![\"\"](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2011\/01\/Pentagris1936.jpg\")
<\/a><\/p>\nD’esquerra a dreta: Mart\u00ed Bofill, fiscorn; Joaqu\u00edm Borr\u00e0s i\u00a0 Maurici Solves, trompetes, i Josep Morell, clarinet. Val a dir que\u00a0 en el moment que es va fer aquesta fotografia, el cinqu\u00e8 component, Pere Carreras, clarinet, es trobava malalt i per aquest motiu no surt a la foto.<\/strong><\/p>\n Aquells vailets van ser l\u2019\u00faltima fornada de m\u00fasics que sortia del mestratge de Trif\u00f3n, abans de la guerra civil espanyola. Uns aprenents de m\u00fasic, en aquell llavors, que tenien un repertori de ballables entre els quals no hi faltava algun foxtrot o pasdoble que havien composat, aix\u00ed com l\u2019arranjament de peces cl\u00e0ssiques i obligades del moment com podia ser el vals \u201cLa viuda alegre\u201d, o fins i tot temes havaner\u00edstics com per exemple \u201cCuba, tierra donde nac\u00ed\u201d. Amb un petit repertori, per\u00f2 amb molta empenta i prou qualitat musical, el jove quintet va actuar a la sala del caf\u00e8 del Centre Fraternal la tarda del primer dia de Carnaval de l\u2019any 1936. Recordar, de passada, que una vegada acabada la guerra civil, en plena dictadura franquista, no es podia celebrar el carnaval. B\u00e9, si, en certa manera\u2026 S\u2019havia d\u2019anunciar com a \u201cBaile de trajes regionales\u201d, per exemple. D\u2019aqu\u00ed va venir que l\u2019any 1963, precisament el Fraternal (llavors amb el nom imposat de Centro Espa\u00f1ol), en anunciar les festes carnavalesques va oblidar l\u2019obligaci\u00f3 de convidar el p\u00fablic posant \u201cBaile de trajes regionales\u201d en els programes. I \u00e9s que aquell any, ves a saber perqu\u00e8, es va anunciar a bombo i platerets posant la paraula male\u00efda: Carnaval. El cas \u00e9s per\u00f2, que una ordre governativa, despr\u00e9s d\u2019una den\u00fancia, prohibia la celebraci\u00f3 del Carnaval al Fraternal, que era de fet, prohibir-lo a Palafrugell. I aix\u00ed va ser com va n\u00e9ixer la primera desfilada de carrosses per la Primera Pasqua, en aquella ocasi\u00f3.<\/p>\n Per\u00f2 sense deixar el Fraternal, tornem al quintet Pentagris. La seva actuaci\u00f3 en aquella tarda del primer dia de Carnaval de 1936 va ser molt aplaudida, i la directiva del Fraternal va obsequiar amb brunyols i xocolata desfeta, tant com van voler, als joves m\u00fasics palafrugellencs. Val a dir i destacar que el m\u00e9s gran d’aquells m\u00fasics nom\u00e9s tenia quinze anys. Per\u00f2 no es va acabar tot aqu\u00ed. Resulta que un dels espectadors, entusiasmat per l’excel\u00b7lent actuci\u00f3 musical del grup, va agafar la safata d’un dels cambrers i es va posar a passar el barretet. Es veu que tothom hi va col\u00b7laborar en m\u00e9s o menys mesura, i la recaptaci\u00f3 tamb\u00e9 va ser un \u00e8xit. Es van recollir dues-centes quaranta pessetes. I els joves components del Pentagris, m\u00e9s contents que unes “pasq\u00fces” perqu\u00e8 en fer la repartici\u00f3 a cadascun d’ells\u00a0 els va tocar quaranta vuit pessetes, “d’abans de la guerra”!<\/p>\n El meu pare, el que toca el fiscorn a la foto, va ser un dels joves que a m\u00e9s d\u2019haver format part de la Quinta del biber\u00f3 (va ser cridat a files el 27 d\u2019abril del 1938 encara amb disset anys); el 24 de maig el varen ferir en una m\u00e0 i va estar a l\u2019hospital de Sabadell; el juliol del mateix any va tornar entrar en combat -en aquella ocasi\u00f3 al front de l\u2019Ebre; el gener del 1939 el van agafar presoner i va passar per un camp de concentraci\u00f3 i a sobre, en sortir-ne, va haver de fer dos anys de \u201cmili\u201d. Finalment, el juny del 1942 el van llicenciar. Per\u00f2 malauradament no tot s\u2019havia acabat ja que el setembre del mateix 1942 el van tornar cridar a files estant aquarterat al Regimiento de Artilleria de Girona a manera de prevenci\u00f3 a resultes de la Segona Guerra Mundial i el fets dels maquis que operaven als Pirineus.<\/p>\n En resum, que fins el 1944 no va poder tornar a fer de m\u00fasic. Va ser el mes de febrer que estant encara aquarterat a Girona, i haver-se trobat una colla de m\u00fasics dels quals alguns eren d’Amer, van decidir fundar La Principal Amerense.<\/p>\n
\n<\/strong><\/p>\n