Posts Tagged ‘ozó’
[youtube]2lYIsh_TwPo&feature=PlayList&p=37E760680B065A1F&playnext=1&playnext_from=PL&index=17[/youtube]
Les emissions contaminants procedents de l’Àsia afecten l’ambient de l’oest dels EUA. Això demostra que el món és més petit cada vegada, però també és una bona excusa per dir als nord-americans que els serà molt més difícil assolir els seus objectius de reducció de gasos tòxics a la troposfera. La revista Nature ha publicat un article que demostra una cosa que es podia intuir, els nivells d’ozó a la troposfera poden estar pujant com a conseqüència de les emissions que provenen del continent asiàtic.
Però no havíem quedat que l’ozó era bo per a protegir la Terra? L’ozó en la capa atmosfèrica superior de la Terra ajuda a filtrar els raigs ultraviolats nocius, però quan es troba en l’atmosfera baixa -la troposfera– pot actuar com un gas tòxic i causar malalties respiratòries i afectar els ecosistemes. Des del segle XIX, les emissions industrials han provocat un augment dels nivells d’ozó, i actualment l’Àsia oriental és la zona amb més creixement de les emissions del món. Des que va començar a mesurar-se la incidència d’aquests gasos, els anys 70, s’especulava que l’increment de la producció asiàtica podria fer augmentar els nivells d’ozó a la troposfera nord-americana, però això no s’havia comprovat.
L’estudi l’ha dirigit Owen Cooper i ha recollit mesuraments d’ozó des de diferents plataformes a l’occident dels EUA i va descobrir un significatiu augment de la proporció d’ozó a l’ambient entre 1995 i el 2008. El ritme de creixement de la presència d’ozó era més gran en relació a les mesures de contaminació directament transportada des de l’Àsia.
[youtube]G4Z8JpgIwM4[/youtube]
La disminució de la capa d’ozó ha provocat que en els últims anys s’hagin disparat els càncers de pell. Als països que tenen costa, els turistes que es banyen al mar han passat de pràcticament no utilitzar protecció solar, o en tot cas d’un factor molt baix, a utilitzar-ne en abundància i a més amb factors de protecció molt i molt alts. Però són sans els components que utilitzen les cremes solars per a protegir-nos dels raigs solars? Aquesta pregunta és la que volen respondre des del centre d’investigació de biomaterials CIC biomaGUNE, de Sant Sebastià, on s’està desenvolupant un projecte europeu per investigar si les nanopartícules d’òxids metàl·lics presents en algunes cremes solars, pintures o circuits electrònics són perjudicials per a la salut. El projecte d’investigació s’anomena Hinamox i està finançat per la UE. Algunes cremes de protecció solar contenen partícules molt petites d’òxid de zenc, ceri, titani o ferro. Aquests materials són pràcticament inexistents en els organismes vius o s’hi troben en concentracions molt baixes. Per això es vol saber com poden afectar als processos bioquímics a nivell cel·lular si són xuclats per la pell. Aquests òxids metàl·lics estan presents en els protectors ultraviolats, em barreges de carburants o en recobrimets antielectroestàtics. La investigació durarà tres anys i si es descobreix que algunes cremes de protecció solar tenen elements nocius s’adoptaran mesures contra la seva comercialització.
[youtube]BaisVtcj-Tg[/youtube]
La capa d’ozó és una malla formada per aquest gas, 0³, que ocupa pràcticament el 95% de l’estratosfera. Segons les zones esta a una altura d’entre 15 i 50 quilòmetres d’altura sobre la superfície del planeta. Tot i així aquesta barrera protectora, si l’ozó estés repartit uniformement sobre la superfície del mar estaríem parlant d’una capa de només tres milímetres. Tot i ser molt petita la barrera és suficient per interceptar la radiació solar deixant passar el calor però evitant l’entrada de radiació curta o ultraviolada.
Amb l’ús de Clorofluorocarbonis (CFC) de forma generalitzada a partir de la segona meitat del segle XX, la capa d’ozó va patir un greu deteriorament en la seva part més feble, els pols. La prohibició d’aquests CFC en aerosols i gasos de refrigeració ha evitat que el forat en la capa d’ozó hagi continuat creixent però encara no s’ha tancat. Al faltar ozó als pols, el que hi ha a la zona equatorial ha tendit a desplaçar-se debilitant-ne també el seu gruix. Si fins ara s’havia advertit de la perillositat de les radiacions ultraviolades a les zones polars, ara també s’està comprovant que a les zones equatorials s’estan multiplicant els casos de càncer de pell. Les darreres investigacions asseguren que els habitants dels Andes de l’Equador, Perú i Colòmiba reben diàriament nivells de radiació ultraviolada extrems a causa del deteriorament de la capa d’ozó. A Guayaquil (Equador) la radiació supera el 14 UVI (índex de factor ultraviolat) i el 24 a Quito (Perú). L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera alta una exposició de 6 o 7 UVI; molt alta la de 8 a 10; i extremadament alta la que supera els 11 UVI. A l’Equador el càncer de pell ha crescut un 80% els últims quatre anys i un de cada deu equatorians té risc de patir-lo. Les poblacions situades a gran altura com La Paz o Bogotà també estan molt exposades a les radiacions. Per cada mil metres d’altura la radiació solar ultraviolada augmenta un 10%.