![\"\"](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2019\/05\/JOSEP-01.jpg\")
<\/a>Ja ho he explicat anteriorment, per\u00f2 concretar\u00e9 una mica m\u00e9s: em vaig jubilar el 2010 del periodisme professional remunerat, encara que continuant vinculat al diari iniciant aquest bloc \u201cSota la buguenv\u00edl\u00b7lia\u201d. I nom\u00e9s, de quan en quan, alguna entrevista o reportatge, al diari en paper. No es tracta ara i aqu\u00ed, d\u2019explicar la meua vida ni tan sols de manera parcial, encara que sigui pertanyent a l\u2019\u00e0mbit professional. Per\u00f2 si un boc\u00ed per a justificar el perqu\u00e8 l\u2019apartat radiof\u00f2nic buguenvil\u00b7lero<\/em> \u00e9s a R\u00e0dio Begur i no a R\u00e0dio Palafrugell (tinc molt bona relaci\u00f3 amb els seus components i tamb\u00e9 amb el director Rub\u00e9n Herranz), at\u00e8s hi ha algunes persones que m\u2019ho han demanat. Doncs b\u00e9, en un moment concret de la meua vida-situaci\u00f3 personal en Pere (Molina) m\u2019ho va oferir i vaig acceptar per\u00f2 sense cap comprom\u00eds llarg. I aix\u00ed \u00e9s, des de llavors, a temporades, en la jubilaci\u00f3, gaudeixo del periodisme radiof\u00f2nic. I quan em sembla no puc aportar res, que cada vegada \u00e9s m\u00e9s sovint, deixo de fer programes. Per\u00f2 aix\u00f2 no vol pas dir deixar d\u2019estar actiu. Ni tan sols, al mateix temps, col\u00b7laborar en el que em demanen sempre que les meues capacitats m\u2019ho permeten.<\/p>\nEn resum, i tornant agafar el fil anterior… que fa un parell de mesos he repr\u00e8s el bloc, i la r\u00e0dio. I el divendres 10 de maig proppassat, a la r\u00e0dio, vaig recuperar no tenir mesura en el temps, per\u00f2 si autolimitant-me a un m\u00e0xim de cent vint minuts tot mantenint una xerrada (en la qual no hi falta mai la m\u00fasica relacionant-la amb el\/la convidat\/da) amb una persona que \u00e9s un personatge en el m\u00f3n de la psicologia i que en el decurs de vint-i-vuit anys ha treballat al CAR (Centre d\u2019Alt Rendiment) de Sant Cugat: en Pep Mar\u00ed.<\/p>\n
A partir d\u2019aqu\u00ed, i si res m\u00e9s no de moment per aquesta ocasi\u00f3, anir\u00e9 posant negre sobre blanc comentaris a partir dels trossos d\u2019\u00e0udio que anir\u00e9 incloent per si alg\u00fa ho vol escoltar de primera m\u00e0 i amb els matisos corresponents que la tonalitat espont\u00e0nia de la veu i la paraula permet. Perqu\u00e8 si a una pintura li treus els contrastos de colors o l\u2019escala de grisos, o a la natura la seua bellesa acolorida escalonada, qu\u00e8 en queda, de tot plegat?<\/p>\n \u00c9s, tot all\u00f2 que ens perdem volent anar tant de pressa i\u00a0 de quan en quan no aturant-nos per fer el badoc… \u00c9s… en l\u2019escala de valors, el valor de la sinceritat de sincerar?<\/p>\n Aix\u00ed, procurant fer possible la graduaci\u00f3 dels diferents tons, lluny de les presses, ni all\u00f2 de pregunta-resposta a manera de pim-pam, els qui no vau poder escoltar-ho en directe ara, si us ve de gust, poder-ho fer per trossos (amb continu\u00eftat entrella\u00e7ada) en aquest bloc.<\/p>\n Aqu\u00ed va el primer tros de la xerrada que vaig tenir amb en Pep Mar\u00ed que, en la introducci\u00f3 \u2013m\u00e9s llarga que del que acostumo a fer- assenyala, a part d’intentar fer-ne un retrat, una mena de titolars del que en el decurs de la intimitat de Banda sonora<\/em>, Sota la buguenv\u00edl\u00b7lia<\/em>, vaig poder buscar la sinceritat de sincerar, amb en Pep Mar\u00ed i Cort\u00e9s.<\/p>\n<\/a><\/p>\n