Arxiu per a 14 desembre, 2009
[youtube]6BCoBGdvyiQ[/youtube]
A Noruega, fa uns dies, l’aparició al cel d’un objecte que avançava en espiral deixant una estela blava al darrera va fer pensar a més d’un en l’aparició d’un ovni. I a més coincidia amb la visita que el president dels Estats Units va fer a Oslo per a recollir el premi Nobel de la Pau. El tema, però, es va resoldre ràpidament perquè el Ministeri de Defensa rus es va afanyar a afirmar que el què s’havia vist al cel norueg era un míssil balístic intercontinental Bulavà que havia tingut un problema tècnic. Els míssils intercontinentals han d’arribar a la part alta de l’atmosfera per aprofitar la disminució de la força de la gravetat i poder recórrer grans distàncies. A baixa altura un míssil intercontinental necessitaria una quantitat enorme de combustible. Els Bulavà estan pensats per ser llançats des dels submarins russos d’última generació i tenen una versió terrestre, els Tòpol. El seu nom tècnic és R30 3M30 Bulavà-30, però l’OTAN els té batejats com SS-NX-30 i en els tractats internacionals apareix com a RSM-56.
El desenvolupament d’aquests nous míssils per Rússia és bàsic per a mantenir una certa igualtat de forces amb els Estats Units. Ells asseguren que durant els pròxims cinquanta anys però això, i sobretot en tecnologia militar, és molt difícil de dir. Segons els militars soviètics els Bulavà i els Tòpol són capaços de burlar tots els sistemes de defensa fins ara coneguts i, tal com s’ha demostrat estan totalment operatius.
El Bulavà està basat en el disseny del (SS-27) Tòpol, però és més sofisticat i té un abast efectiu de 10.000 quilòmetres. Quan s’acosta al blanc, pot realitzar maniobres evasives per no ser abatut, llançant senyals per a que altres míssils contra-míssils no impactin amb ell. La seva càrrega nuclear està totalment protegida contra danys físics perquè pot sobreviure a una explosió nuclear a menys d’un quilòmetre de distància. Amb un pes aproximat de 30 tones les versions actuals poden portar sis caps nuclears però ben aviat en podran portar deu. Una màquina tan sofisticada necessita una acurada posta a punt i els fracassos són freqüents. L’ovni de Noruega va ser un Bulavà amb un problema a la tercera fase del coet. Sense direcció, el míssil va començar a girar en espiral deixant rere seu un fum blau. Però no no eren extraterrestres…