{"id":4760,"date":"2014-06-21T17:16:15","date_gmt":"2014-06-21T16:16:15","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=4760"},"modified":"2015-08-02T13:18:49","modified_gmt":"2015-08-02T12:18:49","slug":"pentagrama-de-vampirs-cinc-decades-des-del-1963-capitol-ix-els-ultims-exits-de-la-primera-epoca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2014\/06\/21\/pentagrama-de-vampirs-cinc-decades-des-del-1963-capitol-ix-els-ultims-exits-de-la-primera-epoca\/","title":{"rendered":"Pentagrama de Vampirs, cinc d\u00e8cades des del 1963 (Cap\u00edtol IX: Els \u00faltims \u00e8xits de la primera \u00e8poca"},"content":{"rendered":"

\"pla\u00e7anovaperbuguenvillia\"<\/a>El que es pot anomenar i ha quedat a la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva com a V\u00e0mpirs primera \u00e8poca, s’acaba l’any 1966. I \u00e9s que a primers del 1967, Llu\u00eds Ribas (bateria) i Pere Moret (guitarra solista) es van haver d’incorporar al servei militar (tal i com vaig explicar en algun cap\u00edtol anterior). En Ribas, “servint” a la marina i en Moret, per territori afric\u00e0. Amb en Frederic Sir\u00e9s i l’Albert Fontfreda, havien fundat el grup que fa un any va complir el mig segle. Val a dir que amb el revival<\/em> del 2009 i puntuals actuacions, mantenen \u00a0encara m\u00e9s viu el seu record.<\/p>\n

\"IMG_0008\"<\/a>\"XicoiraCapito10\"<\/a>B\u00e9, el cas que afegit a la seva personalitat i caracter\u00edstiques musicals d’aquella primera \u00e8poca que es va iniciar amb la precipitada actuaci\u00f3 a la Raqueta de Tamariu i es va acabar a finals de 1966 amb una brillant i emocionant actuaci\u00f3 al Fraternal, compartint escenari amb l’orquestra Costa Brava, val a dir que es comen\u00e7ava a gestar el que seria Els V\u00e0mpirs segona \u00e8poca, de la m\u00e0 d’en Joan Xicoira que ja s’havia incorporat al grup com a pianista i tocant tamb\u00e9 el saxo en alguns dels temes que interpretaven.<\/p>\n

\"Deciais<\/a>Amb tot, Els V\u00e0mpirs primera \u00e8poca, encara havia deixat una altra actuaci\u00f3 mitificada per a la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva en l’espectacle \u00bfDec\u00edais Milord…<\/em>\u00a0(abril i maig del 1965). Ha sigut la millor revista musical que es recorda a la vila del peix fregit. Se’n van fer cinc representacions i els diners recaptats van servir per ajudar a finan\u00e7ar la instal\u00b7laci\u00f3 de la calefacci\u00f3 a l’Asil de Palafrugell.<\/p>\n

La posada en escena, els gags i la interpretaci\u00f3 dels cinquanta (50 artistas en escena, 50<\/em><\/strong>, deia en el programa) artistes que hi van participar, va ser magn\u00edfica. El llibret escrit i dirigit per Josep Puig, amb l’estreta col\u00b7laboraci\u00f3 d’en Manel Iglesias i les pinzellades d’en Manel Bisbe (algun dia mirar\u00e9 d’aprofundir amb text i fotografies tot el que va representar aquell “superespect\u00e1culo” que es va portar a terme al llavors encara anomenat “Teatro Victoria” -avui TMP- amb l’aforament totalment venut en cadascuna de les vetllades). En guardo un gran record. Llavors tenia quinze anys, d’una joventut que form\u00e0vem part de moltes reivindicacions i en les quals qualsevol ajut era benvingut com per exemple que dos “monstres” de la can\u00e7\u00f3 en aquells anys de 1960, Gianni Morandi i Rita Pavone, enregistressin can\u00e7ons amb les quals triomfaven, en catal\u00e0.<\/p>\n

Joan Baez o Nino Bravo (per fer servir dos estils ben diferenciats) deixaven enrere la chanson<\/em> francesa d’\u00c9dith Piaf o Charles Aznavour que s’incorporaven a la mem\u00f2ria hist\u00f2rica musical dels Franck Sinata, Dean Martin o Tom Jones, entre molts altres cantants que per la seva qualitat i personalitat formen part, en la seva especialitat, del pentagrama musical m\u00e9s important de tots els temps.<\/p>\n

\"Los<\/a>Igualment, com sempre, al meu entendre, \u00e9s clar, ser\u00e0 vigent la m\u00fasica de The Beatles i Shadows, sobretot, amb Rollings i d’altres. Aix\u00ed com, guardant les dist\u00e0ncies, algunes can\u00e7ons de grups de casa nostra com les populars La escoba<\/em> o Que se mueran los feos<\/em>, temes d’un llarg repertori de Los Sirex amb els quals en una no massa llunyana actuaci\u00f3 a La B\u00f3bila palafrugellenca van omplir a vessar el seu concert. Era un grup liderat per en Lesli, el seu cantant i portaveu.<\/p>\n

I mentre el roquer Miguel Rios l’any 1966 enregistrava Ahora que he vuelto<\/em>, anunciat per la televisi\u00f3 dient: La vuelta de Miguel Rios, en discos Sonoplay<\/em>…, Los Bravos amb Black is black<\/em> aconseguien situar-se en les primers posicions de les llistes internacionals d’\u00e8xit, arribant al segon lloc de vendes al Regne Unit i al quart als EEUU. Una can\u00e7\u00f3 cantada en angl\u00e8s per Mike Kennedy. Era l’\u00e8poca del m\u00edtic productor franc\u00e9s Alain Milhaud. A casa nostra vam tenir m\u00e9s endavant (i tenim encara) a Joan Carles Doval (avui Picap), un home que alg\u00fa, algun dia, n’haur\u00e0 d’escriure les excel\u00b7l\u00e8ncies de tot el que ha fet per la m\u00fasica, i en catal\u00e0, sobretot, al nostre Pa\u00eds.<\/p>\n

\"VAM<\/p>\n

Per\u00f2 he de deixar els molts int\u00e8rprets bons (o els populars) de l’\u00e8poca, perqu\u00e8 ara toca V\u00e0mpirs encara. Que, per acabar explicant quelcom d’aquells primers anys i fent cinc c\u00e8ntims m\u00e9s de la seva actuaci\u00f3 a la revista \u00bfDec\u00edais Milord…<\/em>, he de dir que en Llu\u00eds Ribas encara t\u00e9 ben present el (relatiu) cangueli<\/em> que van passar en algun moment, penjats d’alt una bastida i en bidons\u00a0tal i com es pot veure en la foto sobre aquestes ratlles:<\/p>\n

\"MILORD02perbuguenvilia\"\"MILORD04\"<\/p>\n

L<\/em><\/strong>‘actuaci\u00f3 dalt la bastida i els bidons va ser tal com dius molt espectacular i tamb\u00e9 f\u00edsicament molt compromesa. Va ser una soluci\u00f3 genial que en Puig es va treure de la m\u00e0nega a l’\u00faltim moment, just el dia de l’assaig general.\u00a0Resulta que mentre nosaltres toc\u00e0vem la nostra versi\u00f3 de “Rock and Roll Music” actuava un nombr\u00f3s ballet\u00a0a l’estil de West Side Story\u00a0 a la part del davant de la boca de l’escenari. I com els ballarins ens tapaven i el p\u00fablic no ens veia,\u00a0en Puig va decidir “aixecar-nos” i va improvisar la bastida i els bidons. Per cert molt adients amb el decorat.\u00a0El problema va ser que el ritme del ballet feia tremolar el terra de fusta de l’escenari i l’inestabilitat a dalt de la bastida\u00a0i els bidons,\u00a0anava en augment a mida que avan\u00e7ava el n\u00famero. O sigui que tot i estant concentrats en l’interpretaci\u00f3, \u00a0vam haver d’estar molt pendents de no perdre l’equilibri. Per sort tot va sortir b\u00e9<\/em><\/strong>.<\/p>\n

Posats a recordar, en Ribas en alguna ocasi\u00f3 m’ha fet esment quan el conjunt va acabar una de les seves interpretacions al \u00bfDeciais, Milord…<\/em>\u00a0el dia de l’assaig general…\u00a0Entre els artistes hi havia en Zamora, fam\u00f3s cantant de sarsuela,\u00a0que treballava de nit al forn de can Llu\u00eds Heras. Quan va pujar a l’escenari per cantar\u00a0“En la Huerta del Segura”, l’Albert Fontfreda se l’hi va acostar per col\u00b7locar-li el micr\u00f2fon al davant.\u00a0En Zamora se’l mira despectivament i diu:\u00a0 <\/em><\/strong>Treu aix\u00f2, noi! \u00a0Que et penses que ho faig veure que canto?! \u00a0Jo pico fort!!<\/strong><\/span>\u00a0<\/em>I de veritat que no li va pas fer falta cap micro.<\/em><\/strong><\/p>\n

\"MILORD05\"<\/a>En aquest ballet destacava l’Antoni Ru\u00edz, un jove que feia un parell d’anys entrava gratis a Los Almendros at\u00e8s que en Benet i la Maria Gr\u00e0cia els agradava molt com ballava i al mateix temps, li deien que sempre que aconsegu\u00eds engrescar els turistes sortir a ballar a la pista, convidava la casa. Era un temps que en Toni va tenir l’oportunitat de ballar al costat de llegendes del ballet cl\u00e0ssic espanyol com ara Anto\u00f1ita Barrera, La Greca, La Chunga, o amb Jos\u00e9 de la Vega, que volia que Ru\u00edz s’afeg\u00eds al seu grup en la gira estival que feia arreu l’Estat. Una gira per\u00f2, a la qual l’Antoni no hi va anar at\u00e8s que els seus pares no li van permetre en considerar era massa jove. Eren altres temps. Ara, en aquests anys del dos mil, en Toni Ruiz s’ha especialitzat en el country i line dance<\/em>, i en diverses ocasions ha estat campi\u00f3 estatal Silver de freestyle line dance<\/em> i continua sent un gran ballar\u00ed que tan bon punt sent m\u00fasica, tot el cos se li belluga.<\/p>\n

A la primera fotografia del ballet, hi podem veure a baix, d’esquerra a dreta: Lurdes Pelegr\u00ed, Pili Menor, Pilar Sistan\u00e9 i Carmina Fonalleras.<\/span><\/p>\n

A la segona fotografia, en primer terme, i d’esquerra a dreta: Pepe Romero, Llu\u00eds Serra, Joan Vi\u00f1as i Mart\u00ed Passarrius. En segon terme, les noies Carmina Fonalleras i Elena Barrios.<\/span><\/p>\n

I a la tercera fotografia, en primer terme, l’Antoni Ru\u00edz i l’Elena Barrios. En segon terme es pot veure d’esquerra a dreta Lurdes Pelegr\u00ed, Pili Menor, Llu\u00eds Serra, Manel Sanjurjo, Joan Vi\u00f1as i Pepe Romero. Val a dir que el ballet complet en aquest n\u00famero acompanyat pel conjunt Els V\u00e0mpirs, estava format per les noies Lurdes Pelegr\u00ed, Pilar Sistan\u00e9, Elena Barrios, Carmina Fonalleras, Pili Menor i Alicia Roca. Mentre que pel grup de nois eren Antoni Ru\u00edz, Pepe Romero, Joan Vi\u00f1as, Llu\u00eds Serra, Mart\u00ed Passarrius i Manel Sanjurjo.<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

\"AlmendrosTornant a Els V\u00e0mpirs… cada vegada els lloguers intersetmanals seguits de tarda i nit sovintejaven m\u00e9s i pels seus components es feia m\u00e9s i m\u00e9s dif\u00edcil compaginar la feina habitual amb la m\u00fasica. Per aix\u00f2, l’Albert Fontfreda en acabar el 1970 tamb\u00e9 deixava el grup i el substitu\u00efa en Joan Ponsat\u00ed de Begur. Enrere quedaven els temes de The Shadows, Rollings, Animals, Creedence… un repertori que alternava el “r\u00e0pid” amb ballables “lents”; les sales de ball baixempordaneses de Sant Feliu de Gu\u00edxols, Palam\u00f3s… aix\u00ed com les de Ripoll (Marib\u00fa), Cass\u00e0 de la Selva (Sir Thomas) o Banyoles (L’Esquin\u00e7at).<\/p>\n

 <\/p>\n

\"Night<\/p>\n

\"CroquesNotesdedicat\"<\/a>Enrere es deixava tamb\u00e9 sovintejar l’amistat amb molts m\u00fasics de tots els nivells, com per exemple la que van fer amb el grup belga Les Croque Notes. Uns joves, Ives, Marl\u00e8ne, Marianne i Ronald, que estiuejaven al camping La Siesta i aprofitaven per fer actuacions per Catalunya (sobretot pel litoral costabravenc). Per cert, aquest conjunt, va compondre un tema, \u00a0Siesta<\/em>, dedicat al camping calellenc. Una can\u00e7\u00f3 que va formar part del seu segon single (1964). Del primer (1963) que va sortir al mercat discogr\u00e0fic, Els V\u00e0mpirs van ajudar a convertir Idyle<\/em> en un dels \u00e8xits m\u00e9s importants del conjunt que triomfava als Pa\u00efsos Baixos. Aprofitant all\u00f2 que se’n diu “l’avinentesa”, em permeto la llic\u00e8ncia de dir que amb el meu germ\u00e0, compartim un disc de vinil recopil\u00b7latori de can\u00e7ons de Les Croque Notes on hi ha Idyle, Si tu t’magines<\/em>… i fins i tot Siesta<\/em>, dedicat als nostres pares “et ses enfants”. I \u00e9s que cada estiu, quan venien a passar el seu mes de vacances a Calella, s’arribaven a la sastreria del nostre pare per fer-s’hi roba tant per la vida “normal” com americanes i pantalons per a les seves actuacions i a m\u00e9s a m\u00e9s, xerrar de m\u00fasica at\u00e8s que el meu pare tot i que havia deixat els escenaris, sempre va continuar estant envoltat de m\u00fasics i, evidentment, de m\u00fasica.<\/p>\n

En fi… com veig, una vegada m\u00e9s, que em costa posar-me davant l’ordinador per\u00f2 quan m’hi poso el records i les emocions d’un temps viscut em fan allargar m\u00e9s del compte, per m\u00e9s que poso el fre, l’\u00faltim cap\u00edtol dedicat a la segona etapa dEls V\u00e0mpirs, liderada per Joan Xicoira, en parlar\u00e9 la setmana vinent. Aix\u00ed, al mateix temps, arrodonirem a deu (10) cap\u00edtols la pinzellada vampiresca. Perqu\u00e8 ells, Els V\u00e0mpirs<\/strong>, ha estat i \u00e9s\u00a0un grup 10<\/strong>!<\/p>\n

Fins la setmana vinent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El que es pot anomenar i ha quedat a la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva com a V\u00e0mpirs primera \u00e8poca, s’acaba l’any 1966. I \u00e9s que a primers del 1967, Llu\u00eds Ribas (bateria) i Pere Moret (guitarra solista) es van haver d’incorporar al servei militar (tal i com vaig explicar en algun cap\u00edtol anterior). En Ribas, “servint” a […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4760","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4760","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4760"}],"version-history":[{"count":94,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4760\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4817,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4760\/revisions\/4817"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4760"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4760"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4760"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}