Des de fa cinc mesos que tinc un deute pendent “Sota la buguenv\u00edl\u00b7lia”. I \u00e9s que en l’\u00faltima “aparici\u00f3” escrita del 13 de maig vaig dir que aniria comentant, per talls, la xerrada radiof\u00f2nica que vaig mantenir tres dies abans amb el psic\u00f2leg (i moltes coses m\u00e9s) Pep Mar\u00ed. B\u00e9, el cas \u00e9s que no m’hi havia tornat a posar per tal de complir el que havia anunciat faria. Amb tot, com diuen que val\u00a0 m\u00e9s tard que mai, procurar\u00e9 deixar-ne const\u00e0ncia mica en mica, d’ara en endavant. Perqu\u00e8 la veritat, val la pena escoltar els raonaments, exposicions, valoracions i reconeixements d’en Pep Mar\u00ed i Cort\u00e9s.<\/p>\n
En l’acte de comiat a Jordi Muxach (24.10.2019),\u00a0 en escoltar les diferents emotives paraules de diverses persones que van viure molt a prop seu, em va refermar la convicci\u00f3 que en tenia de la persona i del personatge. Mestre, va ser una de les definicions o qualificacions que va sovintejar. Aix\u00ed com la de campi\u00f3 de campions (compartit amb els seus gossos en moltes ocasions. Sobretot amb la m\u00edtica Coloma ).<\/p>\n
Com \u00e9s que he comen\u00e7at parlant del psic\u00f2leg Pep Mar\u00ed\u00a0 i en el seg\u00fcent par\u00e0graf me’n he anat cap el pastor de l’Estartit, Jordi Muxach? Perqu\u00e8 tot vivint aquell ad\u00e9u a Muxach, entre paraules, emocions, v\u00eddeos i el munt de persones que s’hi van aplegar, em van venir al cap moltes coses que\u00a0 lligaven amb l’entrevista que vaig fer i viure amb en Pep Mar\u00ed. D’aqu\u00ed la idea d’intentar relacionar el que en un moment havia vist clar: la import\u00e0ncia del(s) mestre(s) i la import\u00e0ncia d’aprendre dels campions. Per\u00f2 tamb\u00e9 la import\u00e0ncia de les emocions i reconeixement. En el recordatori d’en Jordi Muxach i Pag\u00e8s que se’ns va fer a mans en l’acte de comiat, hi deia: “Morir quan s’ha deixat una petjada ben impresa en el llibre del record, no \u00e9s perdre l’al\u00e8 ni la mirada: \u00e9s continuar vivint despr\u00e9s de la mort”.<\/p>\n
A mi em sembla que seguint, per ordre, qui vulgui fer-ho, el que va venint, pot ajudar a entendre el que potser no s\u00e9, o sabria explicar amb paraules.<\/p>\n
Per aix\u00f2 avui primer de tot poso un tall que fa refer\u00e8ncia al(s) mestre(s) de l’entrevista d’en Pep Mar\u00ed. I m\u00e9s a un mestre, o dos, en concret per un fet que va passar quan ell (Pep Mar\u00ed) feia primer d’EGB al col\u00b7legi Garb\u00ed (Prats de la Carrera) de Palafrugell o quan va haver de decidir realment “qu\u00e8 volia ser quan fos gran”. Tot plegat, amb els matisos corresponents i el seu talent, va ser l’inici d’un canvi evolutiu molt positiu. En aquest tall que qui ho vulgui podr\u00e0 escoltar “clicant” on queda assenyalat, tamb\u00e9 hi trobar\u00e0 unes refer\u00e8ncies a “la import\u00e0ncia d’aprendre dels campions”.<\/p>\n
En Pep Mar\u00ed en aquest tall de l’entrevista que li vaig fer el 10 de maig d’aquest 2019 deixa const\u00e0ncia de la seua sensibilitat, habilitat i tamb\u00e9 que \u00e9s persona agra\u00efda. Tampoc no hi falten frases de gran contingut com per exemple “La virtut que m\u00e9s diferencia un bon professional \u00e9s la valentia” que amplia amb “La teua valentia ha estat la meua seguretat”. I tot plegat no nom\u00e9s es pot escoltar a partir dels matisos dels tons de veu, sin\u00f3 tamb\u00e9 val la pena de veure la espontaneitat de la gesticulaci\u00f3 o la mirada o deixant-se anar sense cap mena de control de les emocions.<\/p>\n