{"id":5058,"date":"2014-07-20T21:25:59","date_gmt":"2014-07-20T20:25:59","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=5058"},"modified":"2019-03-18T11:31:20","modified_gmt":"2019-03-18T10:31:20","slug":"es-teatru-des-quinze","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2014\/07\/20\/es-teatru-des-quinze\/","title":{"rendered":"Es teatrU dEs Quinze"},"content":{"rendered":"

Abans s’organitzaven molts actes: teatre, vetllades musicals, espectacles de tota mena. Ara la gent, sobretot\u00a0la gent\u00a0jove, ha perdut les ganes de fer coses<\/em><\/strong>. La Isabel Marqu\u00e8s i Reginc\u00f3s, tot\u00a0un referent\u00a0a Begur i tamb\u00e9 a Palafrugell,\u00a0 pel que fa sobretot al m\u00f3n de l’escenari, de ben segur estaria molt contenta que, setze, disset o divuit\u00a0anys despr\u00e9s d’haver pronunciat aquestes paraules\u00a0a l’escriptor begurenc\u00a0Miquel Mart\u00edn Serra a finals del 1990, a Begur s’organitzin espectacles de tota mena i\u00a0moltes activitats emmarcades\u00a0en el que es pot considerar el\u00a0m\u00f3n s\u00f2cio-econ\u00f2mic-cultural-festiu en les quals hi participa tan joventut com els que han superat la quarta quinzena i fins i tot els quatre vints.<\/p>\n

\"Estrena<\/a><\/p>\n

La colla de teatrU dEs Quinze, retratats en foto de fam\u00edlia en el decurs d’una de les \u00faltimes edicions de la Fira d’Indians de la qual en s\u00f3n actors de magn\u00edfiques posades en escena ambientals de contingut.<\/span><\/p>\n

No \u00e9s nom\u00e9s perqu\u00e8 des de fa onze anys quan s’enceta el mes de setembre els vilatans es vesteixen de blanc (ep!, no pas de “merengue”, eh?), els ritmes caribenys i l’ambientaci\u00f3 i un reguitzell d’actes de tota mena creen i recreen un clima antill\u00e0 de festa amb pinzellades culturals, esquetxos, gags, representacions i concerts que durant tres dies converteixen Begur en la capital indiana per excel\u00b7l\u00e8ncia, sin\u00f3 perqu\u00e8 hi traspua la creativitat d’unes persones que es creuen el que estan portant a terme. Les autoritats locals, vilatans, begurencs de segona resid\u00e8ncia\u00a0i forasters, tots agafats de la m\u00e0, celebren la intensa relaci\u00f3 entre Cuba i Begur, que t\u00e9 el seu origen en l’emigraci\u00f3 de molts begurencs a l’illa al llarg el segle XIX. En tornar al poble, aquells que havien prosperat en els seus negocis, constru\u00efen ostentoses cases que encara avui decoren els carrers de Begur. Eren els populars americanUs, que pretenien recrear l’estil de vida de Cuba i que van deixar-nos un divers llegat cultura<\/em>l<\/em><\/strong><\/span>. \u00c9s la realitat d’un poble que evoca, tot\u00a0gaudint de la festa,\u00a0una recreaci\u00f3 amb aportacions de contingut pedag\u00f2gic i cultural.<\/p>\n

\"Begur.<\/a>\"REBUDAjpeg\"<\/a>\"indianspassejant\"<\/a>\"\u00e0ngelburgas\"<\/a>Doncs b\u00e9, de tot plegat una mica, el grup de teatrU Es Quinze forma part del que \u00e9s una de les posades en escena m\u00e9s important que es porta a terme a Catalunya, amb seu al rovell de l’ou de la Costa Brava, al Baix Empord\u00e0, a Begur. I \u00e9s que des de la primera edici\u00f3 que la colla d’actors,\u00a0amb els seus relleus puntuals i circumstancials, preparen esquetxos per recrear i ambientar moments viscuts en \u00e8poques passades en les quals els indians, en la seva tornada a Begur despr\u00e9s d’haver fet quartUs o tornar arru\u00efnats o for\u00e7a escurats de butxaca tal i com li va passar al mestre Sir\u00e9s al qual el clima c\u00e0lid i humit de Cuba no li provava i va emmalaltir d’asma (veure cap\u00edtol anterior de Sota la buguenv\u00edl\u00b7lia) es van reinstal\u00b7lar sense poder oblidar les experi\u00e8ncies ni els trets culturals\u00a0de\u00a0terres cubanes.<\/p>\n

La crisi del sector coraller i les males perspectives de l’agricultura per culpa de la fil\u00b7loxera que afectava les vinyes, va emp\u00e8nyer sembla ser que a m\u00e9s de 500 begurencs, a marxar a fer les Am\u00e8riques.\u00a0El retorn de bona part d’aquestes persones, que s’havien instal\u00b7lat sobretot a Cuba i hi van fer diners, va determinar l’arquitectura del poble, amb la proliferaci\u00f3 de cases indianes. El cas \u00e9s que des del 2004 el municipi es va proposar recuperar la mem\u00f2ria d’aquella \u00e8poca, amb la celebraci\u00f3 de la Fira d’Indians.<\/p>\n

En aquesta recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria i que Begur sortosament conserva, Es Quinze a m\u00e9s d’ajudar amb escenificacions en racons puntuals del decorat natural del municipi, i sempre relacionades en el que podia ser el dia a dia d’aquells americanUs<\/em> bacanards recuperats, hi ha una de les actuacions al bell mig de la pla\u00e7a dEs Pedr\u00eds Llarg. Amb la pla\u00e7a atape\u00efda de gent que va amunt i avall, amb barrets o sense, amb alguna pe\u00e7a de roba blanca o no, per\u00f2 majorit\u00e0riament amb un got de mogito a la m\u00e0\u00a0tot anant fent xarrups, queden sorpresos quan surten (actors dEs Quinze) de diferents balcons, persones que\u00a0intercanviant discussions, converses o creant pol\u00e8mica formen part de la recreaci\u00f3 d’un temps que es vivia al carrer i per comunicar-se amb els ve\u00efns nom\u00e9s calia sortir al balc\u00f3 i encetar el que ja en aquell llavors podia ser una tert\u00falia on hi cabien tots els formats.\u00a0 El cas \u00e9s que els visitants queden perplexes seguint els esquetxos. I \u00e9s que, evidentment que guardant les dist\u00e0ncies si s’escau, als pobles, i portat a terme per ind\u00edgenes o persones arrelades,\u00a0identificades i sensibilitzades amb el tarann\u00e0 sociocultural de la localitat, tamb\u00e9 es sap desenvolupar la imaginaci\u00f3 i la creativitat. Nom\u00e9s cal donar-los l’oportunitat i facilitar-los\u00a0els mitjans. Entre uns, els que s\u00f3n aut\u00f2ctons que en el decurs de tres dies interpreta esquetxos de tem\u00e0tica per a l’ocasi\u00f3 per diferents carrers i places de la Vila, i els professionals llogats pels concerts, confer\u00e8ncies i espectacles diversos, ajuden a mantenir un nivell equilibrat de gresca, cultura, creativitat i divertiment a part d’uns bons calerons pel comer\u00e7 i restauraci\u00f3, sobretot, que genera tot plegat.<\/p>\n

\"TEATRE<\/a>\"TEATRE<\/a>Tornant al teatrU dEs Quinze,\u00a0a m\u00e9s de\u00a0les aportacions que fan a la Fira d’Indians val a dir que s\u00f3n teatrerUs<\/em> d’escenari de sala de teatre. Es\u00a0belluguen i s’ho passen d’all\u00f2 m\u00e9s tan en un lloc com en l’altra, per\u00f2 en una sala de teatre poden desenvolupar d’altres facetes amb les quals tamb\u00e9 gaudeixen: fer els decorats de l’obra que representaran.\u00a0\u00a0Comencen partint d’una idea, construir el llibret i apa, vinga, a assajar s’ha dit! Per\u00f2 abans, arriben els primers mals de cap: el repartiment de papers.\u00a0Tothom vol sortir-hi i en ocasions l\u2019obra que han pensat nom\u00e9s \u00e9s de set personatges (les d\u2019autor de marca), per\u00f2 la que es creen ells mateixos, ja procuren que com a m\u00ednim hi surtin entre vuit i deu personatges.\u00a0El “pollastre” del repartiment de papers se l’ha de “menjar\u00a0amb patates”\u00a0el director de torn. \u00c9s a qui li toca intentar escollir d’entre els actors i actrius de la colla.\u00a0\u00c9s tan l’entusiasme i il\u00b7lusi\u00f3 dels membres de la colla, que surten les queixes (sanes)\u00a0Que jo volia\u00a0tenir-hi un paper encara que fos petit…<\/em> <\/strong>Els que el\u00a0tenen petit no estan prou contents perqu\u00e8 volien estar m\u00e9s a l’escenari…\u00a0Per evitar-se problemes i poder passar una Festa Major tranquil\u00b7la,\u00a0en aquesta ocasi\u00f3, partint de la idea d’en Jaume Congost i l”Angel Burgas, entre tots, van anar\u00a0aportant idees d’esquetxos i personatges perqu\u00e8 setze actors, setze!\u00a0poguessin entrar en escena. Hi va sortir tothom! De manera comprensiva, s\u00f3n conscients que sempre hi ha qui t\u00e9 m\u00e9s di\u00e0leg que un altra i amb el pessigolleig de la responsabilitat a l’hora de sortir a escena, comen\u00e7a l’espectacle.<\/p>\n

\"fentcelbraci\u00f318anys\"<\/a><\/em><\/strong>Primer, com a estrena “mundial”,\u00a0a la Festa Major de Begur, per Sant Pere. Dues actuacions. Despr\u00e9s, de gira per pobles del rodal: Festa Major de Vulpellach, la d’Esclany\u00e0, poble del municipi de Begur, i tres o quatre “bolos” m\u00e9s, com ara a Casavells,\u00a0fins arribar el mes d’octubre que representaran Jo, jo mut<\/em>, a Palafrugell, en suport a l’Associaci\u00f3 Oncolliga de la vila del peix fregit. Tot plegat, sense oblidar que pel mig estan assajant i preparant gags i noves situacions per les recreacions que porten a terme en el decurs de la Fira d’Indians, a primers de setembre de cada any…<\/p>\n

Estic acabant aquest cap\u00edtol d’avui. Un parpelleig en un cant\u00f3 de la pantalla de l’ordinador assenyala que m’acaba d’arribar un correu electr\u00f2nic. Poso Fins la setmana vinent i comen\u00e7o a posar en marxa l’edici\u00f3 del text que acabo d’escriure, perqu\u00e8 dem\u00e0 dilluns els possibles lectors puguin seguir el “serial” teatrerU. El cas \u00e9s que mentre espero que el proc\u00e9s d’edici\u00f3 faci la seva feina, me’n he anat a obrir\u00a0el correu. Vaja, no podia ser m\u00e9s casual, \u00e9s la missiva d’un actor i director de teatre, a m\u00e9s de comunicador i empresari, i sobretot, un gran amic des de fa trenta anys.<\/p>\n

\"OLYMPUS<\/a>Per qu\u00e8 dic “Vaja, no podia ser m\u00e9s casual”? Molt senzill, perqu\u00e8 entre les diferents coses (personals) que em parla l’amic, n’hi ha una que fa refer\u00e8ncia en certa manera\u00a0a Es Quinze: Aquesta setmana m’he llegit amb atenci\u00f3 i “devoci\u00f3” el teu \u00faltim article “Sota la buguenv\u00edl\u00b7lia”. M\u2019ha agradat veure que escrivies de teatre i valoraves la feina dels grups que, emparats sota la denominaci\u00f3 d\u2019amateurs, sovint ens donen lli\u00e7ons de moltes coses a aquells que pretenem ser-ne i dir-nos professionals. Jo tamb\u00e9 de vegades veig treballs de gent que em deixen amb la boca oberta i em fan reflexionar molt sobre l\u2019ofici d\u2019actor i el fet de fer teatrU. Est\u00e0 b\u00e9 que se\u2019n parli, que en parlis, i els donem el suport i l\u2019\u00e0nim que moltes vegades necessiten.<\/em><\/strong><\/p>\n

\"cartell-cat2\"<\/a>A la fotografia, en Miquel Murga, un servidor, i Josep Puig. Est\u00e0 feta per un amic com\u00fa, a mitjans de febrer, al Teatre Gaud\u00ed de Barcelona, moments abans de comen\u00e7ar la com\u00e8dia Divorci<\/em>, de Franz Kappler, amb arguments d’Octavi Martins, que en Miquel en va fer l’adaptaci\u00f3 catalana i, dirigida per ell, es va representar des de la tardor del 2013 fins a tocar el comen\u00e7ament de la primavera d’aquest any, amb un cartell en el qual destaca l’actor \u00d2scar Mas i l’actriu N\u00faria Hosta. Per q\u00fcestions personals no hi havia pogut anar fins que<\/span> amb la companyia d’un altre amic, en Josep Puig, vam agafar el cotxe i… en acabar la divertida com\u00e8dia, plegats ens en vam anar a sopar fent-la petar una bona estona tamb\u00e9 amb el bell conegut \u00d2scar Mas, i el recent tracte personal de la N\u00faria Hosta. Perdoneu hagi fet p\u00fablic aquesta trobada amb el gran “teatrerU” i millor amic que \u00e9s en Miquel Murga, per\u00f2 en certa manera, \u00e9s per justificar una mica el perqu\u00e8 em va passar el correu referit als teatrerUs amateurs. <\/span><\/p>\n

M’agradaria que\u00a0 totes aquestes ratlles redactades amb la millor intenci\u00f3 del m\u00f3n puguin servir d’encoratjament per a tots aquells\u00a0grups que viuen el teatre i s’ho passen b\u00e9 fent teatre dalt de l’escenari perqu\u00e8 s’ho pugui passar b\u00e9 el p\u00fablic, des del pati de butaques.<\/span><\/p>\n

Fins la setmana vinent amb:<\/p>\n

Cap\u00edtol III: El perqu\u00e8 dEs Quinze<\/strong><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Abans s’organitzaven molts actes: teatre, vetllades musicals, espectacles de tota mena. Ara la gent, sobretot\u00a0la gent\u00a0jove, ha perdut les ganes de fer coses. La Isabel Marqu\u00e8s i Reginc\u00f3s, tot\u00a0un referent\u00a0a Begur i tamb\u00e9 a Palafrugell,\u00a0 pel que fa sobretot al m\u00f3n de l’escenari, de ben segur estaria molt contenta que, setze, disset o divuit\u00a0anys despr\u00e9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5058","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5058","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5058"}],"version-history":[{"count":152,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5058\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5593,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5058\/revisions\/5593"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5058"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5058"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5058"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}