s va fer ballar el jovent de tres d\u00e8cades (1960, 1970 i 1980) de la vila del peix fregit, sin\u00f3 d’arreu el territori catal\u00e0 i tamb\u00e9 l’estranger, amb actuacions a Fran\u00e7a.<\/p>\n

Can Bech, desfilada de carroses i en Mart\u00ed Filosia<\/span><\/h2>\n

\"anticajuntamentpalafrugell\"<\/a>\"Ajuntament-can<\/a>A Palafrugell, en aquell 1963, s’acabava de pactar la permuta segons la qual l’antic edifici de l’Ajuntament al carrer Dels Valls, on ara hi ha les peixeteries, passava a l’edifici de la finca senyorial de can Bech. Ara, a can Bech, s’hi celebren els trenta-cinc anys d’ajuntament democr\u00e0tic.<\/p>\n

L’antic Ajuntament feia cantonada amb el carrer Pi i Margall. Just al davant hi havia la tamb\u00e9 ja antiga caserna de la Gu\u00e0rdia Civil (al fons de la fotografia encara se’n pot veure un tros de fa\u00e7ana xamfr\u00e0 Pi i Margall amb Tarongeta). En l’edifici de l’Ajuntament, a m\u00e9s d’algunes depend\u00e8ncies pels funcionaris, tamb\u00e9 hi havia l’oficina de “Tel\u00e9grafos”.<\/p>\n

Can Bech (aquesta foto del costat \u00e9s del 1965), era (\u00e9s) un gran casal noucentista format per tres plantes. En destaca el pati d’entrada descobert que encara es conserva, aix\u00ed com la majestuosa escala de marbre que condueix a la segona planta, on actualment hi ha l’alcaldia i la sala de plens, com espais principals.<\/p>\n

A Palafrugell, en aquell 1963, va ser quan, despr\u00e9s de la prohibici\u00f3 del Carnaval del Fraternal, per ordre governativa, naixia d’esclat popular, per la Pasqua Florida, la que seria la primera desfilada de carrosses. Avui en dia la marca Carroussel Costa Brava \u00e9s coneguda arreu del m\u00f3n. I no exagero. Diferent seria entrar a valorar-ne l’evoluci\u00f3. Per\u00f2 avui, no toca donar el meu punt de vista sobre la desfilada que des del 1964 es porta a terme per l’anomenada segona Pasqua, el que \u00e9s la Pasqua Granada o de Pentecosta.<\/p>\n

\"juvenils62-63\"<\/a> \"JUVENILS02FCPALAFRUGELLtemp19621963\"<\/a>A Palafrugell, en aquell 1963, va ser quan en Sisu, en Narc\u00eds Mart\u00ed Filosia, era traspassat pel F.C. Palafrugell al F.C. Barcelona que aleshores presidia Enric Llaudet. En Sisu destacava pels molts gols que feia, en la categoria de juvenil, tant amb rematades de cap en les centrades d’en Miquel Casanovas, com de “cacau” de fora l’\u00e0rea o de jugada amb qualsevol dels seus companys, aix\u00ed com per la visi\u00f3 de fer un joc f\u00e0cil de primer toc i de cara (gaireb\u00e9 sempre) que, de fet, \u00e9s molt dif\u00edcil.<\/p>\n

En la primera de les dues fotos a la dreta d’aquestes ratlles, hi podem veure (d’esquerra a dreta i de dalt a baix) el directiu Dalf\u00f3, Arbon\u00e9s, Bonaventura, Borell, Padr\u00f3s, Llaona, Joan Bofill, Fidel, Vila, Mart\u00ed Bofill, Segura, Sisu, Francesch i Casanovas. A la segona fotografia: Marull (massatgista, conegut pel mal nom de Rufu), Vila, Bonaventura, Borrell, Esparrag\u00f3 (entrenador), Carrasco, Francesch, Llaona, Ribot, Padr\u00f3s, Roger, Sisu, Casanovas i V\u00e1zquez.<\/p>\n

\"sisosiluetajat\"<\/p>\n

Quan van demanar el parer a l'”Home Llagosta”, el m\u00edtic futbolista culer Pepe Samitier, de qu\u00e8 li semblava incorporar en Sisu al club blaugrana, va dir: T\u00e9 un c\u00f3rrer molt estrany. Per\u00f2 si fot gols, m\u00e9s val que el fitxem!<\/em><\/strong> En Sisu primer va jugar amb el Condal, passant al primer equip l’any 1966 (temporada 1965-66). L’entrenador Roque Olsen el feia debutar en un partit de lliga contra l’Espanyol, a Sarri\u00e0, el 16 d’octubre. En aquella seva primera temporada va jugar 10 partits. Va jugar amb el primer equip del Bar\u00e7a fins la temporada 1974-1975 disputant 200 partits en total i va marcar un centenar de gols. La seva millor \u00e8poca de futbolista del F.C. Barcelona va ser tenint d’entrenador a Vic Buckingham.<\/p>\n

Amb en Joan Borrell, van ser titulars amb la Selecci\u00f3 de Catalunya, que va guanyar el Campionat d’Espanya de regions, i en Sisu va ser considerat un dels tres millors jugadors del torneig. Possiblement els seus gols i les bones actuacions amb la Selecci\u00f3 de Catalunya li van servir per, sense cap prova posterior, ser cridat, el 1964, a jugar amb la Selecci\u00f3 Espanyola que va disputar a Holanda, el Campionat d’Europa Sub-18. L’equip espanyol va quedar subcampi\u00f3 i en Sisu tornava a ser m\u00e0xim golejador d’un torneig, en aquella ocasi\u00f3, de nivell internacional.<\/p>\n

Els Vampirs, reconeixement mig segle despr\u00e9s<\/span><\/h2>\n

Tornar viure moments musicals amb dedicaci\u00f3 especial a Els Vampirs, \u00e9s, en certa manera, per fer un reconeixement a un grup musical palafrugellenc que durant tres d\u00e8cades va passejar arreu, de manera qualitativa, el pentagrama musical de l’\u00e8poca moderna de Palafrugell. I d’altra banda, perqu\u00e8 s’hi sentin identificats tots aquells m\u00fasics, conjunts i formacions musicals baixempordaneses o de les comarques gironines que, com Els Vampirs, han deixat petjada.<\/p>\n

\"presentaci\u00f3reportatge02\"<\/a>L’any 2008-2009, Els Vampirs van comen\u00e7ar un reviva<\/em>l cridats per en Joan Aliu que en el seu Espai F\u00f2rum Mediterr\u00e0nia alternava les sessions de jazz amb la recuperaci\u00f3 de vells rock’ers<\/em>, I ja se sap que com els vells rock’ers<\/em> mai moren, de quan en quan encara pugen en algun escenari tot fent contents l’allau de fans que arrosseguen.<\/p>\n

A la fotografia sobre d’aquestes ratlles, podem veure, d’esquerra a dreta: Joan Aliu, Eduard Bofill, Paco Pannon, Albert Fontfreda, Ram\u00f3n Ponsat\u00ed (fill d’Agust\u00ed Ponsat\u00ed), Frederic Sir\u00e9s, Llu\u00eds Ribas, i un servidor de vost\u00e8s. Era el dia que es va fer la presentaci\u00f3 del reportatge en v\u00eddeo del meu germ\u00e0 Eduard, amb la pres\u00e8ncia a l’escenari, dels integrants que han protagonitzat el revival<\/em> dEls Vampirs.<\/p>\n

En aquells moments l’enregistrament en v\u00eddeo d’algun dels concerts dEls Vampirs amb posterior arrodoniment de dades i imatges antigues que ajudarien a reconstruir moments puntuals de la hist\u00f2ria dels inicis del conjunt palafrugellenc, havia de quedar en aquell fet puntual i prou. Per\u00f2 resulta que s’ha superat l’efem\u00e8ride del mig segle del seu naixement i s’ha convertit en un audiovisual imprescindible per a col\u00b7leccionistes o com a document de la hist\u00f2ria musical moderna, per a l’Arxiu Municipal de Palafrugell. Els Vampirs, el grup m\u00e9s important de la hist\u00f2ria musical sorgit a la vila de Palafrugell, conegut com aquell qui diu gaireb\u00e9 a tot el territori catal\u00e0. Passat un any, pobre innocent que s\u00f3c, em pregunto: Com \u00e9s que aquesta efem\u00e8ride els ha passat per alt als pol\u00edtics locals de la vila del peix fregit, tenint sobretot en compte que aprofiten qualsevol situaci\u00f3 beneficiosa per sortir a la foto?<\/p>\n

En fi… Abans d’acabar el cap\u00edtol d’avui, he d’explicar que qui va ser tamb\u00e9 responsable del revival<\/em> dEls Vampirs, se’n fes difusi\u00f3 i qued\u00e9s enregistrat amb ampliaci\u00f3 de fotografies i dades, en v\u00eddeo, va ser el meu germ\u00e0, l’Eduard, partint del que, inicialment, nom\u00e9s volia tenir guardada un parell d’actuacions del conjunt. El cas \u00e9s que el meu germ\u00e0 es va engrescar i ja el tens que va remoure cel i terra per recuperar fotos antigues del conjunt palafrugellenc aix\u00ed com de grups de prestigi o populars a nivell de l’Estat Espanyol. Per\u00f2 no en va tenir prou, i ens va enredar a diferents persones: a en Frederic Sir\u00e9s perqu\u00e8 rest\u00e9s a la seva disposici\u00f3, a en Paco Pannon que va tenir cura de la purificaci\u00f3 del so en els enregistraments de veu en off, i a mi, que em va encolomar diferents papers de l’auca. Ara, no obstant, m’estic aprofitant de tot aquell treball de reconstrucci\u00f3 fotogr\u00e0fica i alguna dada que m’est\u00e0 servint per a refrescar la mem\u00f2ria. I \u00e9s que jo, dos anys despr\u00e9s del naixement del grup Els Vampirs, vaig comen\u00e7ar a treballar amb el que era el bateria d’aquell conjunt que tan admirava, en Llu\u00eds Ribas. Era, quan en aquell llavors (1965) s’anava a Perpiny\u00e0 a comprar les camises de flors (no confondre amb florejades). Lo d’anar a Perpiny\u00e0 per \u00a0L’\u00faltim tango a Par\u00eds va ser set o vuit anys m\u00e9s tard.<\/p>\n

Fins la setmana vinent amb:<\/p>\n

De Misfit’s a Vampirs (amb accent obert a la a<\/strong>)<\/span><\/h3>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En aquests cap\u00edtols fent pinzellada, de la m\u00e0 dEls Vampirs, a uns anys viscuts en el decurs dels quals no era f\u00e0cil fer coses, en aquesta ocasi\u00f3 ens situem al 1963. Encara faltaven dotze anys per acabar amb la dictadura franquista, i la falta de llibertats era ben palesa. Amb tot, les ganes de canviar […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3907","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3907","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3907"}],"version-history":[{"count":69,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3907\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3958,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3907\/revisions\/3958"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3907"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3907"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3907"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}