Makinoblog

Parlar d’imatge partida i de cercle de microprismes pot semblar cosa de nostàlgics, però no sempre ho és. L’enfoc automàtic ha convertit aquests termes en desconeguts per a la majoria. Tot i això, encara es poden trobar pantalles d’enfoc amb aquestes característiques. I un es pot preguntar: quin sentit té això, si l’enfoc automàtic resol la majoria de les situacions? Doncs per exemple, recuperar òptiques antigues, molt lluminoses, i d’enfoc manual. Fa unes setmanes vaig comprar a una botiga d’Ebay de Hong Kong una fantàstica pantalla d’enfoc (sembla que procedent de la Pentax K-1000; les agafen , les retallen a la mida convenient i les venen) a l’irrisori preu de 15 euros. Amb cercle de microprismes i imatge partida, com Déu mana. Després de veure com s’instala en un vídeo de Youtube, vaig seguir les passes pertinents i ara puc, per fi, enfocar manualment amb el meu Nikkor 85 mm f 1.8, amb el Zuiko 50 mm f 1.4, cosa impossible fins llavors a plena obertura. Això produeix uns desenfocs únics, impossibles d’aconseguir amb photoshop. Així que per quatre duros podem aprofitar òptiques antigues manuals (amb limitacions, és clar) que potser tenim arraconades en un calaix. I si la montura no coincideix amb la nostra càmera actual, potser trobarem un adaptador que ens permeti conjuntar peces de marques rivals.