{"id":763,"date":"2011-03-16T00:53:01","date_gmt":"2011-03-15T22:53:01","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=763"},"modified":"2025-03-10T19:46:38","modified_gmt":"2025-03-10T18:46:38","slug":"castor-perez-un-estudios-de-la-cultura-de-les-havaneres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2011\/03\/16\/castor-perez-un-estudios-de-la-cultura-de-les-havaneres\/","title":{"rendered":"C\u00e0stor P\u00e9rez, un estudi\u00f3s de la cultura de les havaneres"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>No voldria pas, ara i aqu\u00ed, fer\u00a0 una biografia resumida d’aquest m\u00fasic talent\u00f3s i persona d’excessiva mo-d\u00e8stia que va dedicar la major part de la seva vida (Coll de Narg\u00f3, Alt Urgell, 11 novembre 1955; Palafrugell, Baix Empord\u00e0, 10 novembre 2010) a l’es-tudi de la cultura de les havane-res.\u00a0\u00a0Per\u00f2 si que \u00e9s d’aix\u00f2, del seu treball de recerca i fons documental aix\u00ed com les seves anades i tornades al Casal Catal\u00e0 de l’Havana, del que m’agradaria intentar deixar-ne cons-t\u00e0ncia argumentada i aprofitar per fer petites aportacions a fi i efecte de poder ajudar a comprendre l’estimaci\u00f3 i passi\u00f3 que sentia en C\u00e0stor per l’havanera. <\/strong><\/p>\n

Des del 1977 en C\u00e0stor, C\u00e0stor P\u00e9rez Diz, ha sigut\u00a0 m\u00e9s que el continuador de la tasca divulgativa i de recopilaci\u00f3 documental que havia iniciat l’Ernest Morat\u00f3 Vigor\u00f3s\u00a0(Calella de Palafrugell, 1895; Palafrugell 1990).<\/strong> I val a dir que sempre,\u00a0 he pensat que en C\u00e0stor era una persona (un home bo, un prodigi amb la guitarra) que la Fundaci\u00f3 Morat\u00f3 no va saber (o voler) aprofitar els seus coneixements fruit de rigorosos i acurats treballs de recerca, ni apreciar les seves sensibilitats i qualitats musico socials i culturals. Per en C\u00e0stor, l’havanera i tota la cultura generada a l’entorn del comp\u00e0s del dos per quatre no\u00a0era nom\u00e9s la seva gran passi\u00f3, sin\u00f3 la seva companya en els seus darrers quaranta anys.<\/strong> (Foto: J.B.B.,agost de 1982)<\/p>\n

Amb tot, no puc pas deixar de banda moments puntuals de la vida sociocultural d’en C\u00e0stor, tot intentant\u00a0explicar una part menys coneguda pel gran p\u00fablic: el treball de recerca i comprom\u00eds adquirit amb el Casal Catal\u00e0 de l’Havana. Doncs b\u00e9, en C\u00e0stor, que\u00a0 havia arribat a la vila del campanar inacabat el 1971, el mateix any que moria el mestre Frederic Sir\u00e9s i Puig, l’autor de La Gavina, va comen\u00e7ar a introduir-se en el m\u00f3n de l’havanera l’any 1972, agafat de la m\u00e0 del seu amic de tota la vida i company musical en el decurs de llargues d\u00e8cades, en Xiqui Ramon. \"\"<\/a>Ambd\u00f3s van acompanyar els tres cantaires i excel\u00b7lents persones: Ernest Morat\u00f3, Pitu Xicoira i Carles Mir, substituint, d’alguna manera, Frederic Sir\u00e9s que fins aleshores havia acompanyat les tres veus fundadores del grup Port Bo, al piano. L’any 1966, Sir\u00e9s, Morat\u00f3, Xicoira i Mir, com aquell qui diu sense adonar-se’n, havien quedat inscrits com a pioners de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En C\u00e0stor va ser un jove que nom\u00e9s d’arribar\u00a0 al municipi palafrugellenc (tenia entre quinze i setze anys) ja va participar en obres de teatre, essent estudiant, dirigit pel seu germ\u00e0 F\u00e8lix que era mestre, i ben aviat es va implicar\u00a0 en grups i activitats socials, art\u00edstiques i musicals. Des dels tretze anys que havia establert, tot jugant, una molt bona relaci\u00f3 amb la guitarra. Acaronant les sis cordes del seu instrument musical, en C\u00e0stor ben aviat\u00a0va esdevenir un prodigi imprescindible\u00a0per als projectes musicals de les diferents formacions amb les quals sempre ha aconseguit mantenir un alt nivell i personalitat. Sense oblidar la seva facilitat per fer la veu de baix ni els arranjaments musicals de les veus i les guitarres.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Diumenge 5 d’octubre de 1980, en el decurs de l’homenatge als pioners cantaires de la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell: Ernest Morat\u00f3, Pitu Xicoira i Carles Mir<\/strong> (els tres a l’esquerra de la foto). Un acte\u00a0que es va portar a terme en sessi\u00f3 matinal al llavors Teatre Vict\u00f2ria<\/strong> (avui Teatre Municipal) de Palafrugell. En plena actuaci\u00f3,\u00a0la formaci\u00f3 que va ser\u00a0relleu inicial dels fundadors del grup Port Bo: Enric Vigas, Fonsu Carreras, Xiqui Ramon, F\u00e8lix P\u00e9rez, Pere Bah\u00ed i C\u00e0stor P\u00e9rez<\/strong>. (Foto: Arxiu J.B.B.)<\/p>\n

En C\u00e0stor va comen\u00e7ar la seva carrera musical havaner\u00edstica amb els pioners del grup Port Bo<\/strong> l’any 1972 (Morat\u00f3, Xicoira i Mir es van retirar el 1977 i el grup es va anar renovant amb diferents integrants) i fins el 1993, va ser un refor\u00e7 de la corda de baixos, i pe\u00e7a clau en els arranjaments i acompanyament musical. Una nova etapa (1995-2003) va ser formant el Duet<\/strong> amb en Fonsu Carreras, una proposta interpretativa que va crear escola, i a la qual el 2001 s\u2019hi afegia en Lluis Bofill amb la guitarra per enriquir la cobertura instrumental. El 2003 en C\u00e0stor iniciava un nou projecte musical amb en Lluis Bofill, Xavier Jonama i Pere Molina: el grup L\u2019Empordanet<\/strong>. Una formaci\u00f3 d\u2019estructura vocal a tres cordes (tenor, bar\u00edton i baix), amb dues guitarres com a \u00fanic suport instrumental. Paral\u00b7lelament a L\u2019Empordanet, des de feia dos anys, alternava amb un projecte diferent, evolucionat i recuperat alhora, en la manera d\u2019entendre i interpretar l\u2019havanera: Cubacant<\/strong>, format per la veu de la Neus Mart\u00ednez, la percussi\u00f3 d\u2019Enric Canada, i en C\u00e0stor acaronant la guitarra i en la direcci\u00f3 musical. Aquest grup recuperava les havaneres primerenques del segle XIX que van ser fetes per ser cantades per veu de dona i, d\u2019altra banda, les havaneres l\u00edriques. En el moment de la mor de C\u00e0stor, primers de novembre de l\u2019any passat, Cubacant havia arrancat ampliant la seva projecci\u00f3 afegint-hi una segona veu, Xiqui Ramon, i preparant l\u2019enregistrament d\u2019un nou treball discogr\u00e0fic\u00a0 amb temes de Josep Bastons primordialment, i Antoni Mas.<\/p>\n

Fotos 2\u00a0i 3: Els pioners de la cantada de Calella de Palafrugell: Morat\u00f3, Mir, Xicoira i Sir\u00e9s (Arxiu Fundaci\u00f3 Morat\u00f3) \/ D’esquerra a dreta, Xiqui Ramon, Carles Mir, Pitu Xicoira, Ernest Morat\u00f3 i C\u00e0stor P\u00e9rez (Fons fotogr\u00e0fic La Bella Lola)<\/span><\/p>\n

Proper cap\u00edtol (II): De la taverna als escenaris<\/strong>
\n<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No voldria pas, ara i aqu\u00ed, fer\u00a0 una biografia resumida d’aquest m\u00fasic talent\u00f3s i persona d’excessiva mo-d\u00e8stia que va dedicar la major part de la seva vida (Coll de Narg\u00f3, Alt Urgell, 11 novembre 1955; Palafrugell, Baix Empord\u00e0, 10 novembre 2010) a l’es-tudi de la cultura de les havane-res.\u00a0\u00a0Per\u00f2 si que \u00e9s d’aix\u00f2, del seu […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[204],"tags":[7658],"class_list":["post-763","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","tag-musica-i-musics"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/763","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=763"}],"version-history":[{"count":198,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/763\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6656,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/763\/revisions\/6656"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=763"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=763"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=763"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}