{"id":5597,"date":"2019-03-27T12:46:18","date_gmt":"2019-03-27T11:46:18","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=5597"},"modified":"2020-08-24T16:22:51","modified_gmt":"2020-08-24T15:22:51","slug":"la-finestra-blava-i-els-cavallers-de-la-gavardina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2019\/03\/27\/la-finestra-blava-i-els-cavallers-de-la-gavardina\/","title":{"rendered":"La finestra blava i els cavallers de la gavardina"},"content":{"rendered":"\r\n

Despr\u00e9s que fa tres o quatre dies vaig veure una vintena de fotografies de personatges singulars palafrugellencs que alg\u00fa s’ha entretingut a agrupar i circulen per WhatsApp, he pensat: mira, intentar\u00e9 recordar-ne quelcom d’algun d’ells com ara en Quim Feliu, \u00e0lies en Patot. Per\u00f2 sobretot persones-personatges carism\u00e0tics i de tarann\u00e0 especial que s’han significat d’alguna manera com ara en Tom\u00e0s Cervera tamb\u00e9 conegut per en Tom\u00e0s de l’Sport. Amb tot, mentre s’engegava l’ordinador i anava per passar de la r\u00e0dio a posar m\u00fasica suau at\u00e8s que ja feia estona donaven not\u00edcies, he canviat d’idea. I \u00e9s que els dits, obedients al cap, aniran teclejant alguns flashos <\/em>de set anys enrere. M’explico: era el final d’un informatiu i, per tant, temps d’esports. Han dit que avui hi ha un partit de futbol a Malta. En un moment m’han vingut al cap algunes imatges viscudes fa set anys en aquest conjunt d’illes de l’arxip\u00e8lag malt\u00e8s (Malta, Gozo i Comino s\u00f3n les principals i que estan -o estaven en aquell llavors- habitades). I \u00e9s que el 2012, una colla de parelles que ens hav\u00edem casat l’any 1975, vam decidir visitar sobretot Malta i Gozo. Per qu\u00e8 m’enrotllo sobre Malta? No s\u00e9… potser perqu\u00e8 recordo, primer de tot, que va ser un temps viscut i, entre altres coses, que es donava la casualitat, si no m’erro, que l’any anterior al 1975, concretament em sembla era el dia de Santa Llucia del 1974, Malta, despr\u00e9s de revisar-se la Constituci\u00f3, es va convertir en Rep\u00fablica. I tamb\u00e9 perqu\u00e8 si continuo encertant-la, ara, el primer de maig, far\u00e0 quinze anys que va entrar a formar part de la Uni\u00f3 Europea. Tot plegat s\u00f3n unes dades que em van quedar perqu\u00e8 posteriorment, tot i estar jubilat, fes un petit reportatge d’un lloc especial de l’illa de Gozo.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

LA FINESTRA BLAVA<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

\"Aquesta\r\n
La Finesta Blava un dels seus atractius principals \u00e9s el goig de l’illa de Gozo,
la segona illa de l\u2019arxip\u00e8lag malt\u00e8s.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n

Aquell reportatge que es va publicar a les planes de Pres\u00e8ncia, el comen\u00e7ava aix\u00ed: Amb el vent gaireb\u00e9 sempre de testimoni incondicional, la Finestra Blava, a l\u2019illa de Gozo (Malta), s\u2019encarrega de recrear la vista i fer content els variats criteris, siguin quins siguin. At\u00e8s que la mateixa postal es pot visualitzar en els diferents moments i situacions d\u2019afectaci\u00f3 meteorol\u00f2gica, la Finestra Blava es converteix en un decorat natural d\u2019embolcall renovat: des d\u2019una panor\u00e0mica d\u2019un mar blau i transparent, amb les aig\u00fces baixes i calmades i el dibuix intens de les roques d\u2019un pont natural obert i ple de color, fins a un paisatge amb banda sonora incorporada. \u00c9s la forta remor de les ones de grans dimensions que s\u2019enlairen i xoquen en les arrels de la finestra oberta al mar des del mateix mar i que topen, tanmateix, amb les roques calc\u00e0ries del seu entorn fins a cobrir-les, en ocasions, totalment.<\/em><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Feta aquesta pinzellada a Malta i ja que \u00e9s temps de futbol, m’agradaria dir que ahir dia 25 de mar\u00e7 vaig xalar amb la selecci\u00f3 de Catalunya. No hi havia molts noms, per\u00f2 si que hi havia molt bons jugadors que, sobretot, plegats, van demostrar ser un equip lluitant per una mateixa causa: guanyar el partit i jugar b\u00e9 defensant els colors quadribarrats. Llavors, en acabar i aconseguit l’objectiu, cada jugador ha retornat al seu vestuari de proced\u00e8ncia per defensar els interessos del club corresponent. S’hi emmirallaran els pol\u00edtics en el que \u00e9s i vol dir jugar com un equip per aconseguir la finalitat i una vegada assolida, defensar la samarreta particular que cadasc\u00fa cregui convenient?<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

ELS CAVALLERS DE LES GAVARDINES<\/strong><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

\"Aquesta\r\n
Ernest Batall\u00e9 i Campabadal.
Creador i fundador de l’Associaci\u00f3 Bogart’s Club (Palafrugell, 1994); de la f\u00e0brica de gel (Palafrugell, 1951); i del night club Arlequ\u00edn (Palafrugell, 1965), per quina sala de festes hi van passar els grups musicals capdaventers i els millors cantants de la d\u00e8cada de 1960\/1970.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n

De fet, dels cavallers de les gavardines intentar\u00e9 dedicar-hi un espai concret en algun dels propers textos at\u00e8s que no se’n coneix massa res potser perqu\u00e8 podria semblar era una colla que nom\u00e9s feia sopars. Amb tot, de manera especial, em ve molt de gust dedicar unes ralles a l’Ernest Batall\u00e9 perqu\u00e8 era persona especial i l\u00edder de l’Associaci\u00f3 Cultural d’Amics del Cinema Bogart’s Club. I com aquesta entitat en l’actualitat celebra el seu quart de segle des de la seua fundaci\u00f3 estatu\u00e0ria, potser em serveix per justificar el perqu\u00e8 parlar una mica del Bogart’s Club i de qui en va ser el seu president i \u00e0nima de l’associaci\u00f3. L’Ernest Batall\u00e9 i Campabadal era un home carism\u00e0tic i emprenedor o dinamitzador de moltes coses. Un home que de manera senzilla va destacar en l’apartat socio-l\u00fadico-cultural palafrugellenc, encara que no se’n hagin fet prou significacions. Per aquesta ra\u00f3, heus aqu\u00ed una pinzellada d’un text que vaig escriure el dia dels seus funerals, l’octubre del 2006. Per aix\u00f2 en alguns moments el temps del verb \u00e9s el present.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

Ha volgut que l’enterressin amb la Casablanca de Humphrey Bogart i ja est\u00e0 descansant a la seva vall dels somnis, al m\u00f3n virtual que va crear: Ben-Yabar. No era un somiatruites, tocava de peus a terra i sovint es presentava com un peculiar Charlot: fer humor, cr\u00edtica i pedagogia, sempre envoltat pel romanticisme i les sensibilitats m\u00e9s properes. Ernest Batall\u00e9 i Campabadal, una persona que de ben segur en aquests moments ja est\u00e0 fent petar la xerrada amb el seu actor predilecte, Humphrey Bogart, va n\u00e9ixer a<\/em> Barcelona el 17 de gener del 1931. Quan tenia vint anys, amb els seus pares es va traslladar a Palafrugell per instal\u00b7lar-hi una f\u00e0brica de gel. Per aix\u00f2, per a molts encara, \u00e9s conegut com l’Ernest del gel. Per\u00f2 aquest home, apassionat del cinema i creatiu innat, a la d\u00e8cada dels anys seixanta va ser l’art\u00edfex d’un dels millors night clubs que van existir en aquella \u00e8poca a la comarca: l’Arlequ\u00edn. Per aquella sala de ball palafrugellenca van passar els millors grups musicals i cantants. A m\u00e9s, era una sala d’un encant especial, ja que tenia en un sortidor d’aigua, de llums i colors, constru\u00eft per l’enginyer Carles Bu\u00efgas, l’element caracter\u00edstic i innovador.<\/em><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

\"\"\r\n
Fa\u00e7ana del m\u00edtic Night Cub Arlequ\u00edn; l’Ernest amb la figur\u00e0 de l’arlequ\u00ed que ocupava lloc preferencial al local; detall de les fonts, i un dels molts dies de m\u00fasica de primer nivell.<\/figcaption>\r\n<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n

L’Ernest Batall\u00e9 tamb\u00e9 va fer incursions en el camp del cinema amateur amb persones que, com ell, sentien devoci\u00f3 pel set\u00e8 art. Era un l\u00edder per arrossegar homes i dones cap a projectes que, en mans d’altres, haurien estat utopies i ell, en canvi, els feia realitat. Aix\u00ed, l’estiu de 1994 arribava el que ha estat la seva \u00faltima obra i ha durat mentre ell ha viscut: l’Associaci\u00f3 Cultural d’Amics del Cinema Bogart’s Club. En el decurs d’aquesta dotzena d’anys, embolcallat en uns sopars de Nadal, s’homenatjava persones que, populars o no, s’havien significat al nostre pa\u00eds. Va ser l’instaurador dels guardons Bell\u00edssima Persona. Reconeixement que a una de les primeres persones que es va atorgar va ser al mestre Frederic Sir\u00e9s, l’autor de La gavina, m\u00fasic del qual es va fer un bust que l’associaci\u00f3 va cedir a l’Ajuntament de Palafrugell i que avui presideix l’entrada del Teatre Municipal. En el decurs dels anys, l’Ernest es va inventar un pa\u00eds id\u00edl\u00b7lic: Ben-Yabar. I va ser encara en aquest proppassat Nadal quan va organitzar un sopar multitudinari per fer el lliurament de les Estatuetes de l’Empord\u00e0 a persones que s’han significat per preservar el nostre pa\u00eds, sobretot l’Empord\u00e0, que ell tant s’estimava.<\/em><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

En aquest nostre pa\u00eds tenim persones que a vegades passen desapercebudes per la major part del poble, per\u00f2 que han sigut, a la seua manera, part de l’engranatge que ajuda no ens conformem amb la rutina de pensar que estem vivim.<\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Despr\u00e9s que fa tres o quatre dies vaig veure una vintena de fotografies de personatges singulars palafrugellencs que alg\u00fa s’ha entretingut a agrupar i circulen per WhatsApp, he pensat: mira, intentar\u00e9 recordar-ne quelcom d’algun d’ells com ara en Quim Feliu, \u00e0lies en Patot. Per\u00f2 sobretot persones-personatges carism\u00e0tics i de tarann\u00e0 especial que s’han significat d’alguna […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-5597","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5597","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5597"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5597\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5896,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5597\/revisions\/5896"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5597"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5597"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5597"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}