Posts Tagged ‘CO2’
[youtube]pGBYPPoZOl8[/youtube]
Si la temperatura mitjana de la Terra s’elevés 4 graus de mitjana els ecosistemes expulsarien més diòxid de carboni que el que retenen. L’estudi l’ha fet l’Institut de Ciències de Mar de Barcelona, adscrit al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), amb col·laboracoó amb la Queen Mary University de Londres. Els investigadors han creat un model teòric que prediu els efectes de l’escalfament global sobre el metabolisme d’un ecosistema i calcula les proporcions de CO² retingut i expulsat a mesura que augmenta la temperatura.
L’estudi s’ha publicat a la revista Philosophical Transactions of the Royal Society of London i defineix una cosa que fins ara se sabia, que l’equilibri del diòxid de carboni s’altera per l’escalfament global, però no les proporcions en què això passava. Els investigadors José Montoya i Gabriel Yvon-Durocher va provar els càlculs teòrics en 20 llacs artificials que simulaven les condicions dels llacs del sud d’anglaterra i l’augment predit per a mitjans d’aquest segle. Els llacs solen retenir més CO² que el que expulsen i per això ajuden a compensar l’escalfament global.
I els resultats que donen aquests models teòrics són realment preocupants. Els ecosistemes tendiran a reequilibrar-se a llarg termini en la seva absorció i emissió de diòxid de carboni, però durant el període de transició poden alliberar-ne força, cosa que en farà augmentar la seva concentració a l’atmosfera i alterarà les mesures de reducció de CO² que estan en marxa.
[youtube]Gt44dLL9pEY[/youtube]
El Cel Únic Europeu és una ambiciosa iniciativa que té com objectiu la reorganització de l’espai aeri europeu d’acord amb les pautes de circulació del tràfic d’aeronaus, establint regles tècniques i de procediment comunes i promovent el desenvolupament d’un sistema europeu harmonitzat de gestió del tràfic aeri. El Cel Únic pretén aprofitar que els avions puguin volar el màxim temps possible en línia recta i per tant estalviant temps i combustible. Potser algú es preguntarà: però no volen en línia recta? Doncs no, perquè segueixen unes rutes de navegació que són les carreteres del cel i que a vegades els fan fer uns quants quilòmetres de més. Més recorregut significa més combustible, i més combustible significa més emissió de diòxid de carboni.
Per això l’entrada en funcionament del Cel Únic Europeu suposarà una menor emissió de CO² que segons l’Observatori de Sostenibilitat en l’Aviació (OBSA), es pot xifrar en 123.240 tones menys per any. Això serà fruit de l’estalvi de combustible, unes 39.000 tones anuals, cosa que traduït en diners significar 27,5 milions d’euros per any.
Escurçar les rutes, és un dels elements que permetrà reduir la contaminació provocada per les aeronaus, però no és l’únic. Els reactors estan augmentant dia a dia la seva eficiència i els nous combustibles biològics menys contaminants. El 2020 un 10% dels combustibles seran ecològics i es calcula que el 2050 s’emetran un 50% menys de gasos que en l’actualitat. A partir del 2012 les companyies aèries que operin en els aeroports de la UE hauran de comprar i vendre permisos per emetre CO² a l’atmosfera, que a més, estarà prefixada per cada estat. Els operadors que vulguin sobrepassar la quota màxima adjudicada hauran de comprar permisos d’altres operadors que no hagin consumit les seves quotes.
[youtube]XQu_C9YYf0o[/youtube]
Fa trenta anys els arbres creixien més ràpid als tròpics i més lentament en les zones més septentrionals. Ara passa al revés, gràcies al canvi climàtic. Científics de l’Institut Smithsonian d’Investigacions Tropicals (STRI) de Panamà ho han constatat. El director del Centre de Ciències Forestals del Tròpic del STRI, Stuart Davies, va participar la setmana passada en una conferència al Panamà sobre el tema. En el fòrum es van exposar els resultats de la recopilació de dades en boscos de la Xina, l’Índia, els EUA, el Brasil, el Regne Unit i el Panamà. El científic va assegurar que ara els arbres creixen més ràpid que abans, una cosa que ja es podia preveure. Hi ha més C0² a l’atmosfera (un 15% més en 30 anys) i d’això se n’alimenten els arbres i perquè les temperatures més càlides estan reduint els períodes freds i allargant el període de creixement de les plantes.
En el Tròpic les coses però no funcionen igual. Els arbres tropicals estan reduint la velocitat de creixement perquè tenen més diòxid de carboni però les temperatures són molt més extremes i això pesa més. Paral·lelament els científics adverteixen que aquestes alteracions de creixement del arbres associades a l’augment de temperatures també comporten altres problemes, com que alguns insectes estan augmentant el seu radi d’expansió perquè els hiverns, almenys fins aquest, no eren tan freds. Ara els científics estan analitzant les dades per esbrinar què està passant i desenvolupar models de creixement per a preveure les conseqüències de l’augment imparable de la temperatura mitjana de la Terra durant el segle XXI.
[youtube]y-pWd19MIeM[/youtube]
El canvi climàtic està obligant la natura a desenvolupar mecanismes contra l’adversitat. Si sobra diòxid de carboni, la mateixa Terra ens pot ensenyar a com combatre-ho. Ho han descobert experts del British Antartic Survey (BAS) quan han detectat una enorme proliferació de petites plantes marines en aigües que han quedat exposades per la disminució de la capa de gel a l’Antàrtic. Aquestes plantes són fitoplàcton que quan prolifera té un efecte beneficiós pel clima. El mecanisme és el següent, el fitoplàcton absorbeix el CO² i, quan mor, s’enfonsa i es queda al fons del mar durant milions d’anys. Aquest fenomen fins ara no s’havia tingut en compte en els models de canvi climàtic. L’equip de BAS l’ha dirigit Lloyd Peck i s’han dedicat a comparar antecedents del retrocés de les glaceres amb la quantitat de clorofila a l’oceà. La clorofila és el pigment que les plantes utilitzen per la fotosíntesi, per a capturar el diòxid de carboni i transformar-lo en oxigen. El BAS ha descobert que en els últims 50 anys, la disminució del gel antàrtic ha deixat al descobert una àrea de 24.000 quilòmetres quadrats que ha estat colonitzada per fitoplàcton amb gran capacitat d’absorció de diòxid de carboni.
En el vídeo que acompanya aquest post podeu veure quin serà el futur de l’Antàrtida d’aquí uns milions d’anys, quan el continent s’hagi desplaçat cap al nord i quan la neu i el gel que el cobreix s’hagi fos. Val la pena.
[youtube]h9HY7bqOVFE&feature=PlayList&p=82F1EF328C1E9334&index=50[/youtube]
Una línia de tren d’alta velocitat explotada durant trenta anys permet reduir el 60% de les emissions de diòxid de carboni que es produirien si la mateixa distància s’hagués de cobrir per carretera o avió. L’estudi l’ha fet l’Agència del Medi Ambient i Control de l’Energia del govern francès (ADEME), amb la col·laboració del gestor francès d’infraestructures ferroviàries RFF i amb la Societat estatal de Ferrocarrils (SNCF). Segons això la línia de TGV que s’està construint entre Dijon i Mulhouse ja serà rentable respecte a les emissions en només dotze anys. Els autors de l’informe calculen que durant trenta anys, els 140 quilòmetres d’aquesta línia Rin-Roine emetran 1,9 milions de tones de CO². Un 42% de les emissions correspondran a la construcció de la infraestructura i un 53% a la generació de l’energia elèctrica que mourà els trens. Es calcula que cada any utilitzaran aquesta línia 1,5 milions de viatgers. I per calcular que significarà en emissions la construcció de la infraestructura es va calcular la col·locació de les vies i l’aixecament de dues noves estacions, la de Besançon Franche Comté i la de Belfort-Montbéliard, les instal·lacions per fer el manteniment i una trentena de combois que faran el trajecte diàriament. I aquestes dades es poden aplicar a tots els llocs on hi ha trens d’alta velocitat que demostren la seva eficàcia en la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
[youtube]KpNnlKywvGs[/youtube]
El College of the Atlantic de Maine (EUA); l’Evergreen State College de Washington (EUA); el Middlebury College de Vermont (EUA); la Tongji University de Xangai (Xina); la University of the West of England de Bristol (Regne Unit) i la Universitat de Màlaga s’han associat per crear la Climate Neutral Network, una xarxa d’institucions acadèmiques universitàries que té per objectiu promoure l’acció global per descarbonitzar l’economia i les societats. El projecte té el suport del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient. El principal problema de l’escalfament global és l’emissió a l’atmosfera de diòxid de carboni en excés, cosa deguda a la dependència energètica mundial excessivament depenent dels combustibles fòssils. El què es pretén amb la idea és potenciar la investigació en energies i sistemes que redueixin les emissions de CO² fins i tot a nivell zero.
[youtube]2sSxZKoCCQ4[/youtube]
La Xina s’ha decidit finalment a emprar biocombustibles. De moment de forma incipient, però ara que la Xina ja s’ha convertit en el país del món que emet més diòxid de carboni la notícia és important. A partir del 2010, tres ciutats xineses -Pequín, Xangai i Guangzhou- i quatre companyies estatals (CNPC, Sinopec, CNOOC i COFCO) començaran a comercialitzar i produir B5. Aquest biocombustible només contindrà un 5% de biodièsel i un 95% de gasoil normal que es començarà a distribuir de forma experimental. Aquesta concentració de biodièsel permet que no s’hagi de realitzar cap modificació dels motors dels vehicles. Però com que a la Xina tots els números es fan gegants, això significarà 200.000 tones de biodièsel en un any. China National Petroleum Corporation (CNPC) i China National Cereals, Oils & Foodstuffs Corporation (CFCO) han signat un acord amb l’administració forestal estatal per plantar 13.000 hectàrees de conreus destinats a la producció de biodièsel pels pròxims 15 anys. Sinopec ja té una refineria per produir 100.000 tones de biocombustible cada any. La China National Offshore Oil Corporation (CNOOC) també ha construït una refineria per produir biodièsel a partir del conreu de 34.000 hectàrees de pinyó de l’Índia (jatropha en espanyol) , està a punt d’obrir un altre centre de producció a l’illa de Hainan per produir-ne 60.000 tones més. L’any 2020 la producció de biodièsel a la Xina serà de dos milions de tones anuals.
[youtube]HAX9G54iUMA[/youtube]
L’Hotel Barceló La Bobadilla de Loja (Granada) va anunciar fa un any que estava disposat a reduir les seves emissions de diòxid de carboni canviant el gas propà per energia proporcionada pels pinyols de les olives recollides en els seus propis terrenys. Un any després, segons l’hotel, l’ús d’una energia alternativa per a calefacció i aigua calenta ha permès reduir les emissions de CO² un 80 per cent. Però no només es contribueix decididament a reduir l’efecte hivernacle sinó que per l’hotel de cinc estrelles, membre del club Leading Hotels of the World, pot significar un estalvi anual de 50.000 euros perquè s’utilitza una energia un 60 per cent més barata. Un exemple que si tothom apliqués estratègies similars si que es reduiria enormement l’abocament de gasos contaminants a l’atmosfera.
El mètode per obtenir biocombustible a partir dels pinyols d’oliva s’ha desenvolupat a Andalusia, concretament a Jaén i Còrdova, on cada any es poden arribar a recollir tres milions de tones de pinyols. Cremar pinyols d’oliva també genera diòxid de carboni, però no és un combustible fòssil i el gas que emet seria similar al de la seva descomposició natural.
[youtube]gqzmQjN3EXg[/youtube]
El nivell de concentració de CO² a l’atmosfera està arribant a uns nivells que han fet disparar totes les alarmes. Les mesures realitzades per l’Administració Nacional dels Oceans i l’Atmosfera (NOAA) dels Estats Units i l’Institut Polar de Noruega coincideixen en afirmar que, si no es prenen mesures molt ràpides i dràstiques, a partir del 2016 s’arribarà a un punt de no retorn. Això significaria que a partir d’aquesta data es dispararan els mecanismes de retroalimentació que faran del canvi climàtic global una cosa imparable, encara que els nivells d’emissió de gasos causants de l’efecte hivernacle es reduïssin enormement. Aquest punt sense retorn se situa en les 450 parts per milió (ppm), la concentració a partir de la qual l’escalfament global serà incontrolable. Segons els científics de la NOAA els nivells de concentració de CO² estan actualment en 391 ppm; els noruecs asseguren que és superior i que ja són de 397 ppm.
Un informe publicat a la revista Science afirma que en aquests moments el nivell de diòxid de carboni és el més alt des de fa 2,1 milions d’anys i no des d’en fa 400.000 com s’havia assegurat fins ara. L’estudi assenyala com a culpable d’aquest augment de diòxid de carboni al fet que el CO² és atrapat pel mar i les plantes, en la fotosíntesi, transformant-lo en oxigen i creant les estructures biològiques d’arbres i plantes. El problema és que hi ha tanta activitat humana que supera la capacitat d’absorció de la biosfera. Els oceans també estan arribant al seu límit. Ja n’he parlat algun altra dia però l’augment de diòxid de carboni dissolt a l’aigua n’està provocant l’acidificació i alterant-ne greument els ecosistemes. A mesura que l’aigua s’escalfa també deixa anar més vapor, un element que a l’atmosfera també provoca efecte hivernacle, en un procés de retroalimentació. Ara jo no parlem doncs, de reduir les emissions de CO², perquè encara que aquestes fossin zero serien insuficients, sinó que s’han de reduir les emissions de metà, provocades bàsicament per la indústria ramadera i d’òxid nitròs, generat sobretot per la indústria agrícola. Durant dos milions d’anys el nivell de diòxid de carboni es va mantenir estable fins que va començar la revolució industrial. Les conseqüències de l’augment de 1 a 6 graus de mitjana que es preveuen per aquest segle transformaran la Terra i tindran un efecte letal per a molts éssers vius.
[youtube]LvGpLXs-pRo&feature=related[/youtube]
L’oceà Atlàntic reté un 13% de CO², provocat per l’activitat humana, més del què es pensava fins ara. Ho afirma un estudi internacional en el qual hi ha participat el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Segons l’estudi, l’Atlàntic emmagatzema 54 gigatones (cada gigatona són mil milions de tones) en comptes del què es pensava fins ara. En la investigació també hi ha participat científics nord-americans, francesos i noruecs que han participat en un projecte anomenat Carboocean. El treball de recerca és per saber què ha anat passat des del 1800, a l’inici de la revolució industrial, amb el diòxid de carboni en els oceans i veure que pot passar en el futur. Tot i que els treball s’ha fet a l’Atlàntic perquè té un important paper en la circulació oceànica global i perquè és on més CO² s’ha concentrat, les conclusions són extrapolables. El diòxid de carboni produït per l’activitat humana és capturat per les plantes però també pels oceans, que al final en capta més que no n’emet i per tant en va acumulant. Això té una vessant positiva, si els oceans retenen més CO² l’atmosfera en té menys, però té una part negativa que és que l’augment de diòxid de carboni fa baixar el pH de l’aigua, o sigui la torna més àcida. Es calcula que la quantitat global de carboni emmagatzemada en els oceans des del 1800 fins ara és de 147,5 gigatones, però des de fa trènta anys el ritme d’absorció del diòxid de carboni és de 2 gigatones per any. Si es pregunten com s’arriba a fer aquest càlcul, l’equip que ha el·laborat l’estudi, publicat per Biogeosciences,ha utilitzat cinc paràmetres diferents: s’ha mesurat el CO² dissolt; la salinitat, la temperatura, els nutrients, el pH i la presència de clorofluorocarbonis d’ús industrial.