{"id":3984,"date":"2014-04-14T10:46:35","date_gmt":"2014-04-14T09:46:35","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=3984"},"modified":"2014-04-15T17:38:11","modified_gmt":"2014-04-15T16:38:11","slug":"pentagrama-de-vampirs-cinc-decades-des-del-1963-capitol-vi-de-misfits-a-vampirs-amb-accent-obert-a-la-a","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2014\/04\/14\/pentagrama-de-vampirs-cinc-decades-des-del-1963-capitol-vi-de-misfits-a-vampirs-amb-accent-obert-a-la-a\/","title":{"rendered":"Pentagrama de Vampirs, cinc d\u00e8cades des del 1963 (Cap\u00edtol VI: De Misfits a Vampirs (amb accent obert a la a)"},"content":{"rendered":"

Tot escoltant la m\u00fasica dEls Vampirs revival<\/em> d’un CD \u00a0enregistrat en directe a Els Ametllers (Palafrugell) el 29 d’agost del 2009, me s’ajunten records, bonics i inoblidables records, de tres d\u00e8cades inesborrables (1960-1970 i 1980).<\/p>\n

\"PALAFRUGELL02\"<\/p>\n

\"Foto<\/a><\/p>\n

El cas \u00e9s que em poso davant l’ordinador sense deixar que soni la m\u00fasica de l’hist\u00f2ric conjunt palafrugellenc, per intentar explicar com va n\u00e9ixer i evolucion\u00e0 tot fent tamb\u00e9 pinzellada a l’entorn del panorama musical en aquesta ocasi\u00f3 tocant Palafrugell.<\/p>\n

Tots tenim la nostra banda sonora d’\u00e8poques viscudes en les quals s’hi apleguen les emocions del moment en qu\u00e8 ens trasllada. \u00c9s el que t\u00e9 de m\u00e0gic la m\u00fasica, que una mateixa melodia o un grup determinat, a cadascun de nosaltres ens transporta a records particulars i ens la fa sentir nostra quan, en realitat, la m\u00fasica \u00e9s compartida, universal, per m\u00e9s que cadasc\u00fa se la pugui fer seva o sentint-la com a seva.<\/p>\n

\"LONE<\/a>\"Los<\/a>\"Los\"PEKENIKES02\"\"LOSA primers de 1960 les can\u00e7ons pop-rock<\/em> en catal\u00e0 “no existien”. Nom\u00e9s es podien taral\u00b7lejar les que “des de la meseta” consideraven del “folclore catal\u00e1n” o de bressol. Tenint en compte que, segons quines, nom\u00e9s es podien cantar “d’amagat” o posteriorment arribar a l’escenari, si en alguna ocasi\u00f3 se’ls feia un gol pel mig les cames a la fosca censura franquista. I no fa pas falta nomenar quines podien ser. Aix\u00f2 vol dir que en fer rep\u00e0s a un temps que la m\u00fasica anglosaxona s’anava imposant a la chanson<\/em> francesa que per tradici\u00f3 cultural tallava el bacall\u00e0 a nivell internacional, o a les melodies italianes, els grups musicals joves del nostre Pa\u00eds o de l’Estat Espanyol en feien la versi\u00f3 en castell\u00e0 dels temes de Shadows, Beatles, Stones, Animals, Jerry Lee Lewis, Presley… I alguns, com Els Vampirs, les interpretaven en la versi\u00f3 original i sabent perfectament el qu\u00e8 cantaven. Ara b\u00e9, gr\u00e0cies al popular conjunt barcelon\u00ed Los Mustang, la major part de la joventut\u00a0podia saber qu\u00e8 deien les lletres de les can\u00e7ons de The Beatles, per exemple. Eren els temps que Los Sirex, Brincos, Lone Star, Pekenikes, o Rel\u00e1mpagos, i un principiant roquer anomenat Miguel Rios, sobresortien en el panorama musical espanyol. Era, quan a l’Estat Espanyol nom\u00e9s hi havia un canal de televisi\u00f3, el de TVE, i en blanc i negre.<\/p>\n

\"TheShadows\"<\/a>La influ\u00e8ncia dels Shadows<\/span><\/h3>\n

The Shadows que el 1960 amb Apache<\/em>\u00a0havia assolit estar en el r\u00e0nquing de discos m\u00e9s venuts del Regne Unit, consolidava la seva carrera musical amb Man of Mystery<\/em> (n\u00famero 5) el 1960; F.B.I<\/em> (n\u00famero 6), Frightened City<\/em> (n\u00famero 3), Kon Tik<\/em>i (n\u00famero 1), The Savage<\/em> (n\u00famero 10) principals temes del 1961; i el 1962 triomfaven amb Wonderful Land<\/em> (n\u00famero 1), Guitar Tango<\/em> (n\u00famero 4), i Dance On<\/em> (n\u00famero 1), arribant al 1963 amb Foot Tapper<\/em> (n\u00famero 1), Atlantis<\/em> (n\u00famero 2) i Shindig<\/em> (n\u00famero 6).<\/p>\n

Va ser precisament emmirallant-se amb The Shadows que un grup de joves palafrugellencs (Frederic Sir\u00e9s, Llu\u00eds Ribas, Albert Fontfreda i Pere Moret) l’any 1963 iniciaven el seu recorregut musical donant molta import\u00e0ncia a la melodia, sense deixar de banda el que llavors es coneixia de manera popular com a m\u00fasica “ye-ye”. Tot i no interpretar temes propis, Els Vampirs van crear un estil molt particular adquirint una personalitat pr\u00f2pia i de prestigi, en l’\u00e0mbit del que era la m\u00fasica moderna. Estil i personalitat que ha perdurat en el temps at\u00e8s que amb el seu revival<\/em>, i tot i que es troben per matar el cuc, quan la seva situaci\u00f3 particular els hi ho permet, de manera puntual tot complimentant alguna petici\u00f3, tornen pujar a l’escenari. Una important quantitat de seguidors que arrosseguen, els hi ho agraeixen.<\/p>\n

Jackie Hitchcock,\u00a0<\/span>la parenta d’Alfred Hitchcok<\/span><\/h3>\n

\"VAM<\/a><\/span><\/h3>\n

Sedu\u00efts doncs, per la m\u00fasica del grup angl\u00e8s que el 1958 havia comen\u00e7at formant part dels m\u00fasics que acompanyaven\u00a0Cliff Richard\u00a0en les seves actuacions fins que se’n van independitzar el 1959 i que amb Apache<\/em> de Jerry Lordan, el 1960 convertirien la seva versi\u00f3 en un inoblidable cl\u00e0ssic, Sir\u00e9s, Ribas, Fontfreda i Moret<\/strong> es divertien assajant al soterrani de la casa del mestre Sir\u00e9s, l’autor de La gavina, i pare del que seria l’art\u00edfex que l’any 1963 nasquessin Els Vampirs.<\/p>\n

Resulta que en Frederic Sir\u00e9s feia dies que, all\u00e0 al Marinada de Palam\u00f3s, es quedava embadalit amb la m\u00fasica d’un pianista alemany que feia jazz. En Mike, el pianista alemany contractat per en Pinilla, l’amo del night club palamos\u00ed, alternava amb les actuacions de les diferents formacions musicals que sovintejaven la tarda i capvespre dels diumenges. Aquella admiraci\u00f3 i el pensar que plegats podien passar-ho b\u00e9 fent m\u00fasica, va impulsar a Frederic j\u00fanior demanar-li per tocar plegats. Van decidir trobar-se al soterrani de can Sir\u00e9s. En Frederic en aquell llavors tocava la bateria com a instrument principal, i ja els tens que improvisaven o tocaven temes amb els quals es podien recrear. Al cap de poc van veure que havien de cr\u00e9ixer augmentant els instrumentistes. Va ser llavors quan en Sir\u00e9s es va posar en contacte amb en Llu\u00eds Ribas, i junts, van anar a buscar l’Albert Fontfreda i en Pere Moret. En Sir\u00e9s deixava la bateria a Ribas, i agafava la guitarra baixa; en Fontfreda es convertia en cantant i guitarra r\u00edtmica, en Moret es feia amb la guitarra solista i en Mike continuava amb el piano.<\/p>\n

\"Misfits<\/a>Extret d’un film de Marilyn Monroe, Clark Gable i Montgomery Cliff, el nom d’aquell nou grup seria The Misfits Quintet. Davant la forta insist\u00e8ncia d’un dels amos de La Raqueta de Tamariu, en Geroni Ort\u00edz que els havia sentit en assajos, van accedir per actuar-hi en la primeria de l’estiu del 1963. Vam fer un debut<\/strong><\/em>\u00a0precipitat<\/strong><\/em>, recorda sempre Sir\u00e9s, perqu\u00e8 no est\u00e0vem preparats<\/strong><\/em>. Al cap d’un mes per\u00f2, per anar-se foguejant dalt l’escenari, formen part d’un cartell improvisat d’un espectacle que alg\u00fa es va treure de la m\u00e0nega, anomenat “Carrousel Espa\u00f1ol” portat a terme a la sala del teatre-cinema del Casino de Begur. Era l’inici d’una llarga (tres d\u00e8cades m\u00e9s una de revival<\/em>) carrera musical “vampiresca”.<\/p>\n

\"carrer<\/a>Amb tot, tan el nom de Misfits com el quintet, va durar ben poc m\u00e9s at\u00e8s que Mike, el pianista alemany, va acabar el contracte per tocar al Marinada i se’n va tornar al seu pa\u00eds. Per tant, nom\u00e9s quedaven els quatre palafrugellencs, i calia renovar la imatge. D’altra banda, a m\u00e9s a m\u00e9s de ja no ser quintet, el nom de Misfits sempre es feia feixuc a l’hora de pronunciar-lo els presentadors de l’\u00e8poca, i va ser llavors quan van escollir el de Els Vampirs, per\u00f2 pronunciant-se sempre com si la a port\u00e9s accent obert. El motiu era per la sonoritat de l’accent angl\u00e8s que li donava Jackie Hitchcok cada vegada que pronunciava Vampirs. Jackie estava emparentada amb el fam\u00f3s i prestigi\u00f3s cineasta Alfred Hitchcok (el pare de la Jackie era un cos\u00ed del director i productor cinematogr\u00e0fic); est\u00e0 casada amb el palafrugellenc Ernest Bisbe, i ambd\u00f3s regentaven l’Hotel Cavallers situat al centre de la vila del peix fregit. Eren (i s\u00f3n)\u00a0amics dels components del conjunt a part que, en diverses ocasions, Els Vampirs van actuar al Night Club Cavallers, propietat del matrimoni, un local habilitat al que era el soterrani de l’edifici de cal Bisbe. El cas \u00e9s que sense que mai hagi quedat escrit com s’ha de pronunciar Vampirs, per\u00f2 si passant de boca en boca d’arreu, la gent de l’\u00e8poca sempre n’ha dit Els V\u00e0<\/strong>mpirs. De tota manera, i seguint l’argument pr\u00e0ctic d’en Llu\u00eds Ribas:\u00a0Jo escric Els V\u00e0mpirs amb l’accent perqu\u00e8 trobo que \u00e9s la manera m\u00e9s efica\u00e7\u00a0de solucionar el problema de la pronunciaci\u00f3 sense haver de donar explicacions\u00a0cada vegada.<\/strong><\/em><\/p>\n

Hi estic d’acord i per tant a partir d’ara mateix a per tot on hagi de sortir el nom del m\u00edtic conjunt palafrugellenc, l’escriur\u00e9 accentuant la a. I \u00e9s que encara queden algunes coses per explicar dEls V\u00e0mpirs<\/strong>!<\/p>\n

I per a tots els seguidors del grup, o dels joves curiosos que vulguin saber quins eren els temes dels quals en feien la seva particular versi\u00f3, el bateria v\u00e0mpir<\/strong> Llu\u00eds Ribas em diu:\u00a0els usuaris de Spotify poden escoltar les gravacions originals que varen servir\u00a0de model als V\u00e0mpirs (ja saps que de partitures en f\u00e8iem servir poques) per confeccionar i \u00a0interpretar el repertori de la meva etapa (63-67) i tamb\u00e9 del <\/strong>revival recent. <\/strong><\/em><\/p>\n

Per tant, usuaris de l’Spotify, si voleu o ho creieu oport\u00fa,<\/strong>\u00a0<\/strong><\/em>podeu enganxar al buscador (finestreta a dalt a l’esquerra) de Spotify el codi seg\u00fcent:\u00a0spotify:user:pericay:playlist:49AmsBmuGO4TydpQcCkLvY\u00a0<\/span><\/p>\n

A la fotografia sobre aquestes ratlles es pot veure, a l’esquerra, amb un gu\u00e0rdia “urbanU” fent cantonada, la fa\u00e7ana de l’Hotel Cavallers. Era, quan pel bell mig dels carrers de la muralla (i extraradi), de quan en quan hi passava algun cotxe i els vespres, despr\u00e9s de sopar, els ve\u00efns encara podien parar la fresca tot fent la xerrada i la mainada jugar sense que els pares haguessin de patir per por que els vailets f\u00f3ssim esclafats per cap vehicle. I \u00e9s que en aquelles hores de “nit” (entre 10 i 11), es pot dir que les poques quatre rodes que hi havia en un municipi de llavors poc m\u00e9s d’uns dotze mil habitants, quedaven aparcades.<\/span><\/p>\n

Fins la setmana vinent amb:<\/p>\n

Passejada per les discoteques palafrugellenques<\/span><\/strong><\/h4>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tot escoltant la m\u00fasica dEls Vampirs revival d’un CD \u00a0enregistrat en directe a Els Ametllers (Palafrugell) el 29 d’agost del 2009, me s’ajunten records, bonics i inoblidables records, de tres d\u00e8cades inesborrables (1960-1970 i 1980). El cas \u00e9s que em poso davant l’ordinador sense deixar que soni la m\u00fasica de l’hist\u00f2ric conjunt palafrugellenc, per intentar […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3984","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3984","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3984"}],"version-history":[{"count":237,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3984\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4214,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3984\/revisions\/4214"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3984"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3984"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3984"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}