Makinoblog

115 milions de píxels: poca conya

Des de sempre he tingut debilitat per els invents fets a casa. Per això em va fer molt feliç anar descobrint per la xarxa els mil i un invents de la gent per fabricar-se una càmera digital. El procés és molt senzill: aprofitar-ne una de gran format, acoblar-hi un escàner pla (sí, dels que tots tenim a casa) al darrere i connectar-lo a l’ordinador. Sembla una tonteria, però individus, com el propietari de l’invent de la foto, un tal Michael Golembewski, ha aconseguit uns resultats sorprenentment bons. I creatius, ja que l’escàner ha d’explorar tota la zona de cobertura interior de l’objectiu amb un sensor lineal. Els CCD o CMOS de les càmeres digitals capten l’escena tot d’un plegat, però en un escàner d’aquest tipus, el captador tan sols és una línia d’elements fotosensibles que es desplaça. Mentre es produeix aquest desplaçament, que és relativament lent, les posibilitats d’intervenir sobre el subjecte retratat són tantes com vulguem. Les deformacions que en resulten atorguen a aquesta tècnica un caràcter propi, molt fàcil d’identificar i molt difícil d’imitar per altres mitjans. Mireu la galeria de la web d’aquest noi, paga la pena.