Posts Tagged ‘deforestació’
[youtube]UGuTyxbfUyM[/youtube]
Els crits que emeten els orangutans mascle enmig de la selva tropical no són només per atraure femelles, sinó que constitueixen un llenguatge que proporciona informació sobre la seva identitat i el seu context. La revista Ethology ha publicat un treball d’un equip internacional d’investigadors realitzat a la reserva de Tuanan, a Borneo, i centrat en tres mascles sexualment actius. La recerca l’ha liderat el professor Carel van Schaik, de la Universitat de Zuric i s’ha fet en una zona pantanosa força deforestada d’una àrea aproximada de 750 hectàrees i on viuen més de quatre orangutans per quilòmetre quadrat.
Els orangutans emeten diversos sons, encara que només els mascles dominants emeten senyals de llarga distància amb uns forts crits que es poden sentir a un quilòmetre de distància. En un ambient on es molt complicat el contacte visual, l’emissió de sons és bàsica. El que els investigadors volien saber era si aquestes crides a llarga distància anaven més enllà que una crida sexual. Es van establir dues categories de sons: els crits espontanis i els que són resposta a provocacions socials, que són més ràpids i de freqüència més curta. Les femelles d’orangutan poden així saber quin mascle crida i diferenciar en quina situació ho ha fet. Si el crit responia a la resposta al so d’un rival o a la caiguda d’un arbre -els orangutans fan caure arbres morts en una demostració de poder similar als cops al pit que fan els goril·les- les femelles l’ignoraven. Aquesta manca de reacció s’explicaria perquè el crit podria tenir només la intenció d’espantar rivals o d’allunyar els depredadors. Però si el crit era espontani les femelles amb cries s’allunyaven, però les sexualment actives s’acostaven a l’emissor.
De tota manera, el problema dels orangutans no és el de comunicar-se sinó intentar sobreviure en un entorn molt castigat per la deforestació salvatge de la selva a Indonèsia que els pot condemnar a la desaparició a mig termini.
[youtube]cfzFYBIQ4mw[/youtube]
Un estudi de l’Agència del Medi Ambient i del Control de l’Energia de França (ADEME) afirma que cultivar plantes per als seu ús com a biocarburants en boscos o prats genera moltes més emissions de diòxid de carboni que les que permet evitar la substitució per hidrocarburs. Segons l’estudi el mal ús dels biocombustibles pot generar de dos a quatre vegades que utilitzant combustibles fòssils. Això passa, per exemple, quan es tallen els boscos tropicals per produir oli de palma. La raó d’aquest desequilibri en l’emissió de CO² és que només s’ha de tenir en compte que els biocarburants també generen diòxid de carboni, sinó que si abans s’han tal·lat enormes superfícies d’arbres aquestes deixen d’absorbir-lo. El mateix passa amb els prats. Evidentment no tots els biocarburants presenten el mateix desequilibri de diòxid de carboni. Segons l’estudi l’etanol obtingut a partir de la canya de sucre és el més eficients dels biocombustibles en terme medi ambientals, perquè genera un 90% menys de gasos d’efecte hivernacle que la gasolina; i a més proporciona més energia que la que es necessita pel seu conreu. El bioetanol de blat de moro, de blat i de remolatxa o el biodièsel de colza i soja presenten un balanç correcte, amb una reducció d’entre el 60% i el 80% respecte als combustibles fòssils que substitueix i un estalvi energètic entre el 50% i el 80%.
[youtube]GcOXsiH16-Y[/youtube]
La deforestació de l’Amazònia brasilera el mes de juliol va ser de 836 quilòmetres quadrats, una àrea un 158,8% superior a la del mateix mes de l’any passat. L’agricultura, la ramaderia i la tal·la il·legal d’arbres no havia estat tan gran des del juny del 2008. Ho assegura l’Institut Nacional d’Investigacions Espacials (INPE) del Brasil. Aquest any s’han desforestat a la selva amazònica brasilera 1.958 quilòmetres quadrats. En un any, entre l’agost del 2008 i el juliol del 2009 l’Amazònia ha perdut 4.375 quilòmetres quadrats, que s’han afegit a l’àrea deforestada en anys anteriors. L’INPE utilitza un sistema de detecció de deforestació en temps real (Deter), que utilitza imatges de satèl·lit i que dóna informació mensual de la devastació que pateix l’Amazònia. Aquest pulmó vegetal del món està disminuïnt a un ritme molt ràpid tot i els intents del govern brasiler per frenar-ne la destrucció. El Ministeri de Medi Ambient del Brasil ha emprés mesures contra la tal·la il·legal d’arbres als municipis de Novo Progreso i Sao Félix do Xingú, a l’estat de Pará, on s’ha detectat un augment desmesurat de la deforestació.
[youtube]3tfhxuSmmNs[/youtube]
Indonèsia ha patit la major taxa de deforestació del món entre el 2000 i el 2006. En aquest període ha perdut 1,1 milions d’hectàrees de bosc cada any, un ritme equivalent a la superfície de 125 camps de futbol cada hora. L’arxipèl·lag s’ha convertit en el tercer emissor més gran de diòxid de carboni per darrera la Xina i els Estats Units, arran de la degradació i l’incendi de la selva. Indonèsia aboca a l’atmosfera uns 1.800 milions de tones de gasos contaminants. La raó d’aquesta situació s’ha de buscar sobretot en l’augment de la demanda d’oli de palma. Cada any Indonèsia genera 38 milions de tones d’aquest producte i significa uns ingressos de 15.700 milions d’euros. L’oli de palma s’utilitza tant en l’alimentació com per a la fabricació de biocombustibles. Fa quatre anys l’oli de palma es feia servir en un de cada deu productes (margarines, xocolates, sabons, detergents…) i ara quatre de deu ja l’utilitzen. Per plantar palmes es destrueix la selva i això acaba amb la gran diversitat d’aquest ecosistema a Indonèsia. El 85% de la producció d’aquest oli surt de les illes de Sumatra i Borneo on comencen a perilles les poblacions d’orangutans i tigres. Si l’augment de la demanda d’oli de palma continua creixent a un ritme d’entre el 6 i el 10% les Nacions Unides ja han advertit que Indonèsia podria perdre el 98% de la seva superfície de boscos en només una dècada.
[youtube]gGlOz3IN4z0[/youtube]
L’agricultura i la ramaderia han generat una deforestació acumulada a l’Amazònia de 857.666 km² fins al 2005, una superfície pràcticament al territori de Veneçuela, segons un informe del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA). Només en el període 2000-2005 s’han deforestat 27.218 km² anuals, segons l’informe «Perspectives del medi ambient a l’Amazòna: Geo Amazònia», realitzat per 150 experts amb el suport del PNUMA i l’organització del Tratat de Cooperació Amazònica (OTCA). Aquest informe dóna un parell de dades curioses. Per exemple, si la pèrdua de boscos amazònics arribés a ser del 30% de la superfície vegetal total disminuirien significativament les pluges. Els experts diuen que a aquest ritme i si no es fa res per aturar les males pràctiques agrícoles i ramaderes la selva amazònica podria estar deforestada en un 55% el 2030 i amb quasi tota seguretat gran part de l’Amazonia es convertirà en una gran sabana abans que acabi el segle XXI. Hi ha un altre element a tenir en compte. Si es deforesta la selva es provoca la desaparició de decenes d’espècies diàriament. Una pèrdua impressionant de biodiversitat que és irrecuperable. El volum d’aigua de la conca amazònica representa un 20% del total d’aigua dolça del món i alterar el règim de pluges no tindrà repercusions només sobre els països de la zona, sinó que els efectes s’escamparien arreu del planeta. Ja ho diuen els biòlegs que anem cap a la sisena gran extinció.