{"id":5523,"date":"2019-03-17T13:13:30","date_gmt":"2019-03-17T12:13:30","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=5523"},"modified":"2020-08-24T16:21:58","modified_gmt":"2020-08-24T15:21:58","slug":"julio-arnau-el-tercer-hombre-a-sanfelices","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2019\/03\/17\/julio-arnau-el-tercer-hombre-a-sanfelices\/","title":{"rendered":"Julio Arnau, &#8220;El tercer hombre&#8221; a Sanfelices"},"content":{"rendered":"\r\n<p>Abans de fer una pinzellada sobre aquest jove begurenc de setanta quatre anys que en fa cinquanta se&#8217;n va anar a Madrid i que, entrat a la seua s\u00e8ptima d\u00e8cada s&#8217;ha convertit en el tercer protagonista de la pel\u00b7l\u00edcula Sanfelices, m&#8217;agradaria fer cinc c\u00e8ntims de com va sorgir aquest llarg metratge que est\u00e0 rebent premis a tort i a dret i tamb\u00e9 del seu director, Roberto L\u00e1zaro.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Deia, en el cap\u00edtol anterior, que Sanfelices \u00e9s una hist\u00f2ria senzilla i propera, molt ben realitzada i interpretada. Tamb\u00e9 deia que el projecte va sorgir de manera informal&#8230; I \u00e9s que tot va comen\u00e7ar quan un grup d&#8217;exalumnes de Roberto L\u00e1zaro que havien finalitzat el cicle de Captaci\u00f3, Il\u00b7luminaci\u00f3 i Tractament de la Imatge, li van proposar que els agradaria continuar treballant junts per\u00f2 si ell, en Roberto, els ajudava en la iniciativa.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>I \u00e9s que aquells joves volien completar la seua formaci\u00f3 portant a terme la preparaci\u00f3, el rodatge i la postproducci\u00f3 d&#8217;una pel\u00b7l\u00edcula de llarg metratge. Al projecte s&#8217;hi va afegir un altra grup d&#8217;antics alumnes, reclutats a trav\u00e9s de les xarxes socials. Per\u00f2 calia buscar un tema i elaborar un gui\u00f3 i tamb\u00e9 que sortissin persones t\u00e8cniques per establir un pressupost i buscar finan\u00e7ament aix\u00ed com preparar els diferents aspectes legals i formals del rodatge. Mica en mica l&#8217;equip es va anar construint i es va formar la gran fam\u00edlia, amb els responsables de cada \u00e0rea ben definits. Pel que fa al gui\u00f3&#8230; \u00e9s en certa manera autobiogr\u00e0fic, ja que neix a partir d&#8217;uns punts de refer\u00e8ncia del mateix Roberto L\u00e1zaro (la seua mare era mestra i va emmalaltir) i experi\u00e8ncies personals que va cedir a un altra seu ex alumne: Miguel Mu\u00f1oz Baeza que va ser qui, amb gran sensibilitat va desenvolupar i actualitzar la hist\u00f2ria de Sanfelices, juntament amb el mateix L\u00e1zaro.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<figure class=\"wp-block-image\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/Roberto-muntatge-1024x260.jpg\" alt=\"Aquesta imatge t\u00e9 l'atribut alt buit; el seu nom \u00e9s Roberto-muntatge-1024x260.jpg\" \/>\r\n<figcaption>Roberto L\u00e1zaro en dues fotgrafies en el decurs del rodatge de Sanfelices <br \/>i en la presentaci\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula al cinema del Casino Cultural de Begur.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Una vegada completat l&#8217;equip t\u00e8cnic es va comen\u00e7ar a rodar a les ordres de L\u00e1zaro, un professional amb una \u00e0mplia formaci\u00f3 que va des de ser llicenciat en Ciencies de la Informaci\u00f3 per la Universitat Complutense (U.C.M.), fins a tenir estudis en Alta Direcci\u00f3 d&#8217;Empreses, per la Confederaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Organizaciones Empresariales y la Confederaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Peque\u00f1as y Medianas Empresas (CEOE-CEPyME), passant per estudis de doctorat en el Departamento de Comunicaci\u00f3n Audiovisual y Publicidad o estudis de Cine e Historia a la Facultat Geograf\u00eda e Historia (U.C.M.) o el curs d&#8217;Est\u00e9tica de la Realizaci\u00f3n Documental por la Escuela de Cine de Sant Antonio de los Ba\u00f1os (Cuba). Dit aix\u00f2, no \u00e9s gens estrany que L\u00e1zaro decid\u00eds involucrarse en el projecte proposat per ex alumnes seus.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Del perqu\u00e8 de tot plegat em sembla queda resumit en la nota explicativa facilitada per en Roberto L\u00e1zaro i la Tania Jim\u00e9nez, la professora que tamb\u00e9 es va implicar en el projecte de Sanfelices: &#8220;Quer\u00edamos que estos j\u00f3venes estudiantes de imagen y sonido entendieran que hacer una pel\u00edcula es una tarea ardua, dif\u00edcil, dura y cara. Si conocen todos los pasos, los procedimientos t\u00e9cnicos, los costes\u2026, entender\u00e1n la importancia de respetar los derechos de autor, la propiedad intelectual y sobre todo la propiedad mercantil de la obra audiovisual. Por otra parte, nos parece importante que piensen que escribir un gui\u00f3n alejado de los est\u00e1ndares que las distribuidoras generalistas proponen para un publico como ellos, les afianzar\u00eda en la idea de lo importante que es tener una cinematograf\u00eda nacional variada en las tem\u00e1ticas, g\u00e9neros y costes de producci\u00f3n.&#8221;<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<figure class=\"wp-block-image\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/Roberto-L\u00e1zaro-muntatge-1024x369.jpg\" alt=\"Aquesta imatge t\u00e9 l'atribut alt buit; el seu nom \u00e9s Roberto-L\u00e1zaro-muntatge-1024x369.jpg\" \/>\r\n<figcaption>Roberto L\u00e1zaro, pe\u00e7a clau pel final feli\u00e7 de Sanfelices<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Tot i que el curr\u00edculum professional d&#8217;en Roberto L\u00e1zaro \u00e9s prou \u00e0mpli, nom\u00e9s dir que una llarga llista de premis i mencions que es poden consultar perfectament en diferents arxius, avalen la traject\u00f2ria d&#8217;aquest cineasta nascut a Soria que, a primers de mar\u00e7, va presentar, a Begur, la seua (i de tot l&#8217;equip) \u00faltima pel\u00b7l\u00edcula: Sanfelices. Feta doncs aquesta breu sinopsi del perqu\u00e8 Sanfelices i de Roberto L\u00e1zaro, anem a saber quelcom del tercer cap de cartell d&#8217;aquest llarg metratge, el begurenc Julio Arnau Catal\u00e0.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p><strong>Dels Pastorets amb la \u201cTat\u00f3\u201d al Sanfelices amb Roberto L\u00e1zaro<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Julio Arnau Catal\u00e0 va n\u00e9ixer a Ciutadella (Menorca) l\u2019any 1945. Que naix\u00e9s a Menorca, en Julio ho explica aix\u00ed: <em><strong>El meu pare era de Begur i en aquella \u00e8poca es dedicava a la pesca. El cas \u00e9s que amb tres o quatre homes m\u00e9s del seu poble, van agafar una tranyina i es van fer a la mar cap a Menorca. Se\u2019n van anar a pescar a Ciutadella. Per\u00f2 ves per on, a la ciutat m\u00e9s poblada de l&#8217;illa m\u00e9s septentrional de les Balears, va ser al meu pare qui van pescar. Al cap d\u2019uns mesos vaig n\u00e9ixer jo. Quan tenia uns dos anyets tota la fam\u00edlia vam venir al poble del meu pare, i aix\u00ed va ser que ens vam establir a Begur<\/strong>.<\/em><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Com molta mainada begurenca, \u00a0de ben menut, en Julio va comen\u00e7ar a fer teatre amb la m\u00edtica Concepci\u00f3 Pi \u201cla Tat\u00f3\u201d i sembla ser que ja posava de manifest les seues qualitats interpretatives. En el decurs d\u2019aquells anys la representaci\u00f3 de Els Pastorets era l\u2019obra obligada en les diades nadalenques fins que quan tenia uns quinze anys, es va crear un grup de teatre de persones adultes que van convidar en Julio oferint-li un petit paper a l\u2019obra que estrenarien mesos m\u00e9s tard. Es pot dir que aquests van ser els seus inicis en el camp de la interpretaci\u00f3. \u00a0Encara adolescent, havia debutat, el 1960, en el que es podria anomenar teatre amateur, a la sala del Casino Cultural de Begur. Escenari al qual va tornar al cap de cinquanta vuit anys (2018) fent un paper de col\u00b7laboraci\u00f3 amb la colla local Grup de TeatrU Es Quinze. <em><strong>Em va convidar i conv\u00e8ncer \u00a0el meu amic Jaume Congost, dient-me que hi havia un petit paper que m\u2019anava com anell al dit. La veritat \u00e9s que m\u2019ho vaig passar molt b\u00e9 amb tota aquesta colla de magn\u00edfics actors i actrius i millors persones encara<\/strong><\/em> recordava la vig\u00edlia de l\u2019estrena de la pel\u00b7l\u00edcula Sanfelices quan, al mateix temps, va poder participar al seu primer assaig de \u201cBarra lliure\u201d, la nova com\u00e8dia que prepara per aquest 2019 el grup que dirigeix Jaume Congost.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<figure class=\"wp-block-image\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter wp-image-5528 \" src=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/Per-llogar-hi-cadires-300x168.jpg\" alt=\"\" width=\"476\" height=\"267\" srcset=\"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/Per-llogar-hi-cadires-300x168.jpg 300w, https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/Per-llogar-hi-cadires-768x431.jpg 768w, https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/Per-llogar-hi-cadires-1024x575.jpg 1024w, https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/Per-llogar-hi-cadires.jpg 1665w\" sizes=\"auto, (max-width: 476px) 100vw, 476px\" \/>\r\n<figcaption>En aquesta fotograf\u00eda d&#8217;en Paco Cobos es pot veure en Julio Arnau en una escena de la com\u00e8dia &#8220;Per llogar-hi cadires&#8221; a la qual va col\u00b7laborar al costat de diferents actors i actrius, (a la foto hi surten, d&#8217;esquerra a dreta: Lourdes Franco, Ferran Alc\u00e0zar, Carmen Rodr\u00edguez, en Julio, <br \/>Ro Mauri i Josep Pereira) del Grup de TeatrU Es Quinze.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Per\u00f2 la vida d\u00f3na moltes voltes, i en el cas d\u2019en Julio Arnau encara n\u2019ha donat m\u00e9s at\u00e8s que l\u2019any 1968 se\u2019n va anar a Madrid i va entrar d\u2019auxiliar de vol en una companyia a\u00e8ria. Ha voltat arreu del m\u00f3n per\u00f2, \u00a0com diu la dita: \u201cRoda el m\u00f3n i torna al Born\u201d. Pel que fa en Julio, perqu\u00e8 a m\u00e9s d&#8217;anar a presentar el que ha sigut el seu primer llarg metratge, tamb\u00e9 a la mateixa sala del Casino Cultural, per la diada de Sant Pere, estrenar\u00e0, amb el Grup de TeatrU Es Quinze, una nova com\u00e8dia i, d&#8217;altra banda, amb la seua esposa passen temporades al bell paratge begurenc.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<figure class=\"wp-block-image is-resized\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5525\" src=\"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/JULIO-mirant-el-mar.jpg\" alt=\"\" width=\"594\" height=\"792\" srcset=\"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/JULIO-mirant-el-mar.jpg 720w, https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/JULIO-mirant-el-mar-225x300.jpg 225w\" sizes=\"auto, (max-width: 594px) 100vw, 594px\" \/>\r\n<figcaption>Despr\u00e9s de tants anys de volar, a en Julio ara li agrada tocar de peus a terra i de quan en quan, prop del seu mar de Begur.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Amb tot, \u00a0el 1998 en Julio va patir un infart i va haver de deixar de volar. Es va passar dos anys treballant al despatx de la companyia a\u00e8ria i al cap de vint-i-quatre mesos, es va jubilar. En tenir m\u00e9s temps, i at\u00e8s sempre li deien que tenia veu de locutor i que s\u2019hi podia dedicar, va ser aix\u00ed que, segons m\u2019explica <em><strong>ja que no tenia res m\u00e9s a fer en estar jubilat, vaig decidir anar a una escola de doblatge durant un parell o tres d\u2019anys. Llavors he fet alguna coseta com ara falques per la r\u00e0dio, algun espot de televisi\u00f3&#8230; i un dia, em van oferir presentar-me a un c\u00e0sting a Tele5. La prova va sortir b\u00e9 i em van contractar per sortir al programa que es deia &#8220;De buena ley&#8221; en el qual representava a un senyor de 70 anys, gay, que surt de l&#8217;armari i tenia trifulgues amb el seu fill. <\/strong><\/em>Com an\u00e8cdota, en Julio recorda que<strong> <em>aqu\u00ed a Begur <\/em><\/strong><em><strong>aquella aparici\u00f3 a les pantalles televisives interpretant un senyor que sortia de l&#8217;armari va provocar tot un enreou. Va haver-hi una mena de revoluci\u00f3 perqu\u00e8 alguns opinaven que efectivament era homosexual i d&#8217;altres deien que no, que tot all\u00f2 formava part de la s\u00e8rie de televisi\u00f3. I \u00e9s que molta gent es pensa que tot el que surt a la tele \u00e9s cert i no es fa a la idea que en aquests tipus de programes est\u00e0 tot &#8220;guionajat&#8221;. Com m&#8217;ho vaig passar molt b\u00e9 treballant davant de les c\u00e0meres, sense posar-me nervi\u00f3s, aix\u00ed va ser que vaig comen\u00e7ar<\/strong><\/em>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Val a dir que gr\u00e0cies a les seues capacitats innates i a partir de dos, tres anys de pr\u00e0ctiques en escoles de doblatge i locuci\u00f3 publicit\u00e0ria, en Julio ha fet diversos espots a la televisi\u00f3. Per a Renfe, Green Peace o l&#8217;asseguradora G\u00e8nesis, per exemple; i com ja ha quedat pal\u00e8s ratlles amunt, doblatge per a series de televisi\u00f3 i diverses pel\u00b7l\u00edcules a part de moltes falques per a diferents emissores de r\u00e0dio. Aix\u00ed mateix va participar en tres cap\u00edtols de la s\u00e8rie b\u00e0vara &#8220;Dahoam is Dahoam&#8221; rodats a Palma de Mallorca o interpretant un important personatge en el llarg metratge &#8220;Win sommer auf Lanzarote&#8221; per a la ZDF (Televisi\u00f3 alemanya).<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Fet aquest petit resum de la seua traject\u00f2ria en el camp de les arts esc\u00e8niques de la interpretaci\u00f3 i de la locuci\u00f3, he de dir que si b\u00e9 per iniciar-se a la televisi\u00f3 ho va fer a partir d&#8217;un c\u00e0sting, no \u00e9s pas menys cert que tamb\u00e9 va ser a partir de superar unes proves que el van triar per interpretar el paper de Carmelo a la pel\u00b7l\u00edcula de Roberto L\u00e1zaro, Sanfelices.<em> <strong>M&#8217;hi vaig presentar despr\u00e9s de veure a internet que es convocava el c\u00e0sting. En resum, que em van agafar en veure que hi havia molta qu\u00edmica amb la protagonista Elena (Flora L\u00f3pez), que ja estava decidida, i un servidor. I aix\u00ed va ser que em van agafar. Posteriorment, parlant amb en Roberto i dir-li que jo era de Begur, ell em va comentar que coneixia el poble i els seus racons ja que feia uns anys que havia portat a terme uns reportatges sobre la zona<\/strong>.<\/em> En Julio est\u00e0 molt content d&#8217;haver format part de l&#8217;equip, <em><strong>d&#8217;aquesta gran fam\u00edlia<\/strong><\/em>, remarca, que ha sigut el rodatge de la pel\u00b7l\u00edcula Sanfelices.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<figure class=\"wp-block-image\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"600\" height=\"326\" class=\"wp-image-5537\" src=\"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/Carmelo01.jpg\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/Carmelo01.jpg 600w, https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/Carmelo01-300x163.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 600px) 100vw, 600px\" \/>\r\n<figcaption>Fotograma de l&#8217;escena en la qual en Carmelo (Julio Arnau) <br \/>va a veure l&#8217;Elena (Flora L\u00f3pez), a l&#8217;hospital.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n<figure class=\"wp-block-image\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5556\" src=\"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/Roberto-i-Julio-muntatge-01-1024x277.jpg\" alt=\"\" width=\"601\" height=\"163\" srcset=\"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/Roberto-i-Julio-muntatge-01-1024x277.jpg 1024w, https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/Roberto-i-Julio-muntatge-01-300x81.jpg 300w, https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/03\/Roberto-i-Julio-muntatge-01-768x208.jpg 768w\" sizes=\"auto, (max-width: 601px) 100vw, 601px\" \/>\r\n<figcaption>En Roberto L\u00e1zaro (director i co-guionista)<br \/>i en Julio Arnau (Carmelo, tercer protagonista) <br \/>en el decurs de la presentaci\u00f3 a Begur, i estrena a Catalunya, <br \/>de la pel\u00b7l\u00edcula Sanfelices<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>Per tant, podria semblar senzill que, si b\u00e9 el director (i co-guionista) Roberto L\u00e1zaro ja sentia una admiraci\u00f3 per Begur i que el seu &#8220;tercer home&#8221; com a cap de cartell, en Julio Arnau (Carmelo al llargmetratge) sent el seu poble, pod\u00e9s ser el lloc on s&#8217;estren\u00e9s la pel\u00b7l\u00edcula a Catalunya. Per\u00f2 no va ser aix\u00ed de f\u00e0cil. Per aquesta ra\u00f3, en Julio encara n&#8217;est\u00e0 m\u00e9s content es pod\u00e9s portar a terme la presentaci\u00f3 i estrena el primer dia d&#8217;aquest mes de mar\u00e7. I m\u00e9s ho va estar encara perqu\u00e8 a la presentaci\u00f3 el va acompanyar el mateix director i l\u00edder del projecte posat en pantalla: Roberto L\u00e1zaro. <em><strong>Ens ha costat una mica de feina poder portar la pel\u00b7l\u00edcula <\/strong><\/em><strong><em>aqu\u00ed<\/em><\/strong> em dia en Julio, alhora que feia pal\u00e8s el seu estat d&#8217;\u00e0nim i agra\u00efment:<em><strong> Una vegada aconseguit fer l&#8217;estrena al\u00a0 cinema del Casino Cultural del meu poble, nom\u00e9s puc afegir que estic segur que la gent gaudir\u00e0 tant veient-la, com jo m\u2019ho he passat b\u00e9 fent-la<\/strong><\/em>. <strong><em>Moltes gr\u00e0cies a tot l&#8217;equip, la gran fam\u00edlia, i en Roberto L\u00e1zaro per venir a la presentaci\u00f3 a Begur i fer-nos una xerrada amb torn obert de preguntes, sobre la pel\u00b7l\u00edcula Sanfelices<\/em><\/strong>.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>A grans trets, eus aqu\u00ed una petita pinzellada a Sanfelices, una hist\u00f2ria de valors.<br \/><br \/><\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Abans de fer una pinzellada sobre aquest jove begurenc de setanta quatre anys que en fa cinquanta se&#8217;n va anar a Madrid i que, entrat a la seua s\u00e8ptima d\u00e8cada s&#8217;ha convertit en el tercer protagonista de la pel\u00b7l\u00edcula Sanfelices, m&#8217;agradaria fer cinc c\u00e8ntims de com va sorgir aquest llarg metratge que est\u00e0 rebent premis [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5523","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5523","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5523"}],"version-history":[{"count":75,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5523\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5882,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5523\/revisions\/5882"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5523"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5523"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5523"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}