El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/josepmartinoy

Arxiu per a 18 desembre, 2009

[youtube]AMaMx7s-EVc[/youtube]

Avui que es tanca la cimera del clima de Copenhaguen és interessant veure quines són les perspectives que l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) té pels pròxims anys. I les que té són força contradictòries amb els resultats que sortiran de Dinamarca. Però crec que el què passarà s’aproximarà més al que pronostica l’AIE que els compromisos -potser hauríem de dir desitjos- sorgits de la cimera. Com a mínim les dues coses són contradictòries. Anem a veure. D’una banda tenim el compromís de reduir les emissions de diòxid de carboni, causants en bona part de l’escalfament global i el conseqüent canvi climàtic. Reduir-les passa, entre altres coses, en deixar de tenir una economia dependent del petroli i canviar-la per una que s’alimenti de les energies renovables. Tampoc es té en compte que l’increment diari de la població de la Terra és d’unes dues-centes mil persones i que la població mundial s’aproxima als 7.000.000.000 de persones. Això implica una necessitat molt més gran d’energia que les sostenibles no poden cobrir. Per això veig complicat que si la demanda del petroli continua augmentant es pugui frenar significativament l’escalfament global.

L’AIE afirma que entre el 2010 i el 2014 cada any augmentarà un 0,9% la demanda de petroli. Es veritat que la crisi ha frenat el creixement desmesurat de la demanda de cru, però la carrera alcista ja està tornant a arrancar. El 2009, respecte del 2008, la demanda va baixar 1,4 milions de barrils diaris i s’ha quedat en 84,9 milions de  barrils diaris. Però l’any vinent ja parlarem d’una mitjana de 86,3 milions diaris. Els exercicis següents, la tendència a l’increment continuarà amb 87,5 milions de barrils diaris el 2011; 88,7, el 2012; 89,8 milions de barrils diaris pel 2013 i 90,9 milions pel 2014.

Aquest augment de la demanda provindrà bàsicament dels països emergents però en els desenvolupats hi haurà un estancament del consum de cru o fins i tot una davallada per l’entrada d’energies renovables.

Però d’on sortirà el cru d’aquests pròxims cinc anys? Els principals països productors continuaran sent bàsicament els mateixos amb una Aràbia Saudita que posarà al mercat 12 milions de barrils diaris; però Angola, l’Iraq i Nigèria augmentaran significativament la seva producció, mentre que Rússia reduirà la seva producció.

I finalment, els biocarburants que avui en dia representen 1,6 milions de barrils diaris passaran a ser de 2,2 milions el 2014 i estaran produïts bàsicament al Brasil i als EUA. Una misèria, un 2,4%, si es compara amb la producció de petroli fòssil. Per això està clar que la substitució del petroli per combustibles biològics és ara per ara impossible i que per tant les emissions de diòxid de carboni continuaran per molt que els governs reunits a Dinamarca s’entossudeixin a dir el contrari.