![\"\"](\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/files\/2011\/03\/pericosestadicornella.jpg\")
<\/a>De Josep Parra a Jordi Amat<\/h3>\nDit aix\u00f2 i que espero sigui prou clar, arribar a l’estadi de Cornell\u00e0-El Prat i veure la gespa (per cert, \u00e9s veu collonut des de tots els racons del rectangle de joc), em vaig traslladar, per a uns moments, a uns cinquanta anys enrere. Era la temporada 1961-1962. El meu pare (perico de llei) ens va portar a mi i al meu germ\u00e0 a Sarri\u00e0. Tenia 11 anys i em sembla que era la primera temporada que\u00a0 (el grapes) no jugava amb l’Espanyol, ja que el magn\u00edfic\u00a0 porter si la mem\u00f2ria no em fa una mala passada, a final de la temporada anterior (1960-1961) havia fitxat per l’equip del Bernab\u00e9u. Per aix\u00f2 a la porteria periquita hi jugava en Joanet. Era un dia que, all\u00e0 a la graderia, mentre a mi em faltaven ulls per veure tot el que passava al terreny de joc, el meu germ\u00e0 es va passar els noranta minuts de manera relaxada i tranquil\u00b7la, llegint un teveu. No li agradava gens ni mica el futbol. Per la meva part, en aquells anys, hi havia un parell de jugadors que em queien molt b\u00e9 de l’equip de Sarri\u00e0, l’Indio i en Camps que, per cert, havia canviat la seva posici\u00f3 d’extrem esquerra a la dreta at\u00e8s per la que havia estat de sempre la seva banda, l’Espanyol havia fitxat Szibor “el p\u00e1jaro loco” tal i com era conegut en el m\u00f3n futboler, procedent del Bar\u00e7a. Per\u00f2 b\u00e9, aquell dia, em va impressionar en Joan Bartol\u00ed. Un central que no tenia res a veure, pel que m’havia explicat el meu pare, amb la manera de jugar net i elegant del m\u00edtic Parra; en Bartol\u00ed era tot cor, una mica barruer, em sembla recordar, per\u00f2 molt ferm en la seva posici\u00f3. Recordo, com si fos ara mateix, que anava a totes amb un gran punt d’honor i una bona qualitat, pel que s’exigia en aquell llavors a un central: que marqu\u00e9s b\u00e9, cobr\u00eds i man\u00e9s la defensa, i es desempallegu\u00e9s de la pilota. Si complia aquestes condicions, no era pas necessari que afeg\u00eds l’eleg\u00e0ncia que tenia, per exemple en la mateixa \u00e8poca, el barcelonista Ferran Olivella, encara que els seus inicis fossin de lateral.<\/p>\n
Ha sigut ara, el febrer de 2011, per\u00f2, quan m’he pogut fer una idea del que podia ser i fer aquell magn\u00edfic central, en Josep Parra,\u00a0al qual tanta admiraci\u00f3 tenia el meu pare. I \u00e9s que pensant gaudir del talent de jugadors com Verd\u00fa o M\u00e0rquez, resulta que em va impressionar la bona col\u00b7locaci\u00f3, eleg\u00e0ncia, control i bona\u00a0sortida de la pilota de Jordi Amat, tal i com suposo devia fer aquell defensa central que va comen\u00e7ar a trencar motlles en treure la pilota de manera controlada i que em sembla va ser internacional i considerat dels millors centrals d’Europa. Jordi Amat, aquest jove central de nom\u00e9s 18 anys, em va fer “recuperar” una \u00e8poca futbol\u00edstica perica\u00a0d’aquell bon central que el meu pare m’havia descrit i que jo no vaig arribar a veure jugar. La manera de situar-se al camp i\u00a0el\u00a0 saber fer\u00a0d’en Jordi Amat va ser, juntament amb la meravella d’estadi, el millor record que em vaig emportar d’un partit que l’Espanyol va trenar molt bones jugades a la segona part. \u00c9s, una pinzellada del que va ser la meva\u00a0primera i \u00faltima (per ara) estada al camp dels pericos. Aquestes, per\u00f2, no han sigut les \u00faniques vegades que he trepitjat els estadis de l’Espanyol i d’algun bon record que m’hi he emportat, com ara el poder veure-hi jugar a Lauridsen o Solsona, per exemple.<\/p>\n
Amb tot, a banda d’aquests records futbol\u00edstics pericos, voldria aprofitar l’avinentesa per fer\u00a0 unes pinzellades, tamb\u00e9 relacionades amb el futbol, per\u00f2\u00a0baixempordaneses. I \u00e9s que nom\u00e9s de pujar a l’autocar, a part dels palafrugellencs que per la vila ja ens veiem normalment, gent de Pals<\/strong> que feia temps que no veia: Ostres, qu\u00e8 hi fas per aqu\u00ed<\/em>… i de seguida, intercanvi llampec de moments futbol\u00edstics viscuts a primers de 1970, quan una colla d’amics amb tot el suport del poble, vam engegar el futbol federat a la vila de les muralles i arrossars.<\/p>\n Propera parada, Palam\u00f3s<\/strong>. Un flash\u00a0em ve al cap: inauguraci\u00f3 del llum al camp del carrer Cervantes,\u00a0en etapa juvenil amb el FC Palafrugell. Juguem de preliminar\u00a0contra el Palam\u00f3s d’en Pere Vilardell, els guanyem, i els fotem la festa enlaira. Guanyar a Palam\u00f3s sempre era un plus afegit, era una rivalitat futbol\u00edstica impressionant. A Calonge<\/strong> (de fet Sant Antoni), nova parada. All\u00e0, un grup de calongins, i tamb\u00e9 de La Bisbal<\/strong>. Nous records… en Napole\u00f3n (l’entrenador)\u00a0i en Molla a Calonge, jugant, en categoria infantil, en un camp de cols, com aquell qui diu, prop d’on hi\u00a0tenen ara el camp de futbol de veritat; i per a canviar-nos (sense dutxar), en una sala de l’edifici on \u00e9s ara l’Ajuntament…\u00a0No tinc m\u00e9s temps a\u00a0res m\u00e9s, perqu\u00e8\u00a0em saludo amb\u00a0 un bisbalenc que \u00e9s el president de la Penya Blanc i Blava del Baix Empord\u00e0: home, Eduard!; Josep, tu per aqu\u00ed?<\/em>… El seu pare havia sigut \u00e0rbitre en la meva \u00e8poca de futbolista i m’havia arbitrat en diferents ocasions en categoria juvenil; i al mateix temps, tamb\u00e9 passa en un flashback<\/em> en Pere Plaja i\u00a0en Bodro (entrenadors, responsables futbol de base bisbalenc), quan, essent jugador infantil i es jugava al camp del passeig Marimon Asprer, ens canvi\u00e0vem\u00a0i deix\u00e0vem la roba en una butaca del Mundial\u00a0unes vegades, i en altres, a l’escorxador, penjant la roba en els ganxos on a l’endem\u00e0 segurament hi penjarien porcs o vedelles…\u00a0I encara vaig tenir temps perqu\u00e8 el meu disc dur process\u00e9s un record futbol\u00edstic maravell\u00f3s ocorregut al camp de La Bisbal, en categoria juvenil. Es feia un homenatge al bisbalenc Narc\u00eds de Carreras que s’havia acabat d’estrenar com a president del FC Barcelona. El camp de futbol, ple a vessar. De preliminar, Palafrugell-La Bisbal. Un partit rod\u00f3, per\u00f2 se’m trenquen els pantalons en una jugada que no recordo com va anar. Me’n porten uns altres i em canvio tocant la “valla”, arran de gespa (a La Bisbal sempre havien tingut un camp amb m\u00e9s o menys herba); continuo fruint i participant del joc, de l’ambient, \u00a0i s’acaba el partit. Satisfet, en arribar al vestidor (aquesta vegada era al vestidor de veritat, encara que compartit amb tots els 22\u00a0jugadors que haviem disputat el partit, m\u00e9s quinze o setze del primer equip bisbalenc), el somni futbolero s’arrodonia; tenia la meva roba penjada just al costat d’on s’estava acabant de cal\u00e7ar les botes en Ladislau Kubala que, juntament amb en Re, refor\u00e7aven, aquell dia, el bisbalenc que s’enfrontava al primer equip del Bar\u00e7a…<\/p>\n Tot recordant, com si tot just fos ahir, i devia ser l’any 1967 o 1968… me’n adono que ens hem aturat a Sant Feliu de Gu\u00edxols<\/strong>.\u00a0 Penso amb en Salvi Clar\u00e0, un periquito de pro que els primers anys del Carroussel Costa Brava sempre que podia feia\u00a0 una carrossa ganxona per participar a la desfilada palafrugellenca. Per\u00f2 autom\u00e0ticament, torno al futbol baixempordan\u00e8s… En Salvi, era el pare del malaguanyat Joan Clar\u00e0, i d’en Quim, que a m\u00e9s d’haver jugat tamb\u00e9 a futbol, igual que el seu germ\u00e0 Joan,\u00a0 \u00e9s regidor a l’Ajuntament guixolenc…\u00a0Els records futboleros immediats que\u00a0 em venen al cap \u00e9s una magn\u00edfica davantera ganxona de l’etapa de juvenils: Vera, Clar\u00e0 (Joan), Borrego, Chamorro i Valldeperes. A mig camp, el bon amic Reyner (Coquis), en Roure de central… I, un nou flash, aquest relacionat amb els amics de Pals que vaig saludar primer, en pujar a l’autocar. Devia ser l’any 1975,\u00a0 en aquella ocasi\u00f3 sent entrenador de l’equip juvenil de Pals, en la segona temporada que compet\u00edem en el futbol federat. Vam jugar al camp guixolenc,\u00a0on ara hi ha l’hospital de la ciutat ganxona, vam fer un molt bon partit \u00a0i vam guanyar per 3 gols a\u00a04, contra tot pron\u00f2stic. Erem un equip, una fam\u00edlia…<\/p>\n En resum, aquella tarda de dissabte a Cornell\u00e0-El Prat vaig veure una segona part de futbol prou interessant, amb un central perico\u00a0que ha d’anar agafant experi\u00e8ncia per\u00f2 que ja \u00e9s un bon present i que espero segueixi, com a m\u00ednim, les passes de Josep Parra. Per a m\u00ed, les condicions les t\u00e9 totes. A la tornada, per la r\u00e0dio, en Puyal anava cantant els gols del Bar\u00e7a i en Ricard Torquemada explicava amb la seva acostumada literatura did\u00e0ctica futbolera els moviments, posicionament t\u00e0ctic i estrat\u00e8gic, aix\u00ed com\u00a0les\u00a0jugades m\u00e0giques dels futbolistes de Guardiola, sobre el rectangle de joc.<\/p>\n A m\u00e9s d’haver vist quaranta cinc minuts de for\u00e7a bon futbol, m’adono del que d\u00f3na de si un viatge en autocar amb el Pericos del Baix Empord\u00e0<\/strong>… I \u00e9s que, \u00e9s clar, \u00a0comencem a tenir una edat….<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa un parell de setmanes, a manera de dit i fet, vaig ser convidat al nou estadi perico de Cornell\u00e0. No hi havia estat mai \u00a0i, la veritat, \u00e9s preci\u00f3s! Primer de tot, per\u00f2, voldria deixar clar que sempre m’ha agradat el futbol.\u00a0\u00a0L’he practicat; com a jugador primer, i despr\u00e9s, fins i tot com a […]<\/p>\n","protected":false},"author":40,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[7661],"class_list":["post-982","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-records-futbolistics"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/982","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/users\/40"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=982"}],"version-history":[{"count":88,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/982\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6664,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/982\/revisions\/6664"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=982"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=982"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/josepbofill\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=982"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}<\/a><\/a><\/p>\nL’autocar dels pericos, amb breu pinzellada de records futbolistics baixempordanesos<\/h3>\n