Posts Tagged ‘EUA’
[youtube]-sGmNXt7E2s&feature=related[/youtube]
A principis d’abril s’ha celebrat a Seattle, als Estats Units, s’ha celebrat la reunió anual de la Societat de Medicina del Comportament. Entre els estudis que s’hi han presentat n’hi ha un que indica que la meditació transcendental pot ser una forma molt efectiva de reduir la depressió. Els estudis els han fet les universitats Charles Drew, de Los Angeles, i la de Hawaïi analitzant afroamericans i nadius de Hawaïi més grans de 55 anys amb risc de patir malalties cardiovasculars. Agafar aquest grup d’individus responia a que la depressió és un importantíssim factor de risc en els casos de malalties cardiovasculars.
En els dos casos els estudis van demostrar que els individus que practicaven la meditació transcendental van mostrar una reducció important dels símptomes de depressió en comparació amb els grups de control. La major disminució es va registrar en les persones que tenien símptomes clínics importants de depressió. Farcits de fàrmacs, el descobriment pot ajudar molta gent a reduir la depressió en persones d’edat avançada sense prendre més medicaments. Només als Estats Units es calcula que aquesta malaltia afecta uns 18 milions de persones grans.
[youtube]VYhJcDM4dIU[/youtube]
El 22 d’abril el Green Hornet, un F/A-18 Super Hornet, es convertirà en el primer caçabombarder de l’exèrcit dels Estats Units que utilitzarà biocombustible per a volar. Omplirà el 50% dels seus dipòsits amb biocarburant procedent de l’oli de camelina (Camelina sativa). Aquesta planta no té utilitat alimentària i per això es considera que aquest biocdièsel és de segona generació. És un pas molt important perquè la despesa en combustible de l’exèrcit nord-americà és extraordinària. El 2007 el Pentàgon va pagar només a Shell, una de les empreses que els subministra carburant, 1.630 milions d’euros.
El què busca el govern nord-americà amb aquesta introducció parcial de biocombustibles és anar reduint la seva dependència energètica del petroli exterior i la reducció de combustibles fòssils, cada vegada més cars i escassos. I també, perquè no, demostrar la capacitat d’aquests avions de volar amb biocombustibles sense notar la diferència. De fet, l’Armada creu que entre el combustible JP-5 derivat del petroli i el biodièsel que surt de la camelina pràcticament no hi ha diferència. Però no s’enganyin, al darrera hi ha més un tema d’economia i estratègia que no pas mediambiental. L’exèrcit dels EUA és el més important del món, amb una capacitat destructiva sense precedents i seria una mica ridícul que vigilés les emissions de CO² dels seus caces mentre aquests llancen míssils i bombes.
El següent pas és portar els biocombustibles als vaixells un cop s’hagin enllestit els protocols que certifiquin el seu ús amb garanties. El Defense Energy Support Center és l’encarregat de subministrar biocarburants a l’Armada dels EUA. De moment, ha firmat un contracte de dos milions d’euros amb l’empresa Sustainable Oils pel qual es compromet a comprar 151.000 litres de biodièsel a partir de la camelina. Aquesta companyia ja ha signat darrerament contractes amb diverses companyies aèries per a començar a utilitzar els seus productes en avions comercials.
[youtube]_2KYU97y2L8&feature=related[/youtube]
El departament d’Agricultura i l’Armada dels Estats Units han signat un acord per fomentar l’ús de les energies renovables i potenciar l’eficiència energètica tant de la flota de guerra com en les instal·lacions a terra. L’acord forma part de l’estratègia del president dels EUA, Barack Obama, per començar a deixar de dependre del petroli. El primer objectiu és que l’Armada nord-americana tingui en compte criteris d’eficiència energètica alhora d’adjudicar contractes i es potenciarà també l’ús de biocarburants i electricitat.
A partir del 2012 els biocombustibles ompliran els dipòsits del què s’anomenarà Green Strike Group i a partir del 2016 de la Great Green Fleet, formades per tota mena de vaixells, aeronaus i altres vehicles de superfície. Pel 2015 està previst que sistemes elèctrics, híbrids i de flex-fuel (que poden utilitzar tant etanol com gasolina) redueixin el consum de combustibles fòssils a la meitat en la flota comercial de l’Armada, la que no es destina a combat. Pel 2020 les instal·lacions de terra hauran de funcionar amb un 50% d’energies renovables i que siguin autosuficients des del punt de vista energètic. Però també s’espera que els exèrcits de terra, mar i aire facin el mateix.
La raó d’apostar pels combustibles provinents de plantes no és només ecològica. El petroli tard o d’hora assolirà uns preus inaccessibles fins i tot per a la primera potència mundial. Els estrategues nord-americans preveuen que 3,8 litres de gasoil -un galó- puguin arribar a costar aviat 400 dòlars. I a més, dependre del petroli obliga a fer un gran esforç per protegir els pous -sovint en països conflictius-, les refineries i a tota una logística de transport altament arriscada. Els centres de producció de biocombustibles es poden instal·lar pràcticament a tot arreu escurçant despesa i distància a qualsevol zona de combat.
La notícia pot ser positiva o no. Tot dependrà d’on vulguin treure els nord-americans les quantitats enormes de biocombustibles. Si ho fan a partir de productes consumibles, com el blat de moro, les conseqüències poden ser un encariment del mateix en els mercats internacionals. Per això s’ha d’esperar que optin per fórmules més innovadores, a partir d’algues per exemple, que poden donar biocombustibles sense entorpir la cadena d’alimentació dels humans.
[youtube]D7_rzojvKdE[/youtube]
Als Estats Units els efectes futurs del canvi climàtic se l’estan agafant seriosament. I no parlem a nivell federal, on Barack Obama està fent lentament canvis després de l’època Bush, sinó de les grans ciutats. Un informe de l’organització Carbon Disclosure Project (CDP) afirma que les principals metropolis nord-americanes s’estan preparant per afrontar en els pròxims anys situacions meteorològiques molt més adverses provocades per l’escalfament global. Les conclusions de l’estudi, durant el qual s’han examinat 18 ciutats dels EUA, revela que les autoritats municipals de Nova York, Las Vegas, Chicago o Nova Orleans, tenen clar que les seves ciutats s’han d’adaptar a un futur incert pel que fa al medi ambient. Un dels exemples més clars del què pot passar es troba a Las Vegas. La «Ciutat del Pecat», construïda al mig del desert de Nevada, on coincideix la frontera de quatre estats (Nevada, Califòrnia, Utah i Arizona) obté l’aigua potable del llac Mead, que s’omple amb el desglaç de la neu acumulada durant l’hivern a les muntanyes. Habitualment no hi havia problema perquè l’enorme presa Hoover estés sempre plena, Però la manca de pluges dels últims anys ha fet que l’aigua emmagatzemada en el Mead sigui la meitat de la seva capacitat. Els científics més pessimistes preveuen que el 2021 el llac es pot quedar totalment sec, entre d’altres coses perquè d’ell n’estiren aigua actualment vint milions de persones. I si no hi ha aigua tampoc hi ha energia hidroelèctrica. La presa Hoover, considerada entre les deu fites mundials més importants de la construcció del segle XX, aporta el 4% de l’electricitat que necessita l’estat de Nevada, cosa que obligarà en el futur a buscar fórmules per portar a Las Vegas, una de les ciutats que consumeix més llum del món, a portar energia d’altres fonts.
No és només a Las Vegas on es preparen per a possibles fenòmens meteorològics extrems, a Chicago els experts han predit que la temperatura de la ciutat a l’estiu anirà batent rècords i que a l’hivern nevarà molt més del què és habitual. El govern de la ciutat ha desenvolupat un pla de gestió de riscos associat amb el canvi climàtic amb 39 tàctiques d’adaptació. La majoria de les ciutats aposta per aprofitar el problema de l’escalfament global per a començar a adaptar-se ja al futur i aplicar plans per a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle o millorar l’eficiència energètica.
[youtube]u19-CrrVMSg[/youtube]
Les ONGs Platform i Corporate Europe Observatory (CEO) han acusat British Petroleum (BP) de «guíar» la política energética de la Unión Europea. Aquestes associacions han publicat un informe on denuncien la influència de BP sobre comissaris i funcionaris comunitaris, a més de ministres. Les ONGs asseguran que BP «debilita» les iniciativas comunitariès per lluitar contra el canvi climàtic i assenyalen com a exemple el paper clau que va jugar l’empresa en el desenvolupament del mercat europeu d’emissions contaminants, un model que la UE vol exportar als EUA. Ja em perdonaran però aquestes ONGs acaben de descobrir la sopa d’all. Algú dubta que les grans multinacionals no utilitzen totes les armes que tenen al seu abast per intentar influenciar en les decisions polítiques. No passa això mateix a nivell local, nacional o estatal a petita escala? No vol Obama retallar el paper dels lobbies, altrament dits grups de pressió, que tenen un paper importantíssim en la política nord-americana?