{"id":918,"date":"2011-02-23T15:46:54","date_gmt":"2011-02-23T13:46:54","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/?p=918"},"modified":"2011-02-23T17:49:43","modified_gmt":"2011-02-23T15:49:43","slug":"bacanards-a-radio-begur-i","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/2011\/02\/23\/bacanards-a-radio-begur-i\/","title":{"rendered":"Bacanards, a R\u00e0dio Begur (Cap\u00edtol I: Alg\u00fa ho havia de dir)"},"content":{"rendered":"

Acabo de saber que a partir del dia 3 de mar\u00e7, cada dijous, R\u00e0dio Begur (97.7 FM) posar\u00e0 en antena un programa que pret\u00e9n recollir la mem\u00f2ria dels begurencs. M’ha agradat l’idea. Entre els molts motius, a banda dels que m’han explicat i que comentar\u00e9 m\u00e9s endavant <\/strong>(proper cap\u00edtol), perqu\u00e8 sempre he cregut que una emissora local, o municipal, digueu-li com volgueu, \u00e9s la feina que ha de fer: informar, parlar, divulgar, debatre, promocionar, incentivar, i\/o promoure-recolzar les activitats de tot tipus de la localitat i del municipi, sense oblidar estar oberts al m\u00f3n.<\/strong><\/p>\n

Bacanards<\/em>, \u00e9s el nom escollit d’aquest programa d’entrevistes que conduiran els begurencs Pere Molina i Miquel Mart\u00edn. Dit aix\u00f2, ara mateix m’adono que tan en Pere com en Miquel, s\u00f3n dos personatge que algun dia han de ser ells els entrevistats. M’explico:<\/p>\n

Alg\u00fa ho havia de dir<\/span><\/strong><\/h2>\n

En Pere Molina i Calabria (Begur, 1964)<\/strong>, perqu\u00e8 pot explicar moltes coses del m\u00f3n musical begurenc, comen\u00e7ant per ell mateix. I \u00e9s que als quinze anys arrancava notes tot jugant amb la guitarra; era un amant de la m\u00fasica d’autor, i de l’havanera. Als 18 anys es va iniciar en la composici\u00f3 de can\u00e7ons que va interpretar juntament amb temes d’altres cantautors. Cantava nom\u00e9s acompanyat de la seva guitarra en diferents locals de nit costabravencs. M\u00e9s endavant va participar com a guitarrista i cantant en diversos grups de rock pop locals com El \u00faltimo recurso<\/em>, Tarot<\/em> o Si Bwana<\/em>. Les seves inquietuds i rigurositat musical per\u00f2, el van fer decidir a millorar anant\u00a0a\u00a0classes de solfeig. El 1996, juntament amb en Xavier Jonama, creen el grup d’havaneres \u00c0mfora que el 2002\/2003 es transforma i amplia com a grup L’Empordanet,\u00a0al qual s’hi afegeixen\u00a0Llu\u00eds Bofill i\u00a0C\u00e0stor Perez.\u00a0 Entre afici\u00f3 i afici\u00f3, portada a terme aix\u00f2 s\u00ed, amb gran professionalitat, en Pere treballava en el ram de la construcci\u00f3 i col\u00b7laborava, des del mateix dia que va iniciar les emissions per all\u00e0 l’any 1992, amb R\u00e0dio Begur. Al cap de tres anys deixava la construcci\u00f3 en acceptar portar la direcci\u00f3 de l’emissora municipal begurenca que avui dia continua dirigint, amb dedicaci\u00f3 exclusiva, i tamb\u00e9 segueix, ara mateix, com a cantaire amb el grup l’Empordanet.<\/p>\n

Pel que fa a Miquel Mart\u00edn i Serra (Begur, 1969)<\/strong>, m’atreviria a dir que \u00e9s l’Amades en versi\u00f3 begurenca. En Miquel, \u00e9s una persona marcada pel parlar salat que encara es conserva una mica a\u00a0 la vila d’es pred\u00eds llarg. Prov\u00e9 d’una faml\u00eda de pescadors begurenca de soca-rel, en qu\u00e8 la seva mare encara sala en la seva parla habitual.\u00a0 En aquest apartat, cal assenyalar que \u00e9s un enamorat del patrimoni ling\u00fcista i de la tradici\u00f3 oral, d’hist\u00f2ries que no estan escrites enlloc i que si no es recullen, es perderien en el temps. El seu sentit de l’observaci\u00f3 i coneixements adquirits juntament amb els treballs de recerca en els camps de la llengua oral i la cultura popular, temes sobre els quals ha publicat diversos articles i\u00a0 que ofereix xerrades divulgatives, el converteixen en un interessant personatge de Bacanards <\/em>i <\/em> fan que no \u00e9s pas gens agosarat\u00a0digui que en Miquel \u00e9s una mena d’Amades en versi\u00f3 begurenca. Val a dir que fruit de la seva\u00a0 recerca, \u00e9s el llibre Converses amb en Xico Florian<\/em>, conjuntament amb Pere Molina. En Miquel, llicenciat en filosofia per la UAB, ha exercit de professor de catal\u00e0 i angl\u00e9s i, en l’actualitat, \u00e9s columnista en diferents mitjans de comunicaci\u00f3, i escriptor. Fins a la data ha publicat el recull de contes Hi ha amors que maten<\/em> (Columna, 1996) <\/strong><\/em>i les novel\u00b7les L’estrat\u00e8gia de la gallina<\/em> <\/strong><\/em>(Columna, 2001, finalista premi Ramom Llull), Cabells de Medusa<\/em> (CCG Edicions, 2007) i\u00a0 Dictadors de butxaca<\/em> (Prosa, 2007, premi Maspons), a part de diveros relats en antologies, o que ha impartit tallers d’escriptura creativa reconeguts per la UdG com a cr\u00e8dits de lliure elecci\u00f3, aix\u00ed com en biblioteques i altres centres.<\/p>\n

Perdoneu que per comptes d’explicar el nou programa que portar\u00e0 a terme R\u00e0dio Begur a partir del dijous dia 3 de mar\u00e7, m’hagi entretingut a parlar (per\u00f2 “alg\u00fa ho havia de dir”) dels conductors i creadors d’aquest espai radiof\u00f2nic, Bacanards<\/em>, que es vol endinsar en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva\u00a0 del municipi a trav\u00e9s d’entrevistes a diversos begurencs i que posteriorment es vol aplegar en un llibre i un CD.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

\n

A la foto, els creadors i conductors del programa radiof\u00f2nic Bacanards<\/em>, de R\u00e0dio Begur, en Pere Molina<\/strong> i en Miquel Mart\u00edn<\/strong>.<\/p>\n

Felicitats bacanards!<\/em><\/strong> O sigui a R\u00e0dio Begur en particular,\u00a0als begurencs\u00a0 en general, i els d’Esclany\u00e0, \u00e9s clar.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Acabo de saber que a partir del dia 3 de mar\u00e7, cada dijous, R\u00e0dio Begur (97.7 FM) posar\u00e0 en antena un programa que pret\u00e9n recollir la mem\u00f2ria dels begurencs. M’ha agradat l’idea. Entre els molts motius, a banda dels que m’han explicat i que comentar\u00e9 m\u00e9s endavant (proper cap\u00edtol), perqu\u00e8 sempre he cregut que una […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[204],"tags":[7659],"class_list":["post-918","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","tag-iniciatives"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/918","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=918"}],"version-history":[{"count":42,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/918\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":966,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/918\/revisions\/966"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=918"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=918"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=918"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}