![\"NCArlequ\u00edn\"](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2014\/06\/NCArlequ\u00edn-300x215.jpg\")
<\/p>\nI b\u00e9, ha arribat en aquesta ocasi\u00f3 si, el moment de posar el punt i final al seguit de cap\u00edtols intentant fer una pinzellada a la traject\u00f2ria del conjunt palafrugellenc Els V\u00e0mpirs. I val a dir que en el decurs d\u2019aquestes setmanes hi he incorporat espurnes del que ha sigut una \u00e8poca que, com totes les que s\u00f3n passat, no tornaran. Amb tot, sempre hi ha etapes viscudes que mantenim al nostre record. I espero que als possibles lectors que hagin superat els seixanta o hi siguin propers, aquests 10 cap\u00edtols els hagi pogut ajudar\u00a0 a reviure instants i estones de la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria. I per si hi ha algun lector m\u00e9s jove, espero l\u2019hagi ajudat a entendre una mica m\u00e9s el que va ser comen\u00e7ar l\u2019obertura de les llibertats encara en plena dictadura franquista quan ara, malauradament, es produeixen situacions que sembla que els cinquanta anys no hagin passat.<\/p>\n
<\/p>\n
El que va ser podr\u00edem dir la segona etapa dEls Vampirs va n\u00e9ixer, de fet, a primers del 1968. I \u00e9s que en Pere Moret, a primers del 1967 se\u2019n va anar a fer la \u201cmili\u201d substituint-lo el m\u00fasic torroellenc Juli Monguilod, tal i com vaig explicar a l’anterior cap\u00edtol. I el mes d\u2019octubre (en el cap\u00edtol anterior no ho havia precisat prou b\u00e9) en Llu\u00eds Ribas pujava al \u201cvaixell\u201d militar at\u00e8s era de l\u2019\u00faltim reempla\u00e7ament d\u2019aquella quinta que va fer un comiat musical \u201csonat\u201d al Fraternal, tal i com vaig explicar en algun cap\u00edtol anterior. A en Ribas el va substituir en Joan Bofill Padrosa. Per\u00f2 a les baixes dels components que havien fundat Els V\u00e0mpirs l\u2019any 1963, en acabar el 1970 s\u2019hi afegia la de l\u2019Albert Fontfreda per q\u00fcestions laborals (veure cap\u00edtol IX) essent substitu\u00eft pel m\u00fasic begurenc Joan Ponsat\u00ed (antic conjunt Els F\u00e8nix). Per tant, la nova etapa la van comen\u00e7ar a tirar endavant, liderats per Joan Xicoira al piano, teclats i saxo, en Frederic Sir\u00e9s a la guitarra baixa, l’Agust\u00ed Ponsat\u00ed guitarra solista, Joan Bofill Padrosa a la bateria, i Joan Ponsat\u00ed\u00a0 com a cantant i guitarra r\u00edtmica.<\/p>\n
A la fotografia sobre aquestes ratlles, una de les actuacions “mix” en la qual juntament a Llu\u00eds Ribas, Albert Fontfreda i Frederic Sir\u00e9s fundadors dEls V\u00e0mpirs, s’hi pot veure en Juli Monguilod i en Joan Xicoira, en una actuaci\u00f3 al Night Club Arlequ\u00edn. Devia ser a mitjans del 1967.<\/span><\/p>\n Mentre es van escalfant els motors, fem una pausa musical clicant en aquest enlla\u00e7\u00a0http:\/\/youtu.be\/ymZSyOUycM0<\/a>\u00a0\u00c9s un enregistrament fet l’any 2008, al garatge de l’Albert Fontfreda, en v\u00eddeo per\u00f2 fet amb una petita m\u00e0quina de retratar. Els V\u00e0mpirs intrepreta la popular can\u00e7\u00f3 Jhonny B. Good<\/em> escrita per Chuck Berry que ell mateix va enregistrar en el seu \u00e0lbum Chuck Berry Is on Top<\/em> i pel que diuen els entesos, ha esdevingut una de les can\u00e7ons m\u00e9s famoses de tota la hist\u00f2ria.<\/p>\n En fer cinc c\u00e8ntims al que es pot considerar V\u00e0mpirs segona \u00e8poca, potser em deixar\u00e9 algun dels noms dels m\u00fasics que hi van passar. No \u00e9s amb cap mala intenci\u00f3 at\u00e8s aquesta pinzellada encara que hagi tingut corda fins a 10 cap\u00edtols, tampoc \u00e9s un treball exhaustiu per seguir fil per randa els ets i uts del conjunt Els V\u00e0mpirs.<\/p>\n B\u00e9, resulta que l’any 1966 en Joan Xicoira havia tornat de la mili i s’incorporava al grup. En Joan, a part d’estudis musicals amb el mestre Sir\u00e9s (l’autor de La gaviota\/La gavina), \u00a0i despr\u00e9s amb Paquita Pastells que era deixeble d’Enric Granados, tamb\u00e9 va anar a classe amb el mestre Francesc Civill, fent armonia amb en Josep Viader Moliner. D’altra banda, en Xicoira abans d’incorporar-se a “files” havia passat una experi\u00e8ncia musical durant quatre anys (del 1961 al 1965) amb l’orquestra Casino El Puerto (Palam\u00f3s) i amb “Eduardo Castell\u00f3 y su conjunto”, i uns pocs mesos havia estat amb el grup Rivers de Sant Feliu de Gu\u00edxols. Tot plegat, li permetia un punt de vista musical per bolcar-hi m\u00e9s dedicaci\u00f3 i convertir-ho realment en una professi\u00f3 gaireb\u00e9 exclusiva. Encara que, \u00e9s clar, ja se sap de tota la vida, que ha sigut i torna ser, molt dif\u00edcil viure \u00fanicament de la m\u00fasica dalt d’un escenari, pels m\u00fasics. En fi…, que a primers del 1968 comen\u00e7ava realment el que seria la segona \u00e8poca V\u00e0mpirs.<\/p>\n A en Ribas l’havia substitu\u00eft en Joan Bofill Padrosa, i a en Fonfreda, en Joan Ponsat\u00ed. El cas \u00e9s que juntament amb en Juli Monguilod, en Frederic Sir\u00e9s i en Joan Xicoira, afrontaven la nova etapa. En Ponsat\u00ed havia format part del conjunt Els F\u00e8nix, de Begur, grup que havia fundat b\u00e0sicament amb el seu germ\u00e0 Agust\u00ed i altres begurencs. L’Agust\u00ed, posteriorment, es convertiria en un puntal dEls V\u00e0mpirs segona \u00e8poca en substituir a Monguilod que va “fitxar” pel conjunt Los Comodines de Lleida (aquests eren totalment professionals amb dedicaci\u00f3 exclussiva a la m\u00fasica, en aquells moments) i el 2009, l’Agusti Ponsat\u00ed en aquesta ocasi\u00f3 es tornava convertir en ferm puntal dEls V\u00e0mpirs revival<\/em>.<\/p>\n Una nova pausa musical, tot clicant aquest enlla\u00e7\u00a0http:\/\/youtu.be\/_dceBKWFAv<\/a>\u00a0(qui ho vulgui, \u00e9s clar) per escoltar una interpretaci\u00f3 dEls V\u00e0mpirs revival<\/em> d’un tema shadow<\/em>: Nivram<\/em>. Una can\u00e7\u00f3 quin nom, val a dir-ho, ve del cognom del guitarra solista de The Shadows, Hank B. Marvin, escrit al rev\u00e9s. I, d’altra banda per\u00f2, \u00a0tot i ser\u00a0Nivram<\/em> dedicada al l\u00edder de The Shadows \u00e9s un tema escrit per a llu\u00efment del baix quin guitarrista a Els V\u00e0mpirs \u00e9s en Frederic Sir\u00e9s.<\/p>\n Tornem a finals de 1960: En aquella nova etapa de V\u00e0mpirs, estava de moda la m\u00fasica soul<\/em> i la banda va adaptar la incorporaci\u00f3 d’instruments de vent a l’acostumat nom\u00e9s exclusiu de guitarres tot i que encara amb la primera formaci\u00f3 amb l’entrada de Xicoira, ja ho havien provat en ocasions. Aix\u00ed doncs, en els temes soul<\/em>, en Xicoira deixava el piano per agafar el saxo bar\u00edton i en Monguilod el saxo tenor. El vocalista durant un temps encara ho havia sigut en Fontfreda i despr\u00e9s ja s’hi va quedar en Ponsat\u00ed (Joan).<\/p>\n Actuaven per tot Catalunya i Fran\u00e7a. Era un no parar i anar de b\u00f2lit permanent i carretera amunt i avall amb el perill que aix\u00f2 comportava de no arribar a temps en alguna actuaci\u00f3. All\u00f2 que se’n deia “fer salat!”. Com per exemple en una ocasi\u00f3 que, despr\u00e9s de fer tarda i nit a la festa major de Calonge, en plegar, carretera i manta i cap a Fran\u00e7a, a un poble al costat de Perpiny\u00e0. Era el 14 juillet<\/em> i havien de ser-hi a primera hora del mat\u00ed per fer-hi una cercavila. El cas \u00e9s que quan van ser a la frontera: revisi\u00f3 d’instruments. Ja hi som pel tros… En Xicoira cada vegada que m’ho ha explicat, encara es posa nervi\u00f3s. I \u00e9s que en Joan, \u00e9s un nervi. Mireu fins a quin punt, que recordo ell devia tenir 15 anys i va intentar jugar amb l’equip juvenil del F.C. Palafrugell com a extrem at\u00e8s corria com una llebre, i jo en tenia 8, jugava amb els infantils de l’equip blanc i negre. Total, que li passaven la pilota perqu\u00e8 corris la banda i, en arribar a la ratlla de c\u00f3rner centrar per fer el que era “la jugada” d’extrem d’aquell llavors i el davanter centre pod\u00e9s rematar. Doncs res, aquesta jugada no es va poder portar a terme mai. En Joan arrancava de mig camp per\u00f2 resulta que quan arribava a la ratlla de c\u00f3rner no podia centrar, perqu\u00e8 la pilota se l’havia deixat a mig cam\u00ed. En Xicoira sempre ha estat un gran atleta, i per aix\u00f2 durant molts anys es va dedicar a l’atletisme en la modalitat de carreres pedestres, arribant a ser Campi\u00f3 de “la provincia de Gerona”. Per\u00f2 b\u00e9, tornem a la frontera: En la revisi\u00f3 d’instruments perqu\u00e8 de tornada no en portessin m\u00e9s del compte, va resultar que els gu\u00e0rdies civils de frontera no els deixaven moure fins que qued\u00e9s aclarit qu\u00e8 passava amb aquell llistat, ja que no era prou prec\u00eds d’acord als instruments f\u00edsics que portaven al maleterU. Total, que si s\u00f3n verdes que si s\u00f3n madures, el temps anava passant i s’acostava l’hora que ja havien de ser al poble per fer la “pasacalle” francesa. Qui ho va solucionar va ser una trucada de l’alcalde del poble on havien d’actuar parlant amb els gu\u00e0rdies fronterers els deixessin passar, que els estaven esperant. Amb el cagarret<\/em> al cul at\u00e8s anaven tard, en arribar, la cercavila acompanyant les autoritats franceses era anar fins al cementiri, tocar “Silencio” i despr\u00e9s al local social de l’Ajuntament compartint el tradicional discurs de “legalit\u00e9, fraternit\u00e9…” tocar la Marsellesa; el ball de tarda i el ball de nit, i tornar a Palafrugell i cadasc\u00fa anar a treballar a la seva empresa. I a la nit seg\u00fcent, tornem-hi, que no ha estat res!<\/p>\n Intentant fer rep\u00e0s dels diferents integrants que han passat pEls V\u00e0mpirs en el decurs de tres d\u00e8cades de plena activitat, a part dels que normalment ja puc haver anomenat, hi trobem m\u00fasics com Francesc Mas, Joan Molans, en Xarli Salas, Llu\u00eds Font, Selmo Par\u00e9s, Rom\u00e1n Jim\u00e9nez, Quim Xifr\u00f3 o Toni Mass\u00f3.<\/p>\n El mes de desembre del 1986, en \u00a0Joan Xicoira s’acomiadava del grup just vint anys despr\u00e9s d’haver-hi entrat, at\u00e8s cada vegada tenia m\u00e9s compromisos com a m\u00fasic en solitari, una mica all\u00f2 “d’home orquestra”. En aquella actuaci\u00f3, al Casino de Peralada, els integrants del grup eren: Selmo Par\u00e9s, bateria; Jaume Buixaderes, guitarra solista; Joan Ponsat\u00ed, vocalista i guitarra r\u00edtmica; Francesc (Xarli) Salas guitarra baixa, i Joan Xicoira piano i saxo. \u00a0Els V\u00e0mpirs van continuar una temporada m\u00e9s i el 1987 deixaven el pentagrama musical de manera definitiva fins que entre el 2008 i el 2009, el grup tornava a les seves arrels, al romanticisme musical, amb canvis for\u00e7osos per la mort ja fa uns anys d’en Pere Moret. En aquests temps de revival<\/em> l’Agust\u00ed Ponsat\u00ed va ser l’amo de la guitarra solista i ferm puntal \u00a0tal i com va ser-ho en la segona \u00e8poca. Si cliqueu en aquest \u00faltim enlla\u00e7\u00a0http:\/\/youtu.be\/p9LR5GcRxU8<\/a>\u00a0en podreu escoltar un solo magn\u00edfic amb el tema Jhonny Guitar<\/em>. Una balada banda sonora de la pel\u00b7l\u00edcula “estadounidenca” que Nicholas Ray va dirigir l’any 1954 gr\u00e0cies a l’empenta de Joan Crawford que n’havia comprat els drets i en va ser la protagonista. Doncs b\u00e9, serveixi d’homenatja de manera molt especial a l’Agust\u00ed Ponsat\u00ed, gran m\u00fasic i millor persona, que moria al cap d’uns vuit mesos que el meu germ\u00e0 Eduard en va fer l’enregistrament en v\u00eddeo d’aquesta actuaci\u00f3, el gener del 2009. Els m\u00fasics del revival<\/em>: A la bateria, Llu\u00eds Ribas; teclats, Paco Pannon; guitarra baixa, Frederic Sir\u00e9s; vocalista i guitarra r\u00edtmica, Albert Fonfreda i guitarra solista, Agust\u00ed Ponsat\u00ed.<\/p>\n Fins aqu\u00ed, 10 cap\u00edtols dedicats als mateixos V\u00e0mpirs que tant ens van fer gaudir i ballar amb les seves interpretacions en les diferents etapes, al llarg de tres d\u00e8cades i aquest proppassat 2013 complien el seu mig segle. I tamb\u00e9, dedicat en record de tots els m\u00fasics i conjunts que van normalitzar l’aparici\u00f3 de les guitarres el\u00e8ctriques deixant-nos temes que han passat a formar part d’aquell t\u00f2pic de “m\u00fasica d’ahir, d’avui, i de sempre. Ara, en aquesta ocasi\u00f3, \u00e9s a mi qui em toca cantar-vos all\u00f2 de ad\u00e9u-siau, ad\u00e9u-siau…<\/strong><\/em><\/p>\n Fins la setmana vinent<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" I b\u00e9, ha arribat en aquesta ocasi\u00f3 si, el moment de posar el punt i final al seguit de cap\u00edtols intentant fer una pinzellada a la traject\u00f2ria del conjunt palafrugellenc Els V\u00e0mpirs. I val a dir que en el decurs d\u2019aquestes setmanes hi he incorporat espurnes del que ha sigut una \u00e8poca que, com totes […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4866","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4866","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4866"}],"version-history":[{"count":92,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4866\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5874,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4866\/revisions\/5874"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4866"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4866"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4866"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"img323\"](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2014\/06\/img323-300x244.jpg\")
<\/p>\n![\"img320\"](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2014\/06\/img320-300x183.jpg\")
<\/p>\n![\"1969PlatjadAro\"](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2014\/06\/1969PlatjadAro-300x215.jpg\")
<\/p>\n![\"Estiu1977EnselmoMasXicoiraiPunsati's\"](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2014\/06\/Estiu1977EnselmoMasXicoiraiPunsatis1-300x218.jpg\")
<\/p>\n![\"aPRUIT\"](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2014\/06\/aPRUIT-300x188.jpg\")
<\/a>![\"Aprimersde1970JoanXicoiraFrancescMasJoanPonsat\u00edLuisFontAgust\u00edPonsat\u00ed\"](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2014\/06\/Aprimersde1970JoanXicoiraFrancescMasJoanPonsat\u00edLuisFontAgust\u00edPonsat\u00ed-198x300.jpg\")
<\/a>La veritat \u00e9s que era una \u00e8poca que per poder atendre els contractes, els m\u00fasics havien de deixar la feina habitual a compte de vacances. Unes vacances que les “disfrutaven” tocant (m\u00fasica) i aix\u00f2 si, cobrant uns bons “quartus”. A l’hivern (mesos de gener o febrer) en alguna ocasi\u00f3 tornant de tocar del Bergued\u00e0 o la Cerdanya i al cotxe no funcionar-li la calefacci\u00f3, sort de les mantes per abrigar-se i arribar com podien a casa. Els V\u00e0mpirs eren un \u00e8xit musical i econ\u00f2mic en aquell llavors.<\/p>\n