{"id":4537,"date":"2014-06-05T17:12:19","date_gmt":"2014-06-05T16:12:19","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=4537"},"modified":"2020-05-23T23:03:54","modified_gmt":"2020-05-23T22:03:54","slug":"pentagrama-de-vampirs-cinc-decades-des-del-1963-capitol-viii-rectifico-el-penultim","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2014\/06\/05\/pentagrama-de-vampirs-cinc-decades-des-del-1963-capitol-viii-rectifico-el-penultim\/","title":{"rendered":"Pentagrama de Vampirs, cinc d\u00e8cades des del 1963 (Cap\u00edtol VIII: Rectifico, el pen\u00faltim"},"content":{"rendered":"


\n<\/a>\"NightFent rep\u00e0s al que he anat posant negre sobre blanc adre\u00e7at a un suposat inter\u00e8s general d’uns suposats lectors de can seixanta l\u00fadic-festiu-musical, m’adono que al calaix m\u00e9s que algunes situacions o detalls del conjunt Els V\u00e0mpirs primera \u00e8poca sobretot, hi queden fotografies i programes que poden acabar d’il\u00b7lustrar un temps en qu\u00e8 \u00a0es lluitava per la llibertat i s’aprofitava tots els moments de “distracci\u00f3” de la censura, grisos i en definitiva el que estava instaurat com a “autoridad competente”, per portar a terme reivindicacions. Al mateix temps, per\u00f2, \u00a0tamb\u00e9 es procurava gaudir de la bona m\u00fasica i passar-ho el millor possible. Per tot plegat, he pensat que avui no sigui l’\u00faltim cap\u00edtol dedicat a Els V\u00e0mpirs.<\/p>\n

D’altra banda i quedant-nos nom\u00e9s en l’apartat l\u00fadic-cultural, amb el ben ent\u00e8s que no hauriem de desmer\u00e8ixer cap dels diferents estils musicals at\u00e8s que en totes les capacitats, sensibilitats, intel\u00b7lectualitats i situacions personals dels moments viscuts, cadascun de nosaltres te feta la seva pr\u00f2pia banda sonora. Una banda sonora, per cert, que no ha quedat configurada nom\u00e9s per una can\u00e7\u00f3 o un seguit de temes determinats d’un mateix nivell o b\u00e9 grups concrets de l’\u00e8poca. Com en la vida mateixa, hi ha temps pels boleros, la m\u00fasica cl\u00e0ssica, el rock, el jazz, les ranxeres, l’\u00f2pera, la sarsuela, o fins i tot les can\u00e7ons de l’estiu. De la mateixa manera que s’ha de respectar la predilecci\u00f3 per uns o altres dels diferents grups de la d\u00e8cada dels ’60 o ’70.<\/p>\n

Potser, doncs, entre fotografies i programes, cadasc\u00fa podr\u00e0 intentar visualitzar la seva pr\u00f2pia pel\u00b7l\u00edcula tot recordant can\u00e7ons que li sobrevenen. S\u00f3n, en realitat, temes viscuts de manera puntual que ens adonem acaben formant part d’una banda sonora constru\u00efda en moments d’aquest espai de temps que hi ha entre el n\u00e9ixer i el morir: el que coneixem com a vida.<\/p>\n

A partir d’aqu\u00ed, programes, \u00a0imatges i paraules:<\/p>\n

\"20779312_5249774\"<\/a><\/p>\n

Aquell 1963 a part d’actuar una vegada m\u00e9s a “Los Almendros”, Carmen Amaya va ser la primera Reina de les Festes de Primavera. En Tom\u00e0s Cervera la va anar a convidar als estudis de Miramar de “Televisi\u00f3n Espa\u00f1ola”, on Federico Gallo presentava el programa “Esta es su vida” que en aquella ocasi\u00f3, es dedicava a Carmen. Aquesta circumst\u00e0ncia va fer que tot Espanya s’assabent\u00e9s que a Palafrugell es portaria a terme la primera desfilada de carrosses que substitu\u00efa el carnaval que per ordre governativa s’havia prohibit. Val a dir que Carmen Amaya, coronada Reina, va fer la sacada d’honor en el partit de futbol que, dintre els actes del que eren les primeres Festes de Primavera, es portaven a terme. Mentre que qui va presidir la desfilada de carrosses, posteriorment conegut per la marca Carroussel Costa Brava, va ser Anto\u00f1ita Barrera, la que era primera ballarina del Liceu i que sovint actuava a La Raqueta de Tamariu o a “Los Almendros”.<\/span><\/p>\n

\"28187345\"<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Postal de promoci\u00f3 del Night Club Savoy de Palam\u00f3s, d’en Pepe<\/em> Gabarr\u00f3.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"arlequin03\"<\/a>\"arlequin01\"<\/a>\"arlequin02\"<\/a>\"VampirsalMarinadaperbuguenv\u00edl\u00b7lia\"<\/a>
\n<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

L’Ernest Batall\u00e9, fotografiat amb l’est\u00e0tua de l’arlequ\u00ed que donava nom al prestigi\u00f3s Night Club de Palafrugell.<\/span><\/p>\n

L’Ernest va ser l’art\u00edfex de la creaci\u00f3 i gesti\u00f3 del que era un dels locals m\u00e9s moderns i elegants de la Costa Brava, en aquells primers anys del \u00a0’60.<\/span><\/p>\n

Posteriorment va fundar els Bogart’s, un grup de persones admiradors del desaparegut artista de cinema.\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

En aquestes dues fotografies es pot veure un munt de persones, joves en aquells anys de la d\u00e8cada de 1960-1970, omplint la pista de ball de l’Arlequ\u00edn.<\/span><\/p>\n

Potser, qui sap, si algun dels possibles lectors \u00e9s reconeix tot ballant….<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Els V\u00e0mpirs en una actuaci\u00f3 al Night Club Marinada de Palam\u00f3s, a primers del 1960. D’esquerra a dreta, Marc Girona (pianista qualificat, va formar part del grup i al cap d’un any, aproximadament, rellevat per Joan Xicoira) Frederic Sir\u00e9s, Albert Fontfreda, Llu\u00eds Ribas i Pere Moret.<\/span><\/p>\n

\"VAM<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Els V\u00e0mpirs revival<\/em>, en el decurs d’una de les actuacions que van fer a l’Espai F\u00f2rum Mediterr\u00e0nia, l’any 2009. D’esquerra a dreta, Frederic Sir\u00e9s, Llu\u00eds Ribas, Albert Fontfreda, Paco Pannon i Agust\u00ed Ponsat\u00ed.<\/span><\/p>\n

\"LOS<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

A la dreta, postal que promocionava el conjunt Los Gatos Negros. Una de les can\u00e7ons caracter\u00edstiques d’aquest grup era Cadillac Yo quiero llevar, en mi nuevo cadillac… Oh baby ver\u00e1s, que bonito cadillac… a fin de que conmigo quieras pasear…<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"PipangoayEncara que una mica de manera ef\u00edmera, el joven\u00edssim conjunt Pipangoay (Pineda, Pannon, G\u00f3mez, Aymerich) va ser el primer grup palafrugellenc que es va voler emmirallar amb Els V\u00e0mpirs. De manera espor\u00e0dica, en alguna ocasi\u00f3, aquells jovenets, llevat d’en Pineda, van actuar amb el seu admirat V\u00e0mpirs. D’esquerra a dreta: Paco Pannon (actualment forma part dEls V\u00e0mpirs reviva<\/em>l), Emili G\u00f3mez (a part de tocar posteriorment amb “Eduardo Castell\u00f3 y su conjunto”, va formar el seu propi grup, Emien), Francesc Aymerich (posteriorment conegut en el m\u00f3n art\u00edstic-musical com a Francesc El Solitari), i Miquel Pineda al fons de la fotografia, davant el campanar inacabat de Palafrugell.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"IMG_0015perbuguenv\u00edl\u00b7lia\"<\/p>\n

Tal i com ja havia explicat en anterior cap\u00edtol, Els V\u00e0mpirs actuaven sovint a Madame Zoz\u00f3, una boite<\/em> que estava instal\u00b7lada al bell costat, paret per paret, amb la casa de can Taritas (Mont-ras), on vivia en Francesc Aymerich amb els seus pares i germans. En Francesc, ja s’havia comen\u00e7at donar a con\u00e8ixer com a cantant solista. Tamb\u00e9 tocava alguns instruments com el piano, i a la fotografia se’l pot veure donant descans a en Ribas, a la bateria. D’esquerra a dreta, Pere Moret, Francesc Aymerich, Albert Fontfreda i Frederic Sir\u00e9s.<\/span><\/p>\n

\"DSCN0141\"<\/p>\n

Presentaci\u00f3 del video-reportatge “Els V\u00e0mpirs, bojos per la m\u00fasica”. D’esquerra a dreta de la fotografia: Eduard Bofill (autor del video-reportatge); Joan Bofill Padrosa (espor\u00e0dic bateria del grup); Albert Fontfreda; Joan Ponsat\u00ed, ferm m\u00fasic del que es podria anomenar segona etapa dEls V\u00e0mpirs; Quique (solista de Los Gatos Negros); Ram\u00f3n Ponsat\u00ed, fill del malaguanyat Agust\u00ed que va ser guitarra solista durant molts anys dEls V\u00e0mpirs i puntal del que va ser el revival<\/em> V\u00e0mpir; Frederic Sires; Manolo, guitarra solista de Los Sirex (conjunt que a part de les m\u00edtiques can\u00e7ons “La Escoba” i “Que se mueran los feos”, tenien temes m\u00e9s mel\u00f2dics com per exemple “Sin tus cartas”:<\/span> Estoy solo sin ti y me acuerdo mucho m\u00e1s… Lo que has hecho tu en mi nadie puede remediar. Quiero tu amor, pienso en ti. Deseo que tu est\u00e9s siempre junto a mi…..<\/em><\/strong>\u00a0Llu\u00eds Ribas, i un servidor de vost\u00e8s, que em va tocar presentar l’acte i em va fer molt de goig i va ser un honor. Gr\u00e0cies.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"IMG_0053\"<\/p>\n

Actuaci\u00f3 al club Jeeps<\/em>, als Masos de Pals. A l’estiu, en el decurs d’algunes temporades, va gaudir de prou \u00e8xit. Estava freq\u00fcentat per joventut de Pals, pobles de les rodalies, i tamb\u00e9 joves estrangers que podien gaudir de la m\u00fasica, ballar i fer algun gin t\u00f2nic<\/em>…<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"Night<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Quatre magn\u00edfics conjunts de l’\u00e8poca. Quatre estils diferents, per\u00f2 tots de bona qualitat els quals ens van fer ballar a la joventut d’aquells anys. El conjunt Los Setson, una orquestrina de gran prestigi, que encara perdura en el temps. Per aquesta formaci\u00f3 musical hi van destacar cantants com els m\u00edtics Fernando Mendoza, Jordi Garanger o en Blas.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

A partir d’aqu\u00ed, diferents fotografies de promoci\u00f3 dEls V\u00e0mpirs (sempre, d’esquerra a dreta):<\/p>\n

\"VAM<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Ribas, Sir\u00e9s, Moret i Fontfreda.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"VAM<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Sir\u00e9s, Ribas, Moret i Fontfreda.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"VAM<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Fotografiats amb un exemplar de la Revista de Palafrugell: Sir\u00e9s, Moret, Ribas i Fontfreda.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"VAM<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Fontfreda, Sir\u00e9s, Moret, Ribas i Girona.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"VAM<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Ribas, Girona, Moret, Fontfreda i Sir\u00e9s. (Al Parc G\u00fcell de Barcelona)<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"VAM<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Girona, Ribas, Moret, Sir\u00e9s i Fontfreda.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"VAM<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Juli Monguilod, Albert Fontfreda, Joan Xicoira, Frederic Sir\u00e9s i Llu\u00eds Ribas.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"Cap-Sa-Sal<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

A les escales de Cap Sa Sal: F. Sir\u00e9s, J. Ponsat\u00ed, J. Xicoira, Ll. Font i A. Ponsat\u00ed.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"VAM<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Els V\u00e0mpirs, una formaci\u00f3 estrella en la hist\u00f2ria de la constel\u00b7laci\u00f3 musical de Palafrugell i les comarques gironines.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"VAM<\/a>\"IMG_0001\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Fins la setmana vinent amb, ara s\u00ed (espero), l’\u00faltim cap\u00edtol dedicat a Els V\u00e0mpirs:\u00a0Renovacions, evoluci\u00f3 i retorn<\/strong><\/span><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fent rep\u00e0s al que he anat posant negre sobre blanc adre\u00e7at a un suposat inter\u00e8s general d’uns suposats lectors de can seixanta l\u00fadic-festiu-musical, m’adono que al calaix m\u00e9s que algunes situacions o detalls del conjunt Els V\u00e0mpirs primera \u00e8poca sobretot, hi queden fotografies i programes que poden acabar d’il\u00b7lustrar un temps en qu\u00e8 \u00a0es lluitava […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4537","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4537","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4537"}],"version-history":[{"count":193,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4537\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5876,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4537\/revisions\/5876"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4537"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4537"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4537"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}