{"id":415,"date":"2010-12-15T01:12:36","date_gmt":"2010-12-14T23:12:36","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=415"},"modified":"2011-03-28T11:31:22","modified_gmt":"2011-03-28T09:31:22","slug":"un-projecte-de-vida-i-compromis-amb-palamos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2010\/12\/15\/un-projecte-de-vida-i-compromis-amb-palamos\/","title":{"rendered":"Un projecte de vida i comprom\u00eds amb Palam\u00f3s"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>L’Antoni Bachiller i Puig<\/strong> (Barcelona, 6 d’octubre de 1950), \u00e9s un home que a la seva vila d’adopci\u00f3, Palam\u00f3s, m\u00e9s que portar a terme un projecte empresarial ha pogut desenvolupar el seu projecte de vida.<\/p>\n

Fa un parell de mesos que ha complert els seixanta anys. En porta m\u00e9s de trenta cinc a la que \u00e9s, sense cap mena de dubte la seva vila, i ha decidit, <\/strong>en acabar aquest mandat, deixar la pol\u00edtica activa municipal<\/strong> que va encetar l’any 2003. Al mateix temps, en aquests moments, venint de Palafrugell, l’entrada del terme municipal de Palam\u00f3s es veu afectada per l’enrenou de la construcci\u00f3 de la carretera dels quatre carrils. En tot aquest moviment de terres,\u00a0 m\u00e0quines que van i venen, ponts que se’n van a can pistraus i d’altres que neixen m\u00e9s grans, l’escultura de la dona de la tramuntana realitzada per l’artista bisbalenc Joan Abras<\/strong> i que si no m’erro ve a promocionar una marca m\u00e9s del territori palamos\u00ed anunciat com a Palam\u00f3s, parad\u00eds de la vela<\/strong><\/em>, est\u00e0 protegida i en comp\u00e0s d’espera per ser reubicada en una zona propera on \u00e9s ara, i en la qual hi va ser instal\u00b7lada l’any 1984 gr\u00e0cies al projecte del CIT (Centre d’Iniciatives Tur\u00edstiques) i l’Ajuntament de Palam\u00f3s. En aquell llavors, feia un any que a la vila s’estava gestant la recuperaci\u00f3 del carnaval i que avui dia, sortosament, ja es pot anomenar com a consolidat i com a qualitativa celebraci\u00f3 del Carnestoltes<\/strong>. Tot plegat era una \u00e8poca que una altra marca important i coneguda arreu del m\u00f3n, la gamba de Palam\u00f3s<\/strong>, posava en marxa el men\u00fa de la gamba<\/strong>. Una campanya que per m\u00e9s que s’anunci\u00ef dient “xucla el cap, i llepa’t els dits<\/strong>“, en els menjadors dels restaurants la majoria dels clients s’entesten a\u00a0 (assaborir-les?) obrir-les i tallar-les (per comptes d’esclovellar-les…) amb ganivet i forquilla…<\/p>\n

Un home comprom\u00e9s amb Palam\u00f3s<\/strong><\/p>\n

Tot aquest aiguabarreig de moments, fets, o situacions de la vida palamosina exposats m’han fet recordar que a l’Antoni Bachiller el vaig con\u00e8ixer al cap de quatre o cinc anys d’establir-se a Palam\u00f3s acreditant-se en el m\u00f3n de la restauraci\u00f3 amb locals com El Rac\u00f3<\/strong>, o l’entranyable Orange<\/strong> al passeig, per exemple. (Podria remuntar-me tamb\u00e9 a l’inoblidable \u00e8poca de la rivalitat futbol\u00edstica que vaig viure en la d\u00e8cada de 1960, a la import\u00e0ncia de la festa major, per Sant Joan, a la mostra de l’havanera, a la campanya Salvem Castell… si vol\u00e9s aprofundir una mica m\u00e9s en la vila de Palam\u00f3s, per\u00f2 ara no toca).\u00a0 El cas \u00e9s que, m\u00e9s endavant, per all\u00e0 el 1983-1984, vam tenir una estreta relaci\u00f3 quan, a les 12 o quarts d’una, la una de la matinada, em trucava a casa perqu\u00e8 estava reunit amb els seus companys que formaven la comissi\u00f3 de carnaval, i volia consultar aspectes organitzatius del Grup Festes de Primavera del qual un servidor en formava part, at\u00e8s que els del carnaval palamos\u00ed volien aplicar molts aspectes emmirallant-se en el que generava la desfilada de carrosses palafrugellenca. Va ser quan es va produir un agermanament i de col\u00b7laboraci\u00f3 sociocultural entre Palam\u00f3s i Palafrugell. Enrere, molt enrere (1986) tamb\u00e9 queda quan, per primera vegada, amb un grup d’independents es volia presentar a les eleccions municipals i un pol\u00edtic de molt de pes en aquells moments (Miquel Roca) va aconseguir desfer el projecte.<\/p>\n

Fa tres anys, a bord del Rafael (la foto \u00e9s d’aquell dia), com a presentaci\u00f3 als mitjans de comunicaci\u00f3 de la mostra de l’havanera catalana d’aquella edici\u00f3 (2007) i en Toni exercia d’amfitri\u00f3 oficial del consistori palamos\u00ed ja que com a regidor de Turisme representava l’Ajuntament de Palam\u00f3s, vam tenir l’oportunitat de recordar vells temps. En aquella ocasi\u00f3 ja em va comen\u00e7ar a deixar anar que aquest, seria l’\u00faltim mandat en el qual participaria de manera activa en la pol\u00edtica municipal. En aquells moments no en vaig fer massa cas doncs a en Toni sempre l’he vist amb molta activitat i treballant per Palam\u00f3s. Per aix\u00f2, la veritat \u00e9s que\u00a0 no pensava pas que ho fes realitat encara. El cas \u00e9s que l’Antoni Bachiller i Puig el proper mes de maig deixar\u00e0 de ser regidor de l’Ajuntament de Palam\u00f3s i no es tornar\u00e0 a presentar.\u00a0 Ho entenc, i l’entenc. Tot plegat ha canviat molt, s’ha de donar pas als relleus generacionals, i el guerrer ha de reposar, per m\u00e9s que els vells roquers mai es moren.<\/p>\n

L’Antoni<\/strong> va estudiar t\u00e8cniques d\u2019empreses tur\u00edstiques que en aquells moments era una carrera emergent,\u00a0 a Sant Pol de Mar. \u00a0Als vint-i-cinc anys decideix establir-se a Palam\u00f3s i m\u00e9s que per desenvolupar un projecte empresarial, ho fa amb la convicci\u00f3 de fer un projecte de vida. Es va quedar a viure al lloc que li agradava molt des de petit. Tenia vuit anys quan els seus pares ja el duien a estiuejar a Palam\u00f3s, o s’hi quedava setmanes al costat dels seus avis. Per aix\u00f2 no \u00e9s gens estrany que, enamorat de Palam\u00f3s<\/strong>, l’any 1975 decid\u00eds que la vila havia de ser el lloc on portar a terme m\u00e9s que el seu projecte empresarial i professional, el seu projecte de vida. Ben aviat va mostrar el seu comprom\u00eds amb Palam\u00f3s i que era un inspirador i pe\u00e7a clau en el desenvolupament de la promoci\u00f3 tur\u00edstica palamosina i a l’ensems, de la vida sociocultural de la localitat. Amb el ben ent\u00e8s de tots els pros i contres que aix\u00f2 representava, li ha representat, i li representa, \u00e9s clar.<\/p>\n

Gr\u00e0cies a la formaci\u00f3 que li havien donat i facilitat els seus pares<\/strong>,\u00a0 li va permetre viatjar molt per Europa i adonar-se que a Palam\u00f3s les possibilitats i les mancances eren moltes com a repte professional i de vida. D’altra banda, de seguida va veure clar que el passeig mar\u00edtim s’havia de potenciar aix\u00ed com altres espais i que tot plegat s’havia de promocionar degudament, de manera col\u00b7lectiva. Amb aquesta il\u00b7lusi\u00f3, tot i les dificultats del mercat\u00a0 per a poder fer negocis creant llocs de treball i engegar iniciatives, l’Antoni es va embarcar en diferents aventures empresarials, combinant-les amb la seva bona tasca al front del CIT o en la feinada de recuperar, consolidar i prestigiar el carnaval… Eren maneres de fer realitat l’idea que tenia, en arribar a Palam\u00f3s, que s’havia de millorar la col\u00b7lectivitat. Una manera de pensar, val a dir-ho, que va posar en pr\u00e0ctica tan en els seus diversos negocis, com en la manera de participar en la vida social, esportiva i cultural palamosina. Per aix\u00f2 no \u00e9s gens estrany trobar-lo (entre moltes altres coses) com un dels dinamitzadors pioners dels locals de la zona del moll o port. Era, de fet, a trav\u00e9s de la cultura que havia rebut de molt jovenet per posar en pr\u00e0ctica el seu plantejament: “Si milloro el col\u00b7lectiu, com jo formo part d’aquesta col\u00b7lectivitat, tamb\u00e9 millorar\u00e9<\/strong>“, li he sentit explicar -i practicar- en moltes ocasions.<\/p>\n

Rom\u00e0ntic, bon vivant, seri\u00f3s, per m\u00e9s que li ha agradat i li agrada la xerinola<\/strong>, l’Antoni sempre s’ha rodejat de bona gent tan pel que fa a dir bones persones com a la bona professionalitat o tasca qualitativa que han pogut fer. Li agrada el teatre i val a dir que tamb\u00e9 n’ha\u00a0 fet, i em sembla que encara en fa en alguna ocasi\u00f3 o hi col\u00b7labora, amb el grup La Gespa.<\/p>\n

Ben mirat, si an\u00e9s fent rep\u00e0s del que li conec, i del molt que desconec per\u00f2 que es podria anar anotant a trav\u00e9s d’un bon treball de recerca, de l’Antoni Bachiller se’n podrien omplir planes i planes. Ara, i aqu\u00ed, nom\u00e9s ha estat una mica de pinzellada pels motius que ja he exposat anteriorment, dedicada a aquest home que li agrada, en passar pel carrer, saludar la gent que coneix. Les coses li podran anar millor o no tant, per\u00f2 per a mi, aquest home que va n\u00e9ixer a Barcelona\u00a0 ha demostrat ser una persona coherent i compromesa amb Palam\u00f3s. Perqu\u00e8 l’Antoni Bachiller i Puig \u00e9s un home de Palam\u00f3s. I ja \u00e9s sabut que com Palam\u00f3s, no n’hi ha dos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’Antoni Bachiller i Puig (Barcelona, 6 d’octubre de 1950), \u00e9s un home que a la seva vila d’adopci\u00f3, Palam\u00f3s, m\u00e9s que portar a terme un projecte empresarial ha pogut desenvolupar el seu projecte de vida. Fa un parell de mesos que ha complert els seixanta anys. En porta m\u00e9s de trenta cinc a la que […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[1650],"class_list":["post-415","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-personatges"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/415","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=415"}],"version-history":[{"count":70,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/415\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":477,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/415\/revisions\/477"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=415"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=415"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=415"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}