Makinoblog

Una de les principals deficiències que presenten la majoria de compactes actuals és el poc angle de cobertura, és a dir, que no destaquen per dur unes òptiques de focal gaire curta. És veritat que el panorama va millorant de mica en mica i ja es troben alguns models amb l’equivalent al que seria un 24 mm en el format 24×36. De tota manera, en aquests aparells sempre se sacrifica el rendiment del zoom per la banda oposada: si per la banda baixa arriba a un 24 mm, difícilment superarà els 60 o 70 mm per la banda alta. No es pot tenir tot, i sembla que la major part del públic -o al menys això pensen els enginyers de les grans marques- prefereix un supermegatele equivalent a un 500 mm que no pas un discret 24 mm.
S’atribueix a Robert Capa allò de “si les teves fotos no són prou bones, és que no t’has acostat prou”, i això evidentment, només és possible si comptem amb un angle de cobertura apropiat, Si a més a més tenim en compte que sovint fotografiem en interiors i que els habitatges d’avui no és que siguin de dimensions gaire generoses, un angular es fa necessari. Segurament més que el tele de 500 mm, que sembla més destinat a la pràctica del voyeurisme i del safari fotogràfic que no pas a les escenes que fotografien la major part dels mortals. De tota manera hi ha cases com Raynox que possibiliten guanyar uns quants graus de cobertura amb els accessoris de gran angular. Podria citar altres marques, si feu un cop d’ull a Ebay, n’és ple, però la majoria donen un baixíssim rendiment òptic i malmeten les imatges amb aberracions cromàtiques, distorsions i pèrdua de definició. Els de Raynox almenys no enganyen i ofereixen diferents nivells de qualitat però sempre dins d’uns estàndards molt correctes.