El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/josepmartinoy

Posts Tagged ‘2012’

[youtube]CgHy7WSdSdI&feature=channel[/youtube]

La majoria de lectors nous d’aquest bloc hi arriben a través de cercadors en els quals han buscat paraules o temes relacionats amb la fi del món, que ara s’anuncia pel desembre del 2012. Com que les consultes que rebo van a més, vaig decidir escriure un extens article sobre el tema, recollint les diverses teories de l’apocalipsi i intentant raonar si realment són o no possibles. Com que els tres pròxims anys l’aproximació de la fi del món serà tema recurrent i molt comentat ja n’anirem parlant. Només volia dir que algunes de les teories dels profetes de l’apocalipsi són fruit de ments molt imaginatives i amb poca base científica. D’altres sí que tenen una certa base científica però són molt improbables que poguessin passar. I finalment altres passaran, l’única cosa és que no se sap quan. Que coincideixi amb el 2012 seria tant com intentar no només endevinar els números d’una Lotto, sinó a més encertar l’ordre i el dia en què sortiran.

La vida a la Terra desapareixerà d’aquí un miler de milions d’anys, quan el Sol comenci a esgotar el seu hidrogen i augmenti de volum. La temperatura del planeta augmentarà i el farà pràcticament inevitable. D’aquí uns 5.000 milions d’anys el mateix planeta haurà desaparegut de la mateixa manera que ho haurà fet el Sol. L’apocalipsi doncs, arribarà tard o d’hora. El que és cert és que en un planeta superpoblat qualsevol esdeveniment que n’alteri les condicions pot provocar enorme destrucció i una gran quantitat de víctimes. Però la vida és risc i, de fet, són moltes les situacions que ens posen personalment en perill contínuament sense que això signifiqui la nostra mort. A escala plantetària passa el mateix. Els humans, provocant un canvi climàtic a marxes forçades, estan contribuïnt a augmentar el risc que la Terra acabi passant-los factura, però el procés serà lent, i això no vol dir que no pugui ser. Altres tipus de catàstrofes, amb els recursos tecnològics actuals podrien suposar esdeveniments de tipus apocalíptics, però no forçosament a nivell mundial, sinó que podrien afectar continents determinats o àrees concretes del planeta.

Una de les teories parla de l’apocalipsi provocada per una pandèmia. Aquests dies que estem veient com la grip AH1N1 avança a tota velocitat per arreu, els països occidentals ja han desenvolupat una vacuna i n’han fet suficients dosis per a subministrar-la pràcticament a tota la població de risc, sense massa problemes. Només a l’Estat espanyol hi ha vacunes per a immunitzar el 60% de la població, 27 milions de dosis. Per a tot el continent africà, les farmacéutiques fabricants de la vacuna n’hi han destinat 15 milions de dosis, per a una població de més de 800 milions de persones. Si en comptes de grip A parlessim d’una malaltia més severa i letal, imaginin de què estariem parlant.

[youtube]l6AIt36-whc[/youtube]

La Terra no només té unes condicions especials perquè hi hagi esclatat la vida, sinó que bona part de la seva estabilitat la té gràcies a les particulars característiques del sistema solar. Primer de tot, el Sol és una estrella molt estable que no té grans oscil·lacions i això permet que els diferents planetes que orbiten al seu voltant mantinguin unes condicions determinades.  Però no només el Sol és el responsable que la Terra estigui força protegida. El sistema solar té dos grans planetes gasosos amb una gravetat molt gran. Júpiter era el líder dels deus romans, el Zeus dels grecs, i per això el planeta més gran del sistema solar va ser batejat així. La gravetat de Júpiter és 2,5 vegades la de la Terra i per això, juntament amb Saturn capturen un nombre major de cometes i asteroides que la resta. Diumenge passat l’astrònom australià aficionat Wesley Anthony va fotografiar l’impacte d’un cometa o un asteroide contra Júpiter, justament quan feia quinze anys d’un altre impacte, el del cometa conegut com Schumaker-Levy, en nom dels astrònoms que el van localitzar. El tema no deixaria de ser un fenomen destacat de l’astronomia sinó fos pel volum de l’objecte en qüestió. Segons les primeres dades, l’asteroide o el cometa seria similar a la Terra. Si Júpiter no l’arriba a capturar en aquests moments tindríem un astre aproximant-se a l’òrbita de Mart i en direcció cap a l’òrbita terrestre. El sistema solar funciona pels equilibris que les diferents gravetats dels diferents elements del sistema i l’estabilitat que això proporciona. Un impacte contra Mart, Venus, Mercuri o qualsevol satèl·lit hagués provocat una situació complicada, per no dir si hagués xocat contra la Lluna o la Terra o simplement hagués passat tan pròxim que n’hagués alterat l’equilibri. I el més preocupant de tot és que, amb un nombre cada dia superior de telescopis observant el què tenim afora ningú no  hagués advertit que un astre d’aquestes dimensions es passejava pel sistema solar. Quan em parlaven de Nibiru, el planeta fantasma que segons algunes teories apareixerà el 2012 pel sistema solar, em semblava impossible. Doncs no, una cosa similar acaba de passar i ningú pot garantir, ara per ara, que hi hagi un altre planeta erràtic que ens visiti per sorpresa.

[youtube]zbhrtP5qp_I&feature=PlayList&p=EC5F03924689C355&index=23[/youtube]

Marduk, Nibiru, Barnard 1, Hercólobus… o fins i tot Planeta X. N’han sentit a parlar? Si la resposta és no, no pateixin perquè abans del 2012 en sentiran a parlar… encara que, segons la NASA, aquest suposat 12è planeta ni existeix ni se l’espera. L’origen de la mitologia de Nibiru vé dels sumeris que haurien fet representacions astronòmiques dibuixant un planeta que ara no existeix. Seria una mena de Jupíter, un planeta gasós a punt de ser una estrella, i que pels xocs interplanetaris tindria una òrbita similar a la d’alguns cometes que l’acostaria al Sol cada 3.600 anys per després sortir del sistema solar. L’entrada d’un gran planeta dins el sistema solar, encara que no xoqués amb cap dels astres, provocaria greus alteracions gravitatòries amb conseqüències imprevisibles. Bé, a què no saben per quin any preveuen alguns el retorn de Nibiru? Doncs pel 2012, per així fer-ho quadrar amb les profecies maies i acabar de dibuixar un panorama apocalíptic total. O sigui en tres anys, un planeta de la mida de Júpiter, que mai ha estat localitzat apareixeria del no res i se’ns acostaria perillosament. Quan ja s’estan descobrint planetes en altres sistemes solars i quan s’està fent el seguiment dels objectes potencialment perillosos de xocar amb la Terra, és molt improbable que un element així hagués passat desapercebut. L’excusa dels qui creuen en Nibiru, és que és un astre fosc i que per això no ha estat descobert. La realitat és que les distàncies astronòmiques són tan enormes que perquè en tres anys un element així es pogués apropar a la Terra des de fora el sistema solar és impossible. Així que en aquest cas podem estar tranquils. Potser el 2012 passaran altres coses apocalíptiques, però l’arribada de Nibiru ja la poden descartar.

[youtube]tIJlLotBlUo[/youtube]

El projecte Web-Bot es va començar a desenvolupar a principis dels anys noranta per detectar si a través de la informació que s’anava bolcant a internet -en aquell moment en els seus inicis a nivell domèstic- es podia preveure quina seria l’evolució futura dels mercats borsaris. Utilitzant una tecnologia anomenada  sistema d’aranya el Web-Bot (un robot de webs) es dedica a cercar per internet paraules clau que, quan són localitzades es copien juntament amb part del text que les envolta. S’envien a una central on s’analitzen per obtenir-ne algunes conclusions. Per exemple si la gent parla molt d’atur i falta de diners, d’alguna forma es pot deduir la profunditat i la duració de la crisi. De la mateixa manera es podia determinar si hi havia perill de conflicte entre dos països o si algun estat determinat tenia problemes econòmics. Després d’uns quants encerts en previsions sobre altres crisi econòmiques i de predir puges i baixades borsàries amb un cert èxit, els analistes del programa van començar a veure que el programa també avançava esdeveniments fora de l’àmbit econòmic o polític amb un cert èxit. Segons expliquen, el juny del 2001 a través del programa es va predir que abans de dos o tres mesos es produiria als Estats Units un fet molt important que canviaria la història del món. Els atemptats de Nova York i Washington de l’11 de setembre els van donar la raó. Per què el projecte Web-Bot torna a estar d’actualitat? Doncs bàsicament perquè, segons sembla, a través del programa s’ha pronosticat que el 2012 hi haurà un esdeveniment de proporcions apocalíptiques. Curiosa coincidència que coincideixi amb la fi del món segons els maies perquè també pot ser que el programa hagi trobat molta informació sobre això hi ho hagi assumit com a propi. En tot cas, en aquests casos el millor es comprovar amb d’altres prediccions si la cosa té credibilitat o no. Saben que han predit els analistes del Web-Bot per aquest mes d’abril? Doncs que disturbis i manifestacions pels productes de primera necessitat i aliments presagien la ruptura social que arribarà a l’estiu. Pel maig augura que les persones més afectades per la crisi començaran a qüestionar el sistema socioeconòmic. Pels mesos de juny i juliol el programa pronostica que hi haurà molts terratrèmols però que davant la gravetat de la situació social pràcticament no seran noticia. En tot cas s’haurà de veure si aquestes petites profecies «científiques» es compleixen per començar a preocupar-nos.

[youtube]sFAYxqeMQg0[/youtube]

A hores d’ara qui més qui menys ja deu haver sentit que la pròxima cita apocalíptica la tenim el 21 de desembre del 2012. No va ser ni el 1999, ni el 2000 tal com els intèrprets de Nostradamus havien assegurat i ara toca el torn als que confien encertar la data de la fi del món en base als càlculs dels maies. És cert que els maies eren uns astrònoms que havien aconseguit un nivell de càlcul excepcional i a partir d’això van elaborar un calendari molt més regular que el gregorià que utilitzem actualment. L’any maia té 365 dies també, repartits en 18 mesos de 20 dies (18 x 20 = 360) més cinc dies que s’afegien al final -montemi- durant els quals no es feia res. Les setmanes eren de cinc dies per als mortals, segons el calendari haab, però de 13 dies per els sacerdots ja que aquests utilitzaven el calendari sagrat -tzolkin- de nomes 260 dies. L’any començava amb el solstici d’hivern i el tzolkin era el més usat i regia les feines agrícoles, el cerimonial religiós i les costums familiars. El haab es basava en el recorregut de la Terra al voltant del Sol i durava 365 dies repartits en 18 mesos -Winal- més cinc dies d’afegitó. La combinació d’aquests dos calendaris de 260 i 365 dies crea un cicle més gran de 18.980 dies -mínim comú múltiple de 260 i 365- que s’anomena Roda Calendàrica. Els maies també portaven un calendari històric -sèrie inicial o compte llarga- que s’iniciava el que seria el 13 d’agost del 3114 a.C. i que era el dia que consideraven que havia començat la seva civilització, com els cristians van fer en posar el rellotge en funcionament l’any que teòricament va néixer Crist. El maies consideraven que el gran cicle de la vida durava 5.130 anys i que a partir d’allà el món patiria una catarsi i que apareixeria després una nova societat. He estat fent càlculs i buscant informació i la veritat és que aquesta és poc coincident pel què fa al gran cicle astronòmic, però en fi, diguem que el 22 de desembre del 2012 això s’acaba, o almenys s’acaba per a uns quants. Segons les profecies maies aquesta catàstrofe final estarà relacionada amb el Sol, els fenòmens geològics i un fort canvi climàtic. Uns elements força presents en les informacions que ens arriben aquests dies. Però tot fa pensar més que els maies van establir un cicle a llarg termini com nosaltres fem servir els mil·lenis per la consciència històrica que qualsevol civilització té de la seva pròpia supervivència. Clar que diguem que als maies la projecció a distància no els va anar massa bé i l’apocalipsi els va venir molt abans del què preveien.

març 2024
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
Arxius