[youtube]x90SGKGEbuQ[/youtube]
L’indústria petrolífera està convençuda que els combustibles fòssils continuaran sent absolutament necessaris les pròximes dècades, tot i l’amenaça per a l’escalfament global que representen. Conscients que les energies renovables són insuficients per assegurar l’abastament a curt i mig termini, creuen que el carbó i el petroli tenen encara molts anys de vida per davant. Aquesta setmana hi ha hagut a Londres un fòrum, anomenat Petroli i Diner, que ha tractat sobre el tema. Els representants de les companyies petrolíferes l’han aprofitat per reivindicar el paper principal dels combustibles fòssils en el món actual. El secretari general de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), Abdal·là el-Badri, va ser un dels més crítics amb l’energia nuclear i els biocombustibles. El-Badri afirma que un país només pot estar cinc o sis anys convertint el seu menjar en energia, referint-se als biocombustibles, però no més. En part té raó. Actualment si un país industrialitzat volgués canviar absolutament el seu consum de petroli per biocombustibles, bioetanol o biodièsel, hauria de plantar tota la seva superfície de blat de moro o canya de sucre. I quan dic tota la seva superfície, vull dir tota. I encara no en faria prou. Per tant, els biocombustibles són part de la solució per anar abandonant la dependència total del petroli, però no són l’única solució. Fins i tot en això hi està d’acord el president de l’Agència Internacional d’Energia (AIE), Nobuo Tanaka, defensor de l’energia nuclear i de les renovables per fer front a l’escalfament global, però que admet que el món necessitarà en les pròximes dècades petroli per obtenir energia.
El director executiu de British Petroleum (BP) ha estat més precís i ha assegurat que els combustibles fòssils cobriran el 80% de la demanda energètica mundial el 2030. Si té raó, qui pensi que es podrà evitar l’escalfament global que se’n comenci a oblidar. El fòrum de Londres va ser organitzat per l’International Herald Tribune i la companyia d’anàlisi Energy Intelligence. Una altra de les conclusions de la reunió ha estat la conclusió, bastant òbvia per cert, que en el futur hi haurà països com el Brasil, Mèxic, l’Índia o la Xina, que amb la seva demanda influiran decisivament en el mercat petrolier. I que, les variacions de preus que abans tardaven anys en produir-se, en el futur es produiran en mesos o setmanes depenent de les alteracions polítiques i econòmiques que es vagin produint.
[youtube]ertiAbXQ6pA[/youtube]
Científics de la NASA del Laboratori de Propulsió a Raig (JPL) han detectat molècules orgàniques bàsiques per a l’activitat biològica en un exoplaneta gasós. Si la descoberta s’hagués fet en un planeta rocallós voldria dir que les possibilitats de trobar-hi el què entenem per vida serien enormes. Els exoplanetes són els planetes que estan fora del sistema solar i que orbiten altres estrelles que no són el Sol. Però aquest planeta no és habitable però sí que té activitat química, perquè té aigua, metà i diòxid de carboni, elements bàsics per a la vida. Que s’hagi detectat ja per segona vegada i amb relativa facilitat molècules orgàniques en exoplanetes pot significar que segurament això no és un fenomen rar, sinó tot al contrari, més freqüent del què seria previsible. L’exoplaneta en qüestió ha estat batejat com HD 209458b, però també és conegut com Osiris, i és un astre gasós més gran que Júpiter que orbita una estrella a 150 anys llum de distància, a la constel·lació de Pegasus. El mes de desembre del 2008, els científics del JPL van descobrir CO² en un altre exoplaneta anomenat HD 189733b. Ja se sabia que també tenia vapor d’aigua i metà.
L’anunci de la descoberta d’un segon exoplaneta amb aquests components s’ha produït just després que un grup internacional d’investigadors informés de la detecció de 32 nous exoplanetes des de l’observatori de La Silla, a Xile. Actualment ja s’han trobat 400 planetes que existeixen fora del sistema solar, i això tot just és l’inici perquè a mesura que es perfeccionen els instruments d’observació es comprova que no només hi ha moltes estrelles a l’Univers, sinó que moltes tenen sistemes planetaris similars al del Sol. Si a sobre hi ha molècules orgàniques amb relativa facilitat, vol dir que les possibilitats de trobar planetes amb unes condicions molt semblants a la Terra, són cada dia més enormes.
[youtube]iL8IGWTl5ck[/youtube]
L’ús de l’energia procedent de la biomassa a Espanya podria reduir entre el 50 i el 70 per cent dels incendis forestals que s’hi produeixen. Això evitaria l’emissió de vuit milions de tones de diòxid de carboni cada any i crearia 12.600 llocs de treball estables. Ho assegura el president de la Secció de Biomassa de l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA), Manuel García. Actualment a Espanya hi ha 462 megawatts (MW) d’energia de biomassa en funcionament. D’aquests, 360 MW provenen d’indústries de pasta i paper o agroalimentàries, que tenen una planta associada en el seu procés productiu, per a l’aprofitament de residus. La resta, prové de projectes dedicats íntegrament a l’explotació d’aquesta energia.
Les avantatges de l’ús de biomassa prové bàsicament perquè és una forma eficient de desprendre’s de residus agrícoles i, sobretot, perquè és una forma de donar rendibilitat als boscos. Si es pot extreure biomassa en forma de branques, pinyes, arbres morts… el què s’està fent és reduir enormement les possibilitats d’un incendi forestal. Sobretot en els països mediterranis els incendis forestals durant les èpoques de més calor són freqüents i retirar “combustible” dels boscos permetria, fins i tot, que en cas de foc, els bombers poguessin actuar molt millor. Un incendi forestal provoca un gran alliberament a l’atmosfera de CO², mentre que l’utilització de la biomassa permetria una emissió molt menor i, a més un ús energètic que permet estalviar la crema de combustibles fòssils. El problema és que un litre de gasolina proporciona 10.000 kcal, mentre que un quilo de biomassa només en dóna 3.500. Clar que l’obtenció de biomassa és molt més fàcil i barata que tot el procés d’extracció i refinat del petroli i, sobretot, que és una energia sostenible i inesgotable.
[youtube]XRjb_IKDiz8[/youtube]
Un equip del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert que afegir petites quantitats de vanadi a determinats tipus d’acer, com els que s’utilitzen en les grans infraestructures en millora la seva resistència a la fractura, en redueix el pes i, sobretot, abarateix considerablement el seu preu de fabricació. El principal autor de la investigació és Carlos García-Mateo, que explica que les aplicacions i producció d’acer en el món supera amb escreix les de qualsevol altre material metàl·lic. Això és degut, segons ell, als esforços de la comunitat científica dels últims cinquanta anys per desenvolupar nous acers amb propietats a la carta. En el mercat hi ha més de deu mil tipus diferents d’acer i constantment n’apareixen noves formes. Cinc científics del CSIC han rebut recentment el Vanadium Award Council, que dóna l’Institute of Materials, Minerals and Mining del Regne Unit, per desenvolupar el millor treball d’investigació científico-tecnològica publicat el 2008 sobre l’aplicació industrial del vanadi.
El vanadi (V) és un element químic de número atòmic 23. És un metall dúctil, tou i poc abundant. Es troba en diferents minerals i en alguns petrolis, i s’usa bàsicament per fer aliatges. El nom prové de la deessa de la bellesa Vanadis, de la mitologia escandinava.
[youtube]AxiwQyBT_GE[/youtube]
Em pregunto quantes vegades deu haver passat una cosa semblant sense que en tinguéssim notícia. El diari britànic The Guardian ha publicat recentment un informe que confirma que l’empresa holandesa Trafigura, dedicada al comerç de petroli, el 2006 va vessar residus tòxics a Costa de Marfil, concretament a Abidjan. Els directius de la petroliera van pressionar el diari per impedir la publicació de l’informe elaborat per la consultora Minto, Treharne & Davies que confirma de l’existència encara de greus problemes de salut entre els habitants d’Abidjan i que l’empresa n’era conscient. Uns vessaments il·legals en qualsevol país occidental es van fer impunement a Costa de Marfil provocant sobre la ciutat un núvol de sulfat d’hidrogen, un gas potencialment letal, que sol provocar greus cremades a la pell i als pulmons, danys oculars, ulceracions permanents i pèrdua de consciència. A Occident aquests residus s’haguessin tractat per fer-los inermes, però es va optar per la solució més barata, simplement llançar-los al mar. Tot i que l’informe tampoc era excessivament dur amb l’empresa responsable dels vessaments, aquesta es va posar nerviosa i va començar a pressionar perquè no es fes públic. Durant tres anys ha estat amagant l’existència dels vessament i s’ha limitat a dir que no eren nocius. Fa un mes Trafigura va acordar indemnitzar a 30.000 persones que van emmalaltir pels abocaments de 500 tones de residus tòxics fets pel vaixell Probo Koala que, segons l’ONU, haurien causat almenys 15 morts i la hospitalització de cent mil persones. Un acord amb els afectats els permetrà rebre 1.073,5 euros per cap. L’empresa s’excusa en la mala actuació d’una altra empresa de Costa de Marfil, que hauria actuat sense el seu consentiment i el responsable de la qual va ser condemnat el 2008 a vint anys de presó. Trafigura ha explicat que les deixalles eren una barreja de residus de gasolina i restes càustics que van poder provocar “símptomes de baix nivell com els de la grip i angoixa” però en cap cas morts, avortaments o naixements de nens amb malformacions, com mantenen alguns acusats. Si volen comparar les versions poden veure el reportatge d’al-Jazeera que acompanya aquest post. El vaixell va acabar a Costa de Marfil després que els serveis de neteja del port d’Amsterdam rebutgessin fer-se’n càrrec. Així va el món.
[youtube]cfzFYBIQ4mw[/youtube]
Un estudi de l’Agència del Medi Ambient i del Control de l’Energia de França (ADEME) afirma que cultivar plantes per als seu ús com a biocarburants en boscos o prats genera moltes més emissions de diòxid de carboni que les que permet evitar la substitució per hidrocarburs. Segons l’estudi el mal ús dels biocombustibles pot generar de dos a quatre vegades que utilitzant combustibles fòssils. Això passa, per exemple, quan es tallen els boscos tropicals per produir oli de palma. La raó d’aquest desequilibri en l’emissió de CO² és que només s’ha de tenir en compte que els biocarburants també generen diòxid de carboni, sinó que si abans s’han tal·lat enormes superfícies d’arbres aquestes deixen d’absorbir-lo. El mateix passa amb els prats. Evidentment no tots els biocarburants presenten el mateix desequilibri de diòxid de carboni. Segons l’estudi l’etanol obtingut a partir de la canya de sucre és el més eficients dels biocombustibles en terme medi ambientals, perquè genera un 90% menys de gasos d’efecte hivernacle que la gasolina; i a més proporciona més energia que la que es necessita pel seu conreu. El bioetanol de blat de moro, de blat i de remolatxa o el biodièsel de colza i soja presenten un balanç correcte, amb una reducció d’entre el 60% i el 80% respecte als combustibles fòssils que substitueix i un estalvi energètic entre el 50% i el 80%.
[youtube]Hv579bFWTVI[/youtube]
La NASA acaba d’elaborar un mapa complet de la Via Làctia, la galàxia on es troba el nostre sistema solar. Ha estat possible gràcies a la informació aconseguida per la sonda Interestellar Boundary Explorer (IBEX) que també ha permès situar amb exactitud la posició del Sol dins la galàxia. L’IBEX va ser llançada fa un any i, juntament amb les dades proporcionades per la sonda Cassini, s’ha pogut aconseguir aquesta visió de conjunt de l’espai més proper. La sonda Cassini, projecte conjunt de l’Agència Espacial Europea i la NASA està en òrbita de Saturn des del 2004. El nou mapa detallat de la galàxia servirà per poder analitzar amb més detall les relacions del Sol amb els seus veïns de la Via Làctica. Durant dos mesos, l’IBEX ha recollit dades sobre unes partícules que els científics anomenen àtoms energètics neutrals. Aquests àtoms neixen en una zona del sistema solar anomenada regió limítrof interestel·lar, on les partícules del vent solar circulen més enllà de l’òrbita dels planetes i xoquen amb material provinent d’altres estrelles. Aquestes partícules no emeten llum i són invisibles pels telescopis convencionals.
El sistema solar està en un dels braços de l’espiral galàctica, a uns 30.000 anys llum del centre i a uns 20.000 de l’extrem. En total la Via Làctia té uns 100.000 anys llum de diàmetre i té una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol. Cada 225 milions d’anys el Sistema Solar completa un gir al voltant del centre de la galàxia, que es mou a uns 270 quilòmetres per segon.
[youtube]Ib5RjiKMB4o&feature=related[/youtube]
Un informe del Consell britànic de’investigació sobre l’Energia afirma que la producció mundial de petroli començarà el seu declivi a partir de la pròxima dècada i que això tindrà repercussions serioses si no es prenen les mesures adequades. Els autors d’aquest estudi alerten del risc que el consum mundial de cru arribi al seu zenit i comenci a faltar petroli, cosa que en provocaria un augment ràpid del seu preu. Saber el moment en què s’arribarà a la màxima producció de cru no es cosa fàcil. Alguns parlaven de l’any 2000, altres del 2010, altres del 2020 i altres del 2030… Però l’aparició constant de nous i espectaculars jaciments fa que aquesta data fatídica s’hagi anat movent constantment. A partir de l’any 2000 es cert que la majoria de jaciments “fàcils” s’han acabat i que ara el cru s’ha d’anar a buscar en unes condicions molt més complicades. Segons l’estudi, a partir del 2020 la producció de petroli entrarà en una fase de declivi terminal. No s’extreurà prou cru per a satisfer la demanda i es buscaran altres combustibles fòssils encara més contaminants, com les sorres de quitrà. Els experts britànics fan una crida als governs perquè ho tinguin en compte i aprofiten els pròxims anys per apostar decididament per noves fonts energètiques netes i renovables, així com per la substitució gradual dels vehicles que utilitzen derivats del petroli per altres d’elèctrics o que puguin usar biocombustibles.
[youtube]SyHXh0usGKQ[/youtube]
Els científics de la NASA han reduït aquests dies considerablement la possibilitat que l’asteroide Apofis pugui impactar contra la Terra l’any 2036. Si fins ara es calculava que les possibilitats de xoc amb la Terra d’aquest asteroide eren de 1/45.000 ara són de 1/250.000. L’asteroide en qüestió té les dimensions de dos camps de futbol i va ser descobert el 2004. El dia que estarà més a prop del nostre planeta serà el 13 d’abril del 2036, quan l’Apofis passarà només a 29.450 quilòmetres de distància, segons els nous càlculs. En termes astronòmics això és molt i molt proper si es té en compte que la Lluna està a 384.000 quilòmetres. Fins ara es creia que l’asteroide s’aproximaria a la Terra el 2029 amb un 2,7% de possibilitats d’impacte, cosa ara descartada. El responsable dels nous càlculs és l’astrònom Dave Tholen, de l’Institut d’Astronomia de Hawaïi. El càlcul de l’òrbita elíptica d’un asteroide es basa en models físics del sistema solar que tenen en compte la influència gravitatòria sobre l’asteroide dels planetes i satèl·lits als quals es va apropant.
[youtube]V_NP-fXo5OI&feature=fvw[/youtube]
Un amic meu que es dedica a mirar el món amb el Google Earth, m’ha ensenyat les imatges de dos grans forats al pol sud enmig de la neu. El primer sembla que estigui al costat d’una peça que serviria per tapar-lo, i el segon, es veu clarament que el gel està tallat al seu voltant i que és una entrada cap a l’interior. Les imatges dels pols són difícils d’obtenir perquè l’òrbita polar no sol ser la més habitual dels satèl·lits i la superfície que es pot veure en detall de l’Antàrtida és més aviat escassa. Les imatges que Google Earth té són manipulades en alguns llocs “sensibles” a petició d’alguns governs però sempre hi ha la possibilitat que per distracció o simplement perquè creuen que ningú s’hi fixarà es deixin visibles. En tot cas, el meu amic no és l’únic que ha trobat aquests curiosos forats. En el vídeo que acompanya aquest post els podeu veure. Això ha tornat a disparar una altra de les teories conspiratives tan divertides que sorgeixen regularment, la de la Terra buida.
La teoria de la Terra buida és la que diu que el planeta està format per diverses esferes concèntriques, una dins l’altra i que està habitada interiorment. Es podria anar d’una esfera a l’altra a través de dos grans forats que estarien situats en els pols. Els sembla una bestiesa? Doncs l’excapità de d’infanteria de l’exèrcit dels Estats Units Jonathan Cleeves Symnes, el 1818, va fer una carta oberta als membres del Congrés, als rectors de les principals universitats i els savis nord-americans oferint-se a explorar l’interior de la Terra des dels pols. La seva proposta va rebre 25 vots afirmatius dels congresistes. Ho explica Domingo A. Gómez Gallego en una web sobre llegendes.
Symnes no és l’únic que pensava així, sinó que fins i tot hi ha teories encara més curioses, com la de Cyrus Read Teed que assegurava que els humans no viuen a l’exterior de la Terra sinó en el seu interior i que el Sol seria el nucli. Amb aquestes idees Teed només podia crear una religió que tenia 250 fidels quan va morir el 1908. Però aquesta manera de pensar ha tingut altres seguidors, alguns dels quals pensen que quan els humans de fora entrin en una etapa de destrucció apocalíptica els “humans” de dins el planeta sortiran a ajudar-los…
Jo sóc més partidari de pensar que és un efecte òptic o coves naturals, encara que s’hauria de veure in situ. Si ens posem en pla més conspiratiu sí que podria ser una construcció humana, però m’inclinaria a pensar que és més per un tema militar que no pas l’entrada a l’inframón. En tot cas us animo a que si teniu més informació i opinions sobre el tema me la feu arribar.