{"id":4964,"date":"2014-07-11T21:54:27","date_gmt":"2014-07-11T20:54:27","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=4964"},"modified":"2014-07-13T20:02:28","modified_gmt":"2014-07-13T19:02:28","slug":"els-indianus-des-quinze-i-90-anys-de-la-gavina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2014\/07\/11\/els-indianus-des-quinze-i-90-anys-de-la-gavina\/","title":{"rendered":"Els IndianUs dEs Quinze, i 90 anys de La Gavina"},"content":{"rendered":"

Encara que com aquell qui diu nom\u00e9s estem a un mes i mig de la celebraci\u00f3 de l’onzena Fira d’Indians (Begur)\u00a0i amb un extens i acurat programa es portar\u00e0 a terme els propers 5, 6 i 7 de setembre, el t\u00edtol no \u00e9s per parlar dels indians, sin\u00f3 per deixar const\u00e0ncia que\u00a0a partir del 2000 a\u00a0la vila begurenca va n\u00e9ixer de manera estable el teatre local.<\/p>\n

Deixeu-me dir abans de res m\u00e9s que quan he anat a veure ja sigui una obra de teatre, un esdeveniment esportiu o qualsevol\u00a0activitat de caire creatiu local que es faci cara el p\u00fablic i he sentit que alg\u00fa dels assistents deia all\u00f2 de p<\/em>er ser aficionats ho fan prou b\u00e9<\/em><\/strong>, me s’aixequen els cabells de punta. I \u00e9s perqu\u00e8, normalment, aquest tipus de p\u00fablic, son persones\u00a0amb poca sensibilitat\u00a0que no saben valorar prou\u00a0el que van a veure i recorren al t\u00f2pic esmentat. I deixem-ho aqu\u00ed. B\u00e9, com tinc molt de respecte per totes aquelles persones que practiquen alguna activitat, ja sigui cultural o esportiva, en la qual\u00a0a\u00a0banda de mostrar predisposici\u00f3 s’ha de\u00a0tenir alguna habilitat per portar-la a terme i atrevir-se a pujar dalt un escenari, pista, terreny de joc o\u00a0per exposar la seva obra, \u00a0vagin aquestes ratlles d’avui en homenatja i reconeixement\u00a0de tots aquells grups, colles, corals o associacions, que treballen en equip o de manera individual. I no em val, en aquesta ocasi\u00f3, all\u00f2 que\u00a0diu un meu amic quan algun pretensi\u00f3s es fa lloances d’ell mateix o del grup que dirigeix i\u00a0ho amplia per acabar de donar-se import\u00e0ncia: Doncs mira, fa quaranta anys que ho representem<\/em><\/strong>, \u00e9s quan ell, el meu amic, respon a aquell estirat pretensi\u00f3s: I no us heu aturat a pensar que potser fa quaranta anys que ho feu malament?<\/em><\/strong><\/p>\n

\"Teatre,<\/a>Del que us vull parlar avui, no \u00e9s aquest el cas. Ni com tampoc ho \u00e9s en la major part de les persones que s’estimen alguna de les activitats creatives que assagen i es preparen traient temps al seu temps de lleure per presentar despr\u00e9s, en p\u00fablic.\u00a0Com per exemple\u00a0el grup de persones amb les quals m’he trobat en dues etapes ben diferents. Deu fer set\u00a0 o vuit anys fent un reportatge sobre Begur, em vaig trobar amb un grup de joves entusiastes del teatre. S’anomenaven Els Indianos<\/strong>. La Raquel Mart\u00ednez n’era la seva directora i em deia, amb tota la humilitat d’aquest m\u00f3n: Hem fet obres de teatre de creaci\u00f3 pr\u00f2pia i adaptacions d’esquetxos agafats d’anuncis<\/em><\/strong>. Aix\u00f2 passava, si la mem\u00f2ria no em fa cap mala passada, per vig\u00edlies de Sant Pere del 2007. O sigui, que l’estrena era per la Festa Major\u00a0 de Begur. Aquell grup, quina fotografia que els vaig fer podeu veure al costat d’aquestes ratlles, estava format\u00a0per (d’esquerra a dreta i de dalt a baix): Antoni Bonfill, Albert Pi, Eloi Bonfill, Dani Mart\u00ednez, Mariv\u00ed Garc\u00eda, Raquel Mart\u00ednez i Al\u00e8xia Frigola. Doncs b\u00e9, recordo que en finalitzar la xerrada i desitjar-los molta sort (merda, en el m\u00f3n del teatre), la Raquel em va respondre: A veure com ens sortir\u00e0. Tenim molta il\u00b7lusi\u00f3 i hem treballat molt perqu\u00e8 el p\u00fablic s’ho passi tan b\u00e9 com ens ho hem passat nosaltres preparant-ho. Esperem que riguin molt, perqu\u00e8 l’obra \u00e9s molt divertida<\/em><\/strong>. I ho va ser, en dono fe.<\/p>\n

\"TEATRE<\/a>El cas \u00e9s que, set anys despr\u00e9s, la hist\u00f2ria tradicional del teatre de la gent de Begur continua. Per la Festa Major, concretament el dia 27 de juny propassat, me’n vaig anar cap el Casino begurenc a veure Jo, jo, jo mut<\/strong>. Una obra tamb\u00e9 feta de dalt a baix pels integrants del grup de teatrU, encara que, des del 2008 la colla s’anomena Es Quinze<\/strong>. Em poso al seient n\u00famero 3 de la\u00a0fila 11. Comen\u00e7a la funci\u00f3. Aquell grup de joves, ja no ho eren. I no perqu\u00e8 en haver passat set anys s’haguessin fet grans, sin\u00f3 perqu\u00e8 els havien substitu\u00eft un grup tamb\u00e9 molt entusiasta per\u00f2 que molts d’ells han superat el mig segle. Qu\u00e8 havia passat?<\/p>\n

En aquesta fotografia podem veure la colla Es Quinze. D’esquerra a dreta: Carme Vargas, Carme Solves, Josep Pereira, Enric Caner, Anna Dalmau, Ant\u00f3n Jodar, N\u00faria Tortras, Elisabet Pou, Montse Franco, Carmen Rodr\u00edguez, Albert Dalmau, Maria Teresa Caner, Enric Tarr\u00e9s, Maria Dolors Mascort, \u00a0Joan Serrano, Paula Fern\u00e1ndez, \u00c0ngel Burgas.<\/span><\/p>\n

Primer de tot, deixeu-me dir que l’obra, partint d’una idea de dos dels integrants de la colla, en Jaume Congost i l’\u00c0ngel Burgas, va anar evolucionant\u00a0i creixent amb\u00a0aportacions de tots plegats,\u00a0fins a convertir-se en un llibret que, dirigits per Joan Serrano, el dia de l’estrena\u00a0va arrencar els sincers aplaudiments\u00a0 del pati de butaques. Aix\u00ed com, pel que vaig poder comprovar en la representaci\u00f3 que van fer a l’endem\u00e0, el p\u00fablic tamb\u00e9 es va divertir i ho va passar la mar de b\u00e9. No \u00e9s pas que repet\u00eds perqu\u00e8 m’havia agradat molt el dia anterior, que s\u00ed, per\u00f2 va ser de casualitat que vaig passar per all\u00e0 i vaig voler-hi donar un cop d’ull.\u00a0Hi\u00a0van sortir setze actors, setze! Setze actors en escena, amb entrades, sortides i embolics, tal i com mana el\u00a0 manual de la com\u00e8dia i els vodevils.<\/p>\n

El qu\u00e8 havia passat del canvi generacional dels actors, \u00e9s molt senzill. Aquella joventut que em vaig trobar el 2007, uns se’n van anar a estudiar i es va perdre el contacte habitual; d’altres, van posar-se a festejar i formar fam\u00edlia… M\u00e9s o menys, el que malauradament o sortosament,\u00a0passa sovint. El cap d’uns anys, aquells actors d’ahir, per\u00f2, un bon dia les circumst\u00e0ncies canvien i tornen a l’escenari. Amb tot, per aquells nois del 2007 encara no els ha arribat el moment de recuperar aficions. Espero\u00a0que, quan puguin, s’afegeixen a la colla actual i plegats, continuar fent-ho passar b\u00e9\u00a0el p\u00fablic assistent.<\/p>\n

Amb perm\u00eds dels possibles lectors, aqu\u00ed far\u00e9 pausa. Vull dir, que la setmana vinent continuar\u00e9 fent una pinzellada d’aquest grup de teatrU Es Quinze. Per\u00f2 ara, com veig que una vegada m\u00e9s m’he anat enrotllant i enrotllant, crec \u00e9s d’urg\u00e8ncia expliqui el que vull explicar. De fet, est\u00e0 relacionat amb els indians o americanUs<\/em>, que un bon dia se’n van anar a fer fortuna, o no, a Cuba. I \u00e9s que, d’altra banda,\u00a0tamb\u00e9 est\u00e0 relacionat tal i com podreu seguir, amb el m\u00f3n de les havaneres.<\/p>\n

La gavina del mestre Sir\u00e9s ha fet 90 anys<\/span><\/h2>\n

Fa vuit dies es va celebrar la 48ena edici\u00f3 de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. Igualment com he fet des de fa molts anys, les vaig seguir per TV3.\u00a0No en vull pas parlar per assenyalar el que em va agradar, per\u00f2 si el que\u00a0vaig trobar un\u00a0descuit monumental ja sigui per part dels organitzadors en primer lloc, de la mateixa “Televisi\u00f3 de Catalunya”\u00a0i, sobretot,\u00a0pel que fa als\u00a0actuals components del grup Port-Bo, hereus dels fundadors Frederic Sir\u00e9s, Ernest Morat\u00f3, Pitu Xicoira i Carles Mir. I\u00a0per tant,\u00a0continuadors d’aquells cantaires als quals Sir\u00e9s acompanyava al piano, no van recordar-se del magn\u00edfic m\u00fasic nascut a Begur el 1898 i mort a Palafrugell el 1971.<\/p>\n

\"Palafrugell,<\/a>Per qu\u00e8 dic aix\u00f2, si amb aquestes dades de l’humil mestre Sir\u00e9s no s’hi escau cap efem\u00e8ride?<\/p>\n

Molt senzill: Fa 90 (noranta) anys que Frederic Sir\u00e9s i Puig va escriure la lletra i la m\u00fasica de\u00a0l’havanera La gaviota<\/em><\/strong>.\u00a0 Can\u00e7\u00f3 que ell mateix en va fer la traducci\u00f3 al catal\u00e0: Oh! gavina voladora que volteges sobre el mar…<\/em> <\/strong>i en la d\u00e8cada dels anys setanta es va popularitzar de manera extraordin\u00e0ria gr\u00e0cies a la difusi\u00f3 que en va fer la cantant Marina Rossell.<\/p>\n

Frederic Sir\u00e9s, home senzill i d’una excessiva mod\u00e8stia, al mateix temps que una de les figures del panorama musical empordan\u00e8s del segle XX, va escriure La gavina l’any 1924<\/strong> tot i que no la va publicar fins al 1928. A l’havana, va treballar en una f\u00e0brica de xocolata (segons que m’ha explicat en alguna ocasi\u00f3 el seu fill que tamb\u00e9 es diu Frederic -guitarra baixa dEls Vampirs-)\u00a0i all\u00e0, va con\u00e8ixer una noia que es deia Of\u00e8lia, de la qual es va enamorar. L’any 1918 Sir\u00e9s havia anat a Cuba per intentar fer fortuna i per aix\u00f2, estalviava tan com podia. Per\u00f2 el clima c\u00e0lid i humit de Cuba no li provava. Havia emmalaltit d’asma i, per consell dels metges, que li vaticinaven el pitjor si continuava all\u00e0, va tornar cap a Begur\u00a0al cap de poc temps i\u00a0com aquell qui diu amb just quatre quartUs a la butxaca.<\/p>\n

Tots sabem sobradament que, gr\u00e0cies als cantaires Morat\u00f3, Xicoira i Mir acompanyats al piano pel mestre Sir\u00e9s, les havaneres van passar de la taverna als escenaris. Amb el ben ent\u00e8s que en aquell 1966 entre Francesc Alsius i Joan Pericot, van facilitar la publicaci\u00f3 del llibre que va ser el motiu i posada a punt del\u00a0que\u00a0esdevindria posteriorment la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. Pr\u00e8viament, la feinada se l’havien emportat l’Ernest Morat\u00f3 tot recordant les lletres de les can\u00e7ons d’anada i tornada, al ritme del\u00a0 dos per quatre que havia sentit cantar de jovenet, i\u00a0Frederic Sir\u00e9s, el mestre Sir\u00e9s, que amb la seva paci\u00e8ncia, tranquil\u00b7litat i bonhomia que el caracteritzava, anava escrivint la solfa que sortiria publicada al llibre.\u00a0Una publicaci\u00f3, val a dir-ho,\u00a0que va ser l’inici de la recuperaci\u00f3 de la cultura de les havaneres i el boom de les cantades.<\/p>\n

Per aix\u00f2, ara en escriure la cr\u00f2nica dedicada al grup de teatre que tamb\u00e9 fan recreacions d’aquells americanUs<\/em> que van fer fortuna, o no, a Cuba, en el decurs de la Fira d’Indians, no me’n he pogut estar de fer aquesta queixa i reivindicaci\u00f3 una vegada m\u00e9s, cap a la figura del mestre Frederic Sir\u00e9s i Puig.<\/p>\n

Tot plegat, ho sabien, ho saben,\u00a0els de TV3, els organitzadors de la cantada,\u00a0el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell, els t\u00e8cnics de\u00a0Cultura de l’Ajuntament de Palafrugell,\u00a0la Fundaci\u00f3 Morat\u00f3, amb la seu a Palafrugell, els components del\u00a0 grup Port-Bo i tots als que els agrada remenar la cua quan veuen arribar tot aquell p\u00fablic que a m\u00e9s d’agradar-los poder treure el mocador per cantar La bella Lola i despr\u00e9s poder-se posar la pell de gallina cridant multitudin\u00e0riament Visca Catalunya? No els agradaria, de quan en quan, que a m\u00e9s de recordar a forasters, en ocasions tamb\u00e9 es recordessin de la gent de casa? I \u00e9s que no nom\u00e9s de p(l)a ha de viure la vila del peix fregit.<\/p>\n

Dit aix\u00f2, i vist que pels mitjans de comunicaci\u00f3 tamb\u00e9 els va passar desapercebuda aquesta efem\u00e8ride d’aquest home, d’aquest mestre de la m\u00fasica, Frederic Sir\u00e9s i Puig, no me’n he pogut estar de tallar el text que vull dedicar al grup de teatre per acabar escrivint sobre La gavina del mestre Sir\u00e9s. Espero\u00a0que Es Quinze em s\u00e0piga\u00a0perdonar. I per cert, la magn\u00edfica escultura, el bust del mestre Sir\u00e9s \u00a0que va fer l’excel\u00b7lent artista Paco Pannon encarregada pel grup Bogart’s (Ernest Bataller), com \u00e9s que no presideix com es mereix el Teatre Municipal de Palafrugell per comptes d’estar en lloc secundari?<\/p>\n

A Begur, el mes de setembre vinent tenen temps, si \u00e9s que no hi han pensat, a fer algun recordatori del mestre Sir\u00e9s, dins el que \u00e9s l’atape\u00eft programa de la 48ena edici\u00f3 de la Fira d’Indians. I \u00e9s que Frederic Sir\u00e9s i Puig va ser un indi\u00e0 que va anar a Cuba a fer fortuna per\u00f2 va ser un dels que va tornar escurat de butxaca. Amb tot, si b\u00e9 molts americanUs<\/em> en tornar a Begur van deixar com a llegat cases que s\u00f3n un patrimoni arquitect\u00f2nic-cultural impressionant, el mestre Sir\u00e9s, en tornar, va escriure La gaviota<\/em> en record de la cubanita Of\u00e8lia deixant-nos un llegat musical\u00a0que massa sovint no est\u00e0 prou ben reconegut. I \u00e9s que La gavina, La gavina del mestre Sir\u00e9s, senyores i senyors, ha fet 90 anys!<\/p>\n

Fins la setmana vinent amb El teatrU dEs Quinze<\/strong><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Encara que com aquell qui diu nom\u00e9s estem a un mes i mig de la celebraci\u00f3 de l’onzena Fira d’Indians (Begur)\u00a0i amb un extens i acurat programa es portar\u00e0 a terme els propers 5, 6 i 7 de setembre, el t\u00edtol no \u00e9s per parlar dels indians, sin\u00f3 per deixar const\u00e0ncia que\u00a0a partir del 2000 […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-4964","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4964","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4964"}],"version-history":[{"count":84,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4964\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5021,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4964\/revisions\/5021"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4964"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4964"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4964"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}