{"id":4235,"date":"2014-05-22T23:08:39","date_gmt":"2014-05-22T22:08:39","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=4235"},"modified":"2014-05-24T12:13:33","modified_gmt":"2014-05-24T11:13:33","slug":"pentagrama-de-vampirs-cinc-decades-des-del-1963-capitol-vii-passejada-per-les-discoteques-palafrugellenques","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2014\/05\/22\/pentagrama-de-vampirs-cinc-decades-des-del-1963-capitol-vii-passejada-per-les-discoteques-palafrugellenques\/","title":{"rendered":"Pentagrama de Vampirs, cinc d\u00e8cades des del 1963 (Cap\u00edtol VII: Passejada per les discoteques palafrugellenques"},"content":{"rendered":"

\"IMG_0010retallada\"Per compensar no haver complert amb el que m’havia comprom\u00e8s fa quatre setmanes: posar “sota la buguenv\u00edl\u00b7lia” el cap\u00edtol que intentar\u00e9 explicar ara i aqu\u00ed,<\/span> a continuaci\u00f3 un enlla\u00e7 a tall de tast d’un dels temes musicals del concert dEls V\u00e0mpirs en revival<\/em>, enregistrat pel meu germ\u00e0 Eduard ara fa cinc anys, a Mediterr\u00e0nia Espai F\u00f2rum de Palafrugell.<\/p>\n

http:\/\/youtu.be\/Is1vX_CePb8<\/a><\/p>\n

\u00c9s un tema adaptat que Els V\u00e0mpirs han fet servir en les seves actuacions per acomiadar-se del p\u00fablic assistent. En aquest cas l’he escollit perqu\u00e8 anomenen les discoteques i night club’s<\/em> de la vila.<\/p>\n

A la fotografia (gener 2009) que encap\u00e7ala el text, d’esquerra a dreta: Llu\u00eds Ribas, Frederic Sir\u00e9s, Albert Fontfreda, Paco Pannon i Agust\u00ed Ponsat\u00ed, en pau descansi.<\/span><\/p>\n

I b\u00e9, vaig per feina, doncs b\u00e9 massa que m’he estat rascant la panxa des de la setmana del 14 d’abril… I si \u00e9s que alg\u00fa llegeix aquests cap\u00edtols, que em perdoni els alts i baixos. Procurar\u00e9 recuperar la continu\u00eftat dels escrits renovant-los cada setmana, tal i com en teoria he de fer.<\/p>\n

Can seixanta, a Palafrugell<\/span><\/h3>\n

Els V\u00e0mpirs van n\u00e9ixer l’any 1963 al soterrani del mestre Sir\u00e9s, a l’ombra del campanar inacabat de la vila del peix fregit. Amb ells, molta joventut de les d\u00e8cades de 1960-70 i 1980, vam ballar tot fent-nos nostre el seu estil amb les adaptacions dels temes musicals del moment. Ens hi sent\u00edem identificats. Sobretot em centro, ara mateix, als primers vint anys… I \u00e9s que avui, toca fer una pinzellada a discoteques que, per aquells joves d’ahir, formen part d’un record, d’una \u00e8poca viscuda en uns locals on al comp\u00e0s de les melodies era lloc de trobada, relacionar-se i, evidentment, tamb\u00e9 enamorar-se. Era un temps que al municipi hi havia un munt de locals musicals.<\/p>\n

\"Cartell<\/a>\"VAMA Palafrugell fins a primers de 1960 era habitual anar a ballar al Fraternal els diumenges a la tarda. Excepte per la Quaresma, que estava prohibit.<\/p>\n

El 18 de novembre de l’any 1966 la sala de ball del Fraternal (llavors amb el nom de Centro Espa\u00f1ol, imposat pel r\u00e8gim franquista) es va vestir de gala per festejar el comiat dels Quintos<\/em> de la lleva del 1966. Un\u00a0cartell de luxe: l’orquestra Costa Brava i Els V\u00e0mpirs! Llu\u00eds Ribas (bateria) i Pere Moret (guitarra solista) formaven part d’aquella lleva i per tant, la festa de comiat com a Quintos<\/em> la van passar d’alt l’escenari tocant amb Els V\u00e0mpirs, i ballant amb l’orquestra Costa Brava o escoltant la m\u00fasica que interpretava la prestigiosa orquestra palafrugellenca. En marxar a fer la mili\u00a0l’any seg\u00fcent, en Ribas va ser substitu\u00eft per en Joan Bofill Padrosa, i en Moret per en Juli Monguilod. Al mateix temps, en Joan Xicoira que anys m\u00e9s tard passaria a liderar el grup, ja s’havia incorporat al conjunt tocant el piano i saxofon.\"VAM<\/a><\/p>\n

\"La<\/p>\n

\u00a0 En aquesta \u00faltima fotografia d’esquerra a dreta i de dalt a baix: Frederic Sir\u00e9s, Joan Xicoira, Juli Monguilod, Albert Fontfreda i Joan Bofill Padrosa.<\/span><\/p>\n

D’altra banda, mica en mica, la sala de ball del Fraternal anava quedant demod\u00e9<\/em>\u00a0i La Raqueta, Los Almendros, Can Gabriel, Arlequ\u00edn, Cavallers, els Karts, Gruta, eren les discoteques, sales de festa i night club’s que tallaven el bacall\u00e0. I \u00e9s que la joventut es trobava amb uns espais d’esbarjo que respiraven m\u00e9s llibertat en no sentir-se controlada per les camarilles<\/em>\u00a0(balconades) de les sales de ball “tradicionals”. Eren uns locals m\u00e9s a la moda d’acord als aires cosmopolites que es respiraven a l’estiu, sobretot arran de mar. Era el boom<\/em> tur\u00edstic i tamb\u00e9 l’inici del que anys m\u00e9s tard quedaria batejat com a bombolla immobili\u00e0ria.\"IMG_0011bis\"<\/a>
\n<\/a>El so i llum m\u00e9s \u00e0 la page <\/em>d’aquells locals, els cubata’s<\/em> i gin t\u00f2nics<\/em> a la barra o a la taula, arrodonien unes noves sensacions ambientals d’il\u00b7lusi\u00f3 festiva. Era el pr\u00f2leg d’un aperturisme en tots sentits. Fins i tot en el de la diversi\u00f3 i el “lligar” amb estrangeres permetia als nois m\u00e9s atrevits, m\u00e9s agosarats o exhibicionistes, passejar pel centre de la vila agafats de la m\u00e0 d’una sueca, o bistecajant-se<\/em> en plena via p\u00fablica. Amb tot, aquestes situacions es van comen\u00e7ar a normalitzar i aquelles escenes de “l’art” (aparent) del magrejar, es refugiaven m\u00e9s a la intimitat fugint de l’exhibicionisme en qu\u00e8, sovint, molts aixerits volien fer passar bou per b\u00e8stia grossa.\"Los<\/a><\/p>\n

\"VAM<\/a>\"GADES\"<\/a>\"AMETLLERS-TENQUIU<\/a>\"IMG_0020\"<\/a>El primer dels locals pioners va ser el night club a l’aire lliure Los Almendros, obert l’any 1955 per la fam\u00edlia Plaja-Portas (Benet, Maria Gr\u00e0cia i Pitu i Esperan\u00e7a) i el soci Joan Vilella. Un ambient c\u00e0lid i acollidor, amb un acurat jard\u00ed, hi havia una pista de ball en la qual els peus lliscaven perfectament tot resseguint una gran estrella central dibuixada en el mateix marbre net, polit i brillant. Un petit escenari fix que s’ampliava “autom\u00e0ticament” per un escenari que mica en mica anava apareixen com per art de m\u00e0gia, servia per donar relleu a les primers figures dels espectacles que es presentaven. \u00a0En primera inst\u00e0ncia, eren uns espectacles que estaven dissenyats cap el turisme, a la nit, i les tardes dels diumenges estaven reservades a ball per a la joventut. Els espectacles acollien les figures m\u00e9s importants del ballet, sobretot del quadre flamenc. Des de l’Antonio Gades, Lola Flores o la Chunga, fins a Carmen Amaya o Maria Rosa, per exemple. Tamb\u00e9 hi van passar cantants de la can\u00e7\u00f3 mel\u00f2dica del moment aix\u00ed com les principals orquestres, i els espectacles de La Trinca. Val a dir que les verbenes<\/em>\u00a0(revetlles) de Sant Joan, sobretot, eren espectaculars, tenint en compta l’\u00e8poca en la qual passava tot plegat. Los Almendros (Els Amatllers despr\u00e9s de Franco), estava ubicat als afores de la vila; avui en dia \u00e9s un pas ben c\u00e8ntric: la zona del carrer Barris i Buix\u00f3 (Les Palmeres), Baixada dels Forns, carrer dels Plans… Per\u00f2 en aquells primers anys, al voltant de Los Almendros gaireb\u00e9 tot eren camps de conreu, amb poques cases properes.<\/p>\n

A finals de 1960\/primers de 1970, un petit local anomenat Club la Gruta, situat al carrer de Les \u00c0nimes (darrera El Fraternal) va sorgir amb prou \u00e8xit. Una bona sonoritzaci\u00f3 i amb sistemes clim\u00e0tics el Club s’anunciava com “El Club Beat de l’any 2000”. Ben a prop, per\u00f2 a la zona de Begur, els estius la sala de festes de l’hotel Cap Sa Sal a m\u00e9s d’oferir actuacions de relleu internacional, tamb\u00e9 comptava amb la sessi\u00f3 de ballables i melodies dEls V\u00e0mpirs.<\/p>\n

\"Night<\/a> \"Night<\/a>\"Night<\/a>\"Night<\/a>\"NightClubCanGabrieldetall\"<\/a>\"LOSEl juny del 1961 en una zona on fins llavors nom\u00e9s hi havia horts de cultiu, una finca propietat d’en Gabriel Castell\u00f3 obria una nova pista de ball amb espais enjardinats: Night Club Gabriel. Ben aviat Can Grabiel<\/strong><\/em> (tal i com es pronunciava de manera popular) va ser el local on la joventut d’arreu s’hi concentrava a passar les tardes-vespre dels diumenges. I en ocasions extraordin\u00e0ries (revetlles, festa major, o de primavera) obria portes, a part dels mesos estiuencs que\u00a0les nit d’Spanish show<\/em>\u00a0formava part del programari per atraure els turistes estrangers. Amb tot, la resta de l’any, Can Grabiel<\/em> alternava els habituals conjunts o orquestres amb cantants d’important nivell internacional com Raphael, Luis Aguil\u00e9, Los Mustang, Juan & Junior…<\/p>\n

Barrejat amb moltes situacions viscudes en un temps que tamb\u00e9 vaig passar per la pista de ball de Can Grabiel<\/em>, recordo que, anteriorment, l’any 1968 devia ser, hi havia entrat amb el malaguanyat Santi Massaguer que en aquell llavors ens inici\u00e0vem en el m\u00f3n del periodisme. El cas \u00e9s que, aprofitant que hi actuava una banda trencadora de renom internacional: Los Canarios, vam poder entrevistar al seu cantant i l\u00edder, Teddy Bautista, mentre sopava a la fonda de can Serrano, al carrer de La Rajola, prop del night club Gabriel. Era l’\u00e8poca de la revista musical Mundo Joven i Salut Les Copains. L’entrevista ens la va publicar el diari Los Sitios i, qui ens ho havia de dir que al cap de vint-i-cinc anys, com aquell qui diu, en Teddy muntaria un sidral com el que va protagonitzar essent president de l’SGAE…<\/p>\n

Dels molts dels grup que habitualment tenien cura de la sessi\u00f3 de balls de tarda, hi havia Los Hermanos L\u00f2pez (em sembla que hi van cr\u00e9ixer passant, alguns dels germans, de criatures tal i com es pot veure a la foto de la dreta, a adults). El cas \u00e9s que amb la felera de voler-se posar al dia dels conjunts que sortien com a bolets, i canviar d’imatge, van decidir adaptar el seu nom art\u00edstic a la moda anglesa. Aix\u00ed,\u00a0de\u00a0cop i volta els cartells de Can Grabiel anunciaven que hi actuarien… The Brotters… L\u00f3pez, \u00e9s clar! Les can\u00e7ons que interpretaven continuaven dient all\u00f2 de: “voy a pintar, las paredes con tu nombre mi amor, para que sepas que te quiero de verdad…<\/em><\/span>” i tothom al mig la pista, a ballar i saltar!<\/p>\n

\"Night<\/p>\n

\"Night<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"cavallers02\"<\/a><\/p>\n

\"Cavallers01\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Era el 1960 quan en Tom\u00e0s Bisbe, a trav\u00e9s del seu germ\u00e0 Ernest que ja regentava l’hotel i el bar del mateix nom, Cavallers, van obrir, al soterrani de l’edifici, una petita pista de ball i un petit escenari, envoltat de taules, cadires i sof\u00e0s, sobretot ubicats en una mena d’altell. Una llarga barra i… a ballar amb el “Conjunto Don Juan y sus muchachos” liderat per en Joan Busquets, conegut pel malnom de “Pela”. Un excel\u00b7lent m\u00fasic que formant part de la cobla orquestra La Principal de Palafrugell, en les diades de carnaval havia fet saltar i ballar posant ritme a les corrandes amb el seu fiscorn, la sala de ball del Fraternal plena de gom a gom. Per\u00f2 a m\u00e9s d’aquest conjunt quina formaci\u00f3 es deu a l’Ernest Bisbe en conv\u00e8ncer a Busquets, Clap\u00e9s, Par\u00e9, Coll i Vilahur que deixessin l’orquestra en la qual havien tocat tota la seva vida, com aquell qui diu, hi van passar els millors conjunts, orquestres i cantants del moment. Pel Night Club Cavallers, al bell centre de la vila de Palafrugell, tamb\u00e9 hi van passar artistes del ballet flamenc de fama mundial. I Els V\u00e0mpirs amb les seves melodies tamb\u00e9 van fer ballar un p\u00fablic que omplia a vesar un local acollidor de caracter\u00edstiques especials. Amb tot, en ser una sala de redu\u00efdes dimensions, els n\u00fameros no acabaven de quadrar at\u00e8s que els preus no eren massa elevats en relaci\u00f3 al cost dels bons espectacles i formacions musicals de contrastada qualitat que hi sovintejaven, i al cap d’uns anys va deixar de funcionar i es va convertir en el pub<\/em> El Glop que va regentar en Manel Vi\u00f1as, en pau descansi.\"Arlequ\u00edn<\/a><\/p>\n

\"Arlequin<\/a>\"Arlequin<\/a>Al carrer Torres Jonama, tamb\u00e9 conegut per carrer de la Sarfa, per la revetlla de Sant Joan del 1965 hi va n\u00e9ixer un local de refer\u00e8ncia i prestigi: l’Arlequ\u00edn. En aquell 23 de juny l’Arlequin va inaugurar “marcant-se un puntasU”: Los Brincos! Grup al qual van seguir tots els que estaven de moda i enregistraven i venien discos a dojo. L’Arlequ\u00edn tamb\u00e9 presentava a les nits, espectacles a l’estil dels millors cabarets internacionals. El local es caracteritzava per una decoraci\u00f3 elegant destacant les famoses fonts lluminoses obra de l’arquitecte Carles Bohigas, el mateix que havia tingut cura de les prestigioses fonts de Montju\u00efc. La pe\u00e7a clau de la posada en marxa i consolidaci\u00f3 del millor l’Arlequ\u00edn es deu a l’Ernest Batall\u00e9. Una bell\u00edssima persona autor de diverses iniciatives socio-l\u00fadico-artistico-cultural. “El mejor de los night club’s” deia en la seva publicitat, i no enganyava. Va gaudir de molt p\u00fablic provinent d’arreu. Quan va tancar portes, transformant-se primer de tot i durant un temps en una redu\u00efda discoteca de m\u00fasica enllaunada, les fonts lluminoses de l’Arlequin van anar a instal\u00b7lar-se al night club Els Karts. En el programa ratlles amunt, es pot veure els preus populars de l’any 1965.<\/p>\n

A les fotografies es pot veure perfectament les fonts dissenyades per Bohigas en ple funcionament, i la fa\u00e7ana principal d’un dels night club’s millors que hi ha hagut a la Costa Brava.<\/span><\/p>\n

\"ElsVampirs02\"<\/a><\/p>\n

Els V\u00e0mpirs, un grup musical que sempre van donar molta import\u00e0ncia a la can\u00e7\u00f3 mel\u00f2dica sense deixar de banda la m\u00fasica rockera del moment, es presentaven vestits de manera elegant i educada. Les lletres que es poden veure sobreposades a la fotografia de la dreta, que van servir de promoci\u00f3 i van passar a formar part de la imatge V\u00e0mpir si m\u00e9s no de la primera \u00e8poca, s\u00f3n creaci\u00f3 i autoria de l’artista pintor palafrugellenc Josep Puig.<\/p>\n

\"MADAME\"madamezozo[1]\"\"IMG_0013\"\"IMG_0012\"<\/p>\n

Com es pot comprovar, el terme municipal de Palafrugell era una ballaruga per tots costats. La veritat \u00e9s que van ser uns anys en els quals es cantava i xiulava mentre es treballava. Passaves per un carrer i et trobaves que dalt d’una bastida, tot fent filigranes paleta en m\u00e0, no hi faltava la can\u00e7\u00f3 en directe interpretada per un paleta, manobre, lampista o fuster.<\/p>\n

Eren altres temps. Just hi havia transistors i tele, i a la gent no li quedava altre remei d’enraonar i fer tert\u00falia tot parant la fresca. \u00c9s clar, tampoc existien ni auriculars (cascos<\/em>) amb m\u00fasica incorporada, ni mp3, ni washaps ni m\u00f2bils. Faltava la llibertat de poder expressar els sentiments de Pa\u00eds i tal i com es pot veure en els programes que il\u00b7lustren aquestes ratlles, tots eren redactats en castell\u00e0. L’aparici\u00f3 de la Nova Can\u00e7\u00f3 va ajudar a crear reivindicacions aix\u00ed com les reunions que es podien portar a terme en locals parroquials gr\u00e0cies a l’empenta i valentia de joves capellans. La d\u00e8cada de 1960 va ser prou dura com per exemple haver de suportar la propaganda constant i arreu (fins a cartells enganxats per obligaci\u00f3 en els vidres frontals dels cotxes de la Sarfa) dels “25 a\u00f1os de paz” i all\u00f2 de les orientacions “vota si, tu voto es secreto” en un refer\u00e8ndum dictatorial que no vull recordar sobre quin era el motiu de celebrar-lo.<\/p>\n

Madame Zoz\u00f3, de l’anyorat Tom\u00e0s Cervera, a Mont-ras, una sala d’estil parisenc amb cartells anunciadors inspirat en la genialitat del Toulouse-Lautrec del Moulin Rouge, deixava intuir que les coses podien comen\u00e7ar a canviar. En aquests \u00faltimes fotografies es pot veure Els V\u00e0mpirs actuant a la sala de Madame Zoz\u00f3.<\/p>\n

Per acabar, assenyalar que si tenim en compta que cadascuna d’aquestes boites, night club’s, sales de festa, de ball o discoteques podia tenir p\u00fablics diferents, t\u00e9 encara m\u00e9s m\u00e8rit la feina musical feta per aquest grup palafrugellenc. I \u00e9s perqu\u00e8 amb la seva qualitat i personalitat, Els V\u00e0mpirs han deixat petjada i cinquanta anys despr\u00e9s del seu naixement encara s\u00f3n recordats i estimats.<\/p>\n

Fins la setmana vinent (espero), amb l’\u00faltim cap\u00edtol dedicat a Els V\u00e0mpirs.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per compensar no haver complert amb el que m’havia comprom\u00e8s fa quatre setmanes: posar “sota la buguenv\u00edl\u00b7lia” el cap\u00edtol que intentar\u00e9 explicar ara i aqu\u00ed, a continuaci\u00f3 un enlla\u00e7 a tall de tast d’un dels temes musicals del concert dEls V\u00e0mpirs en revival, enregistrat pel meu germ\u00e0 Eduard ara fa cinc anys, a Mediterr\u00e0nia Espai […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4235","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4235","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4235"}],"version-history":[{"count":267,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4235\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4473,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4235\/revisions\/4473"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4235"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4235"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4235"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}