Makinoblog

Per si a algú se li acut d’intentar fabricar-se una càmera pinhole, és convenient tenir clars alguns conceptes essencials.

-Quin format de película (o paper fotosensible) s’utilitzarà. Això condicionarà els temps d’exposició ja que quant més extensa sigui la imatge, més llarg haurà de ser el temps necessari per aconseguir una impressió correcta.

-Quin angle de visió es pretén obtenir. Quant més proper estigui l’orifici al material sensible, més obert serà l’angle de visió (veure gràfic). Altrament, quant més llarga sigui la distància a l’orifici, més tancat serà el punt de vista.

-L’aparell haurà de restar completament immòbil durant l’exposició, la qual pot ser calculada amb l’ajut d’una càmera convencional, d’un exposímetre o simplement, a ull. Haurem de tenir en compte la sensibilitat del material (ISO) i fer el càlcul de l’obertura del diafragma de què disposem (veure gràfic). Els valors entre els que ens movem poden aproximar-se a f 100 (película de 35 mm, distancia focal de 50 mm i obertura de 0,5 mm), però sempre obtindrem una millor definició amb obertures quant més petites millor.

-Una variable que no hem d’oblidar és l’anomenat error de la llei de reciprocitat, que obliga a compensar l’exposició dels materials sensibles durant temps superiors a 1 segon amb -més o menys- el doble del temps indicat amb els mitjans abans esmentats.