Posts Tagged ‘Hubble’
[youtube]PZAAuTXQGHw[/youtube]
El telescopi espacial Hubble ha pogut fotografiar les aurores polars de Saturn. Des de la seva òrbita terrestre el telescopi espacial ha pogut veure Saturn amb els anells al centre de la imatge, cosa que possibilita veure els dos pols al mateix temps. Això només passa cada 15 anys, però aquesta vegada els dos pols estaven il·luminats pel Sol amb la mateixa intensitat, cosa que és un fet excepcional. S’ha pogut doncs investigar les aurores pràcticament simètriques que es produeixen en el segon planeta més gran del sistema solar. Amb la gran quantitat d’imatges que s’han aconseguit fins i tot s’ha pogut muntar una pel·lícula que mostra el moviment d’aquestes aurores.
Què causa aquestes aurores polars a Saturn? Doncs com a la Terra, passa quan partícules ràpides carregades d’electricitat arriben des del Sol al planeta seguint les línies magnètiques que té. El camp magnètic de Saturn està poc estudiat, però ara els astrònoms han pogut veure petites diferències entre les aurores boreal i austral. La del pol nord de Saturn és més petita i més intensa que la del pol sud. Això implica que el camp magnètic no està distribuït de forma igual i és més irregular i fort en el nord que en el sud.
Saturn orbita el Sol a una distància d’1,4 milions de quilòmetres -deu vegades més lluny que la Terra-, té un diàmetre deu vegades més gran que el nostre planeta i necessita 30 anys terrestres per a completar un dels seus anys.
[youtube]V0kAqqDVtSU[/youtube]
Amb el telescopi espacial Hubble en la seva fase final de vida ja s’ha començat a pensar en nous instruments que permetin continuar la gran tasca que ha fet aquest instrument. El nou telescopi de llum ultraviolada que orbitarà a 42.164 quilòmetres de la Terra i que permetrà fer observacions astronòmiques sense interferències amb l’atmosfera substituirà el Hubble a partir del 2013, any en què està previst el seu llançament. El projecte s’anomena World Space Observatory Ultraviolet (WSO-UV), hi està liderat per l’agència espacial russa Roscosmos amb participació de l’Estat espanyol, Alemanya, la Xina i Ucraïna. Durant deu anys, del 2013 al 2023 el WSO-UV serà l’únic observatori astronòmic per imatge i espectroscopia ultraviolada.
El Hubble, posat en òrbita el 1990, va ser el primer telescopi situat a l’espai i ha donat uns resultats més que extraordinaris, desvetllant molts secrets de l’Univers. El telescopi es controlarà des de l’Institut d’Astronomia de l’Acadèmia de Ciències Russa i des del Campus de la Universitat Complutense de Madrid.
I per a què servirà? Doncs per a moltes coses, entre elles conèixer la composició i distribució del material intergalàctic, descobrir l’evolució química de l’Univers des del seu origen i analitzar les atmosferes d’altres planetes i estrelles. L’Estat espanyol participarà en el projecte cooperant amb el desenvolupament del software d’operacions científiques i de missió com amb el suport a les operacions científiques i de missió durant el temps de vida del WSO-UV.
[youtube]2VnqurLwROQ&feature=PlayList&p=C1CED013F349A83C&playnext=1&playnext_from=PL&index=25[/youtube]
La revista Publications of the Astronomical Society acaba de publicar un estudi per determinar quin seria el millor lloc del planeta per a situar-hi un observatori astronòmic. Aquest indret òptim estaria situat a 4.053 metres d’altitud i s’anomena Ridge A, una esplanada que té una mitjana de temperatura hivernal de 70 graus sota zero, alhora que és un dels més secs del món. Sense turbulències i sense vapor d’aigua a l’atmosfera, si s’hi instal·lès un observatori les seves imatges tindrien més qualitat que cap altre dels telescopis situats a la superfície terrestre, i s’assemblarien més a les que proporciona el telescopi espacial Hubble.
Però indrets extremadament freds al món n’hi ha molts. El 21 de juliol de 1983, a la mateixa Antàrtida, a Vostok, hi va haver un rècord de -89,2 graus, la temperatura més baixa que s’ha registrat mai al planeta. Però no fa falta anar als pols per trobar temperatures tan fredes. A Ifrane, al Marroc, el 1935 es va arribar a una temperatura de -23,9 graus. El 1954 a Northice, Groenlàndia, el termòmetre va baixar fins els -66 graus. El 1907, a Sarmiento, Argentina, es va registrar una temperatura de -33 graus. El 1892, a Verkhoyansk, Sibèria, es va registrar una temperatura de -69,8 graus. A Austràlia també hi ha zones fredes. El 1994 a Charlotte Pass, a Nova Gal·les del Sud, els temòmetres van caure fins els -23 graus. A Europa un dels punts més freds és Ust-Shchugor, a Rússia, on s’ha arribat als -55 graus.
[youtube]fvZLMelJLT4[/youtube]
Quan encara el nostre Sol no s’havia format es va produir una col·lisió múltiple de quatre galàxies a una distància de 5.400 milions d’anys llum de la Terra la imatge de la qual ara ens ha arribat. El temps necessari perquè la llum recorregués a raó de 300.000 km/sg aquesta enorme distància. La NASA a més ha aprofitat l’esdeveniment per, utilitzant tres telescopis, tenir una imatge tridimensional dels quatre gegants. Els astrònoms han utilitzat dades de l’observatori espacial Chandra de raigs X; del telescopi espacial Hubble i de l’Observatori Keck de Hawaiï per fotografiar que està passat a MACSJ0717. Aquest nom amaga un conjunt de galàxies, gas i matèria fosca de 13 milions d’anys llum de longitud que s’està internant en una zona ja plena de galàxies provocat grans xocs entre elles. Aquesta és la primera vegada que s’ha pogut documentar un fenomen així. El més curiós és que, com que aquests xocs alliberen energia en forma de calor, la MACSJ0717 està arribant a tenir temperatures que mai s’havien trobat en fenomens similars. Els xocs intergalàctics no són fenomens estranys i es produeixen constantment en alguna o altra part de l’Univers. Fins i tot la Via Làctea, on es troba el nostre sistema solar, està condemnada a xocar amb la seva galàxia veïna, Andròmeda, que s’aproxima a 500.000 km/h. L’impacte està previst per d’aquí 3.000 milions d’anys.